Aquest començament de curs vaig cometre
un error a la Universitat de Lleida
i això em va passar precisament per l’edat que tinc i que com a sènior estic
cursant el grau de Medicina a la
Facultat corresponent.
Jo no tenia els diners per matricular-me
i molt menys encara, diners per “comprar temps” per estudiar. I vaig demanar
una beca tant al Govern espanyol, com el de la Generalitat de Catalunya. Uns i
altres me la varen denegar. Els espanyols perquè no estava matriculat i els catalans
perquè faltaven papers de les meves convalidacions en el meu expedient acadèmic.
(Tema encara pendent i que ara només pot desencallar el Síndic de greuges de la
UdL).
I és que a la meva edat, vaig fer un
raonament fals: Primer demanar la beca, tenir-la atorgada i desprès formalitzar
la matricula, doncs no va així. La lògica i la maduresa no son un plus, son un
inconvenient. Primer et matricules, desprès et deneguen la beca i desprès et
desmatriculen. Tot això amb el curs tirant endavant i en plena competició d’exàmens
i avaluacions continuades. El curs acadèmic comença el setembre i el febrer o
març et pots trobar al carrer.
La tutoria de la Facultat de Medicina és
d’un negligència descominal i els importa una merda la vida de l’estudiant. L’estudiant
té vida a l’Aula i té vida econòmica i sobretot aquesta ultima influeix en el
seu aprenentatge. Doncs, ni idea sobre beques, qüestions administratives i
ajudes. Cap solució, cap suport: i són metges de família!!!.
Em
sembla que mai he odiat tant a ningú, com odio als metges que “juguen” a
gestors.
Almenys algú té cervell i facilita les coses. !!!