.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Si fes cas de les dues hores de classe de patologia respiratòria i cardíaca que avui he escoltat jo seria ja ara un bon metge, però a més estaria mort. Perquè per una banda, m’han volgut convèncer que avui per ésser un bon metge es necessiten dues coses fonamentals : saber anglès i saber estadística. Estic salvat, -he pensat. Encara que ho he trobat exagerat. Per altra banda un altre docent, ens ha explicat com s’acabava tenint un infart com a conseqüència de raons emocionals. Que tenir un gat o un gos o qualsevol altre animal de companyia fa tenir menys infarts. Serà qüestió de pensar-ho. Però algú ha dit: - perquè no tenir millor un amant. La replica ha estat ràpida: un amant esta bé, però millor que tingui gat.

...

11 de setembre, fum, fum fum…!

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
En ple franquisme el meu pare comprava el diari francès Le Monde un dia a la setmana. Era el dia on hi havia el suplement literari.

D’una manera natural a casa, tots el llegíem o l’interpretàvem. I aquesta és la idea : d’una manera regular, quasi obligatòria, cal tenir accés a material cultural de primer ordre. És una manera molt útil d’anar forejant criteri cultural. Constància, regularitat ... una i mil vegades. Ni que sigui per osmosi involuntària, alguna cosa queda i t’influeix. En positiu , és clar.

Marqueu pautes, tot és una carrera de fons. A la merda el fast food de tertúlia!!!.

..

Des d’avui tornaré a escriure de manera regular en aquest blog o sigui el meu propi dietari personal. Fa nou mesos que no escric res aquí, només he anat mantenint material audiovisual que m’ha estat acompanyament aquest període. Aquest blog és molt antic: funciona des del 2003, encara recordo com se n’enfortien quan vaig començar i mireu ara com està això dels blogs.

Estic profundament cansat d’Aran, del món universitari de Lleida i dels múltiples estafador intel•lectuals que em rodegen.

Anar a contracorrent costa molt, però ara estic a la meva recta final i serè més contracorrent que mai.

“LO CAMPUS Edicions” amb la revista “LO CAMPUS” i el nou “LO CAMPUS DIARI” pels Països Catalans i Andorra, serà continuar l’aventura com emprenedor.

Si aquests nou mesos han estat uns “exercicis espirituals” quasi per definició interns, ara tot serà d’explosió i exposició pública, on el treball a la xarxa serà la prioritat. Treballaré en la dinàmica d’un “Community Manager”. Questions com “Coolhunting” o “Crowdsourcing” seran algunes de les meves tasques. Tranquils!, no és una pijada citar-ho en anglès, desprès de més de 14 anys de viure en a Anglaterra, potser que d’una vegada utilitzi aquesta base. Sóc un londinenc que viu a Lleida.


..

1959

El nou LO CAMPUS que es distribueix avui :
.......................

...................................................

Els trobareu en versió integra a www.locampus.cat

....

..........................

................................

................................ Escultures de Bernar Venet

...

............................
.................Un regal des de Israel : Rali Margalit

................................................

.................................................................."Castels in the sand"

..

................................................


...

...

...

El nou LO CAMPUS 10 i el Suplement ER ESTUDIANT

..................................

.................................................

...

................

..

..........

...

........


...

................


...

....................


...