BUSCANT FEINAA partir d’avui, són quinze hores diàries, dedicades a trobar una nova feina per a mi.
El repte és molt complicat, però són moltes hores de preparació personal per començar amb força en una nova etapa.
Quina feina?. I a on?.
Hi ha diverses possibilitats: o convertir-me en autònom i començar la meva pròpia activitat o convertir-me en assalariat.
Que sóc avui ?. Doncs, en el món anglosaxó, un “Cultural / Civil Rights Programme Senior Executive”, alguna cosa així com un “Executiu senior del programa de drets civils i culturals”. Més a prop del voluntariat, que de l’assalariat.
Sense sortir-me del “Charity Sector” o sigui del món de les ONGs de Cooperació i Desenvolupament, de les entitats culturals i de les entitats de salut, haig de fer un salt a tenir un sou amb cara i ulls.
Però com sempre hi ha una contradicció, que és: voler fer coses culturals, acadèmiques i cíviques que son caríssimes, que m’aprimen el meu compte corrent, com per exemple viure a una de les ciutats més cares del món com Londres, i a la vegada estar disposat a cobrar poc, si la cosa s’ho val.
Com a venedor de cotxes em forraria. I a més de segona mà. Però quina merda de feina!.
Estic disposat avui i ara, a anar a Llatino-Amèrica, com a gestor de projectes humanitaris amb un sou baix. Això val la pena fer-ho. Però hi ha una dificultat que desconeixia, el “funcionariat de la solidaritat” és enorme, potent, corporativista i excloent. En alguna ONG grans, fa angunia aquest tipus de funcionariat, d’altres van molt millor. El cert és que no sé de quina manera entrar-hi. He estat l’acompanyant tonto de diferent seleccions públiques, que desprès ha resultat ésser una selecció interna i restringida camuflada, tot prèviament donat. Exactament igual, que molts partits polítics.
Podria tornar a fer de periodista com a redactor. En anglès?. En castellà? En aranès?. En català!. M’agradaria saber totes les llengües possibles, però estic tip del via crucis de les llengües. En aymare i en quechua?.
Utilitzant una paraula d’argot de jove d’avui: Quin lloc em mola?. Quina localitat m’atrau, per treballar?.
Aran?. Catalunya?. Andorra?. Anglaterra?. Escòcia?. País Basc?. Galícia? Madrid? Nicaragua? Santo Domingo?...... Doncs qualsevol lloc d’aquests podria ésser.
Avui ja està a tota màquina, la recerca de feina.
Estesa de Currículums meus, a tots els idiomes, per les més variades i variopintes seleccions de personal d’arreu del món.
Si algú sap alguna feina, que m’avisi. D’altres em voldrien ben lluny, perquè no “emprenyi”. Doncs, que també m’avisin. I si algú necessita un currículum que m’ho digui, amb rapidesa express, el rebran a la seva bústia electrònica.
I si tornes a publicar Eth Diari?.
...