Tuesday, September 10, 2013
Monday, September 09, 2013
El
poeta nord-americà E.E. Cummings té un poema que acaba així :
… (i do not know what it is about you that closes
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
Que
en una traducció lliure, diu més o menys:
...
(no sé que hi ha que en tu que es tanca
i
s’obre, però alguna cosa en mi entén
que
la veu dels teus ulls és més profunda que totes les roses)
ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites
... ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites .......
Sunday, September 08, 2013
Torno al blog després d’un
petit silenci de vacances.
He llegit i escrit molt.
He vist moltes pel·lícules . He estudiat i m’he reconvertit al Windows 8 i a
tota una última generació de l’auto-edició. Ha esta una odissea i encara no
domino tot l’entramat informàtic que ha entrat a la meva vida domèstica i
professional.
Tinc un dèficit alarmant
de vitamina B12, a la vegada que tinc un desfermament també alarmant d’emotivitat.
El Marc s’ha fracturat el
maluc.
Friday, August 09, 2013
Voluntariat i
Treball
a
LO CAMPUS,
LO
CAMPUS DIARI
i
Suplements
Curs 2013-2014
15
Llocs per a voluntaris
i 5 Ofertes de Treball per a estudiants,
professors, administratius o de fora de la comunitat universitària
Veure les condicions a : LO CAMPUS ... CLICA AQUÍ
Wednesday, July 17, 2013
Durant uns dies he
tingut pànic informàtic.
Tot
i que ho han amagat, més de 48 hores alguns servidors de blogger o sigui on tinc aquest blog, no ha funcionat.
Costa
tant acceptar que la culpa és seva, que el pobre usuari, no tècnic com jo, va
boig buscant el problema informàtic i netejant historial, cookies... etc, etc.
A
més tota la xarxa d’e-mails meva, ha desconnectat la seva estructura de lligams
i e-mails meus entrats via “diaricivic”
o via “jrcatalunya”, no els he vist a
temps. Tinc una immensitat d’e-mails sense contestar. A més l’entrada “occitania” està desconnectada.
Només
faltava que no pugues entrar a Amazon, com ha passat etc etc.
A
més quan va ploure a bots i barrals a Lleida, varen desconnectar la llum més d’un
cop i el meu sistema informàtic està ressentit i dolgut.
Prou
pànic tinc de la vida real, que ara em faltava el pànic digital !!!.
Desprès
de llegir el llibre “What Would
Google Do?” de Jeff Jarvis i de patir el pànic informàtic o sigui de dependència informàtica,
canviaré alguna de les qüestions estratègiques de LO CAMPUS DIARI.
Aquest:
“I Google com ho faria?” M’ha fet pensar com Google faria el diari digital de
premsa universitària que dirigeixo i segur que hi faria canvis. Intentarem, amb
calma, encertar-la. O sigui novetats per setembre.
Thursday, July 11, 2013
E-mail a Xavier Moncayo, Director
de Comunicació i Relacions Institucionals de la Universitat de Lleida (UdL):
Assumpte: Hola senyor
comunicador
Text:
Benvolgut
senyor,
Demà
publiquem a LO CAMPUS DIARI aquesta
petita notícia:
Més de 150 persones van
assistir a l’acte de presentació de la nova junta dels Antics Alumnes i del projecte Alumni UdL
Més
de 150 persones van assistir a la presentació de la nova etapa dels Antics
Alumnes i Amics de la UdL i del nou projecte Alumni UdL que tingué lloc a
la Sala Víctor Siurana.
Hi
estaven representats tots els sectors que han de jugar un paper fonamental a
Alumni UdL: empresaris, alumnes, col·legis professionals, professorat,
professionals, antics alumnes, PAS i amics (persones que no han estudiat a la
UdL però s’hi senten vinculades). També hi van assistir nombroses
autoritats locals i parlamentaris.
El
president d’Alumni UdL, Josep Maria Moragues, els va demanar la implicació a un
projecte que vol donar eines als nous titulats de la UdL per desenvolupar la
seva carrera professional i prestigiar i difondre els estudis i la producció
científica de la Universitat de Lleida arreu del món. També va destacar que
Alumni UdL vol ser una xarxa internacional on hi participin els alumnes
d’altres països que han estudiat a la UdL (Erasmus, Jade, Xina i altres
programes de mobilitat internacional) i que vol que es converteixi en una xarxa
eficient i útil per la societat.
En
Josep Maria Moragues, el rector i el president del Consell Social van coincidir
en assenyalar que sense l’existència d’una universitat a Lleida el nostre
territori no tindria el capital humà i intel·lectual per crear ocupació,
riquesa i espais de cultura.
Text
: Web del nou projecte Alumni UdL
Fotografia:
UdL
[Nota editorial: Ni
aquest diari digital LO CAMPUS DIARI, ni el bimensual LO CAMPUS, ni
l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL varen ser invitats a la
presentació. Aquesta és la raó que no publiquem un text d’elaboració pròpia.]
-----------------
Com
pot es pot entreveure, estem molestos.
La
redacció ha rebut de vostè algun escrit demanant-vos que aprofundíssim en algun
tema. Gràcies, farem el que puguem.
Però
ja ha passat el suficient temps perquè normalitzeu les coses al vostre Gabinet
de Premsa respecte LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI: fa més d’un any que no rebem
cap nota de premsa oficial de la UdL i això és un escàndol. (Seguim castigats?).
Suposem
que les notes de premsa depenen de vostè.
En
definitiva, un dia o altre ens hauríem de veure per resoldre la quantitat
enorme de problemes que tenim.
A
part d’alumne de la UdL, sóc president d’una associació universitària de la UdL
i des dels òrgans oficials de la universitat hauríeu de tenir un tracte més exquisit
amb la gent de la casa.
Tinc
un bon record professional del vostre treball a turisme i estic completament
segur que d’un vegada professionalitzareu la comunicació a la UdL. SINERGIA:
recordeu la paraula?
Una
salutació.
Joan-Ramon
Tuesday, July 09, 2013
Aquesta
setmana comença per a mi, malgrat l’estiu, el nou curs acadèmic 2013-2014.
Tot
i que estava a punt de fer el salt definitiu cap a Barcelona, viuré un nou any
a Lleida capital: Un nou any a la Universitat de Lleida. Un nou any publicant LO
CAMPUS a les Terres de Lleida i Aran. Un nou any al mateix pis. Un nou any amb
la mateixa redacció de premsa. I un nou any editant digitalment LO CAMPUS DIARI,
obert a totes les universitats dels Països Catalans.
O
sigui : un nou any d’economia de guerra.
I
la nova etapa ha començat al CAP de Cappont de Lleida: pròstata, colon, pell, oïda,
potència mental i memòria.
Estic
en un tobogan de joves que corren a la “Fórmula 1” i jo vaig amb un Citroën dos
cavalls. La derrota està cantada .... tret que em marqui els objectius a la
meva mida i em reforci l’autoestima.
Estic
tornant als meus vicis que es poden explicar: novel·la setmanal i pel·lícula diària.
(Acabo de llegir la novel·la de Joan Agut, “Coses de família” i estic acabant de
veure totes les pel·lícules d’Alfred Hitchcock).
Em
sap greu ser tant avorrit....
Tuesday, July 02, 2013
*
He
llegit la novel·la “La veritat sobre el
cas Harry Quebert” de Joël Dicker, ara n’haig de fer una presentació i crítica per a LO
CAMPUS DIARI. Serà la primera crítica de la nova secció : e-Books.
Un
bon i entretingut thriller als USA, d’una estructura narrativa molt ben feta.
Escrit per un “noiet” suís, que no
arriba als trenta i que la seva provocativa joventut corre per tota la
novel·la.
Temps
de lectura: 21 hores 15 minuts.
Puntuació ( del zero al deu): un set.
Recomanació:
s’ha de llegir.
No
tinc ni la mínima idea de com fer la crítica, però de fet més que una acurada
crítica literària, el que farem és un nostrat acompanyament al lector perquè
llegeixi el llibre. Segur que l’interessar saber les versions digitals que es
troba, sí en ePub o en Kindle. I si comprar-lo a Amazon, Google Play o a Edicat
es pot estalviar uns euros.
La
idea és que, sinó és un potentat, que s’oblidi de comprar l’edició en paper i que llegeixi e-Books.
No nomes perquè són a meitat de preu, sinó perquè encara es poden trobar més
barats. Però atenció: a la vegada, no ha de parar d’emprenyar a les
biblioteques de les Facultats perquè ells sí, comprin el llibre en paper. Sobretot
perquè desprès, encara que l’hagis llegit, sempre és interessant tocar paper
per recordar-hi trossos estel·lars.
Hi
ha qui li agrada l’olor del paper i la tinta, a mi a més, m’agrada l’olor del
tòner, la textura del ratolí i la cromàtica de la funda de la tauleta. La meva
millor amiga es diu Hewlett de Hewlett-Packard.
Tuesday, June 25, 2013
Aquest començament de curs vaig cometre
un error a la Universitat de Lleida
i això em va passar precisament per l’edat que tinc i que com a sènior estic
cursant el grau de Medicina a la
Facultat corresponent.
Jo no tenia els diners per matricular-me
i molt menys encara, diners per “comprar temps” per estudiar. I vaig demanar
una beca tant al Govern espanyol, com el de la Generalitat de Catalunya. Uns i
altres me la varen denegar. Els espanyols perquè no estava matriculat i els catalans
perquè faltaven papers de les meves convalidacions en el meu expedient acadèmic.
(Tema encara pendent i que ara només pot desencallar el Síndic de greuges de la
UdL).
I és que a la meva edat, vaig fer un
raonament fals: Primer demanar la beca, tenir-la atorgada i desprès formalitzar
la matricula, doncs no va així. La lògica i la maduresa no son un plus, son un
inconvenient. Primer et matricules, desprès et deneguen la beca i desprès et
desmatriculen. Tot això amb el curs tirant endavant i en plena competició d’exàmens
i avaluacions continuades. El curs acadèmic comença el setembre i el febrer o
març et pots trobar al carrer.
La tutoria de la Facultat de Medicina és
d’un negligència descominal i els importa una merda la vida de l’estudiant. L’estudiant
té vida a l’Aula i té vida econòmica i sobretot aquesta ultima influeix en el
seu aprenentatge. Doncs, ni idea sobre beques, qüestions administratives i
ajudes. Cap solució, cap suport: i són metges de família!!!.
Em
sembla que mai he odiat tant a ningú, com odio als metges que “juguen” a
gestors.
Almenys algú té cervell i facilita les coses. !!!
Thursday, June 20, 2013
President Mas no sigui
cas que us hernieu i no agafeu un helicòpter
i viatgeu a la Val d’Aran!!!
Ens
heu d’enviar els Consellers d’Unió?
Ens
heu d’enviar la segona divisió?
El
que vareu guanyar un dilluns (Festa Nacional d’Aran) ho perdreu durant la setmana.
(I tornarà a ploure i tornaran les riuades. I les riuades seran polítiques).
Qui
no sap gestionar una crisi, no fa acte de presència i a més no ho sap
comunicar, és un mal governant.
Vostè
mateix !!!!.
Tinc
pendent un article acadèmic i un de periodístic, de com la Generalitat de Mas i
el seu partit, tracten la qüestió aranesa. També és important analitzar com les
altres forces polítiques i els mitjans de comunicació tracten la qüestió.
La
Festa Nacional d’Aran -molts s’obliden del “Nacional”- de dilluns passat, era
una bona ocasió per les anàlisis, però el desglaç, la pluja, els rius i les
inundacions han canviat les prioritats.
I
precisament quan hi ha una emergència és llavors que encara es veu més que en
pensa cadascú d’Aran com a poble. La pràctica no enganya.
Hi
ha moltes coses a explicar i reivindicar, però encara estem en qüestions de
concepte bàsic i de llenguatge.
Els catalans encara no
podem veure Aran com un País i no com una Comarca?
Saturday, June 15, 2013
Tuesday, June 11, 2013
Acabo
de llegir el llibre “Inferno” de Dan Brown amb traducció catalana d’Esther Roig. I val a dir que m’ha divertit.
Brown
és un escriptor de best-sellers com “El
codi Da Vinci” i de sempre el món literari seriós l’ha vist més, com un escriptor
d’obres de màrqueting literari que de
literatura en majúscules.
Potser
és així, però el cert és que aquest escriptor ven centenars d’exemplars de la
seva obra traduïda a múltiples idiomes inclòs
el nostre, i que té un exercit de lectors contents.
Com
que jo buscava oci, distracció i literatura amb un relat clar, fàcil i
engrescador: “Inferno “ m’ha
satisfet. Si a més l’acció passa a Florència,
basada en la “Divina Comèdia”
de Dante Alighieri, encara més per interessar-me. Sobretot perquè la acció i la
ficció passen sobre fets històrics totalment real i això encara fa el text més
interessant. I sí a més, puc fer una botifarra als fonamentalistes de la
literatura, llegint el que em plagui, encara més content.
Certament
avui tot el moviment editorial entorn Dan Brown té un alt component de màrqueting,
només cal veure de quina manera rocambolesca es varen fer les 7 o 8 primeres
traduccions del llibre “Inferno”,
tancats als traductors durant més d’un mes a un despatx de la ciutat de Milà,
sense poder treure res del lloc de treball, per preservar la informació i fer
el llançament universal de l’obra al mateix temps i sense fugues. Primer foren
els traductors vinguts de cada país i desprès foren un correctors vinguts també
de fora.
A
nivell personal el màrqueting i una eficaç acció de venda, m’ha acabat atrapant
al llibre: jo n’he llegit una versió digital.
Primer
l’edició digital me la van oferir regalant-me uns sis capítols en obert, perquè
jo en fes una lectura. Desprès en varen oferir l’obra en “Edició bundle”, que
vol dir conjuntament amb una altra obra del mateix autor, i no només el preu era
molt bo, sinó que a més de “Inferno” et deixaven llegir uns altres
sis capítols més en obert, com a prova gratuïta.
Amb
uns dotze capítols llegits molt interessants era difícil que no caigués en la temptació
de llegir l’obra completa o sigui fes la compra. A més per acabar de maxacar-me :
en digital l’obra conjunta de dues obres, val a un preu, quatre vegades
inferior al preu en paper a llibreria. Tot màrqueting pur, però extremadament beneficiós pel lector.
Però
m’ho he passat bé i ara em queda per llegir a l’ordinador l’altra obra de Brown,
que és “El símbol perdut”. En parlarem.
Saturday, June 01, 2013
Mentre estic treballant per escriure sobre
il·lustració mèdica i il·lustració científica en general, m’he
topat amb el treball gràfic de Carles
Puche i el trobo excel·lent. Mireu, sinó, aquets ulls de diferents especies
faunístiques. Il·lustració publicada al llibre de la Universitat de València: “Origen
de les especies de Charles Darwin” de Juli Peretó-Andrés.
Les il·lustracions dels llibres de medicina
són extraordinaris, com els de les ciències naturals, són una eina essencial en
estratègies de docència. Com dirien la canalla : “... jo flipo...”.
Mireu-los bé i a què reconeixereu alguna
mirada quotidiana del vostre entorn.
Mireu-los bé.
Thursday, May 30, 2013
Passejar-se
pel món de les universitats valencianes per preparar cada dia el LO CAMPUS
DIARI, un es queda horroritzat de veure com tracten el valencià. I que passa?
Doncs com sempre, tirar pel dret i propiciar la “mentida patriòtica” que és fer
veure que tot va bé en qüestions de llengua.
Exactament
em passa amb l’aranès.
Arriba
avui a la meva taula de treball la noticia periodística que diu com a titular: “El Parlament de Catalunya demana ajornar el
projecte que dóna a l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia de
l'aranès”.
I
com a text:
“La
Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya ha instat aquest
dijous al Govern "a deixar en suspens per un període de tres mesos, com a
pas previ a la seva aprovació, el projecte de decret pel qual s'atorga a
l'Institut d'Estudis Aranesi el caràcter d'acadèmia de la llengua occitana,
aranès a l'Aran".
Així
mateix, la cambra catalana ha reclamat "establir, en aquest període, un
procés de diàleg per la recerca dels consensos necessaris que s'han de
fonamentar en un procés d'aquestes característiques".
El
PSC ha presentat una proposta de resolució sobre aquest tema. ERC n'ha
presentat una esmena i és finalment aquesta la que s'ha votat i han aprovat
tots els grups”.
O
sigui en Paco Boya d’Unitat d’Aran a traves del PSC intenta frenar els
moviments d’en Jusèp Loís Sans, un híbrid entre ERC i CiU, que té la
responsabilitat de la llengua al Conselh Generau d’Aran.
Allò
que no saben arreglar a Vielha, ho intenten arreglar a Barcelona. I continua la
brega, la “bronca” i el suïcidi cultural.
En
Sans i companyia s’equivoquen profundament, però profundament. El més fort és
que ho deixaran tot arrasat i hauran de contractar al Màgic Andreu perquè els
hi posi una medalla.
Tuesday, May 28, 2013
Comiat de l’amic
Baixà del cavall i oferí
la beguda del comiat.
Li preguntà
on anava i per què havia de ser així.
Li parlà amb una veu suau:
Amic meu, la sort no m’ha estat
propícia en aquest món.
On vaig? Vaig a vagar
per les muntanyes.
Busco repòs
per al meu cor solitari.
Torno a la meva pàtria, a la llar!
Mai no tornaré a allunyar-me’n.
El meu cor està tranquil i espera la seva hora:
L’estimada terra floreix
a la primavera pertot arreu
i reverdeix novament.
Arreu i eternament
el cel resplendeix de blavor a l’horitzó!
Eternament... Eternament...
Eternament... Eternament...
Eternament... Eternament...
(Estrofes finals de La cançó de la terra de Mahler. En conjunt, es tracta d’un recull de poemes (Die Chinesische Flöte) d’autors xinesos recopilat i traduït a l’alemany per Hans Bethge.)
Thursday, May 23, 2013
Wednesday, May 22, 2013
Tuesday, May 21, 2013
Ja s’ha trencat definitivament poder fer
res de l’Any d’Occitània a Lleida convocat per l’Ajuntament de Lleida. L’Alcalde
Ros i companyia són d’un sectarisme increïble. Amb calma escriurem sobre el
tema, ara treure’m dos articles del LO CAMPUS que està a punt d’entrar a
impremta i explicarem amb detallat com Ros instrumentalitza el tema d’Occitània
per modelar una imatge d’enrotllat “identitari”.
També hi ha una Setmana Cultural de l’Aran
oficial, on són els altres els sectaris. Potser que ja està bé posar-hi els
amiguets i la dona en l’esdeveniment. No son ni capaços de fer una setmana unitària,
transversal, que reculli totes les sensibilitat de la Val d’Aran. Es mereixen
el que tenen. No hi ha dret el que fan, son uns autèntics poca vergonyes.
Catalunya, Aran i Occitània s’han de poder
construir d’una altra manera.
Thursday, May 16, 2013
Subscribe to:
Posts (Atom)