Thursday, March 06, 2014
Sunday, March 02, 2014
Ja tenim en marxa la distribució del número 2 del petit
Quinzenal Digital d’Opinió per a estudiants de la Universitat de Lleida: “LO CAMPUS 2.0”. Com sempre la difusió i
la distribució de les publicacions és el més llarg, car i complicat de tot el
procés. Tant complicat és per a nosaltres, que tres dies abans de la data que
indica cada número, sigui de la publicació que sigui, ja en començament la distribució
tant si és per camió, com per internet.
Ara nosaltres modestament “trafiquem” amb idees i sembla
que molesta més, que si només ho fem amb informació. Un context universitari que
li fa por les idees, és un context de buròcrates que només tenen la universitat
com a menjadora. Una colla de fonamentalistes que en comptes d’innovar la
universitat pública l’acabaran d’ensorrar. El més insòlit és aquesta “esquerra
caviar de província” que ha perdut el nord i se li està desintegrant el partit polític
que abans els mantenia, ara ho fa la nostra universitat. Aquests són els
pitjors i encara ens donen lliçons.
Saturday, March 01, 2014
"A Late Quartet". Una emotiva pel·lícula en la que se m’hi combinava tot : música clàssica, instruments de corda, violoncel, sales de concert, malaltia neurològica en aquest cas el Parkinson, fer-se gran, estimació, estimació de la joventut femenina, el pèndol de la conducta jove, estimació dels que van cap a la tercera edat, la maternitat, record d’estimats difunts, gelosia, lideratge, construcció de grup, obsessió a la perfecció, New York -llàstima que no era Londres-, la neu .... i l’actor Philip Seymour, que tot just acaba de morir de manera tràgica.
Una bona ració d’emotivitat per a una tarda de dissabte, d’una pel·lícula molt senzilla, però carregada de simbolismes en un context d’alta cultura musical, exercida d’una manera natural i creativa.
Thursday, February 20, 2014
Per segona vegada des de LO CAMPUS intento apropar-me als cristians de Lleida. Busco sempre
la pluralitat i perquè passi ho haig de forçar, trucant a uns i altres, a
blancs i negres, perquè opinin i polemitzin, si cal. LO CAMPUS no juga a cap lliga religiosa, només som plataforma de
llibertat perquè tothom opini. Però no senyor, no hi ha manera: ni IREL, ni el Bisbat,
ni l’Assemblea Diocesana de Lleida, ni el SAFOR, ni la Pastoral de Joves, ni la
bíblia en vers, ningú avui a Lleida pot escriure un article amb criteri
renovador sobre l’actual Papa Francesc, perquè no entenen res sobre aquest Papa.
Inútils per explicar res de les Jornades de Joventut al Brasil amb el Papa, que
ja s’han fet. Jo m’ho llegit tot, molts i molts discurs del Papa al Brasil, aquí
ningú a llegit res.
Després de centenars d’anys d’aguantar l’Església,
criticar-la pel seu màrqueting o apostolat barroer, no és que sigui injust,
sinó que no és veritat que no els hi funcioni. Però a Lleida s’ho han de fer
mirar.
I un altre aspecte : si en una revista un anti-avortista,
no pot publicar al costat d’un text d’un pro-avortista -simplificant les
denominacions-, no és que s’ho facin mirar, definitivament no entenen la pluralitat.
Seguiré treballant....
FOTOGRAFIA: un dels meus herois de petit, l’Abat Escarré.
Wednesday, February 19, 2014
Ja he tornat presencialment a la Facultat de Medicina.
Com sempre un desastre organitzatiu: Assignatures sense
programa oficial. Assignatures que no es poden seguir a l’Aula per part de
molts estudiants, perquè a la mateixa hora el servei de l’hospital et fa estar
a la sala per seguir unes pràctiques. Classes anul·lades només començar el semestre.
Seminaris anul·lats. Cap avís oficial
dels canvis i com a conseqüència: grups d’estudiants esperant i perden el temps.
Programes i horaris en el Campus Virtual de l’estudiantat que no són vàlids, perquè
directament el professor ho canvia i ho comunica a la seva hora de classe,
sense formalitzar-ho enlloc. Aules bloquejades per professors que saben que no
faran la classe, però no ho comuniquen. Conserges amb cara de pòquer, perquè els
seus papers diuen una cosa i la realitat és un altra...... Com veieu misèries,
però són les petites coses que donen l’autèntica qualitat del dia a dia en
docència. I en un projecte educatiu d’avaluació continuada: la planificació i
el donar seguretat a l’estudiant és fonamental.
Quina barra dir que avui no hi ha problemes de
planificació docent a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida !!!
Monday, February 17, 2014
Comencem una nova i petita aventura: el nou quinzenal digital “LO CAMPUS 2.0”. Servirà per distribuir opinió, fonamentalment entre
els 9.561 estudiants de la Universitat de Lleida. Tothom ho rep al seu compte.
A partir d’ara s’ha de començar a treballar pel “LO
CAMPUS audiovisual” que no vol dir posar-hi vídeos, que ja fem, sinó elaborar
tot el producte editorial informatiu i d’opinió a partir de la imatge i el so.
Encara no hem pogut atrapar totalment la dinàmica jove,
però arribarà un dia que estarem a dues passes endavant i llavors ja marcarem tendència.
Estar al dia de tot, és un enorme al·licient,
llàstima que la nostra docència universitària no té aquest neguit d’atrapar l’atenció
jove, utilitzant les seves pròpies armes comunicatives.
RECOMENACIÓ: En comptes d’un Prozac, inventa't una nova
publicació (o el que sigui, però creatiu), perquè encara et farà més efecte
positiu i d’optimisme.
Friday, February 14, 2014
Thursday, February 13, 2014
Saturday, February 01, 2014
L’escultor Jaume Plensa
ha “plantat” un conjunt d’escultures a Andorra la Vella. Encara no les he vist
en directa, però segur que han de fer goig: mirant cap amunt i ara fent molt de
fred, se’t deuen presentar majestuoses i tu et fas petit, petit. Una genial
interrelació de l’escultura i del qui la gaudeix pels sentits. El context de
les muntanyes ha de ser important.
A mi Plensa m’agrada i sobretot m’agradaven les seves primeres
escultures de joventut de ferro colat, potents i descarades. Tot molt de forn i
foc a alta potència. Ara hi ha més filigrana i tendresa. Si observeu l’escultor,
la figura i el to de l’escultor, sembla un artesà medieval, tranquil i trempat
o sigui del poble. (Ves a saber si en privat és un repel·lent progre caviar ...).
Tuesday, January 28, 2014
Segurament aquest és el projecte que em fa més il·lusió
ara. (Si és que em fa il·lusió alguna cosa).
Però necessito trobar la complicitat d’algun metge
o grup de metges militants de la difusió de la salut i a més les farmacèutiques
que vulguin invertir. Malgrat el que diguin, avui l’administració pública no és
útil per accions d’emprenedoria, encara que m’agradaria pensar que de les
Facultats de Medicina i la d’infermeria en podem treure algun suport.
Com sempre, tot depèn de la bona química del grup que vol potenciar alguna idea o activitat.
Encara que això és la jungla i tothom, ben atrinxerat, va a la seva a nivell
particular.
Saturday, January 25, 2014
Gràcies
pels e-mails rebuts preguntant perquè no escric fa dies al blog. Doncs tot és
molt domèstic: no m’he pogut recuperar de les Festes de Nadal i una patologia anomenada
Síndrome de Parsonage Turner m’ha fet la guitza. O sigui, pura misèria.
Saturday, January 04, 2014
Avui és el meu aniversari i també comença una nova etapa
de projecció a LO CAMPUS.
Estem en un moment de gir radical de la publicació: la
versió paper serà una revista de pagament als quioscos, llibreries i altres
botigues i s’orienta com una “Revista
per a tothom sobre LLEIDA, ciutat
universitària”.
Més que mai serà una publicació orientada tant a la
ciutadania de la capital lleidatana com a la comunitat universitària, explicant
i analitzant que passa als barris i a la Universitat de Lleida. Tota una mescla
de premsa universitària i local.
Friday, December 27, 2013
Friday, December 20, 2013
Thursday, December 12, 2013
Estic més que content i emocionat: ja tenim pregunta i dia
de la consulta pel dret a decidir.
Quina intel·ligència de com s’ha resolt la pregunta !!!
Accepto que tenia por i no sabia com seria l’acord perquè era
un puzle complicadíssim.
La
pregunta és única amb dues parts encadenades:
- Vol que Catalunya esdevingui un Estat? Sí / No
- Si diu SÍ: Vol que aquest Estat sigui independent? Sí / No
Data del referèndum : 9 novembre de 2014
Monday, December 09, 2013
Sunday, December 08, 2013
Quina sort que Convergència no pot fer res sense
Esquerra Republicana de Catalunya.
Una
pregunta per un referèndum d’autodeterminació en que la seva pregunta tant els
que estant a favor de la independència com els federalistes puguin votar Sí, és
una pregunta morta i un boicotejar el referèndum.
Ni els
més Convergents que els propis Convergents ja no poden deixar de dir en veu
alta i forta: Sort que tenim ERC !!!, garantia que no posin aigua al vi.
Saturday, December 07, 2013
Ja tenim el nou LO
CAMPUS 22 Especial Nadal. (paper / versió digital issuu / versió digital
pdf)
Amb aquest número entrem en un nou procés de producció d’aquest
producte de premsa universitària: els periodistes a més d’escriure, ells fan
les fotografies i a més, ara ells fan el disseny d’art del seu espai.
Aquest procés lliga en el moment econòmic que ens trobem,
però no només és producte de la crisi, és causa de com entenem el procés creatiu
que és molt participatiu i plural.
Aquí teniu la portada ....
Thursday, December 05, 2013
Tot Lleida ple de boira, tota una metàfora de la nostra
ciutat. Tot bonic i màgic, però que t’aïlla de la gent. Mentre escolto “Golden
Radio Italiana” a tota pastilla, no puc deixar de pensar en la factura de la
calefacció de casa, que és general i elèctrica. Ni la boira poc amagar aquest
drama.
I per a drama la notícia: “Amnistia Internacional Espanya
reforça el seu espanyolisme i veta el lliurament del premi 'Ambassador of
Conscience' a Barcelona durant el Tricentenari del 1714”.
A Madrid les millors ONGs internacionals estant segrestades
per fonamentalistes que “españolean” i són incapaços d’entendre un Estat
plurinacional. Sembla increïble, però està passant. Una vergonya i uns “progres”
de pissarrí que “caldria que anessin a escampar la boira”.
Escultures de Dadang Christanto ©
Tuesday, December 03, 2013
Si jo fos pescador pescaria l'aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del món no em sabrien mai l'ombra,
si fos lladre i bandit no em sabrien el vol.
Si tingués un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre'n de nous.
Poema de Joan Salvat-Papasseit
Escultura de Richard Deacon,"Like a Baby".
Subscribe to:
Posts (Atom)