Carta al
director del diari “Ara” publicat a Barcelona
(Aquesta
és la versió llarga de la carta, la versió curta de 1000 caràcters recomanats,
és la que he enviat).
Benvolgut Director,
Vareu publicar un
article periodístic, com a “tema del dia”, de Jaume Clotet titulat “El llarg camí del sobiranisme polític”
(23 /9 /2012). No en tinc cap dubte que està escrit des del respecte, però haig d’advertir
que està carregat de dades errònies, algunes seguint unes llegendes urbanes que
no tenen cap base real i per amanir-ho tot, explica uns esdeveniments i dades
que són més qüestions d’opinió -totalment
respectables- però que no s’ajusten a la
veritat.
Només em
centraré breument en dos episodis :
el paper del Front Nacional de Catalunya
(FNC) als anys 60 i 70. I el començament de l’independentisme dins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Hi ha més coses a discutir de l’article, però això és una simple carta.
Desprès de ser militant a plena dedicació o sigui “alliberat” del Front Nacional de
Catalunya entre el 1969 fins el 1976 li puc assegurat que el FNC a l’inrevés
del que Clotet diu, no va arribar a finals del franquisme “ ... molt
debilitat a les acaballes de la dictadura...”. I ni molt menys el FNC com afirma
Clotet, va ser substituït el seu lideratge per una escissió de militants que
varen crear el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).
El Front a partir de l’any 68 va representar, -sense cap mena de
contradicció perquè s’havia tret del damunt els “fonamentalistes”-, un
independentisme modern defensor d’un estat de benestar de base socialdemòcrata.
Figures com Joan Cornudella com a teòric, o el Dr.Joan Colomines com a estratega,
varen fonamentar aquest independentisme, aquest sobiranisme i aquest dret a decidir
a traves d’exercitar el dret a l’autodeterminació tant vigent avui. Cornudella
és el pare real del naixement de l’independentisme català contemporani. És com
una broma que Clotet ho atribueixi al PSAN i a més ens digui que el PSAN posa
al dia i modernitza l’independentisme, quan ho varen fer amb referents
tercermundistes i un marxisme ranci, que tant ahir com avui, estant totalment
liquidats en les arenes ideològiques i polítiques sobretot desprès de caure el
mur de Berlin. Clotet no explica al lector la memòria històrica de
l’independentisme, sinó que expressa les seves preferències ideològiques.
És indiscutible des de la visió històrica més sòlida del catalanisme, que
durant tot el franquisme fins al final de la dictadura, el FNC va ésser la columna vertebral de
l’independentisme català tant en el terreny de les idees, de la logística, de
l’activisme i de la lluita unitària antifranquista. Va patir diverses
escissions, una va ésser el PSAN l’any 68, però em aquella època, els joves del
FNC a traves del Bloc Català d’Estudiants, de les Joventut Obrera del FNC i de
la pròpia organització política central, van dinamitzar, no només una
estructura organitzativa de militants molt nombrosa i dinàmica, sinó que també
va animar en el terreny de les idees la regeneració democràtica i política del
sobiranisme, lluny de sacralitzacions pàtries i del fonamentalisme social.
Exactament el contrari del que va fer el PSAN.
Respecte la història de l’independentisme de Convergència només dir-li al
senyor Clotet que no és possible explicar i entendre on és avui aquesta organització
respecte el sobiranisme, sense citar a Josep Maria Cullell i el seu “equip”. Tot
no comença amb les joventuts convergents. Però això és una altra història també
poc explicada i que en una altra ocasió li explicaré amb detall, perquè també
la he viscuda.
Salutacions cordials,
Joan-Ramon Colomines-Companys