A partir d’avui aquest BLOG només s’hi
pot accedir per subscripció i el nombre de lectors té una capacitat limitada.
Gràcies a tothom i fins una altra
experiència intel·lectual i vital.
Joan-Ramon
Saturday, February 20, 2016
Friday, January 01, 2016
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.
-“Le
Rêve” (1932) de Pablo Picasso.
-“Joc”
del poemari “Teoria dels cossos”(1966)
de Gabriel Ferreter.
Friday, December 04, 2015
Marc Colomines : “Conversa
amb el meu Pare, Joan-Ramon Colomines-Companys durant un viatge amb cotxe el
passat 27 de Setembre tornant de Vielha a Lleida”.
---
Saturday, September 26, 2015
Jo votaré “Junts pel Sí” amb emoció i també ho faré
pel meu pare i per la mare, i per tots aquells lluitadors que ja no hi són i
tant van fer per la independència de Catalunya.
Demà comença una aventura apassionant.
Puc racionalitzar-ho tot i durant hores podria explicar políticament les
qualitats del procés nacional català, però avui ho visc de manera emocional i
vull transmetre ara públicament aquest sentiment.
Durant anys tanta discussió
freda i pedagògica per convèncer als indecisos, no pot amagar que tot està
sobre uns fonaments culturals de sentiment i dignitat com a País. Jo votaré
independència.
Tuesday, September 22, 2015
Monday, September 14, 2015
La versió digital en obert del número complert
de agost -setembre de la revista universitària independent LO CAMPUS ...
CLICAR AQUÍ
Saturday, May 16, 2015
He
tornat a veure a La Panera de Lleida l’exposició“Transició democràtica a Lleida”i per molt que la miro no en trec
l’entrellat del’emboladaque la Regidoria de Drets Civils,
Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida -presidit per Àngel Ros- ens ha
proposat i precisament just fins el dia de les eleccions municipals que tancarà
l’exposició.
Ara
no en faré la crítica de l’exposició, esperaré que la tanquin per dir quatre
coses històriques i una minuciosa crítica constructiva, perquè segur hi ha més
bona fe que partidisme.
Però
no m’he pogut estar de fer unes fotografies delPRIMER MÍTING,el primer !!!, a Catalunya celebrat a
Lleida capital, en ple començament del període de transició I sortida del
franquisme. (El 15 de febrer de 1976).
Un acte al·legat (amb a) amb la policia
a la porta i d’acompanyament. Els millors anys de la meva vida junt aJoan
Cornudella, que tant enyoro. (Al centre de la
fotografia del cartell i del míting, sempre majestuós). IJoan
Culleréque és el que
està parlant davant el micròfon. Jo sóc el noi de la barba, llavors amb 25
anys, una espècie joveníssima de secretari general de l’independentista i
socialistaFront
Nacional de Catalunya.
De
públic, a més dels insubornables militants i simpatitzants més atrevits, hi va
venir el més granat i combatent de les Terres de Lleida, la Lleida més plural,
els futurs de regidors, alcaldes i diputats de diferents formacions polítiques,
sindicats i entitats cíviques.
Parlàvem d’independència i ja llavors en dèiem“Les llibertats catalanes”. Va
ser tota una culminació de les meves xerrades per captar militants sobretot a
les Terres de Lleida, on hi vaig viure clandestinament molts mesos.
Monday, May 11, 2015
Avui
com a President de dues associacions culturals, cíviques i universitàries, he
tingut de fer una declaració jurada relacionada amb la FATCA o sigui la llei nord-americana “Foreign
Account Tax Compliance Act”, per deixar constància que no tinc contribuents
nord-americans finançant les nostres associacions: que són una associació catalana
i una altra d’aranesa. (Per a ells, totes espanyoles).
La
FATCA inclou també acords bilaterals entre el Regne Unit,
Mèxic, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Itàlia, Suiza i Espanya, per tant ens
afecten. Aquest acord es va signar segons es desprèn de la pàgina del Ministeri
d'Hisenda espanyol per "col·laborar en la lluita contra l'evasió fiscal
internacional, tant en el si de la Unió Europea com en l'àmbit de l'OCDE,
mitjançant una millora en la qualitat de la informació rebuda entre les
administracions tributàries." La llei FATCA va ser aprovada pel Congrés
dels EUA el 2010 i s’està aplicant a nivell mundial des de 2014.
Mentre gravava la declaració pensava que tant de bo
tingues inversors nord-americans. Som entitats petites, entitats de quadres però
entitats de qualitat, treballant i impulsant pensament modern en llengües minoritzades
i premsa universitària. I de la política cultural i universitària local, sempre
en tenim una visió amplia i cosmopolita o sigui tant de bo funciones la nostra
internacionalització i tinguéssim aportacions estrangeres.
Internacionalitzar l’associació aranesa cap a l’Occitània
dins de l’Estat Francès i l’associació universitària sobretot cap al Regne
Unit, no hi ha dubte que ho aconseguirem i si fallem nosaltres en serem els
grans responsables, però m’agradaria tenir el recolzament de les institucions del
meu País i de la meva universitat.
Ni el Conselh Generau d’Aran; ni AGAUR de la
Generalitat de Catalunya que en qüestions internacionals i associacionisme és
un bluf; ni el servei d’internacional de la Universitat de Lleida totalment
verd en aquesta àrea; estant en sintonia eficaç d’ajudar a internacionalitzar
cap associació de veritat.
Nosaltres solets ens hem de moure i abans de fer
res substancial, ja hem rebut la visita dels que mouen fitxa pel “Internal
Revenue Service - IRS” del Departament de Tresoreria dels Estats Units d’Amèrica.
Quedem avisats i incentivats per jugar fort, encara que econòmicament siguem un
zero a l’esquerra. ■
Prendre una decisió política a traves d’un Taller d’estudiants
és tota una aventura, una enriquidora aventura. Perquè posicionar-se per votar
entre dos candidats a Rector a la Universitat de Lleida ÉS UNA DECISIÓ POLÍTICA.
Doncs, aquí teniu el
resultat de l’Associació universitària
AMICS de LO CAMPUS que ha estat “
... ABSTENIR-SE DE MANERA ACTIVA en aquestes eleccions a Rector 2015 per
considerar que cap candidatura aporta un Model universitari per a la UdL que
potencií seriosament una universitat catalana i cosmopolita, pública i
innovadora ...”.
COMUNICAT
RESUM I DOCUMENT ARGUMENTATIU ... CLICAR AQUÍ
Imatge: ni l’escultura denominem-la “raspall de dents de multitud per
netejar polítiques universitàries caducades” pot amargar la tremenda decepció d’unes
eleccions al rectorat. Escultor: Thomas Keeley.
Tuesday, April 21, 2015
Ens
passem el dia reinventant-nos i jo també ho he de fer a la Universitat de
Lleida (UdL), que no hi treballo sinó que hi pago matricula i temps. Retirat
uns mesos per una malaltia que no té arreglo, torno amb força a la Facultat de
Medicina i a la UdL en general, a traves de l’Associació universitària AMICS de
LO CAMPUS / UdL i de les nostres publicacions la revista LO CAMPUS i el diari
digital LO CAMPUS DIARI. Però sobretot torno com estudiant ...
Per
fer múscul, reincorporar-me a l’estudi i ajudar a reforçar la meva memòria,
començo demà un MOOC en tema mèdic, que em fa molta il·lusió.
Com
recordareu un MOOC (“Massive Open Online Courses” per les seves
sigles en anglès) és un innovador curs obert en formació a
distància, amb recursos educatius oberts i gratuïts !!!, però amb
el meu cas, a part de la temàtica, s’hi junta il·lusions i fites que duran
temps m’hi volia apropar.
El
MOOC en anglès és titula “eHealth –
Opportunities and Challenges” serà una introducció del món digital a la
medicina clínica. El realitza el fantàstic Institut Karolinska d’Estocolm que és la
institució universitària d'educació superior en medicina més gran del món. I
tot això a traves de la plataforma de MOOCs: EdX, que està situada a Cambridge,
Massachusetts i governada pel “Massachusetts Institute of Technology” (MIT) i
la “Harvard University”. Ho té tot per gaudir: anglès, medicina clínica,
institucions sueques i nord-americanes, educació mèdica, i tot seguit al meu
ritme per practicar, per retornar a l’aula.
També
amb el MOOC espero trobar idees per un especial “LO CAMPUS Mèdic”, i a més per
preparar un MOOC per la Universitat de Lleida. Cal fer múscul intel·lectual i
reinventar-nos !!!
Monday, April 20, 2015
Estem de moguda per escollir Rector a la Universitat
de Lleida, de moment l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS que
presideixo, ha fet un primer comunicat de posicionament.
Holocaust
Remembrance Day -Yom HaShoah- 2015 begins in the evening of Wednesday, April
15. Schindler's List Theme by Itzhak Perlman
Saturday, April 11, 2015
La
Conferència d’Artur Mas a la “Columbia University”
Vaig escoltar la conferència que el President de la
Generalitat, Artur Mas va donar a la “Columbia University” de Nova York i vaig
quedar totalment satisfet perquè Catalunya
presentava un politic important i no
solament no feia el ridícul, sinó que amb una bona didàctica argumentava el
procés independentista. A hores d’ara descobrir a Artur Mas ja no faria falta,
sinó fos que des del sobiranisme encara es recela d’ell.
Sempre he pensat que Mas personalment és un autèntic
desagraït, un “tros de gel”, que no té amics en la política i no solament s’ho
creu això de “no tenir amistats en política”, sinó que a més té la barra de reivindicar-ho.
Està totalment equivocat i té una visió de l’amistat i de la política de vol
gallinaci. Ja ho feia quan començava com a tècnic a la Generalitat i encara ho
fa. Humanament encara no està construït. Parlo “d’amistat”, no de amiguisme, clientelisme,
ni clans, ni màfies, ni famílies ... AMISTAT en majúscules: sentiments
fraternals.
Però que no sàpiga que és “l’amistat” i la “política”
no treu que sigui un politic important, absolutament necessari per la llibertat
del nostra País. Així doncs, tot el meu recolzament i la meva admiració política.
Admiració només “nacional” perquè socialment és un extremista liberal que fa
por a les classes populars, de les que a l’església, al Senyor, en demana el
seu benestar, però a la taula del Govern trinxa sense pietat.
Com que no pretenc que Mas doni lliçons intimes als
meus, ni mi casaré, ni el tindré com a veí, m’és igual ara que tingui uns
principis socials de pissarrí. Simplement cal guardar-ne les distancies
personals i socials.
Però nacionalment necessitem al President Mas perquè
és el politic de Catalunya amb més possibilitats de portar-nos a la independència
i a més ja ho està fent molt i molt bé.
Estem en una època que més que mai s’ha d’acceptar a
tothom, encara que siguin conversos d’última o mitjana hora, perquè precisament
el que pretenem és que l’independentisme sigui assumit per una amplia majoria.
Els independentistes de tota la vida hem de fer un
exercici de generositat i de pragmatisme enorme, i sentir-nos orgullosos perquè
el que sempre hem defensat està en boca de tothom. I això no vol dir dormir-nos
a la palla, sinó mobilitzar-nos com mai.
Així doncs: recels fora !!!
+ + +
Aquí teniu la conferència sencera del President Mas
a la “Columbia University” (8/04/2015) amb la presentació de Xavier Sala i
Martín. Òbviament en anglès.
Thursday, April 02, 2015
L’actual alcalde de Lleida l’Àngel Ros, té molta
sort perquè la seva “agent doble” que li està destapant totes les misèries del
seu govern municipal és una espanyolista militant. La senyora és un “Iceta”
qualsevol. Aquell politic que també als nacionalistes catalans ens va comparar
amb les pràctiques dels nazis, comentant les plebiscitàries i que ja parla de “presó”
pel Govern de la Generalitat, si segueix el Procés. És una llàstima.
L’alcalde Ros té una zona gris i una negra que
perfectament es pot criticar i denunciar, però fa tanta angúnia la “gola
profunda” que val més separar-se'n i que ningú confongui res.
El Titànic del PSC s’està enfonsant i només li queda
el feu de Lleida, tant la Paeria com la Universitat.
Jo només observo i crec que els socialistes del PSC
a Lleida són coherents: simplement ara intenten conservar el poder com sigui
amb les bones i males arts possibles, i això ho veu tothom. El que no entenc són
els que fan d’oposició. El PSC s’ha carregat la catalanitat de Lleida amb un
sectarisme insultant i el rector Roberto Fernàndez ha posat la Universitat de
Lleida fora de la dinàmica de la “Universitat
de Catalunya”. On és l’oposició?
I
l’anècdota perversa: La passada Setmana Santa, fa més o
menys un any, l’alcalde Ros i el rector Fernàndez, família i comitiva, eren a Xina
fent d’espanyols a tope, com si
potenciessin la “Comunidad” i Universitat de Murcia; a més els contribuents els
hi vàrem pagar les vacances, perquè s’ho varen venir bé per fer el viatge en
aquestes dates i així les vacances de Pasqua a cada família els hi va sortir per
la meitat, l’altre part ho varen pagar tots. Il·legal? No, només de molta
barra. I aquests senyors ens donen lliçons de moral, ètica i estètica!!!. Tot
un acudit.
Quina llàstima que “l’agent doble” sigui això: una
peça trencada dins del Cavall de Troia.
Tuesday, March 31, 2015
Acabem de publicar a LO
CAMPUS unes pàgines sobre l’Holocaust, un esdeveniment que segueixo no entenen.
No puc entendre la judeofòbia, sobretot per la practicada durant segles per la
gent del poble. Com més barbaritats llegeixo i estudio sobre la repressió als
jueus, més no acabo d’entendre aquestes ganes de liquidar-los a tots. Aquesta
maldat, en estat pur.
Molt abans que l’actual
neofeixisme de guant blanc, tant d’Espanya com de Catalunya, ens acusessin de
nazis als independentistes catalans, ja em preocupava la judeofòbia, concepte
que diferencien d’antisemitisme.
A Espanya hi ha també
una catalanofòbia que jo no l’havia sentit de veritat, fins llegir fa uns dies una
gernació de piulades vexatòries al Twitter sobre els catalans, després de l’accident
de l’avió de Germanwings. Mai m’havia impactat tant aquestes vexacions. No ho
varen aconseguir que m’afectes en ple franquisme, quan entre cops en
comissaries, malparlaven sobre Catalunya
i la nostra llengua. El famós: “Catalan de mierda !!!” l’havia sentit moltes
vegades.
A la meva vida he patit
la xenofòbia de veritat a Andorra i a Aran, l’ha he viscuda profundament com a
català. Xenofòbia gran i petita que detalladament algun dia caldrà explicar. Però
no hi ha cap dubte que la practiquen i jo l’ha viscuda. Evidentment d’un sector
reduït, però jo l’he patida i a fons.
Ara “Los catalanes de
mierda!!!” ho he sentit dels estudiants de medecina que venen de fora de
Catalunya a estudiar a Lleida. Tots uns indesitjables que els hi riuen les gràcies
algun professor, també de pas per Lleida o directius dels nostres serveis
hospitalaris.
Ho tinc ben clar: ni
racisme, ni xenofòbia, ni judeofòbia, ni catalanofòbia, ni islamofòbia ... De
totes aquestes conductes: TOLERÀNCIA ZERO.
Sunday, March 22, 2015
Saturday, March 21, 2015
Després de veure la pel·lícula
“Un viatge de 10 metres”: quines ganes de
tornar a Londres a menjar en un restaurant indi !!!. La fantasia de les
especies em meravella. L’esperit de “The Hundred-Foot Journey” i especies en
totes les feines, tot un objectiu de vida. També les Hellen Mirren m’apassionen.
Saturday, February 07, 2015
De més jove recordo haver estat en un hospital
ingressat uns mesos i estava molt trist però vaig començar a buscar sortides i
a la tauleta de nit hi vaig tenir dos llibres miraculosos: l’informe “Nunca Más” un informe lliurat al president de
l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per
la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) sobre la
repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar
l'Argentina des del cop d'Estat de març de 1976 fins a finals de 1983. La
comissió la presidia l’escriptor Ernesto Sábato.
L’altre llibre
fou “Cosmos: Un viatge personal”
una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a
difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a
l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de
l'exploració espacial.
Així doncs: Un llibre sobre la barbàrie humana i un
altre llibre per veure que petits som a la Terra. Dues lliçons per relativitzar
els propis dimonis i problemes, i per dir-te que no estàs tant malament.
Avui de gran em passa el mateix. Intento sortir de
malalties molestes i estem preparant unes pàgines pel proper número de la nostra revista
universitari LO CAMPUS sobre l’Holocaust. Una altra barbàrie que fa que deixi
enrere totes les misèries personals.
El meu pare sempre em deia en època de tristeses :
-Ves a la planta de malalts greus de l’Hospital i t’oblidaràs de qualsevol
preocupació personal.