Wednesday, September 01, 2004

L'últim dia de mes ha estat ple de contactes, xerrades i petites reunions. Ha estat la fórmula per sondejar a la gent que envolta Vivéncia Aranesa i que estan implicats en algun Programa, Projecte o Activitat.

Segurament l'acord més espectacular és haver decidit cancel·lar l'acte públic Frederic Mistral del mes de desembre. Les raons són profundes: no hi ha una suficient base social que d'una forma activa pugui participar en l'elaboració de l'acte cultural. A més hi ha una total insensibilitat de l'administració pública pel tema i és detecta un desconcert pels temes lingüístics que pot repercutir en l'elaboració i la projecció de l'acte. Per altra banda Vivéncia Aranesa, com a inici de procés de mobilització cultural a Aran, està massa en les beceroles per assumir aquest repte a contracorrent.

Hi ha un total acord i satisfacció, tot i la transversalitat de maneres de pensar de Vivéncia Aranesa, d'haver convidat Emilio Medan, l'Alcalde de Les, per fer una conferència sobre: "Eth moiment polític dera Associacion “Es Terçons”: un exercici de memòria istorica en eth contèxte deth debat deth nau Estatut d'Autonomia e era naua Lei d'Aran", a Vielha el proper 16 de setembre.

Moltes crítiques a l'Alcalde Vielha, Juan Riu per la seva falta de respecte al ciutadà catalanoparlant de Vielha, perquè novament ha editat una carta en un opuscle de la Festa Major bandejant el català, però primant el bilingüisme espanyol del PP. Vivéncia Aranesa no és pot inhibir del conflicte que significa que una primera autoritat local creí un conflicte de llengües dinamitant la convivència de cultures, primer, perquè atenta al més elemental respecte al veí però a més, perquè acaba minant la voluntat dels catalanoparlants de Vielha de fer costat la causa aranesa i occitana. He sentit a dir a un comerciant, que em parlava amb el llibret de la Festa a les mans, que el feia servir energicament, com un ventall: "Si l'Alcalde és incapaç de respectar-me com a ciutadà que parla català, que faig jo en una associació que defensa l'aranès, una llengua minoritària o és que el català no té problemes?. Hòstia que em respecti, si vol que el consideri el meu Alcalde!".

Jo ja ho he dit de mil i una manera, que significava aquest problema de llengües,i no tinc n'idea com afrontar-lo en aquest moment, perquè nosaltres partim d'una derrota moral entre els sectors que creiem sensibles en el tema. A part de la insensibilitat política, social i lingüística, hi ha un problema de legalitat, l'Alcalde és una autoritat pública i el ciutadà té canals de defensa, caldrà trobar el més adequat, encara que jo sempre he pensat que en temes de llengües s'ha de fer per la via del diàleg. Però tothom diu, el que jo també he viscut: "Riu és un especialista en marejar la perdiu".

Una altra novetat és la necessitat que Vivéncia tingui la seva pròpia Web. Això m'agrada molt, perquè aquest espai és el meu Diari personal i vull escriure els meus propis i particulars plantejaments, i vull que la línia editorial de l'associació quedi reflectida en un altre lloc.

Per acabar: s'ha dissenyat definitivament el contingut i l'estratègia de difusió de la nostra contribució en el debat del nou Estatut d'Autonomia, només cal escriure el text. Senyalo només, perquè la gent és creu que els textos surten sols i es poden comprar a la llibreria, però no és exactament així. Que la històrica amant "Teresa de Bausen" ens inspiri, amb el seu agosarament. És un honor treballar per Aran i pels aranesos, perquè és una elemental defensa dels drets dels pobles i seria una satisfacció que la seva construcció nacional sigui tot un èxit. És tot un sentiment.


Picasso