Wednesday, November 24, 2004

 Picasso_1922

M'han fet arribar del Conselh Generau d'Aran la proposta de fer una conferència o xerrada per les properes Jornades Occitanocatalanes de l'any 2005.

Sembla que són previsors i atents. Això està molt bé. Tenint present que el Síndic no em convida a res i la maruja de la Consellera de cultura mai m'ha saludat, és tot un detall que el Cap del Departament de cultura, via un càrrec tècnic, em faci una invitació.

Com que estem en època de posar el comptador a zero i no recordar les putades que al llarg dels anys he hagut de patir: millor que et convidin, que res.

Però hi haig d'anar?. De moment deixem-ho en forma d'interrogant. Perquè, tot plegat també dependrà del que pugui dir.

La primera vegada que vaig participar en una d'aquestes Jornades, els hi va semblar tant dur el contingut de la xerrada, que em varen castigar. I en el llibret-obsequi, que varen fer posteriorment, de totes les xerrades varen censurar la meva. 1 a 0.

Això va comportar no convidar-me més, no només com a conferenciant, sinó ni tan sols com a participant. 2 a 0.

En unes altres Jornades, les últimes, és va muntar un curs meu. No s'hi va apuntar ningú. Jo sostinc, que no és va publicitar bé, ni és va dirigir la convocatòria al públic objectiu, per la matèria que s'hi donava. Sempre quedarà el dubte. Conclusió: va ésser un fracàs meu i també el fracàs d'unes Jornades universitàries sense contingut universitari, llevat del que venia totalment muntat de la Universitat de Lleida. Alumnes aranesos en els cursos universitaris: dos. Quan va costar tot això?. No ho sé, i ningú, llevat els organitzadors, ho sap. 3 a 0.

Últimament, com que se m'inunda el servidor d'e-mails, faig com a la televisió, que no dona ni un pas, sense saber els índexs d'audiències; jo no dono ni un pas sense saber múltiples opinions, sobre algunes de les coses que vull fer.

O sigui que us proposo tres possibles conferències diferents i voldria saber les opinions dels lectors d'aquest Diari.

Ànim ! escriviu-me, que no fa mal i a més és confidencial, entre el que m'escrigui i jo.


PRIMERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "L'evolució política del Síndic d'Aran: Carlos Barrera (1995-2004): De la dreta convergent al populisme radical".

Seria l'explicació de com s'ha format el discurs polític actual del Síndic Barrera. La seva evolució ideològica, estratègica i tàctica dins Convergència Democràtica Aranesa i la CDC catalana. On està avui. Que significa el seu "populisme radical", que no té res a veure amb el PP, sinó que té molt a veure amb l'estil d'Esquerra Republicana.

Com sorgeix aquest "populisme radical" enfront l'estratègia d'ofegament del Conselh per part del Govern Tripartit. El "perquè" de la reivindicació de l'Autonomia 18 dins de l'Estat Espanyol.

L'estil de govern del Síndic. Malgrat el seu aïllament personal, analitzar la "crosta" política que l'envolta: assessors, subalterns i consentits.

La guerra de guerrilla dins els convergents aranesos: els "ultras", els patriotes, el sector dels negocis i els xaqueteros. El buit polític per la radicalització.

En fi: "l'univers Barrera" conceptualitzat per la ciència política.


SEGONA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "Que faria jo, si fos el nou Cap del Departament de Cultura del Conselh Generau d'Aran?".

Evidentment és un títol "personalitzat" per captar l'atenció, perquè el que vol dir és "Com hauria d'ésser un Departament de Cultura per contribuir a la construcció la cultura nacional aranesa".

Perquè, precisament aquesta és la qüestió: Ajuda o no l'actual model de Departament?. Jo crec que no i que el model del Senyor Sans està esgotat. I que continuar-lo, acabarà significant una negligència greu de gestió.

Que és el primer que jo faria?. Primer desprendre'm del Senyor Sans i donar-li molta sort en la seva, i només seva, Escola d'Esports de Salardú. Molta sort noi i que triomfis!. Segon, pactar que la Senyora Consellera és dediqui a una altra àrea i que un dinàmic Conseller polític, que sàpiga de cultura, estigui sobre meu.

Que és el que falla del model?.

Tres coses: Primer, que és cregui el Síndic que la cultura és important. Segon, que en faci una bona inversió. I tercer, que s'entengui que la cultura és fa transversalment, amb la participació de tots els sectors, sense discriminació, ni sectarisme, ni partidisme.

Que la cultura és important per la identitat d'una nació sense estat, és tan evident que no caldria reivindicar-ho, però cal fer-ho i sobretot, fer-ho de forma original, sense voler copiar el model de Catalunya o fer-ho tot per enlluernar Catalunya.

La inversió en cultura aranesa és de pena. El Conselh s'ha gastat més, per coses faraòniques efímeres, catering i dietes de cultura, que proporcionalment, per operacions d'envergadura en tots els sectors culturals.

En cultura, precisament perquè som petits, hem d'intentar jugar a primera divisió en tot. Aquí, a la resta d'Occitània i a Catalunya. Per exemple: interessa més un diccionari al transatlàntic dels diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, que no en una editorial, digna, però out-sider, com és l'Editorial de l'Índex.

No s'inverteix seriosament, que no vol dir fer-ho a cop de talonari, en operacions culturals a llarg termini: llibres, traduccions, nous autors, música, cançó etc etc.

I per últim: Ha estat nefast, utilitzar la cultura per collar a l'oposició. Tota aquesta cultura d'aparadors per enlluernar votants, s'ha de fer d'una altra manera.

Això no vol dir que no cal collar als ajuntaments que no usen l'aranès. Collar la nefasta política cultural de l'actual Alcalde de Vielha, canviar la política de biblioteques i fer-les de gestió i mentalitat aranesa, etc etc.

Però cal, una política cultural aranesa oberta a tothom, transparent, que deixi viure a tothom, impulsi la creativitat, la gestió cultura i afavoreixi que els inversos privats també apostin per la nostra cultura. Això no vol dir, deixar-se prendre el pèl i acceptar el tant anomenat "Conselh de Cultura" que Unitat d'Aran-PSC, via Paco i Angelina, tant reivindiquen, perquè aquest invent ha acabat sent un artefacte dialèctic tant o més sectari que la política cultural convergent. L'època de l'Angelina, que treballava pels nens i la cultura sense sectarisme de partit, ja s'ha acabat, està més que documentat i provat, que fa partidisme. Una llàstima!.

Un Pacte Nacional de Cultura d'Aran ha de tenir projecte, programa i pressupost. I això no només ho poden fer els polítics, sinó que també hi ha de participar la societat civil organitzada.

I això avui, no és fa així. Per exemple, fer una "Escola de Lleure" des de l'administració, sense tenir present la realitat de la societat civil organitzada de cultura, i no lligar-ho amb la gent que a la pràctica està, cada dia a l'arena cultural i cívica del lleure, dels joves i de la cultura popular, és un exemple de la barbaritat del model de cultura del Síndic Barrera. Anar inventant coses, deslligades d'un model general que estigues immers en un Pacte de cultura, és nefast.


I LA TERCERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA SERIA:

Títol: "La doble ànima aranesa: l'espanyola i l'occitana. Una aproximació a la identitat nacional d'Aran".

Aquesta és una conferència molt més conceptual, encara que amanida amb la política del dia a dia i de les diverses etapes de la història política, cívica, social, econòmica, cultural i lingüística d'Aran.

La tesi és ben clara: el 80% de la societat aranesa se sent profundament espanyola, el 20 % restant se sent occitana. I a partir d'aquí, totes les conductes dels ciutadans i de les ciutadanes de la Val d'Aran actuen en conseqüència. Per exemple, el referent dels clàssics culturals per uns, és Cervantes, per d'altres Mistral i pels més de vol més local, Mn. Condò.

En un altre nivell: No hi ha una arena de partits polítics aranesos pròpia, autònoma. Els polítics aranesos depenen de Barcelona, Lleida o Madrid etc etc. Hi ha, o no hi ha partits aranesos nacionalistes?.

Tot això ens portaria a veure com és i com ha estat la participació aranesa en el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i a més, a valorar la possibilitat que la Val d'Aran sigui la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol.

Conclusió una conferència de teoria política, de teoria de les identitats i de politicologia de la pràctica dels partits, els clans, els grups de pressió i de la societat civil, tant l'organitzada, com la que no.

-----------------------------------------


Així doncs, com ho veieu: S'hi ha de participar?. I quina conferència escolliríeu?.
Espero opinions. Gràcies.