MEMÒRIES entre porucs i fatxes
Ja vaig explicar quan reiniciava aquest blog, que vaig començar fa vint-i-un anys, el desesperant que era no poder
potenciar amb força tota la Memòria de l’independentisme perquè senzillament
ningú, de veritat, està per la feina. Per altra banda, els “historiadors
oficials”, d’un color o d’un altre, no incorporen les notes memorialístiques en
les seves anàlisis històriques. No renoven res, òbviament primer contrastant-ho
tot, però cal renovar.
Personalment, fa molt de temps hauria d’haver
fet un “Isabel-Clara Simó“, que consisteix anar tancant totes les activitats intel·lectuals
col·lectives en les que participes i anar a fer la teva obra, construir la pròpia
línia creativa i donar-la a conèixer signant tu.
La “Simó” va deixar la interessant
revista CANIGÓ que editava amb el seu marit, va deixar moltes col·laboracions
disperses de premsa i va començar a escriure sense aturador la seva pròpia obra
novel·lística.
Però a mi em va, mobilitzar gent,
involucrar-los en tota mena d’activitats que portin a “l’elefant” o sigui a la qüestió nacional catalana, la
cultura i la llengua. També, des de fa poquet m’agrada participar modestament
en la construcció de la Memòria Democràtica.
I he canviat de tècnica memorialística,
que consisteix en aportar dades inèdites, no només vivencials i d’opinió, sinó dades
“objectives” com numèriques, estretes d’enormes caixes meves amb arxius
personals, que tinc dispersos per tot el país en cases de familiars i amigues.
Sobretot amigues.
Un exemple d’aquesta nova manera de fer,
és la meva nova sèrie “Càpsules de Memòria Democràtica de JRCC”
començant amb l’article “Els ORADORS del Míting de l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi”
text que vaig publicar aquest abril passat, al blog
del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.
Aquest article s’ha de llegir amb calma
i s’ha de referenciar, perquè contradiu tesis sobre el famós Míting, com fa per
exemple l’historiador Txema Castiella amb el seu llibre “El Guti. L’optimisme
de la voluntat” (2020, Edicions 62).
Un altre exemple de canvi meu memorialístic és muntar definitivament el potent TALLER “Memòria Democràtica de l’Art i la Cultura: la Lluita
Unitària Antifranquista”, que l’Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació de
Tarragona ha tingut por de programar. Precisament unes Institucions infectades
i viciades pel monument del franquisme de l’Ebre que tenim a Tortosa.
Aquest Taller molt treballat, l’hauré de
muntar privadament amb la col·laboració de tres biblioteques municipals diferents
de les Terres de l’Ebre. Aprofitant haver ja fet amb una d’aquestes biblioteques, un acte públic sobre ensenyament, participant directius i gestors de sis escoles i un institut
de les Terres de l’Ebre.
Fer Memòria Democràtica,
escrivint-la o divulgant-la, per alguns és matèria de risc. I aquests porucs són
els demòcrates, ara imagineu com són els fatxes de l’Ebre.
+++
IMATGE: Escultura del projecte “Mujer o árbol”
(2017) de la gallega Carla Souto.