He vist el reportatge de TV3 sobre el “Valle de los Caídos”
i he sentit el dolors dels familiars que volen recuperar les restes de la seva
gent. El franquisme va afusellar als seus i anys desprès aquells cossos, els
propis franquistes, se’ls varen endú a enterrar-los al Valle. Avui encara no
han pogut recuperar les despulles dels familiars. Una autèntica vergonya.
Ni que sigui tema
meu, no he pogut deixar de pensar en la meva mare. En plena democràcia olímpica
l’Ajuntament de Barcelona va profanar la seva tomba, com també unes 400 altres
tombes. Els cadàvers i les restes de la
mare varen ser llençats en una tomba comuna. La raó: un canvi de normativa dels
cementiris barcelonins. Cap família va ser avisada. Va ser una resolució administrativa,
producte d’una decisió política i de l’amoralitat d’uns regidors. Desprès el
meu pare va fer el que va poder per recuperar els restes de la mare i dels
altres morts o per honorar tots els morts, encara que estiguessin amuntegats.
Va ser inútil. Jo, com la meva família, no tenim tomba de la mare.