Friday, August 29, 2003

els socialistes

Fa molts anys vaig fer un intent d'apropament als socialistes de Joan Reventós, participant al Congrés Constituent del PSC, fins hi tot vaig propiciar -amb èxit- introduir el dret a l'autodeterminació en els textos congressuals. Desprès quan el PSC Congrés és va convertir en PSC(PSC-PSOE) va ésser impossible continuar, evidentment la reivindicació de l'autodeterminació, ni tant sols com a concepte escrit, va aparèixer més, sembla que va passar a millor vida.

Un dia el ciutadà Jordi Pujol, aleshores no era president només era Secretari General de CDC, em va preguntar com eren els socialistes personalment, en la intimitat.

-Com nosaltres senyor Pujol. Vaig respondre
-Com nosaltres, encara que alguns viscerals no us poden veure.
Va moure el cap i vàrem continuar la feina.

Ha plogut molt i el President ha pactat amb tothom, fins hi tot amb qui el menyspreaven personalment.

Pujol sintonitza bé amb els socialistes de territoris enllà, mentre que els socialistes d'aquí els menysprea, exactament igual com fa ara l'Artur Mas.

Tota aquesta memòria socialista ve a tomb perquè acabo de llegir -llapis en mà- el text de la Resolució sobre la "Proposta autonòmica socialista" que estudiarà demà el Consell Territorial del PSOE a Santillana de Mar a Cantàbria, a l'espera del text definitiu, puc dir que la "música" de la declaració, en general, sona bastant digerible, sobretot en contraposició de la caverna del PP.I això ho dic des de el punt de vista del "pur i dur" possibilisme.

Però no deixa d'ésser "entendridor" el nacionalisme espanyol que desprèn tot el text, sobretot la perla :"España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas".
Si canvies "España" per "Catalunya" i "socialistes" per "convergents" és com s'expressa el pujolisme.

Caldria fer una "anàlisi de discurs" del text de forma detallada i fer-ho públic, a banda de la ferralla propagandista que ja tindran cura de fer els Madí de torn, o qualsevol "agència de publicitat i relacions publiques".