Wednesday, April 25, 2012
Saturday, April 21, 2012
Wednesday, April 18, 2012
Tots els que hem estat responsables de
comunicació institucional i política de governs, politics i entitats flippem del bon treball de la Casa Real Española en com han estructurat
professionalment, les disculpes del Rei Juan
Carlos per la seva cacera d’elefants.
Ha estat perfecte l’escenografia i el
contingut. Com la manera de trametre el missatge, que ha estat gravat en
diferit a traves d’una sola televisió per controlar la gravació, sinó sortia bé
a la primera. Desprès s’han distribuït les imatges a tothom.
Les onze paraules triades pels tècnics i
dites pel Rei, han estat ben travades: “Lo
siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”.
Fer-ho bé en tècniques de comunicació no
vol dir ni que el protagonista, ni que la seva conducta tinguin valors morals,
ni ètics i sobretot ni legitimitat permanent.
Cap responsable de comunicació, ni que
sigui de primera divisió, podrà resoldre la decadència pública que estem
assistint de la Monarquia Española.
Monday, April 16, 2012
L’Oriol ha mort a Israel
Tant se val
si es deia Josep-Lluís en català, Yair en hebreu que vol dir “que il·lumina”, per
a mi sempre serà l’Oriol, el nom de guerra que tenia en el Front Nacional de
Catalunya.
Acaba de
morir un amic que un dia em va escriure que tenia un càncer terminal d’estómac
i que calia que ens veiéssim. Fa uns dies, el seu silenci a traves de les
tecnologies de la comunicació, em va posar sobre avis que estava passant alguna
cosa. Avui ja és públic el seu traspàs.
Ha mort un
patriota català, marcat per uns esdeveniments molts durs d’acció directa, però
que emmascaren una altra realitat molt més forta i potent. La d’un jove que als
disset anys, en plena dictadura franquista, es va “enrolar” a una aventura política
de lluita per les llibertats. Una acció de servei, carregada de moral i ètica.
Carregada d’il·lusió i projectes.
Varem coincidir
molt, varen discrepar molt, com també en la seva etapa de militància jueva sobre
el paper d’Israel, però varem compartir la passió a la vida, a la llibertat, a
reconstruir País, a fer nació, a fer cultura catalana.
Quanta por i
quanta satisfacció de feina ben feta, quan de sacrifici per crear organització política
i social. Quan recuperem de veritat la memòria històrica de l’independentisme
català, es veurà com l’Oriol i centenars d’Oriols amb una generositat immensa,
varen picar pedra de veritat, -de la que perdura-, en el camí que ens ha portat
a l’independentisme social d’avui.
Treballant
per una Israel més justa, a traves d’un petit partit defensor de les llibertats
civils, l’Oriol mar enllà, continuava exercint de Front. Perquè qui ha estat de
l’històric Front Nacional de Catalunya, ho és tota la vida.
L’Oriol símbol
de la sisena generació del Front, ens deixa una vida de lleialtat personal i col·lectiva.
Com sempre el seguirem estimant.
Monday, April 09, 2012
Tuesday, March 27, 2012
Friday, March 23, 2012
Estar cada dia rodejat de companys i
sobretot companyes joves, en un context universitari, em fa aprendre coses,
diem-ne de “vida acadèmica”. Avui he après que per un estudiant de medicina,
que vol ser metge a tota costa, li és igual la logística del seu aprenentatge.
El que és l’estructura formativa o dit en llenguatge més tècnic: el pla
pedagògic i didàctica de l’Aula, no els
interessa. En realitat el que volen és “continguts” i “continguts”, “coneixements”
i “coneixements”, subministrats a l’engròs. Tota una promoció, o potser dues,
es perdran la revolució de Bolonya. Tenim mala sort de no trobar un professor o
grup de professors, que ens facin apassionar a tots, amb materials nous i tècniques
didàctiques d’última generació en educació mèdica.
Tuesday, March 20, 2012
Saturday, March 17, 2012
Friday, March 16, 2012
No sé si em sento més segur o més pertorbat,
però que un “Equip de Resposta a Incidents” d’un organisme públic denominat “Centre de
Seguretat de la informació de Catalunya”, t’avisi que un dels teus Webs ha
estat atacat introduint-hi un codi maliciós, m’ha deixat sorprès. D’entrada el
propi avis fet via Internet, he pensat que formava part de l’engany.
Però un cop identificat “l’Equip de
Resposta” i que tot era autèntic i seriós, he hagut de posar mans a l’obra per
resoldre el problema. Problema que és d’àmplia envergadura i amb ramificacions,
com és veu a l’imatge adjunta.
Mira per on: a Catalunya i a Internet
tenim qui ens vigila i qui ens protegeix. Aquests “rastrejadors oficials” sé
suposa que són “els bons”, però no deixa d’ésser insòlit i pertorbador, encara que sembla que útil.
Thursday, March 15, 2012
Sóc un romàntic insuportable i m’emociona
poder fer occitanisme a temps real.
ER ESTUDIANT, el suplement aranès de LO
CAMPUS, es reforçarà amb el món universitari de Montpelhièr i de Tolosa de Llenguadoc.
Seguim en marxa.
No sé perquè, si tot el món anglès, -d’Anglaterra-,
em commou, també Occitània i sobretot els valencians em posen. Les xiquetes, en especial.
Wednesday, March 14, 2012
La incompetència de la maquinària del Govern
Mas és increïble.
Tant si et deuen 619,12 euros, com 6.190,12
euros com 61.900,12 euros o 619.000,12 euros, simplement no paguen.
Hi ha un servei del Departament d’Economia
i Coneixement que es diu “Informació de pagaments a creditors” que si truques t’informen
de com tens les factures.
Malgrat tanta parafernàlia, és el 012 de
tota la vida.
El que m’emprenya més, és l’explicació
del perquè no paguen:
Expliquen un discurs lligat en els pressupostos
estatals i quan siguin aprovats llavors veuran si paguen. Això m’ho deia la
locutora i quedava clar que seguia un guió pautat de respostes preparades. Mai havia
sentit des de la Generalitat una explicació tant espanyola com m’han donat. El
012 presenta la Generalitat com una simple “regió de segona” i amb arguments de
mal pagadors. La incompetència catalana, és catalana i malgrat l’espoli
espanyol, la incompetència segueix sent nostra.
Preguntada a la locutora quan creu que
cobraré la factura del 2011. Resposta: doncs divendres o la setmana vinent o el
mes vinent.
No em puc imaginar que passaria si jo fes
això a la gent amb que treballo i li haig de pagar factures.
De tota aquesta consulta, a més, jo he
hagut de pagar una part de la trucada perquè és com un 902.
És al·lucinant.
És per renunciar a l’import de la factura
perquè ho inverteixin per preparar “argumentaris
seriosos” i ens deixin de tractar com idiotes.
Sunday, March 11, 2012
El meu entorn i jo també, estem diguem-ne
escandalitzats, si és que a hores d’ara ens escandalitza alguna cosa, que el
Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida tingui previst gastar-se
10.000 euros (deu mil euros) per fer la propera Festa Major de l’Estudiantat.
O sigui : 10.000 euros de diners públics
per una farra en forma de concert.
Tanta mobilització per les retallades,
tanta demagògia d’uns i altres, i al final, els pijos de la UdL es gastaran el que es gastaran, per una acció de
lleure.
Ningú sap que hi ha estudiants que tenen
autèntiques dificultats econòmiques a final de mes?
Estem en un moment excepcional de crisi i
només ens faltava aquesta mena de negligències, emparades per la legalitat,
però èticament deplorables.
Tuesday, March 06, 2012
Estem treballant amb la versió anglesa de
LO CAMPUS, de fet és una nova publicació “TUS / The University Student / L’universitari”.
Sobta, el poc que entenen aquestes
operacions les autoritats acadèmiques de la Universitat de Lleida. Es creuen que
amb 550 euros (cinc cents cinquanta euros) és pot pujar una publicació. Això és
el que han ofert per ajudar.
Una operació que costarà més de 15.000
euros (quinze mil euros) engegar-ho tot.
Sóc un burro. Un total burro, perquè he
tornat a caure en la trampa de demanar ajuda a una administració pública com la
UdL. Són funcionaris, grisos i mediocres i hem de fugir com la pesta d’aquest
personal, per construir productes frescos i lliures. Hem de fugir dels
administradors de la misèria i costi el que costi, els nostres lectors han de
tenir la seguretat de que nosaltres fem emprenedoria de premsa universitària.
Excepte els fatxes i anticatalans, a casa nostra publica tothom, si vol.
Ara busquem 25 estudiants i 5 professors
de la UdL per viatjar a Londres i a la Cranfield University. Paguem nosaltres.
Monday, February 27, 2012
Ja està al carrer. En digital i en paper.
Aquest LO CAMPUS no fa cap concepció a les coses fàcils i menys a l’onada de Facebook, o piulades de Twitter o missatges de mòbil. Si avui el món jove està acostumat al text curt i sintètic, aquest LO CAMPUS és per llegir i això costarà al que sempre van accelerats.
No us heu de perdre l’article del Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Tot i que hi discrepo en algunes coses, és una bona pressa de postura, valenta i poc usual entre les autoritats acadèmiques.
Aquest LO CAMPUS no fa cap concepció a les coses fàcils i menys a l’onada de Facebook, o piulades de Twitter o missatges de mòbil. Si avui el món jove està acostumat al text curt i sintètic, aquest LO CAMPUS és per llegir i això costarà al que sempre van accelerats.
No us heu de perdre l’article del Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. Tot i que hi discrepo en algunes coses, és una bona pressa de postura, valenta i poc usual entre les autoritats acadèmiques.
Friday, February 24, 2012
Els catalans comencem la setmana precisament
el Cap de setmana.
Demà comença una nova setmana en la que haig de donar la volta a tot i integrar-ho
tot.
Que no s’entén?
Senzill: exercir al màxim les meves
potencialitats i això vol dir avui Lleida, Londres i Occitània incloent-hi Aran.
He de tornar a viatjar i trepitjar territori.
Estudiar, llegir i escriure. Caminar,
caminar. Llit, molt de llit.
I trobar a Lleida tot el món creatiu jove
o no tant jove, per potenciar-lo a traves de la premsa universitària.
Ja em poden fer la traveta tant com
vulguin, sinó en liquiden, hem d’aconseguir fer sortir a la superfície les veus
noves i fer-ho lluny, molt lluny, de la mediocritat funcionarial que tenim.
Lluny ben lluny de les institucions escleròtiques que tenim i patim.
Una altra Lleida és possible !!!
Una alta Universitat de Lleida és possible
!!!
Un altra Hospital Arnau de Vilanova és
possible !!!
Wednesday, February 22, 2012
Avui fa un any de la mort del
meu pare.
Ha estat un any de merda.
Coincideix que dimarts vindran de Barcelona per gravar un tros de vídeo
sobre el meu historial independentista. Són una col·lecció d’autobiografies de
tot un sector molt mal explicat. Serà el moment de parlar del pare, ja que ell
no ho va poder fer per la malaltia, quan se li va proposar.
Sempre m’he resistit a explicar els meus 7 anys d’alliberat en la política antifranquista, de l’activisme,
de la lluita unitària, de les comissaries franquistes i la presó. Segurament a un
jove d’avui la paraula alliberat li
sonaria a xinès.
“Alliberat”= plena dedicació a l’activisme polític amb vida
clandestina.
En tot aquest període, entre altres coses, vaig perdre la carrera de
medicina, ara la gravació es farà a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on
faig medicina, tot plegat una metàfora. Han passat 37 anys.
Tuesday, February 14, 2012
El Cap d’Estudis de
la Facultat
de Medicina de la Universitat de Lleida
ha plegat. Suposo que la fórmula és que ha dimitit. El Doctor Joan Prat ha
dimitit.
En realitat li han
fet tant la vida impossible que “l’han fet dimitir”.
Una mala noticia
per a la Facultat.
Tot i la quantitat
enorme de problemes logístics en el cursos, que s’han atribuït tots, a l’Oficina
Docent o sigui al Dr. Prat, aquest té un bagatge en Educació Mèdica que no
podem perdre de cap manera.
Ara s’implanta el Pla
de Bolonya en Medicina sense Oficina Docent, sense Oficina de Recerca sobre la implantació
de Bolonya a l’Aula, sense Control de qualitat, sense Servei de suport al
professorat en didàctiques de Bolonya, etc etc ..... conclusió: una autèntica
frivolitat, que paguen els estudiants. Aquests són els autèntics estafats.
I no busquem l’enemic
exterior, el problema és a la
Facultat i la quantitat de professors absolutament
insolidaris amb els nous estudis. En una universitat privada no els hi
renovarien el contracte per boicotejar el Projecte Pedagògic del Centre Universitari,
aquí han passat la línia vermella i han perdut l’ètica dels estudis superiors.
Monday, February 06, 2012
Sunday, February 05, 2012
Les localitzacions de la pel·lícula Tamara
Drewe em retorna, encara més, a la nostàlgia d’Anglaterra. En aquest
cas les localitzacions rurals i la seva temàtica: l’Anglaterra moderna dels
escriptors, dels seus processos creatius i del comtat de Dorset, on se situen
les histories de les principals novel·les de Thomas Hardy.
La pel·lícula és una comèdia, crec que una
obra menor, del director Stephen Frears, del que podem recordar la ja clàssica My Beautiful Laundrette o molts anys desprès
Mrs Henderson Presents, o més recentment
la pel·lícula The Queen.
És interessant tot el que intel·lectualment
s’ajunta a la pel·lícula: “Tamara Drewe” fou una tira còmica setmanal de Posy
Simmonds, publicada al diari The Guardian.
I ho presentava com una versió moderna de la novel·la de Hardy, Far from the Madding Crowd. La comic strip serial de Simmonds la va
transformar en guió Moira Buffini. Buffini acaba de fer el guió de la nova pel·lícula
Jane Eyre, l’enèsima versió de la
novel·la de Charlotte Brontë.
Curiosament de la pel·lícula “Tamara
Drewe” només m’ha quedat una dada que no coneixia i que explica un dels protagonistes:
es que Thomas Hardy als 65 anys es va enamorar perdudament d’una jove de 26
anys. Tota una esperançadora dada.
Subscribe to:
Posts (Atom)