Ha mort Enric Garriga i Trullols, tornem a perdre un dinamitzador de la
independència dels Països Catalans i a més un dinamitzador de l’occitanisme i
del reconeixement de la nació occitana.
Moltes vegades hem fet camí junt i moltes vegades hem discrepat de
l’estratègia de com fer costat als occitans, sobretot als aranesos. Però
malgrat les distàncies estratègiques i tàctiques el fons reivindicatiu era el
mateix.
A mi em semblava que era tossut com una mula i això algun cop ajudava en la
defensa de l’occità. Aquesta mena de “tossuts” són molt útils en trajectes tant
llargs com serà la llibertat d’Occitània.
El fil conductor de la seva vida política forma part d’aquella manera de
fer transversal del partit independentista Front Nacional de Catalunya, del que
com altres formacions independentistes Garriga i Trullols hi va fer costat.
A reveure i bon viatge!