Saturday, June 15, 2013
Tuesday, June 11, 2013
Acabo
de llegir el llibre “Inferno” de Dan Brown amb traducció catalana d’Esther Roig. I val a dir que m’ha divertit.
Brown
és un escriptor de best-sellers com “El
codi Da Vinci” i de sempre el món literari seriós l’ha vist més, com un escriptor
d’obres de màrqueting literari que de
literatura en majúscules.
Potser
és així, però el cert és que aquest escriptor ven centenars d’exemplars de la
seva obra traduïda a múltiples idiomes inclòs
el nostre, i que té un exercit de lectors contents.
Com
que jo buscava oci, distracció i literatura amb un relat clar, fàcil i
engrescador: “Inferno “ m’ha
satisfet. Si a més l’acció passa a Florència,
basada en la “Divina Comèdia”
de Dante Alighieri, encara més per interessar-me. Sobretot perquè la acció i la
ficció passen sobre fets històrics totalment real i això encara fa el text més
interessant. I sí a més, puc fer una botifarra als fonamentalistes de la
literatura, llegint el que em plagui, encara més content.
Certament
avui tot el moviment editorial entorn Dan Brown té un alt component de màrqueting,
només cal veure de quina manera rocambolesca es varen fer les 7 o 8 primeres
traduccions del llibre “Inferno”,
tancats als traductors durant més d’un mes a un despatx de la ciutat de Milà,
sense poder treure res del lloc de treball, per preservar la informació i fer
el llançament universal de l’obra al mateix temps i sense fugues. Primer foren
els traductors vinguts de cada país i desprès foren un correctors vinguts també
de fora.
A
nivell personal el màrqueting i una eficaç acció de venda, m’ha acabat atrapant
al llibre: jo n’he llegit una versió digital.
Primer
l’edició digital me la van oferir regalant-me uns sis capítols en obert, perquè
jo en fes una lectura. Desprès en varen oferir l’obra en “Edició bundle”, que
vol dir conjuntament amb una altra obra del mateix autor, i no només el preu era
molt bo, sinó que a més de “Inferno” et deixaven llegir uns altres
sis capítols més en obert, com a prova gratuïta.
Amb
uns dotze capítols llegits molt interessants era difícil que no caigués en la temptació
de llegir l’obra completa o sigui fes la compra. A més per acabar de maxacar-me :
en digital l’obra conjunta de dues obres, val a un preu, quatre vegades
inferior al preu en paper a llibreria. Tot màrqueting pur, però extremadament beneficiós pel lector.
Però
m’ho he passat bé i ara em queda per llegir a l’ordinador l’altra obra de Brown,
que és “El símbol perdut”. En parlarem.
Saturday, June 01, 2013
Mentre estic treballant per escriure sobre
il·lustració mèdica i il·lustració científica en general, m’he
topat amb el treball gràfic de Carles
Puche i el trobo excel·lent. Mireu, sinó, aquets ulls de diferents especies
faunístiques. Il·lustració publicada al llibre de la Universitat de València: “Origen
de les especies de Charles Darwin” de Juli Peretó-Andrés.
Les il·lustracions dels llibres de medicina
són extraordinaris, com els de les ciències naturals, són una eina essencial en
estratègies de docència. Com dirien la canalla : “... jo flipo...”.
Mireu-los bé i a què reconeixereu alguna
mirada quotidiana del vostre entorn.
Mireu-los bé.
Thursday, May 30, 2013
Passejar-se
pel món de les universitats valencianes per preparar cada dia el LO CAMPUS
DIARI, un es queda horroritzat de veure com tracten el valencià. I que passa?
Doncs com sempre, tirar pel dret i propiciar la “mentida patriòtica” que és fer
veure que tot va bé en qüestions de llengua.
Exactament
em passa amb l’aranès.
Arriba
avui a la meva taula de treball la noticia periodística que diu com a titular: “El Parlament de Catalunya demana ajornar el
projecte que dóna a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia de
l'aranès”.
I
com a text:
“La
Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya ha instat aquest
dijous al Govern "a deixar en suspens per un període de tres mesos, com a
pas previ a la seva aprovació, el projecte de decret pel qual s'atorga a
l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia de la llengua occitana,
aranès a l'Aran".
Així
mateix, la cambra catalana ha reclamat "establir, en aquest període, un
procés de diàleg per la recerca dels consensos necessaris que s'han de
fonamentar en un procés d'aquestes característiques".
El
PSC ha presentat una proposta de resolució sobre aquest tema. ERC n'ha
presentat una esmena i és finalment aquesta la que s'ha votat i han aprovat
tots els grups”.
O
sigui en Paco Boya d’Unitat d’Aran a traves del PSC intenta frenar els
moviments d’en Jusèp Loís Sans, un híbrid entre ERC i CiU, que té la
responsabilitat de la llengua al Conselh Generau d’Aran.
Allò
que no saben arreglar a Vielha, ho intenten arreglar a Barcelona. I continua la
brega, la “bronca” i el suïcidi cultural.
En
Sans i companyia s’equivoquen profundament, però profundament. El més fort és
que ho deixaran tot arrasat i hauran de contractar al Màgic Andreu perquè els
hi posi una medalla.
Tuesday, May 28, 2013
Comiat de l’amic
Baixà del cavall i oferí
la beguda del comiat.
Li preguntà
on anava i per què havia de ser així.
Li parlà amb una veu suau:
Amic meu, la sort no m’ha estat
propícia en aquest món.
On vaig? Vaig a vagar
per les muntanyes.
Busco repòs
per al meu cor solitari.
Torno a la meva pàtria, a la llar!
Mai no tornaré a allunyar-me’n.
El meu cor està tranquil i espera la seva hora:
L’estimada terra floreix
a la primavera pertot arreu
i reverdeix novament.
Arreu i eternament
el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!
Eternament... Eternament...
Eternament... Eternament...
Eternament... Eternament...
(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)
Thursday, May 23, 2013
Wednesday, May 22, 2013
Tuesday, May 21, 2013
Ja s’ha trencat definitivament poder fer
res de l’Any d’Occitània a Lleida convocat per l’Ajuntament de Lleida. L’Alcalde
Ros i companyia són d’un sectarisme increïble. Amb calma escriurem sobre el
tema, ara treure’m dos articles del LO CAMPUS que està a punt d’entrar a
impremta i explicarem amb detallat com Ros instrumentalitza el tema d’Occitània
per modelar una imatge d’enrotllat “identitari”.
També hi ha una Setmana Cultural de l’Aran
oficial, on són els altres els sectaris. Potser que ja està bé posar-hi els
amiguets i la dona en l’esdeveniment. No son ni capaços de fer una setmana unitària,
transversal, que reculli totes les sensibilitat de la Val d’Aran. Es mereixen
el que tenen. No hi ha dret el que fan, son uns autèntics poca vergonyes.
Catalunya, Aran i Occitània s’han de poder
construir d’una altra manera.
Thursday, May 16, 2013
Tuesday, May 14, 2013
Sunday, May 12, 2013
La mort de Pere Formiguera em retorna a
la crua realitat, que cada dia que passa, no torna. A la merda centenars de “coses”
que no son imprescindibles i reforcem amb passió cada moment !!!
En Pere passarà a la historia per les
seves fotografies que renoven tota una estètica d’imatge i d’intervenció
directa: retocant i enriquint subjectivament la fotografia. La seva obsessió
per la cronologia i les sèries de rostres que ens mostraven el pas del temps de
família, amics i coneguts seran recordades i també serà la nostra memòria
històrica.
Jo el recordo quan estudiàvem junts, quan
teníem complicitats: he perdut un altre referent. Amb l’Oriol ja van dos. Tots
més joves que jo.
---------------------------
A LO CAMPUS DIARI : “In memoriam del fotògraf Pere Formiguera” … CLICA AQUÍ
Tuesday, May 07, 2013
Mentre escric per publicistes, agencies de comunicació i feines variades,
participo en discussions sobre on és la línia de comunicació del bon gust i del
mal gust, del que és cutre o kitsch, del que es pot posar i del que
no, en les xarxes socials. Tenint present, que la comunicació és por
empreses privades i elles marquen la pròpia imatge o millor dit, nosaltres hem
creat una imatge corporativa per a elles.
En un Facebook una empresa de llenceria,
en una de les seves entrades de text sobre “tangues” molestos i roba interior,
un company hi va incloure la fotografia que reprodueixo. La empresa ha criticat
la imatge i s’ha decidit “congelar-la”, per altra banda cosa impossible, perquè
milers de persones ja l’han rebut en el seu compte de Facebook, perquè la
companyia té milers “d’Amics”.
Aquesta fotografia és de mal gust?
Sunday, May 05, 2013
Saturday, May 04, 2013
Thursday, May 02, 2013
Follar-se a les de
primer
Quan era jove, als anys 70, vaig estudiar
a una universitat anglesa tota una llicenciatura. Llavors no hi havia Erasmus,
ni res semblant i qui viatjava majoritàriament era per fer postgraus. A la meva
universitat hi havia molta dinàmica associativa i hi havia una associació atípica
: era una associació dedicada exclusivament a denunciar als professors de
primer curs que “s’enrotllaven” amb alumnes seves.
A Anglaterra es donava el fenomen –ara no
ho sé- de que estudiants molt joves, provinents d’escoles, per entendre’ns de
batxillerat, arribaven a la universitat i quedaven emmirallades pel
professorat, adoraven als seus nous profes, i aquests en manada follaven pels
descosits.
L’associació denunciava l’abús d’autoritat del professor, que tot i que tot
era consentit, deien que “abusaven” de les ingènues alumnes. Elles i ells, perquè
el fenomen, encara que era menor, es produïa en relacions homosexuals i
bisexuals. També l’associació enfocava la seva campanya per obrir els ulls a
les “il·luses” estudiants.
No cal ni dir que les fundadores de
l’associació eren titllades d’amargades, producte tòxic de males experiències i
fent una traducció lliure de l’anglès, els hi deien: “les mal follades”.
Curiosament aquest fenomen l’estem veien
a les universitats de Catalunya. Tot és legal, ningú força a ningú, però ja
comença el fenomen a adquirir unes dimensions, almenys per a ser analitzades.
A mi m’importa una bleda a qui es folla
cada professor o professora de primer
curs, prou feina tinc jo personalment amb el professorat, però imagineu l’estudiant
de primer curs a Lleida, que acaba de sortir del Col·legi Cor de Maria, que
comença il·lusionada una carrera molt volguda, que troba un professor “eixerit”
que acaba admirant i si a més el tio o la tia, es passa el dia tirant la canya,
quasi segur que hi haurà marro.
Però tranquils : Tot normal i llibertat
per a tothom. Aquí no hi ha perill que es constitueixi cap associació de
l’estil que he explicat. Que un mascle profe es folli a una de primer, és tema
de conya i admiració pels col·legues a les trobades de descans entre classe i
classe. n
Wednesday, May 01, 2013
PRIMER DE MAIG, Dia del
Treball
Un
petit fragment de la pel·lícula "Novecento"de Bernardo Bertolucci, (1976).
Cançó "Inno del Primo Maggio" de Pietro Gori, (1892).
"Vieni o Maggio t'aspettan le genti
ti salutano i liberi cuori
dolce Pasqua dei lavoratori
vieni e splendi alla gloria del sol
Squilli un inno di alate speranze
al gran verde che il frutto matura
a la vasta ideal fioritura
in cui freme il lucente avvenir
Disertate o falangi di schiavi
dai cantieri da l'arse officine
via dai campi su' da le marine
tregua tregua a l'eterno sudor!
Innalziamo le mani incallite
e sian fascio di forze fecondo
noi vogliamo redimere il mondo
dai tiranni de l'ozio e de l'or
Giovinezze dolori ideali
primavere dal fascino arcano
verde maggio del genere umano
date ai petti il coraggio e la fè
Date fiori ai ribelli caduti
collo sguardo rivolto all'aurora
al gagliardo che lotta e lavora
al veggente poeta che muor"
Cançó "Inno del Primo Maggio" de Pietro Gori, (1892).
"Vieni o Maggio t'aspettan le genti
ti salutano i liberi cuori
dolce Pasqua dei lavoratori
vieni e splendi alla gloria del sol
Squilli un inno di alate speranze
al gran verde che il frutto matura
a la vasta ideal fioritura
in cui freme il lucente avvenir
Disertate o falangi di schiavi
dai cantieri da l'arse officine
via dai campi su' da le marine
tregua tregua a l'eterno sudor!
Innalziamo le mani incallite
e sian fascio di forze fecondo
noi vogliamo redimere il mondo
dai tiranni de l'ozio e de l'or
Giovinezze dolori ideali
primavere dal fascino arcano
verde maggio del genere umano
date ai petti il coraggio e la fè
Date fiori ai ribelli caduti
collo sguardo rivolto all'aurora
al gagliardo che lotta e lavora
al veggente poeta che muor"
Tuesday, April 30, 2013
COMENTARI
EDITORIAL de LO CAMPUS DIARI inclòs a la notícia dels Resultats de les
eleccions a Rector de la Universitat Pompeu Fabra:
Les eleccions a nou Rector a la
Universitat Pompeu Fabra reforcen la idea que la governança actual de la
universitat pública està tocada de mort.
S’han de llegir bé els resultats
electorals per acabar entenen que la Universitat Pompeu Fabra té un Rector
democràticament elegit –cap dubte- però amb un baix suport del conjunt de la comunitat
universitària a la que ha de servir i representar.
La qualitat democràtica està debilitada i
és una llàstima que encara hi hagi ponderacions per donar valors diferents al
vot dels diversos sectors que votaven. Cada vot no val igual a la universitat.
Per això, cal llegir bé els resultats.
Hi ha hagut una baixa participació,
globalment parlant: només un 7,18 % de participació. I queda clar que Jaume
Casals no és el Rector dels estudiants, ni del jove professorat. D’un cens electoral que estava
format per 13.139 electors, s’han emès 943 vots, i d’aquests 54,1% (510) han estat a favor de Casals.
No és culpa del candidat, però es decebedor,
que les eleccions no hagin estat competitives perquè han estat de candidat
únic. No “han estat una farsa les eleccions” com asseguren alguns, però si ha
estat la constatació que el professorat va pactar entre bastidors el candidat
continuista que els hi assegures nòmina i privilegis intocables de dedicació i
horaris.
Esperem que aquest nou Rector no titlli
de “nazis a la dissidència” de la Universitat Pompeu Fabra i que no
instrumentalitzi l'anomenada “autonomia universitària” per dilapidar més diner
públic com ens tenien habituats.
Felicitacions i els nostres respectes al
nou Rector de la UPF Jaume Casals n
Thursday, April 25, 2013
Fotografia: Guillem Sánchez.
Mentre els estudiants de la Universitat
de Lleida (UdL) estant de diada lúdica amb la seva Festa Major, els estudiants
de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i els estudiants de la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) estant
de mobilització contra les retallades i a favor de la universitat pública.
Festa o mobilització?
¿La Festa Major de la UdL no es podia haver
convertit en una Festa de compromís, de denuncia de la situació i de
solidaritat als estudiants amb problemes econòmics i de la societat civil de
Lleida que també té problemes?
Una direcció estudiantil de la UdL amb
mentalitat de pijos i hedonistes. I
dic “mentalitat” perquè alguns venen de famílies de sectors populars. (populars:
No el Partit sinó la condició social. Deixem-ho clar!).
Wednesday, April 24, 2013
Des d’aquest 23 d’abril comencem una nova
etapa a FACEBOOK del bimensual LO CAMPUS conjuntament amb el diari digital LO CAMPUS DIARI. I ho fem al FACEBOOK
especial per entitats i empreses que està plenament vinculat al FACEBOOK
personal, encara que són dos tipus diferents de FACEBOOK, amb restriccions per a
nosaltres en algunes prestacions que tenen els comptes personals: no és tant
interactiu.
Pretenem canalitzar tots els debats que
generen les notícies i els articles que publiquem. A més d’explicar la rebotiga
de la comunitat universitària.
A mi no m’ha agradat mai FACEBOOK, però
ara m’haig de rendir a la evidència de la seva potencia comunicativa.
Per anar a la portada de LO CAMPUS a FACEBOOK : CLICAR AQUÍ
Tuesday, April 23, 2013
Subscribe to:
Posts (Atom)