Tuesday, March 27, 2012
Friday, March 23, 2012
Estar cada dia rodejat de companys i
sobretot companyes joves, en un context universitari, em fa aprendre coses,
diem-ne de “vida acadèmica”. Avui he après que per un estudiant de medicina,
que vol ser metge a tota costa, li és igual la logística del seu aprenentatge.
El que és l’estructura formativa o dit en llenguatge més tècnic: el pla
pedagògic i didàctica de l’Aula, no els
interessa. En realitat el que volen és “continguts” i “continguts”, “coneixements”
i “coneixements”, subministrats a l’engròs. Tota una promoció, o potser dues,
es perdran la revolució de Bolonya. Tenim mala sort de no trobar un professor o
grup de professors, que ens facin apassionar a tots, amb materials nous i tècniques
didàctiques d’última generació en educació mèdica.
Tuesday, March 20, 2012
Saturday, March 17, 2012
Friday, March 16, 2012
No sé si em sento més segur o més pertorbat,
però que un “Equip de Resposta a Incidents” d’un organisme públic denominat “Centre de
Seguretat de la informació de Catalunya”, t’avisi que un dels teus Webs ha
estat atacat introduint-hi un codi maliciós, m’ha deixat sorprès. D’entrada el
propi avis fet via Internet, he pensat que formava part de l’engany.
Però un cop identificat “l’Equip de
Resposta” i que tot era autèntic i seriós, he hagut de posar mans a l’obra per
resoldre el problema. Problema que és d’àmplia envergadura i amb ramificacions,
com és veu a l’imatge adjunta.
Mira per on: a Catalunya i a Internet
tenim qui ens vigila i qui ens protegeix. Aquests “rastrejadors oficials” sé
suposa que són “els bons”, però no deixa d’ésser insòlit i pertorbador, encara que sembla que útil.
Thursday, March 15, 2012
Sóc un romàntic insuportable i m’emociona
poder fer occitanisme a temps real.
ER ESTUDIANT, el suplement aranès de LO
CAMPUS, es reforçarà amb el món universitari de Montpelhièr i de Tolosa de Llenguadoc.
Seguim en marxa.
No sé perquè, si tot el món anglès, -d’Anglaterra-,
em commou, també Occitània i sobretot els valencians em posen. Les xiquetes, en especial.
Wednesday, March 14, 2012
La incompetència de la maquinària del Govern
Mas és increïble.
Tant si et deuen 619,12 euros, com 6.190,12
euros com 61.900,12 euros o 619.000,12 euros, simplement no paguen.
Hi ha un servei del Departament d’Economia
i Coneixement que es diu “Informació de pagaments a creditors” que si truques t’informen
de com tens les factures.
Malgrat tanta parafernàlia, és el 012 de
tota la vida.
El que m’emprenya més, és l’explicació
del perquè no paguen:
Expliquen un discurs lligat en els pressupostos
estatals i quan siguin aprovats llavors veuran si paguen. Això m’ho deia la
locutora i quedava clar que seguia un guió pautat de respostes preparades. Mai havia
sentit des de la Generalitat una explicació tant espanyola com m’han donat. El
012 presenta la Generalitat com una simple “regió de segona” i amb arguments de
mal pagadors. La incompetència catalana, és catalana i malgrat l’espoli
espanyol, la incompetència segueix sent nostra.
Preguntada a la locutora quan creu que
cobraré la factura del 2011. Resposta: doncs divendres o la setmana vinent o el
mes vinent.
No em puc imaginar que passaria si jo fes
això a la gent amb que treballo i li haig de pagar factures.
De tota aquesta consulta, a més, jo he
hagut de pagar una part de la trucada perquè és com un 902.
És al·lucinant.
És per renunciar a l’import de la factura
perquè ho inverteixin per preparar “argumentaris
seriosos” i ens deixin de tractar com idiotes.
Sunday, March 11, 2012
El meu entorn i jo també, estem diguem-ne
escandalitzats, si és que a hores d’ara ens escandalitza alguna cosa, que el
Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida tingui previst gastar-se
10.000 euros (deu mil euros) per fer la propera Festa Major de l’Estudiantat.
O sigui : 10.000 euros de diners públics
per una farra en forma de concert.
Tanta mobilització per les retallades,
tanta demagògia d’uns i altres, i al final, els pijos de la UdL es gastaran el que es gastaran, per una acció de
lleure.
Ningú sap que hi ha estudiants que tenen
autèntiques dificultats econòmiques a final de mes?
Estem en un moment excepcional de crisi i
només ens faltava aquesta mena de negligències, emparades per la legalitat,
però èticament deplorables.
Tuesday, March 06, 2012
Estem treballant amb la versió anglesa de
LO CAMPUS, de fet és una nova publicació “TUS / The University Student / L’universitari”.
Sobta, el poc que entenen aquestes
operacions les autoritats acadèmiques de la Universitat de Lleida. Es creuen que
amb 550 euros (cinc cents cinquanta euros) és pot pujar una publicació. Això és
el que han ofert per ajudar.
Una operació que costarà més de 15.000
euros (quinze mil euros) engegar-ho tot.
Sóc un burro. Un total burro, perquè he
tornat a caure en la trampa de demanar ajuda a una administració pública com la
UdL. Són funcionaris, grisos i mediocres i hem de fugir com la pesta d’aquest
personal, per construir productes frescos i lliures. Hem de fugir dels
administradors de la misèria i costi el que costi, els nostres lectors han de
tenir la seguretat de que nosaltres fem emprenedoria de premsa universitària.
Excepte els fatxes i anticatalans, a casa nostra publica tothom, si vol.
Ara busquem 25 estudiants i 5 professors
de la UdL per viatjar a Londres i a la Cranfield University. Paguem nosaltres.
Monday, February 27, 2012
Ja està al carrer. En digital i en paper.
Aquest LO CAMPUS no fa cap concepció a les coses fàcils i menys a l’onada de Facebook, o piulades de Twitter o missatges de mòbil. Si avui el món jove està acostumat al text curt i sintètic, aquest LO CAMPUS és per llegir i això costarà al que sempre van accelerats.
No us heu de perdre l’article del Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Tot i que hi discrepo en algunes coses, és una bona pressa de postura, valenta i poc usual entre les autoritats acadèmiques.
Aquest LO CAMPUS no fa cap concepció a les coses fàcils i menys a l’onada de Facebook, o piulades de Twitter o missatges de mòbil. Si avui el món jove està acostumat al text curt i sintètic, aquest LO CAMPUS és per llegir i això costarà al que sempre van accelerats.
No us heu de perdre l’article del Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Tot i que hi discrepo en algunes coses, és una bona pressa de postura, valenta i poc usual entre les autoritats acadèmiques.
Friday, February 24, 2012
Els catalans comencem la setmana precisament
el Cap de setmana.
Demà comença una nova setmana en la que haig de donar la volta a tot i integrar-ho
tot.
Que no s’entén?
Senzill: exercir al màxim les meves
potencialitats i això vol dir avui Lleida, Londres i Occitània incloent-hi Aran.
He de tornar a viatjar i trepitjar territori.
Estudiar, llegir i escriure. Caminar,
caminar. Llit, molt de llit.
I trobar a Lleida tot el món creatiu jove
o no tant jove, per potenciar-lo a traves de la premsa universitària.
Ja em poden fer la traveta tant com
vulguin, sinó en liquiden, hem d’aconseguir fer sortir a la superfície les veus
noves i fer-ho lluny, molt lluny, de la mediocritat funcionarial que tenim.
Lluny ben lluny de les institucions escleròtiques que tenim i patim.
Una altra Lleida és possible !!!
Una alta Universitat de Lleida és possible
!!!
Un altra Hospital Arnau de Vilanova és
possible !!!
Wednesday, February 22, 2012
Avui fa un any de la mort del
meu pare.
Ha estat un any de merda.
Coincideix que dimarts vindran de Barcelona per gravar un tros de vídeo
sobre el meu historial independentista. Són una col·lecció d’autobiografies de
tot un sector molt mal explicat. Serà el moment de parlar del pare, ja que ell
no ho va poder fer per la malaltia, quan se li va proposar.
Sempre m’he resistit a explicar els meus 7 anys d’alliberat en la política antifranquista, de l’activisme,
de la lluita unitària, de les comissaries franquistes i la presó. Segurament a un
jove d’avui la paraula alliberat li
sonaria a xinès.
“Alliberat”= plena dedicació a l’activisme polític amb vida
clandestina.
En tot aquest període, entre altres coses, vaig perdre la carrera de
medicina, ara la gravació es farà a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on
faig medicina, tot plegat una metàfora. Han passat 37 anys.
Tuesday, February 14, 2012
El Cap d’Estudis de
la Facultat
de Medicina de la Universitat de Lleida
ha plegat. Suposo que la fórmula és que ha dimitit. El Doctor Joan Prat ha
dimitit.
En realitat li han
fet tant la vida impossible que “l’han fet dimitir”.
Una mala noticia
per a la Facultat.
Tot i la quantitat
enorme de problemes logístics en el cursos, que s’han atribuït tots, a l’Oficina
Docent o sigui al Dr. Prat, aquest té un bagatge en Educació Mèdica que no
podem perdre de cap manera.
Ara s’implanta el Pla
de Bolonya en Medicina sense Oficina Docent, sense Oficina de Recerca sobre la implantació
de Bolonya a l’Aula, sense Control de qualitat, sense Servei de suport al
professorat en didàctiques de Bolonya, etc etc ..... conclusió: una autèntica
frivolitat, que paguen els estudiants. Aquests són els autèntics estafats.
I no busquem l’enemic
exterior, el problema és a la
Facultat i la quantitat de professors absolutament
insolidaris amb els nous estudis. En una universitat privada no els hi
renovarien el contracte per boicotejar el Projecte Pedagògic del Centre Universitari,
aquí han passat la línia vermella i han perdut l’ètica dels estudis superiors.
Monday, February 06, 2012
Sunday, February 05, 2012
Les localitzacions de la pel·lícula Tamara
Drewe em retorna, encara més, a la nostàlgia d’Anglaterra. En aquest
cas les localitzacions rurals i la seva temàtica: l’Anglaterra moderna dels
escriptors, dels seus processos creatius i del comtat de Dorset, on se situen
les histories de les principals novel·les de Thomas Hardy.
La pel·lícula és una comèdia, crec que una
obra menor, del director Stephen Frears, del que podem recordar la ja clàssica My Beautiful Laundrette o molts anys desprès
Mrs Henderson Presents, o més recentment
la pel·lícula The Queen.
És interessant tot el que intel·lectualment
s’ajunta a la pel·lícula: “Tamara Drewe” fou una tira còmica setmanal de Posy
Simmonds, publicada al diari The Guardian.
I ho presentava com una versió moderna de la novel·la de Hardy, Far from the Madding Crowd. La comic strip serial de Simmonds la va
transformar en guió Moira Buffini. Buffini acaba de fer el guió de la nova pel·lícula
Jane Eyre, l’enèsima versió de la
novel·la de Charlotte Brontë.
Curiosament de la pel·lícula “Tamara
Drewe” només m’ha quedat una dada que no coneixia i que explica un dels protagonistes:
es que Thomas Hardy als 65 anys es va enamorar perdudament d’una jove de 26
anys. Tota una esperançadora dada.
Tuesday, January 31, 2012
Sunday, January 29, 2012
He vist un capítol de la mini-sèrie
“Mildred Pierce” que
protagonitza Kate Winslet. Sembla que la sèrie ha funcionat molt bé, guanyant
un Emmy la protagonista.
Tot plegat és molt interessant, sobretot la base literària de la sèrie,
que és una novel·la de James M. Cain. Aquest novel·lista també és l’autor del llibre “El carter sempre truca dues vegades”.
Quins records!!! : Tota la novella negra traduïda per Manuel de Pedrolo
a la col·lecció la Cua de Palla d’Edicions 62. Quin esdeveniment fou la novel·la
negra a Catalunya en ple franquisme.
“Mildred Pierce” també fou una pel·lícula protagonitzada per Joan
Crawford, a la península la pel·lícula la varen titular “Alma en suplicio”.
Mentre estudio “Fenòmens cadavèrics” per una maleïda assignatura de
Medicina Legal, em torna la il·lusió de tornar als clàssics de la novel·la
negra. I tornar a aquella època que devorava els llibres i la literatura pels
carrers i cafeteries.
Saturday, January 28, 2012
Tot el projecte de Spanair,
enterrant milions i milions d’euros, com si fos la “companyia bandera” de
Catalunya, sempre m’ha semblat sospitós.
Va ser un invent amb un suport incondicional de l’anterior
govern de la Generalitat, el del Tripartit, i ara s’ha ensorrat
estrepitosament. I a més, no es pot entendre que acabin donant un espectacle de
tercer món, deixant una munió de passatger a terra estafats.
Spanair que en l’última fase
empresarial ha estat un projecte català, -això sí, vestits de “largarterana” o sigui simulant la seva
catalanitat-, fins i tot va tenir campanyes ciutadanes de suport amb avaladors
publicitaris il·lustres.
Aquí no hi ha Madrid que valgui, aquí hi ha uns gestors
catalans de pena.
Un Spanair?.
Fins que no sigui un Catair
amb gestors decents, no em caurà ni una llàgrima.
Wednesday, January 25, 2012
“Do you agree that Scotland should be an
independent country?”
Formalment aquest matí s’ha obert el
procés per realitzar un referèndum d’autodeterminació a Escòcia. És una bellíssima
notícia, que fa obrir moltes esperances per a la nació catalana.
El Primer Ministre Escocès Alex Salmond ha començat a explicar al
Pàrlamaid
na h-Alba o sigui al Parlament Escocès els seus plans, detallant no
només en la data (tardor 2014) i la pregunta, sinó que a més ha entrat en la logística
de tot el procés, com de que si sempre voten en dijous en aquest referèndum es
podria fer en dissabte o en ampliar el cos electoral incorporant-hi els joves
de 16 i 17 anys.
Des del Londres oficial ho veuen clar que
es pot fer un referèndum.
Quina lliçó a tot Europa de com exercir
la democràcia !!!
Tuesday, January 24, 2012
Subscribe to:
Posts (Atom)