Els
conversos
Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que
més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han
renegat i combatut l’independentisme i
ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el
procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però
és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi
suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics
han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La
nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.
En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més,
sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President
Pujol en un Consell Nacional de CDC
dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques
el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un
gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un
articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves
declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la
relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el
primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho
sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.