Tuesday, June 29, 2004

picasso

Acabo de preparar la conferència de demà: 96 pàgines d'apunts, és a dir podria parlar dues setmana seguida, sense interrupcions.

Jo no les llegeixo les conferències, i la presentació la vaig modificant, segons qui hi ha a la sala. Una típica acció de màrqueting. El mateix fons, però amb una exposició específica, segons qui escolta. És tracta d'ésser efectiu al màxim.

De totes maneres és com un examen oral, amb els papers a prop, però sense tocar-los. Necessito anar-hi físicament bé, perquè és un esforç irrepetible, per això cal gravar-ho. De fet és molt divertit.

Segurament serem pocs. El tema de la cultura és difícil, i entre els frívols i els acollonits - perquè a Aran hi ha por- serem pocs.

Hem canviat l'estratègia: ara no parlem per amplis sectors de públic, ara parlem per persones amb inquietuds i amb expectatives d'ésser militants de la cultura.

Estic horroritzat de veure que fa el Paco Boya al Parlament de Catalunya, desprès de treballar-me tots els Diaris de sessions, ploro per dins. Això d'Aran, se'n va a la merda i Catalunya la van desnacionalitzant, també.

Saturday, June 26, 2004

A L'INREVÉS de Gabriel Ferrater

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.




Fotograma_de_Les_Signes_parmi_nous_de_Jean-Luc_Godard



Toutes_les_Histoire(s)_de_Godard



Friday, June 25, 2004




Abans d'ahir i ahir, vaig rebre dos regals de Sant Joan:

-a la tarda a Les, anant a participar amb la Piuca a la "Crema deth Aro", vaig retrobar a l'Àlvar d'Andorra, desprès d'uns 10 anys de no haver-lo vist. Estava radiant i enamorat, anava amb la seva nova companya.

-al dia de Sant Joan a la nit vaig descobrir un e-mail amb data de feia un mes, (perdut entre molts e-mails que rebo via aquest Diari personal), de l'Oriol des d'Israel. Feia 27 anys que no en sabia res. Ha estat tota una alegria. L'Oriol, un militant excepcional de l'independentisme català contra el franquisme, vivint en una zona de les més conflictives del món, on és dona un autèntic xoc de nacionalismes.


A Les en la "Crema deth Aro" el capellà ens va fer un discurs sobre la identitat aranesa o sigui: un altre discurs de nacionalisme, en un poble on domina un PSC d'allò més descafeïnat, nacionalment parlant. Un poble que és la contradicció rampant. Sort que hi ha l'Alcalde Medan, últim "mohicano"!!.

Vaig ballar una bona estona, vaig quedar planxat. La Piuca semblava contenta.

Tuesday, June 22, 2004

Ja estic mentalment de celebracions de Sant Joan - el meu sant -, entre mig de la preparació d'una conferència, d'un curs de nacionalisme i un examen de malalties priòniques. Tinc molta son.

Amb la Piuca viatjarem a Les en bus i dormirem en un hotel. Realment anar a Les, és tot un "viatge"... des de Vielha. Tot un altre món. A nosaltres ens agraden les aventures romàntiques.

Friday, June 18, 2004

Picasso



Treballant en la meva nova conferència:

--------------------------------------------------
VIVÉNCIA ARANESA
CONFERÉNCIA

Era associacion Vivéncia Aranesa a eth plaser de convidar-vos tara conferéncia que, damb eth títol "Departament de cultura o Conselh de cultura... I la indústria cultural aranesa , qui la crea?. Una visió constructiva des de la societat civil", impartirà eth president dera nòsta entitat, eth politicològ Joan-Ramon Colomines-Companys.

Era conferéncia aurà lòc ena Sala d’Amassades deth Palai de Gèu, eth dimèrcles dia 30 de junh, tàs sèt e mieja dera vrespada.

Aran, 2004

---------------------------------------------------


Thursday, June 17, 2004

La vinguda de Catalunya Ràdio a la Val d'Aran per fer tres programes en directe per a tot Catalunya, ha estat de pena. Em trastorna de tal manera el que ha passat, que hauré de reflexionar i escriure sobre el tema. Avui estic cansat.

Nosaltres hem posat una pancarta que deia:
Volem ua ràdio nacionau d'Aran

Sort que acabo el dia sentint, en el programa del Gaspar Hernández, un poema de Mistral recitat per la Manuela. Ha estat molt emocionant sentir una veu dolça, dient en provençal el poema "Lou cant dóu solèu", acompanyat amb música de fons una peça de piano d'Erik Satie. A més buscat i presentat pel meu germà Agustí. És curiós com tots els meus móns, s'han ajuntat en uns minuts de cultura vital. Jo he plorat, escoltant la ràdio des de l'ordinador.


Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu ! .........

Wednesday, June 16, 2004

MERDA, MERDA, MERDA.....

Fins que no acabem a l'Aran de tenir a primer rengle les "coses" dels museus, dels arxius, de les esglésies, del pendó, de les creus ... de tanta cultura del passat, que evidentment és fonamental com a qüestió identitaria, però, mal utilitzades com es fa ara, és tot un món del passat que cau com una llosa, per fer l'Aran del futur.

Si aquest fos un país que tothom cada cap de setmana anés al museu, consultes durant la setmana l'Arxiu i tothom a l'estiu curses unes Jornades Universitàries, caldria fer entrar a Aran i la seva gent al llibre Guinness World Records.

És un error potenciar el país només amb la cultura de folklore i el "passat catalogat", perquè el resultat és que un enorme gruix de la població a Aran no viuen el país, perquè no interessa, perquè és gris, avorrit, mediocre. Un país que només funciona per a conques, electricistes reciclats a polítics i jubilats de les companyies elèctriques, que també fan de polítics de vol gallinaci.

Avui, Catalunya Ràdio, al més pur estil colonial, ve Vielha a fer uns quants programes en emissió per a tot Catalunya. És tan vergonyós com s'han fet les coses, que cal una reflexió profunda, perquè és el problema central del que passa a Aran. La pròpia classe política aranesa és la màxima responsable de tanta merda, de tanta crispació i de tanta desorientació nacional.

Algú és pot imaginar un "11 de setembre" a Catalunya, que la "Radio nacional de España" vingués a fer uns programes en un envelat a la Plaça Catalunya, i en castellà celebres la Diada. I a més, que el Govern de la Generalitat incorpores com a acte central cultural de la Festa, aquestes emissions. Doncs, això és el que ha fet el Conselh Generau d'Aran en la Hèsta d’Aran 2004.

No volem aquesta Catalunya Ràdio: que cada dia fa una sola hora de ràdio per Aran i desprès repeteix per la tarda el mateix programa ja emès. Misèria, molta misèria. I molta barra. Menys viatges colonials i més inversions a Aran. No hi ha ni un solt professional de premsa a la Delegació de Catalunya Ràdio d'Ara, perquè no és contracten periodistes. Perquè no inverteixen.

Volem ua ràdio nacionau d'Aran !!!
Açò ei Aran, açò ei Occitània... Senhors de Catalunya Ràdio.


Avui farem una acció reivindicativa al carrer com a Vivéncia Aranesa, si cal passaré per comissaria. Veurem com va.

Hi ha molta gent honesta a Aran que és un orgull fer-los-hi costat. Hi ha massa gent que creu amb mi, per quedar-me a casa.

Friday, June 11, 2004

Thursday, June 10, 2004

Antonio_Skármeta


Tinc moltes ganes de llegir el nou llibre de Antonio Skármeta. He sentit novament a Skármeta per la televisió i és tant brutal i amable el seu parlar xilè, que em commou profundament. És tan agradable com parla, que entusiasma, apassiona.

Skármeta a la tele de Xile feia un programa sobre llibres i segur que seria d'una tremenda eficàcia.

L'autor de la novel·la "El cartero de Neruda" s'ha de llegir, per seguir vivint la literatura.

De fet, Xile l'he portat sempre al cor i Allende també.

A Londres, en el període de la meva llicenciatura universitària, vaig conviure entre xilens exiliats, que m'han marcat per sempre. He perdut la pista de tots. Uns varen morir amb la dictadura, d'altres, com el Patricio Herrera, encara els estic buscant. L'he buscat molt al Patricio, i no hi ha manera de saber-ne res, tot i que un fill d'ell, sembla que va estudiar a la meva actual universitat de Londres, a la LSE. Però els maleïts secrets de dades, no em deixa apropar-me a tota la informació. És al laberint-selva de Londres? O és a Xilè?. Seguiré buscant...

Wednesday, June 09, 2004

Exàmens per tot arreu, molt de treball de "cuina" per articular una plataforma de cultura a Aran i poques ganes d'escriure al diari, fan que el meu "Diari personal" quedi endarrerit... i això que fa dies que no paro d'escriure !!!.

Joan_Francesc_Mira


Joan Francesc Mira
L'escriptor valencià, nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Un nou rearmament moral, un nou rearmament de la literatura catalana.

Saturday, June 05, 2004

Friday, June 04, 2004

Aran, 3 de junh deth 2004

Planvolut alcalde de Vielha, Joan Riu:


Com molt ben deu saber, enguan celebram es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl de Literatura ath nòste escrivan occitan, Frederic Mistral. Autant nosati, com entitat privada, com d’autes entitats privades e publiques auem amiat o amairam activitats ath torn d’aguest eveniment.

Vivéncia Aranesa optèc, d’ua manèra plan meditada, per impulsar aguesta commemoracion, de forma populara, en tot articular tota ua campanha de marqueting ciutadan, qu’acabarà eth pròplèu mes de deseme.

Er objectiu principau, donc, sonque ère e ei popularizar ar escrivan, difóner eth sòn nòm e promòi er orgulh entre es ciutadans d’Aran de qu’un escrivan occitan – ei a díder un escrivan nòste- age talament de reconeishement. Tanben, mès, a miei e long tèrme, mos auem propausat de difóner era sua òbra literària a trauèrs d’accions populares e damb bèra activitat d’artenhuda mès restringida, entà especialistes dera cultura.

Vos explicam tot açò entà rasonar-vos, pr’amor qu’ètz eth baile deth caplòc d’Aran, quauqu’ues des intervencions publiques qu’auem hèt en Vielha e ena rèsta deth país, ath torn der An Mistral, e coma punt de partença dera justificacion dera demana qu’ara seguida vos hèm.

En nòm dera associacion culturau Vivéncia Aranesa vos hèsqui era següenta demana:

-Atribuïr a un carrèr dera vila de Vielha eth nòm de Frederic Mistral.

Era justificacion d’aguesta demana respon ara impotància d’aguest escrivan en encastre dera literatura occitana –per tant tanben era aranesa-, mès tanben ath sòn caractèr universau, deth quau, era concession deth Prèmi Nobèl n’ei ua mòstra, sense desbrembar era influéncia dirècta qu’aguest escrivan aguec tanben enes nòsti escrivans aranesi e gasconi, autant deth sègle dètz-e-nau coma deth vint.

Frederic Mistral (1839-1914), neishec en Maillane, ua vila provençau qu’aué, entara actuau administracion francesa, ei en Departament de Bouches-du-Rhône ena region Provença-Alps-Còsta d’Azur.

Mos trobam donques, en ua dobla celebracion: per un costat se commemòren es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl a Mistral e per aute hè 150 ans deth començament deth sòn moviment literari, Lou Felibrige. Pr’amor d’açò, credem qu’ei un bon moment
tà qu’era vila de Vielha rebrembe e aunore a un des sòns escrivans classics, un des nòsti classics.

Ua des formules qu’un equip municipau a entà aunorar a un ciutadan illustre ei atribuïr-li un carrèr. Ei aguesta ua manèra de perpetuar eth nòm der aumenatjat e mantier viua era sua memòria ena vida vidanta des vesins.

En tot demorar qu’era nòsta demana age ua plan bona acuelhuda per part sua e deth consistòri que presidís, èm ara sua disposicion entà ampliar quinsevolha informacion qu’agen de besonh.

Plan coraument,

President dera associacion culturau
“Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”
Joan-Ramon Colomines-Companys