Estic a la setmana prèvia de la gran
setmana d’exàmens. Res a veure del que hauria d’ésser el Pla de Bolonya. Això
no és avaluació continuada, són simplement uns exàmens finals a l’estil
tradicional, carregats de material que s’ha de memoritzar. Entre tot el que
estic intentant recordar, hi ha Bioètica. Si tot plegat és increïble i una
revolució pedagògica frustrada, Bioètica encara és pitjor. Ens prediquen ésser
bons metges i com a oposicions de funcionaris ens fan recordar les característiques
d’aquests bon metges. És com mirar una fotografia d’una paella i no menjar-te-la.
¿És possible que estiguem en un curs que se suposa que és pioner d’una nova
carrera de medicina i ningú hagi aportat cap nova estratègia o tàctica docent?.