El paper del President Puigdemont
El President de
Junts ens acaba d’enviar als militants un e-mail anunciant-nos el dia del
proper Congrés i també ens diu que NO es presentarà a la reelecció del seu actual
càrrec de partit.
Novament Carles Puigdemont s’equivoca.
La carta no hi ha ni un sol raonament estratègic ni tàctic, per justificar aquesta monumental decisió, que avui pot acabar sent una bona esquerda a la coberta del vaixell anomenat “Junts”.
Perquè l’argument que no pot anar a les reunions de direcció és infantil i una excusa: Puigdemont l’hem tingut fins a la sopa en connexions privades i públiques infinitat de vegades i ens ha ofert “sermons” tants com ha volgut.
El món digital ho possibilita tot, fins i tot esquivar l’espionatge. Només cal tenir un bon equip. (Recordem que “les urnes” no les varen trobar. Només cal fer bé les coses).
El problema no és aquest, el problema és que davant de la desfiguració del Model de Junts -que és el contracte de tots nosaltres-, s’han pres decisions en direcció contrari del que volia Puigdemont.
El President Puigdemont amb la seva decisió el que ha fet és degradar en simbologia i a la pràctica el càrrec de President de Junts.
El nou President de Junts serà el número dos del partit, perquè ens agradi o no, l’hi agradi o no al nou President del partit, Carles Puigdemont és i serà el primer.
El President Puigdemont no es jubila, no se’n va a casa, no canvia de partit o sigui: és el líder. I a mi m’està bé que sigui el líder.
Un vell lluitador independentista com fou Joan Cornudella quan jo em queixava de com anava el partit o com actuava aquell o l’altre militant, deia un frase de filosofia popular: “No hi ha més cera que la que crema”.
TRADUCCIÓ: Carles Puigdemont és així i a partir d’ara s’ha de treballar acompanyant-lo en la direcció política que ens afavoreixi en el procés independentista. Amb la seva decisió serà més complicat, però la situació és la que és. Un repte apassionant.
Ja potser qui vulgui President i Secretari General de Junts: Carles Puigdemont segueix sent el President legítim de Catalunya i novament ha d’entrar a Palau de la Generalitat. És el líder, és el “puto amo” perquè ens entenguem. El President Aragonès és l’autoritat vicària que li està guardant el lloc.
I això tant clar i tant difícil però possible, algun aspirant a càrrec ho ha oblidat i el President legítim sembla que també.
(CONTINUARÀ: La Xarxa de Comitès de Benvinguda del President Puigdemont).