Tuesday, July 27, 2004

Falten quinze dies perquè faci un any just, que vaig començar aquest Diari Cívic. Han passat moltes coses i jo he rebut molts e-mails amb comentaris de tota mena: des dels que m'animaven fins els que en dedicaven algun improperi. Tothom, però ha estat molt generós per dedicar-me un moment i sobretot per haver-me enriquit amb comentaris i propostes concretes.

El meu diari personal ha passat per diferents èpoques, segons com jo he anat veient les coses o com les sentia, però ara s'està produint un fenomen ben especial.

Últimament escrit molt sobre la Val d'Aran i és lògic, perquè hi estic passat una temporada de forma continua, que acabarà el proper mes de setembre, quan compaginaré recerca, treball i vida familiar entre Vielha i Londres. Doncs bé, el fenomen és que hi ha gent que m'atura per carrer d'Aran i em comenta el que he escrit al Diari o m'envia e-mails, quasi d'un dia per l'altre, d'haver sortit alguna cosa.

És com el fenomen d'Eth Diari, hi ha una retroalimentació quasi instantània, això està bé, i és un fenomen bastant singular que un Weblog o quadern de bitàcola en català, tingui una repercussió local tant marcada i dinàmica.

El més curiós va ésser veure fotocòpies del meu diari personal i que amb elles a la mà, una harpia en maleís a mi i a la meva família.

Com a politicòleg, periodista i militant de la cultura, m'interessa molt el que passa com a fenomen social i de comunicació, encara que sigui a escala reduïda. Tot i que hi ha lectors d'arreu del món, fenomen també curiós per ésser un text de matriu catalana.

Tot plegat no és un fenomen dels anomenats "cecs", perquè hi ha dades de quanta gent obre el meu Diari, a quina hora, des de quina part del món i com diu una estimada amiga, fins i tot podem saber el color de les calces de qui em llegeix. No tant, però quasi. Coses de la tecnologia intel·ligent!!!.

El que a mi em preocupa són aquells lectors que és queixen de què no explico tot d'un esdeveniment o que d'una cosa o d'una altra, no en parlo.

Estimats lectors: dir-ne DIARI CÍVIC és una metàfora, és un títol literari, això no és un diari o sigui un mitjà de comunicació on line; és un diari personal, un dietari, un quadern de bitàcola, un Weblog o blog on només recullo allò que em frapa, allò que col·lecciono dels altres etc etc. Mai té voluntat de crònica o de periodisme. Moltes vegades són pinzellades d'opinió o posar l'accent amb detalls importants per a mi.

Anant al gra: la meva idea era tancar aquest Diari Cívic el dia 10 d'agost de 2004, però ara, com van les coses no n'estic tan segur.

M'agradaria conèixer l'opinió de tots aquells amics i amigues, col·legues i lectors en general, per saber si val la pena seguir o no. I saber-ne la seva opinió.

A mi m'interessa molt el moviment del Weblog, però val la pena continuar?. De què carai serveix tot això?.

diaricivic@yahoo.co.uk