M’he
fet del Club de fans del President Torra
He
d’estar malalt perquè sovint quan un personatge el maxaquen, l’insulten o tergiversen
les seves idees, immediatament m’apareix un sentiment de fer-li costat, encara
que combreguem amb idees diferents.
És
un problema del meu ADN: la instrucció genètica “m’ordena” fer costat al dèbil,
al perdedor. És reforçar un aquelarre de perdedors.
Jo
no coneixia al personatge Torra abans de ser President, simplement el recordo amb
una pinta de pagès amb gorra peruana estant
a les portes de la presó alemanya de Neumünster a l’estat de Schleswig-Holstein,
on tenien al President Puigdemont. (Mireu la fotografia). Ningú amb la pinta
que feia, podria pressuposar que tenia davant un President en potència.
Però
el poder és el poder: el Torra que ningú s’excitava i bramava per donar-li la
mà, en 24 hores pujat al cotxe oficial i exercint com a President els veïns i
les veïnes es rifaven el lloc per saludar-lo, sigui a la Fira de la Ratafia o a
la Diada del Cargol. El poder és el poder.
Tot
i això jo li escrivia al President Torra: “ ... Deixeu-me dir-vos un
sentiment meu real: Jo puc dir ben alt i
fort sense reserves, que malgrat els pals que rep diàriament el President
Torra, és una tranquil·litat d’esperit tenir a la presidència un polític d’un
guix moral i d’una honorabilitat enorme. Però tenim un patriota presidint, no
un polític i molt menys un estrateg”. No li deia, però penso que Torra és
com era exactament el meu pare el diputat doctor Colomines: un patriota.
Ara
el President Torra el tenen segrestat a Palau uns indecents del PDeCat; ara el Vicepresident
Aragonès, com ERC, ja li han perdut el respecte fins i tot en públic; els de
JuntsxCatalunya també el ninguneixen o contradiuen; els presos
desgraciadament ja deliren i els grans exiliats ja son al planeta mart amb l’Iceta
i no crec que donin l’ordre de revertir res.
Si
el President Torra, el vaig respectar inicialment per la inclinació malaltissa del
meu ADN, ara el meu respecte ja és racional i polític.
Prefereixo
un President amb valors. I Torra, l’home i el polític, els té a cabassos. Els té
a prova de bomba.
Potser
seria hora d’engegar a la merda a tot l’entorn de partits independentistes i/o d’estratègia
pseudo-independentista i crear el Partit de la Majoria del President. El
partit de l’independentisme de base.
Ho
pensem?
Sinó
cuidem ja al “personatge autèntic amb moral de País” que és el President Torra,
la casta de l’independentisme se’l menjarà definitivament. I no cal dir l’espanyolisme
militant.