Friday, December 27, 2013
Friday, December 20, 2013
Thursday, December 12, 2013
Estic més que content i emocionat: ja tenim pregunta i dia
de la consulta pel dret a decidir.
Quina intel·ligència de com s’ha resolt la pregunta !!!
Accepto que tenia por i no sabia com seria l’acord perquè era
un puzle complicadíssim.
La
pregunta és única amb dues parts encadenades:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Sí / No
- Si diu SÍ: Vol que aquest Estat sigui independent? Sí / No
Data del referèndum : 9 novembre de 2014
Monday, December 09, 2013
Sunday, December 08, 2013
Quina sort que Convergència no pot fer res sense
Esquerra Republicana de Catalunya.
Una
pregunta per un referèndum d’autodeterminació en que la seva pregunta tant els
que estant a favor de la independència com els federalistes puguin votar Sí, és
una pregunta morta i un boicotejar el referèndum.
Ni els
més Convergents que els propis Convergents ja no poden deixar de dir en veu
alta i forta: Sort que tenim ERC !!!, garantia que no posin aigua al vi.
Saturday, December 07, 2013
Ja tenim el nou LO
CAMPUS 22 Especial Nadal. (paper / versió digital issuu / versió digital
pdf)
Amb aquest número entrem en un nou procés de producció d’aquest
producte de premsa universitària: els periodistes a més d’escriure, ells fan
les fotografies i a més, ara ells fan el disseny d’art del seu espai.
Aquest procés lliga en el moment econòmic que ens trobem,
però no només és producte de la crisi, és causa de com entenem el procés creatiu
que és molt participatiu i plural.
Aquí teniu la portada ....
Thursday, December 05, 2013
Tot Lleida ple de boira, tota una metàfora de la nostra
ciutat. Tot bonic i màgic, però que t’aïlla de la gent. Mentre escolto “Golden
Radio Italiana” a tota pastilla, no puc deixar de pensar en la factura de la
calefacció de casa, que és general i elèctrica. Ni la boira poc amagar aquest
drama.
I per a drama la notícia: “Amnistia Internacional Espanya
reforça el seu espanyolisme i veta el lliurament del premi 'Ambassador of
Conscience' a Barcelona durant el Tricentenari del 1714”.
A Madrid les millors ONGs internacionals estant segrestades
per fonamentalistes que “españolean” i són incapaços d’entendre un Estat
plurinacional. Sembla increïble, però està passant. Una vergonya i uns “progres”
de pissarrí que “caldria que anessin a escampar la boira”.
Escultures de Dadang Christanto ©
Tuesday, December 03, 2013
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
Poema de Joan Salvat-Papasseit
Escultura de Richard Deacon,"Like a Baby".
Tuesday, November 26, 2013
Mentre estem super enfeinats i angoixats amb el naixement del
LO CAMPUS de Nadal, he llegit la introducció i primer capítol del flamant nou
llibre de l’exPresident del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero
titulat: “EL DILEMA. 600 días de vértigo”.
És una visió memorialista sobre la decisió de les primeres
retallades que es varen produir a partir del 12 de Maig de 2010. L’objectiu era
que l’Estat espanyol no fos intervingut econòmicament per la Unió Europea.
Em sobta com està escrit el llibre, explicant detalls personals de com un Cap de govern pren decisions, com les explica i com ell personalment les sent a l’estómac.
Com que jo treballo de “negre” per a molta gent o sigui com “escriptor
ajudant”, recelo de si el protagonista ha escrit el llibre, però en tot cas el
treball conjunt de l’ajudant i el protagonista és excel·lent. Encara que està
ple de “remalazos” espanyolistes, totalment previsibles.
M’excita llegir aquesta mena de llibres, encara que sembli impossible
excitar-se amb Zapatero.
Seguiré llegint ....
Monday, November 25, 2013
Sunday, November 24, 2013
A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS
Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric
d'expressió del vent, que arriba net.
Les arrels cruixen sordes, i les branques
exulten de dolor, per proclamar
que és greu que bufi l'esperit. El vent,
quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.
Gabriel Ferrater
“Da nuces pueris”
Escultura de Keir Smith (UK): “Stefano”.
Wednesday, November 20, 2013
Tuesday, November 19, 2013
A tots aquells que ens
interessa la comunicació és obligatori veure el vídeo del retorn de la
Presidenta d’Argentina Cristina Fernández de Kirchner després de sortir d’una
important intervenció quirúrgica. És genial com s’ha muntant l’estratègia
comunicativa. Tot molt simple i familiar, filmava la filla diuen, i ella la
Presidenta: col·loquial i populista com sempre, dona les gracies a tothom.
Segur que és sincera, jo que no la votaria així ho penso, però sobretot un 10
al seu Cap de comunicació. Tot i que no hi ha millor Cap de comunicació que el
propi protagonista i en aquest cas hi ha moltes possibilitats que la Presidenta
sigui molt Presidenta.
Sunday, November 17, 2013
Via con me
Via,
via, vieni via di qui,
niente
più ti lega a questi luoghi,
neanche
questi fiori azzurri…
via,
via, neache questo tempo grigio
pieno
di musiche e di uomini che ti son piaciuti,
It’s
wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful
good
luck my babe, it’s wonderful,
it’s
wonderful, it’s wonderful, I dream of you…
chips, chips,
du-du-du-du-du
Via,
via, vieni via con me
entra
in questo amore buio,
non
perderti per niente al mondo…
via,
via, non perderti per niente al mondo
lo
spettacolo d’ arte varia di uno innamorato di te,
It’s
wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful
good
luck my babe, it’s wonderful,
it’s
wonderful, it’s wonderful, I dream of you…
chips,
chips, du-du-du-du-du
Via,
via, vieni via con me,
entra
in questo amore buio pieno di uomini
via,
via, entra e fatti un bagno caldo
c’è un
accappatoio azzurro,
fuori
piove un mondo freddo,
It’s
wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful
good
luck my babe, it’s wonderful,
it’s
wonderful, it’s wonderful, I dream of you…
chips,
chips, du-du-du-du-du
Paolo Conte
Via con me
Escapa't amb mi
Escapa't amb mi
..........
It’s wonderful, it’s wonderful, it’s
wonderful
good luck my babe, it’s wonderful,
it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of
you…
“És meravellós,
molta sort petita, jo somnio en tu....”
Saturday, November 16, 2013
Fa uns 25 anys vaig seguir les meves primeres classes
intensives de japonès i això va ser a Canet de Mar. Vaig seguir el curs
acompanyat amb el meu fill que era petit, que les seguia des d’un passadís
adjunt a l’Aula, perquè el consideraven acompanyant i no alumne. Tot això m’ho
ha recordat la pel·lícula japonesa: Okuribito
(no ho puc escriure en ideogrames kanji perquè no tinc l’ordinador preparat
per fer-ho). En anglès de la pel·lícula en diuen “Departures” o a Mèxic “Violines
en el cielo”.
Però encara més m’ha recordat i emocionat la pel·lícula lligant-ho
amb les “Cures pal·liatives” de l’Hospital. El trànsit de la mort i el cerimonial
de comiat és brutal en la societat japonesa com ho és de brutal en una sala d’hospital.
Tant lluny el Japó i la mort com tant a prop i viscuda diàriament.
Monday, November 11, 2013
Henry Moore
EDITORIAL:
Ja hem superat
les 1.000 (mil) notícies
a LO CAMPUS DIARI
per llegir-la .... CLICAR AQUÍ
Saturday, November 09, 2013
Després de més de dos mesos, al final avui dissabte,
m’han fet un electromiograma del braç, i oh meravella !!! tinc un prediagnòstic
d’una d’aquelles malalties que el neuròlegs bategen amb els cognoms dels primer
o primers metges que la varen descriure. Ho podria posar al currículum per impressionar.
Però com la cosa no anava de broma, ràpidament fent un
escapisme típic de la casa, ho he compensat veien una pel·lícula i ni més ni
menys que xilena. Amb un espanyol ben xilè, que ja d’entrada et feia gaudir per
la música de la llengua. La pel·lícula ha estat “Paréntesis”. Pel·lícula dirigida el 2005, per un duet: Pablo Solís
i Francisca Schweitzer. (També varen fer el guió).
No explicaré la
trama amb un cert regust nouvelle vague:
És un film molt senzill de gent molt complicada, que pel meu gust li falta
encara més complicació. Però hi ha una frase brillant d’un dels seus
personatges, quan diu: “... la gent està
feta del mateix material que el somni. Arriben a la nostra vida i es queden el
temps que dura el somni ...”.
Thursday, November 07, 2013
Sunday, November 03, 2013
Els de Iniciativa per
Catalunya han perdut els papers: Com poden demanar que el contingut de la
pregunta del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, sigui de tal manera
que els independentistes i els federalistes hi puguin votar SI. O sigui que els
que volem marxar i els que es volen quedar, puguin votar en la mateixa
direcció. Genial! Tot això, no és seriós.
Que la seva formació política en la qüestió nacional
catalana siguin uns bipolars, no han de portar al País al mateix grau de
contradicció malaltissa, que la seva organització arrossega.
Subscribe to:
Posts (Atom)