Netflixicació
No hi ha dubte que avui les Tecnologies
de la Informació i de la Comunicació ho dominen tot. Un avenç descomunal. Això
quasi tothom ho sap, sobretot perquè ho viu dia a dia.
Centrant-nos
en l’entreteniment i la cultura, ens trobem amb el fenomen de la
“personalització”. Per exemple Netflix o Spotify o Amazon ens possibiliten
accedir a una enorme varietat de continguts audiovisuals, musicals i llibres a
la carta a traves d’internet, en bona part pagant i sense límit de temps.
Però un cop a dins de les plataformes els algoritmes s’afarten
contínuament de les nostres dades, dels nostres comportaments, de la nostra
conducta en les visites, de les nostres tries, de les nostres compres i amb tot
això, -i altres petites però singulars informacions de l’usuari-, les tècniques
de màrqueting híper-segmentaran la informació per configurar la
“personalització”.
En forma d’anunci o en forma de proposta o en mil i una maneres més o
menys subtils, la plataforma et proposa altres objectes i serveis emmirallats
amb els teus gustos, que ja has expressat pels teus itineraris i les teves “tries”,
sigui pagant o no.
Amb
altres tècniques més amplies això de la “personalització” també ens pot
aparèixer en les pàgines Web que visitem i en el que les “galetes” que hem
autoritzat marquen el nostre rastre, provocant que si per exemple visites
marques de cotxes, t’apareixen durant temps anuncis de cotxes. I això et pot
passar en tot, inclòs les teves filies polítiques o cíviques.
La “Netflixicació” és un concepte per explicar
tot aquest fenomen de la “personalització”, que sinó és ben portada, pot acabar
que sempre acabem passejant per una “bombolla amiga”, super-gratificant perquè
respon sempre a les nostres idees i gustos.
Fins
i tot alguns ens preguntem si la “Netflixicació” que ja la portem en els
processos educatius, utilitzant les xarxes socials on el sector tecnològic ja
s’ha infiltrat, no estarem creant uns entorns de “bombolles ideològiques” que dificultin
l’estructuració del pensament crític.