Aquests dies estic
deprimit i trist. I ara ja sé perquè: he hagut de documentar-me a fons sobre
Lifelong Learning o sigui sobre aprenentatge permanent i ensenyament per
adults, per a un número de CLÀSSICA -el suplement per a la gent gran que
estudia- i que acompanyarà el LO CAMPUS
del mes d’octubre.
Em cabreja i
m’entristeix com s’afronta el tema de la “gent gran”, el de la “tercera edat”
com diuen. La jubilació i el “no fer res” i acabar sent carn de jugador de
domino i de petanca, no serà de rebut en la futura societat de democràcia més
avançada.
El perill, el més
perillós en aquestes qüestions són els teòrics acadèmics i els gestors públics
que creen unes activitats que porten a la gent gran que estudia, a fer una
tasca més pròpia de les “senyores de sa casa” que no de desenvolupament intel·lectual
seriós com un ingredient fonamental de qualitat de vida.