...

Avui és el Dia d’Europa, aprofito per recuperar un petit article inèdit que vaig fer canviar per un altre a la revista “Eth Quinze”, veien que és retardava l’edició de la revista i la columna d’opinió perdia actualitat.

La columna d’opinió:

Aran europea

Aquests dies celebrem el 50 aniversari del Tractat de Roma. Des de la Comunitat Econòmica Europea fins a l’actual Unió Europea dels 27 Estats, s’ha desenvolupat tot un sòlid tramat institucional. Constantment rebem informació sobre aquesta Unió Europea, votem pel Parlament europeu i hem participat en un referèndum sobre la Constitució europea. Però malgrat tot això: “Europa” i la “integració” segueix se’n un misteri per a la majoria.

El reconeixement dels Estats en la Unió Europea, i no dels pobles i les nacions, reprodueixen en el conjunt de la Unió, els mateixos dèficits de llibertat interna de cada Estat, i això no ajuda a pensar la Unió com una cosa pròpia.

Però la Unió Europea ens condiciona el dia a dia. L’euro és la millor prova. Però a més les directives i les inversions de la “Comissió Europea” i les normes del “Parlament Europeu” condicionen profundament el que desprès s’aprova en els Parlaments estatals i en els autonòmics. Com també, en el propi Conselh Generau d'Aran. Només d’inversions europees el Conselh va rebre, el període 2000-2006, 1.200.000 euros.

Per això cal informar-se i “viure” Europa. Des de l’associació cultural i cívica “Vivéncia Aranesa” hem treballat en aquesta sensibilització i des de la Biblioteca Generau de Vielha amb el seu “Er Espaci dera Union Europèa”, també ha fet la seva tasca informativa. Caldria més implicació dels dinamitzadors culturals, pedagògics i periodístics d’Aran.

JR Colomines-Companys

...

Com que no vull passar la persecució sol, tot i la gravetat de tot, la millor manera és ridiculitzar en públic les bestieses de l’acusador. A continuació transcric complert l’e-mail d’una tal Mònica Díaz, del que ahir ja en citava un trosset.

Que prenguin nota els inquisidors dels partits perquè semblaran els seus blogs acusacions de Santa Teresa, al costat d’un a elaborada crítica com l’e-mail en qüestió.

Llegiu i rieu amb ganes.
(Ah, la falta d’estructuració del text i les faltes d’ortografia són de l’autora),

Títol de l’e-mail: Vd. es un impresentable

Raco aranes

He leido lo que publica y es un escándalo. Como puede ser tan mala persona?
entre cosas esta es

hi ha un pelotazo descomunal. ¿en donde ¿: en la vall de ruda por parte de los fundadores de CiU Sumarroca e hijos, Jordi Pujol hijos y Stras, Carnudo y amiguets.

El mayor pelotazo del Pirineo . La “recalificacion” personal (osea para esos tres de Neu 1500) sin ni siquiera ser anteriormente propietarios del terreno de una gran parcela en zona inundable .como se puede demostrar- , y de “proteccion especial” En los años que lleva con el 3-20 % de mordida en Cat los amiguets del Pujol, bo han hecho tanta pasta gansa de un un solo golpe como en el vall dáran.. Se ha “legalizado” para ellos solitos 100.000, 000.000 de las antiguas pesetas en euros 600.000.000. Esto no lo han trincado entre “todos” ni en 23 años en la generalitat,

No hace falta ser aranes para hacerse con lo de los araneses.

Pandilla de delincuentes. Sin más adjetivos.

Lo de Marbella del Sr. Gil es cosa de niños comparado con lo de Vaquería-Pujol.

Y Vd . Colom i Company es de los mismos independentistas, agitadores y chorizos que ellos. Ya les han cogido la foto.

Deberían devolver los robado en Vall de Ruda igual que Vd. Ha robado en el Conselh del vall d´aran.

Porque no los denuncias en voz alta?
Porque es un hijo politico de ellos.

Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinverguenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado.

En el vall d´aran a los bandolers les entra el mal de montaña como castigo, es la naturaleza y Vd. no se escapa. Es un talibán de mucho cuidado.

Vd. que nació en el mediterraneo, no le prueba el atlántico, ni Serrat.
---------------------

Bravo Mònica !!!

...

Quan un grup com Unitat d’Aran-PSC amb el Paco Boya al davant, és passa el dia senyalant-me com “agitador”, “embrutidor”, “escòria” entre d’altres perles i això ja ho varen començar a fer des de les tres primeres setmanes quan vaig accedir a Cap de Comunicació del Conselh; no és d’estranyar que comencin aparèixer persones justicieres que volen perjudicar-nos a mi i a la meva família.

Ara només són trucades telefòniques i e-mails que m’amenacen. Quedi clar que si va a més, tota aquesta colla de miserables en seran els responsables intel·lectuals del que ens passi.

Del “catalán de mierda vete a tu país”, s’ha passat a “...Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinvergüenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado…”.


...

04 / 05 /2007

...

...

.............................................................................................................................................................................................

Escoltava al meu germà Agustí a “Catalunya informació” parlant de la commemoració d’avui, que és el “Dia Mundial de la Llibertat de Premsa”, i pensava que no cal anar gaire lluny per trobar atemptats a la llibertat d’expressió.

Avui Dia Mundial de la Llibertat de Premsa els talibans de l’especulació d’Aran m’han portat al jutjat per un article d’opinió. Almenys ara no m’han destrossat les senyalitzacions exteriors del local de quan editava i dirigia “Eth Diari” i em van agredir, curiosament eren uns altres talibans que abans anaven associats amb la mateixa família de dretes que ara va amb el nou autoritarisme subtil, vernisat d’esquerres, que pretén envair-ho tot.

A Aran hi ha por i perquè jo calli m’hauran de trencar la cara i alguna cosa més.


...

El pelotazo del candidat d’Unitat d’Aran-PSC

L’Alcalde Juan Riu ha comunicat a la meva família o sigui també a mi, que m’havia posat una denuncia al jutjat per l’article publicat a “Eth Quinze”, titulat “Política i negoci” que trobareu més avall, publicat en aquest bloc el dijous 26 d’abril.

Per la meva part estem davant un procés contra la “llibertat d’expressió” i només haig d’esperar que el ‘Dossier sobre “Es Anglades”’ aparegui. I amb xifres, dades i aportant les actituds institucionals de l’Ajuntament de Vielha, del Conselh Generau d'Aran i de la Generalitat de Catalunya, més la de la Família Serrano, és pugui saber a fons tota la informació.

El ciutadà de Vielha i d’Aran en general ha de conèixer la veritat. Una veritat que demostrarem públicament en dades, per ratificar allò que jo he donat com opinió i anàlisi política.

La tesi és ben clara: Que darrera la nova opció política del dretà Juan Antonio Serrano a les llistes del socialisme aranès, hi ha un pelotazo descomunal.

...

No vaig assistir com a públic al Plenari del Conselh Generau d'Aran (pels que no ho saben, el Plenari vindria a ésser el Parlament aranès), i tampoc, com altres vegades he fet, no he sentit la gravació de tota la sessió, per tant tot el que va passar només ho sé perquè m’ho han explicat.

Sembla que va ésser patètic sentir al Conselher i Diputat Paco Boya criticar-me a mi i el que escric en aquest blog. Amb copies a la mà va anar llegint paràgraf que no li agradaven. Per ésser el suposat campió del progressisme i el canvi a Aran, va quedar clar que simplement representa el mes ranci i inquisitorial que tenim al País. Esperem que mai governi perquè acabaria fent callar a tothom i ens imposaria les lectures, les cançons, les noticies, els blogs, els familiars i els seus amics en totes les nostres vides. I pensar que ell denunciava que no hi havia llibertat a Aran !!!, potser encara no s’havia mirat al mirall.

I la persecució continua. L’endemà per via oficial ens comunicava el Senyor i Il·lustríssim Diputat Boya : o que em dimitien de Cap de Comunicació del Conselh o em posaven una denuncia al jutjat per un article meu, que aquell mateix dia sortia publicat a la revista “Eth quinze”. (Article que el trobareu publicat el dijous 26 d’abril, en aquest mateix blog).

No se com ha acabat, però seguirien la tònica que tant ens tenen acostumats els socialistes aranesos i dels Pirineus que es judicialitzar el debat polític: a Aran ja ho ha fet l’alcalde Riu, i l’alcalde Medan. També com a proper, ho ha fet en Joaquim Llena. Serà una bona entrada a la política activa del dretà Serrano -company de viatge dels socialistes aranesos-. Aquest Senyor continuarà la tradició familiar del “plat de llenties” o millor dit del “plat de caviar del bo”.


...

5000 exemplars de “HUELHES” novament al carrer, que és repartiran casa per casa a tota la Val d’Aran.
S’han donat opinions sobre aquesta publicació de tota mena: des de la visió destructiva dels talibans fins a la de la curiositat dels moderats, el que és segur és que a Aran no ha deixat a ningú indiferent.
Precisament va d’això : de propiciar el debat.


...

Ahir va aparèixer a la revista “Eth Quinze” de Vielha la meva habitual columna, d’opinió. Ara no la tinc en la versió aranesa com va sortir publicada, però com que he rebut trucades de coratge i e-mails que em demanaven una còpia de l’article, el reprodueixo a continuació en la versió original catalana:

Política amb negoci
Des de fa quinzenes el diputat Paco Boya el tinc de company de pàgina d’aquesta publicació, confrontant idees del que jo escric. Cal felicitar-nos de que hi hagi debat, almenys escrit, però atenció: un candidat a la màxima institució nacional aranesa no pot anar insultant com un hooligan com ha fet aquí mateix, espetegant-me: “agitador professional a sou”.

Perquè tanta mala bava?. Perquè de sempre he explicat el que hi ha darrera de moltes de les pràctiques dels socialistes, com ho he fet dels nacionalistes aranesos. La llibertat d’expressió els hi fa por i necessiten controlar-ho tot o sinó rebentar-ho.

El lector és mereix respecte i jo seguiré donant tota mena d’informació del perquè de les coses, malgrat els insults i les amenaces. Ningú em farà callar i per exemple explicaré que Juan Antonio Serrano, un personatge de dretes que va amb els socialistes de Boya a les properes eleccions, ja ha guanyat. És igual si guanya o no la seva candidatura, perquè ha guanyat pel cap baix deu milions d’euros (1660 milions de pessetes), desprès que els socialistes de Paco Boya i Juan Riu li fessin el favor de requalificar la zona de “Es Anglades” del poble de Gausac de Vielha e Mijaran, perquè hi pugui edificar. Increïblement és una zona inundable, que val molt i molt menys. Davant aquest negoci, bé valia pagar una penyora i tornar-los-hi el favor investint-se de candidat encara que sigui en terreny d’ideari contrari al seu. L’operació Serrano no és política, ha està econòmica.

JR Colomines-Companys


...

La metàfora, -en una interessant fotografia de Mikel Aristregi del diari Segre-, de la meva relació amb Convergència Democràtica Aranesa, ahir en la presentació pública de les seves candidatures a les eleccions 2007 al Parador de Vielha.


...

Això està guanyat!!!, almenys al Conselh Generau d'Aran. Aquesta és la sensació generalitzada. Mai s’ha de dir això, fins que sigui al sac i ben lligat, però un dia de Sant Jordi com avui, s’ha de respirar optimisme i alegria per tots costats.

Llistes electorals acabades, equips de campanya compactes i ben travats. Optimisme i força. Unes enquestes que animen. Que voleu més?

Un consell als meus: deixeu de preocupar-vos de les collonades, el mal rotllo i el ressentiment de l’adversari socialista dels candidats i de les “minyones”.

.

Expliqueu l’obra de govern nacional i local, defenseu les noves propostes que portem i quan calgui, només quan calgui, aquestes propostes s’han de defensar posicionant-nos, és a dir definir les nostres propostes a partir de la diferenciació de les propostes de l’adversari.

La nostra experiència, serietat i eficàcia s’ha de pregonar a tot arreu. No calen gaires invents, només explicar l’obra de govern perquè és enorme i perquè ha representat la modernització d’Aran. Que no? Parlem-ne doncs...

...

Avui apareix “HUELHES d’informacion” que és una nova publicació periòdica editada per Convergència Democràtica Aranesa. És una publicació en format diari, avui molt modesta de llargària, però en voluntat d’ampliar pàgines.

El més important d’aquesta nova eina de comunicació és que obliga a fer un equip de redacció i de distribució, perquè encara que sigui amb poques pàgines i sigui setmanal, obliga igualment a tenir l’equip de comunicació establert. (Distribuir cada cop 5000 exemplars, de forma gratuïta, a totes les cases d’Aran, és una feinada enorme).

És evident que aquesta publicació té una línia editorial marcada dins del nacionalisme aranès; però a més de les qüestions d’opinió i els publi-reportatges, inclourà informació i treball de premsa professional.

Comença un període de prova, i aviat en sabrem la repercussió. Sort!!!. ............................................................................................

.................................................................................................................................

..........................................

He recuperat un article de Vicent Partal director de Vilaweb que val la pena llegir-lo, ara que estem al costat de la primera volta de les eleccions a President/a de la República francesa:

Atenció a Vairon (o Bayrou)

.
A mesura que s'acosten les eleccions franceses augmenten les especulacions sobre qui serà el pròxim president de la república i quin paper hi farà. I hom parla molt del canvi indiscutible que significaria que una dona fóra, per primera vegada, l'ocupant de l'Elisi. Però i si el canvi fóra que un occità, occitanoparlant desinhibit i amic del català, esdevinguera el nou president? Un nou president amb la voluntat de reconèixer, a més, la diversitat cultural de l'Hexàgon. No seria això també un canvi radical i tan interessant o més? Es diu Francés Vairon (François Bayrou) i ja estalona Royal en intenció de vot.

.

.

Bayrou, candidat de la centrista UDF, protagonitza una pujada de la intenció de vot important. Mentre Ségolène Royal perd vots a cada nova enquesta, Bayrou creix i ja és clarament el tercer en discòrdia. Creix, i val a dir que tindria moltes oportunitats de guanyar, si entrara en la segona tanda. Una confrontació entre Sarkozy i Bayrou a la segona tanda donaria moltes oportunitats a aquest darrer, car sumaria al seu propi vot el de l'esquerra per a evitar que el polèmic Sarkozy atenyera el poder. I segurament que, en un enfrontament entre ell i Royal, també guanyaria. Però abans hauria de ser el segon candidat en nombre de vots de la primera tanda, cosa que ara sembla prou difícil, però que cada dia que passa no ho pareix tant.

.

.

Bayrou parla occità. I és conegut per la seua defensa de la llengua occitana i de les altres llengües dites 'régionales', particularment de la nostra. Ha dit públicament i clara que vol ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritzades i s'ha entès que això implicaria la reforma del nefast article 2 de la constitució, que fa del francès la llengua única de la república.

.

.

No són, a més, unes declaracions aïllades en una carrera política, ni oportunistes. Les escoles en català, basc, bretó o occità saben perfectament que va ser Bayrou, quan era ministre d'ensenyament, qui va endegar les escasses mesures de suport oficial als centres que ensenyen en aquestes llengües. De fet, aquella acció, que per primera vegada autoritzava, per exemple, l'ensenyament bilingüe a les escoles públiques, encara és coneguda per 'Circular Bayrou'.

.

.

I si els símbols valen res, no fóra sobrer de recordar que l'anunci de la candidatura de Bayrou es va fer el desembre passat amb 'La Marsellesa' (ai!) però també amb el cant, encapçalat per ell, d' 'Aquelas montanhas'. I he de reconèixer que oir, si arribara el cas, el vell himne occità al Palau de l'Elisi seria una experiència corprenedora. Gairebé, gairebé, una revenja.

Vicent Partal director de Vilaweb
Divendres, 23/02/2007

...

Com s’ha d’analitzar un candidat?
Jo diria d’entrada: -Tot depèn d’on.

Em centro a Aran: Un País territorialment petit, un País de Muntanya modernitzat, un País de identitat ètnica compensada, en definitiva una dinàmica de poble on ens coneixem quasi tots.

La “dinàmica de poble” té gran avantatges i grans inconvenients.

Per una banda que no et poden passar gat per llebre tant fàcilment i per l’altre que no tens intimitat, perquè tothom et veu com en una peixera.

Tot això és multiplica per mil, si ets candidat en unes eleccions.

Algun ingenu que va de candidat, em deia que m’estava ficant en el seu terreny personal amb les meves crítiques polítiques i econòmiques, i que ell volia passar desapercebut. Desapercebut?.

Qui és presenta com a candidat està exposat, a ésser observat amb lupa en els seus comportaments, de passat i de present. No només és legítim, sinó que és necessari en el debat electoral. I encara més: per un candidat la vida no comença quan esta en una llista electoral, el període anterior, sigui polític o civil, també existeix i s’ha d’analitzar.

A Aran algun candidat és creu que ha quedat blindat a la crítica, pel fet d’estar en una llista i és exactament al contrari, no només cadascú té la seva gloriosa o miserable vida sinó que a més se li suma la gloriosa o miserable vida de l’equip que forma part.

Per alguns, excepte els que han fet negoci de molts euros com a pas previ per anar en una candidatura, anar a les eleccions serà una creu que duran anys els hi costarà treure. Sinó al temps.

...

Estic mirant la fotografia de tot l’equip d’Unitat d’Aran-PSC que és presenten com a candidats a les properes eleccions del Conselh Generau d'Aran. Haig de confessar que estic sorprès i desconcertat : jo m’havia cregut que seria una llista de canvi i tot un esperonament pels meus. I no ho se veure i no ho entenc.

M’explicaré: Apareix la quota femenina i la quota jove, a més superposada, però el pinyol fort de la candidatura són els de sempre.

Per un moment vaig pensar que ens farien mal, però encara que hi hagi carn fresca i alguna més passadeta, el que compte no és la qüestió biològica o de gènere, el que compte és si realment els nous i noves aporten alguna cosa nova al discurs del conjunt.

Però dels quatre nous que conec, almenys tres en la seva vida civil pre-elecctoral han practicat “travestisme” i “trampes de forma” en el seu pas per l’associacionisme professional, assistencial i de cultura. Sempre varem dir que Serrano feia política a traves del Gremi d’Hosteleria i tate candidat. Sempre varem dir que l’entrada de la Creu Roja a Aran és feia políticament i instrumentalitzada pels socialistes i tate la seva representant candidata. I sempre varem dir que l’Alcalde Riu afavoria descaradament a una escola de música, manipulant-la fins a extrems que desvirtuava el paper de la societat civil i tate, com a botó d’or, una de les fundadores: candidata.

Sincerament encara no entenc la candidatura de Emili Sanlley: no se si és candidat d’Unitat d’Aran-PSC o del Partit Renovador Arties-Garòs (PRAG). La seva doble militància si que l’entenc, però com a candidatura no. A quantes paperetes sortirà?.

En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País.

Però com a mínim un d’aquesta llista, sol i acompanyat amb la família, ha estat fins l’últim moment a les portes de Convergència Democràtica Aranesa per pactar fer una coalició. Com que els Convergents els hi han donat carbassa, no ha trigat ni unes setmanes per fer-se “socialista” de tota la vida. Quan ho expliquem serà tota una delícia, ni les exclusives del Juanma-mai-a-l’hora ho superarà.

...

Mentre les visites electoralistes dels Consellers de la Generalitat és van realitzant per tot Catalunya entretenint al personal, a Aran passen altres coses que ningú en parla, però que passen.

Fa unes 48 hores ha dimitit el President del “Grèmi d'Ostalaria dera Val d'Aran”, Juan Antonio Serrano. Va dimitir en una reunió de Junta i ho va fer per presentar-se a les properes eleccions com a candidat socialista.

Fa dies que ho vaig dient que passaria i ha passat. En el País de les Meravelles cap periodista en exercici encara ho ha explicat.

“La pinça aranesa” com deia en un altre escrit, és confirma i només falta explicar la raó de fons d’aquest pas, que n’estic profundament convençut és el suïcidi d’aquella manera d’entendre el fer i crear professió turística des de l’equidistància. I a més, per més inri, traint el propi ideari personal, convertint-se el candidat de dretes en l’acompanyant instrumental d’un projecte socialista: absolutament intervencionista i a anys llum d’un plantejament liberal o socialdemòcrata incentivador del lliure mercat.

Tots els que deien que Serrano feia política des del Gremi tenien raó, si més no aquest ha estat l’actiu de partida perquè contessin amb ell.

Esta molt bé que hagi dimitit d’una associació integrada a la Federació d’Hostelaria de Lleida com és el Gremi. Però ara ha de dimitir de la Federació. No pot haver cap dels empresaris hostalers de la Federació que puguin acceptar un President candidat a les eleccions d’un partit polític. El senyor Serrano pot fer el que vulgui, però no pot muntar una pirueta de distracció dimitint d’una delegació i continuant a la presidència del conjunt. No és pot repicar les campanes i anar a la processó.

...

La pinça aranesa

Els socialistes aranesos busquen tota mena de fórmules per descavalcar els nacionalistes aranesos del poder.

El travestisme polític ha estat l’arma primera : Ara em faig el socialista català, ara el socialista aranès, ara l’aranesista. Ara “Unitat d’Aran” ara “PSC” o ara “PSOE” directament. Tot depèn del públic i de l’electorat que tenen davant és presenten d’una manera o d’una altra.

L’altra arma ha estat utilitzar les Institucions catalanes i espanyoles, a traves dels seus amics del PSC i del PSOE, per intentar ofegar el govern aranès del Conselh Generau d'Aran.

Ara la tercera arma és pactar amb la dreta sociològica d’Aran per aconseguir fer fora del poder els nacionalistes aranesos. A hores d’ara no se sí amb gent de dretes a les llistes electorals dels socialistes, el que si que sé, és que aquesta dreta, va de bracet amb posicionaments i declaracions amb els socialistes des de fa dies. A més d’haver polititzat partidistament gremis i federacions.

Per segona vegada la Família Serrano pacta amb la Família Ané per treure a un Síndic nacionalista aranès. (La primera vegada Ané-Medan anaven de bracet).

Exactament com varen fer amb la Síndica Pilar Busquets de Convergència Democràtica Aranesa que varen treure-li la presidència del Conselh els d’Unió Democràtica amb els d’Unitat d’Aran, fent Síndica a una Serrano, la Senyora Amparo Serrano; ara fan una variació de la jugada i intenten fer una pinça “dreta-esquerra” per treure al Síndic Barrera que representa una opció centrada de nacionalisme aranès.

Pel poder polític i econòmic a Aran val tot. Les inversions fetes sota la màxima del “dret a l’especulació” com defensava el Conseller Llena per els Pirineus, necessita poder socialista totalment desnacionalitzat d’Aran i que deixi via lliure a negocis privats especulatius al Baish Aran i a Vielha e Mijaran, sobretot Mijaran.

Serà encantador veure a un Arturo Calbetó, històric socialista aranès menja dretans, fer costat a la dreta econòmica com a candidats de les seves llistes.


...

Des d’ahir estant convocades les eleccions al Conselh Generau d'Aran com també les municipals, i és precisament aquest dia que s’escau fer un reflexió personal per clarificar postures i conductes. Almenys jo en tinc necessitat.

Ahir vaig comentar a alguns dels futurs contrincants polítics que havia arribat l’hora de la veritat i que la confrontació electoral era un fet i que encara que fóssim contrincants també manteníem una bona relació personal i que havien de preservar-la. Dit d’una altra manera: que jo faria tot el possible perquè NO aconseguissin els seus propòsits polítics, com ells ho farien amb els meus i el nostre projecte, però hauríem d’intentar-ho fer-ho de tal manera per preservar la convivència de futur, per poder afrontar el dia-a-dia amb tota naturalitat des de la legitima discrepància.

A Aran les eleccions no son com les catalanes, les dinàmiques i els mecanismes son molt diferents. És un País de clans, on ni la demoscòpia, ni el màrqueting polític funcionen de la mateixa manera que altres conteses electorals. A més a Aran ha aparegut el fenomen del “travestisme polític”, i el buidatge del valor de les paraules i els conceptes, s’està fent en un grau escandalós.

Dels contrincants de la oposició socialista els hi tinc un afecte personal a Juanito Riu, a Emilio Medan i a Juan-Antonio Serrano. Hi ha un bon rotllo, però ells saben que faré tot el possible perquè NO continuïn com Alcaldes de Vielha i de Les (si és que és presenta) i perquè el seu projecte no lideri, ni els Ajuntaments aranesos ni el Conselh.

Serrano socialista?. Doncs sembla que sí, és el nou “eco” d’Unitat d’Aran-PSC i és aquella dreta sociològica capaç d’aliar-se amb els seus antagonistes ideològics per intentar liquidar l’actual Síndic nacionalista. Però d’això i de les incompatibilitats polítiques, morals i estètiques amb els seus càrrecs al Gremi i a la Federació d’hosteleria de Lleida, ja en parlarem un altra estona.

Hi ha una altra oposició: agre, muntada des de la rancúnia, amb un auto-odi de País insòlit, tramposa des dels seus currículums personals fins l’anàlisi catastrofista de la situació, capaç de vendre la mare, la dona i els amics per aconseguir una mediocre rellevància en el que els interessos personals, els de tribu i ara últimament els de les inversions econòmiques, marquen el seu horitzó. És una opció que juga a crear alarma social i que són capaços de fer politiqueig amb el que semblava que era de tots, -millorable si és vol- però de tots: com la sanitat, com la immigració, com la cohesió social, com la llengua aranesa. A tots aquests, en la confrontació electoral s’hi ha d’anar a sac, elegantment, però sense concessions a cap nivell.

...