La connexió
d’Exteriors
de la
Generalitat de Catalunya
i el Parlament
de Catalunya
amb el
Consell per la República
Hem pogut sentir unes declaracions mentideres i esperpèntiques
de la Ministra d’Exteriors Espanyola Arancha González Laya a la televisió pública
d’Estònia: per una banda va donar unes xifres d’independentistes que hi ha a
Catalunya reduint-nos al 35-37% i per l’altra banda deia que no era just
comparar Espanya i Rússia respecte la robustesa de la democràcia. Havent dit
abans que Puigdemont estava lliure i que els de la presó hi estaven per haver
comés un delicte penal. Més esperpèntic no potser, defensar la democràcia fent
servir l’argument que Puigdemont està lliure, en tot cas: serà perquè no l’han
pogut detenir.
A part de la vergonya d’aquestes declaracions d’una Ministra del PSOE, aquí el m’interessa és saber si la nostra protodiplomàcia catalana a Europa, sigui a l’interior o a l’exterior de Catalunya, contrarestarà aquestes declaracions.
Desgraciadament segur que no ho farem amb contundència i sobretot d’una manera útil de projecció d’imatge i de missatge, allò que en diem “el relat”.
Anem al gra.
Hi haurà Govern de coalició ERC i Junts?
Jo votaria avui que no. Però ja veurem.
Però, tant si hi ha govern de coalició o un govern monocolor d’ERC, en temàtiques d’Exteriors ha d’haver un canvi de 360 graus en el que cal fer. Un canvi total.
Les coses no s’han fet bé en temàtiques d’Exteriors, ni des del nostre Govern de la Generalitat de Catalunya, ni des del Parlament de Catalunya, ni des del Congrés i Senat espanyols, ni des del Parlament Europeu i ni des del Consell per la Republicà.
El moviment independentista amb tots els seus accents ideològics enquadrats en partits i organismes civils, socials i polítics ha de tenir una política d’Exteriors integrada, forta, ben visualitzada, ben projectada i ben finançada.
Com anècdota i exemple d’accions que es poden fer: Aquesta maquinària diplomàtica catalana quan una Ministra Exteriors espanyola difama i menteix com ha fet a la televisió d’Estònia, d’immediat ha de contrarestar-se amb una campanya de comunicació, no per convèncer a la Ministra sinó per informar i convèncer a l’opinió publica que els acaben d’intoxicar. I això s’ha de poder repetir 365 dies a l’any, les 24 hores diàries, per cada incident. La diplomàcia no dorm mai.
Estem lluny de poder fer tot això.
Això és un blog i no espereu detalls de grans polítiques, però espero que un dia el President Puigdemont encarregui des de Waterloo un nou Llibre Verd d’Exteriors i un nou Llibre Blanc d’Exteriors.
Recordeu que un “Llibre
Verd” promogut per una administració local, nacional, estatal o de la comunitat
europea, és un document de reflexió sobre un àmbit polític específic, que va
destinat, tant a les administracions com als particulars, per incentivar a la
participació en un procés de debat i consulta. De vegades aquest procés porta
directament a que és desenvolupin processos legislatius o normatius. Per altra
banda, el “Llibre Blanc” és un document que conté propostes d’acció
governamental o de l’administració en un àmbit específic.
Però ara de manera excepcional, els nous “Llibres” han d’estar pensats de manera institucional i a la vegada incloent-hi el Consell per la República. Un mix publico-privat com a eina de compromís.
Agradi o no, estem en aquesta situació històrica que ja no serà possible cap acord estable de govern entre Junts i ERC, sinó este en compte l’exili català actual.
No es tracta de tutelar, ni descafeïnar cap institució catalana o cap política exercida en institucions espanyoles o europees el que es tracta és de construir dinàmiques conjuntes.
¿Ho varen entendre els quatre Consellers d’Exteriors que hem tingut, des de que el President Puigdemont va crear aquest Departament l’any 2016?
Doncs no, i sincerament penso que son unes persones de valors entranyables, però això no vol dir que no hi discrepi.
I ho personalitzo perquè els lideratges són determinants en cada política sectorial i encara més a Exteriors on la protodiplomàcia hi ha d’incloure camps com la promoció comercial i industrial, la cultura, la universitària i altres sectors.
Raül Romeva avui injustament a la presó, va ideologitzar Exteriors quasi de contracultura i anticapitalisme.
Ernest Maragall va crear una muralla partidista entre l'interior i l’exili de Waterloo.
Alfred Bosch malgrat ell, va cobrir de merda i de desprestigi per temes de bragueta i d’assetjament al seu Departament.
I Bernat Solé fa quatre dies en un jutjat s’ha suïcidat patriòticament fent cabrioles sobre la seva participació o no, com alcalde d’Agramunt al Referèndum de l’1 d’Octubre, unes declaracions indignes d’un Conseller d’Exteriors encara que estigui en funcions.
Tots bona gent, però tots saltant-se una màxima en la lluita unitària independentista que és crear confiança amb lleialtat.
Ni una sobredosi d’ideologia o un sobre-partidisme o un tema d’assetjament sexual o unes declaracions que només faltava que cantes el gall tres vegades per les negacions, porten a configurar un lideratge d’Exteriors de qualitat.
A més “espanyolitzant” alguns, d’una manera descarada.
I a més, no s’informa bé als ciutadans catalans del que es fa a Exteriors, encara que sigui “regionalisme”, precisament aquell que tant criticaven al pujolisme.
Posem un exemple fàcil d’informació i juguem, perquè lectora o lector no us penseu que estic afinant molt prim.
Per exemple informació a nivell de “Xarxes de Cooperació
territorial a nivell internacional” on hi ha representació de la Generalitat de
Catalunya com a l’Euroregió Pirineus Mediterrània, a la Comunitat de
Treball dels Pirineus, als Quatre Motos d’Europa, a la Conferència
de Regions Perifèriques Marítimes o a l’Assemblea de Regions d’Europa.
O a un altre nivell les relacions de Catalunya a la UNESCO.
En sabem alguna cosa els ciutadans de base com nosaltres?
Ens informen?
Sense projecció potent, a dins i fora de Catalunya, no hi ha Exteriors, només un inútil simbolisme.
I de polítiques simbòliques les mínimes, que tothom ja estem cansats.
+++
Imatge:
Poema-objecte “Escorreplats” de Joan Brossa.