Aquest dilluns 12 de gener: un renovat LO CAMPUSDIARI
Sunday, January 11, 2015
Thursday, January 08, 2015
Em fa gracia el joc de Trivial que el meu germà
Agustí està fent pel Twitter. Juga amb fotografies de la lluita unitària contra
el franquisme i del període de la transició. El joc és descobrir el nom dels
personatges que són de personatges o pringats
actuals però amb un look de joventut amb estètica de l’època. Jo portava
cabells llargs i barba, una manera suposo d’amagar la meva irritant joventut en
un ambient de gent molt més gran.
Per exemple, la fotografia que penjo que és un posat
de família del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, suposo de l’any 1975.
El Consell va ser una transformació de la Coordinadora de forces polítiques de
Catalunya, això passava exactament quan va morir Franco.
Qui sóc de la fotografia? Qui és en Jordi Pujol i en Miquel Roca
Junyent i en Joan Cornudella i en Pere Ardiaca i en Josep Solé
Barberà i en Josep Pallach ... ?
Tuesday, January 06, 2015
S’acaben les Festes i per a mi comença un apassionant
any 2015.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.
El diari ARA té una tropa de comentaristes
voluntaris que s’esbatussen. Anònimament es diuen el nom del porc, el que es
tracta és fer pedagogia de la cultura unitària i de la qüestió nacional catalana
especialment del món independentista. Tècnicament l’ARA té un sistema cutre que
ha de validar el que escrius i es poden tirar hores abans de penjar-te el teu
escrit. Però bé, el diari dels pijos
catalanistes és un bon lloc per fer exercici d’escriptura combativa.
El diari AVUI seria l’altre suport, però primer haig
de pagar i encara no he pogut arreglar aquest entrebanc. Com sempre el diari històric
i carca del catalanisme i més inequívocament independentista, s’ha de complicar
la vida amb sistemes estrafolaris.
Un any 2015 de recomposició de la revista universitària
LO CAMPUS -que s’hauria de convertir en un Suplement d’un diari nacional o
comarcal- i del diari digital LO CAMPUS DIARI. L’any del micromecenatge pel
diari universitari i l’any de les campanyes de batxillerat a Lleida. L’any del meu
retorn a Londres. No us podeu imaginar que és caminar pel costat del Tàmesi i menjar entrepans de pernil fumat amb
mostassa dolça i escoltar l’Andante del
Concert número 21 de Mozart per a piano i orquestra ..... només pensar-hi se’m
posa la pell de gallina.
Sunday, December 21, 2014
Saturday, November 22, 2014
Joan-Ramon Colomines-Companys, major d’edat amb
D.N.I xxxxx i domicili a efectes de notificacions al carrer xxx, número xx, de Lleida, comparec
davant aquest Jutjat i DIC:
Que
ha arribat al meu coneixement que hi ha diverses investigacions penals relacionades
amb el “Procés Participatiu del 9N” per la qual cosa sol·licito que s’analitzin
les responsabilitats pels fets en què he participat d’acord amb les següents
MANIFESTACIONS
PRIMERA.-
En diferents mitjans de comunicació apareix la notícia que la Fiscalia General de
l’Estat, la Fiscalia Provincial de Catalunya i diverses associacions o particulars
han impulsat investigacions penals relatives al Procés de Participació Ciutadana
sobre el futur polític de Catalunya dut a terme el passat dia 9 de Novembre (en
endavant El 9N).
L’organització
i desenvolupament del Procés Participatiu es vincula amb la presumpta comissió d’actes
que l’Estat no considera legals i jo HI HE PARTICIPAT.
Juntament
amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de
participació en El 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes;
i finalment HE VOTAT.
En
defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT una les
decisions injustes del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés.
Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N
poguessin ser realitat.
Però
em presento davant l’autoritat judicial perquè
em cal saber l’abast dels meus drets democràtics i aclarir els límits de la legitimitat
i legalitat dels meus actes.
Només
la més inhumana lògica pot atribuir responsabilitats a qui organitza i col·labora
en un procés de participació ciutadana, però davant la certesa que existeixen procediments
d’investigació en curs, comparec perquè com a ciutadà tinc dret a fer que no s’investiguin
a la meva esquena uns fets en què he participat.
SEGONA.-
Presento aquesta denúncia en el partit judicial de Lleida ja que va ser dins la localitat de Lleida que vaig realitzar la majoria d’actes de col·laboració amb el Procés
Participatiu.
Per
tot això,
SOL·LICITO
que es tingui per fetes aquestes manifestacions i s’adopti la resolució judicial
oportuna.
A Lleida, el dia 22 de
novembre de 2014.
Friday, November 21, 2014
Els
conversos
Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que
més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han
renegat i combatut l’independentisme i
ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el
procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però
és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi
suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics
han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La
nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.
En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més,
sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President
Pujol en un Consell Nacional de CDC
dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques
el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un
gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un
articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves
declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la
relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el
primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho
sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.
Tuesday, November 11, 2014
Avui es celebra Sant Martí i jo durant uns set anys
en plena clandestinitat franquista em deia Martí. Un bon dia per votar a la
Consulta del 9N. Coses del DNI, malalties varies i impossibilitat de viatjar
han fet necessari que hagi hagut de votar a la Delegació del Govern de la
Generalitat de Lleida. Ho he fet en un ambient tranquil i ràpid i he coincidit amb
una televisió que filmava i m’ha sobtat que una jove que estava a la cua de
votació estigues preocupada per sortir en imatges per les possibles represàlies,
com ella m’expressava. Si fins i tot una persona que s’ha pres la molèstia, un
dimarts post 9N, de desplaçar-se i votar, té por; segur que molta gent no ha
votat per por. Tota una esperança pel proper Referèndum a la britànica que un
dia o altre arribarà.
Imatge: “Prenyada”
de Francesc Artigau ©
Monday, November 10, 2014
El
9N ha estat un èxit total, no en tinc cap dubte.
(Encara que pugui fer una anàlisi fred, a mi aquestes coses m’emocionen).
Però un cop passat el 9N i tenir-nos de mossegar la
llengua sobre fets i actituds de les forces polítiques pro-consulta que han
estat de pena, ara tocar revisar-ho tot.
Més igual ARA les actituds feixistes dels del PP,
Ciutadans i tota l’extrema dreta, el que a mi em preocupa són les forces polítiques
i les associacions que han treballat pel Dret a Decidir.
Hi ha moltes coses, diem-ne dins el “meu camp” que
cal criticar. El debat dins l’independentista és del tot necessari.
Ni Convergència, ni Unió, ni ERC, ni Iniciativa, ni
la CUP, ni l’ANC, ni Omnium ho han fet tot bé.
Cal revisar-ho tot.
A mi personalment que no tinc carnet de ningú, m’importa
una merda certes executives nacionals que pontifiquen i donen lliçons: tant de
partits com d’associacions. A nivell comarcal, de vegueria i nacional hi ha
moltes coses a resoldre.
Imatge: Cartell de Jordi Calvís ©
Sunday, November 09, 2014
La
Consulta de la dignitat
Ja farem les anàlisis polítiques però ara expressar
només un sentiment: emoció.
Tota una vida lluitant per la independència i avui sento
que és un pas profund del procés. I tal com han anat les prohibicions la “consulta
simbòlica amb votació” acaba sent també la “Consulta de la dignitat”.
El procés independentista no té retorn, acabarem
sent lliures.
PD: Les primeres dades de participació a l’una del
migdia són de 1.142.910 persones (un milió cent quaranta dos mil nou centes deu
persones).
Saturday, November 08, 2014
Friday, November 07, 2014
Avui el meu fill Marc fa 32 anys.
El podem veure aquí amagat en una selfie dins una obra de Chul-Hyun Ahn
exposada a la fira internacional “Art Taipei 2014” organitzada òbviament a
Taipei, capital de Taiwan. Aquest cap de setmana el Marc és de visita express a Hong Kong i com a “típic Colomines” ara se n’ha anat al
cinema.
Hem introduït el xinès a les nostres vides:
Sunday, November 02, 2014
Saturday, November 01, 2014
He viscut a molts llocs i avui m’ha arribat a l’ànima
les paraules d’un del protagonistes de la pel·lícula “Tren de nit a Lisboa”
dirigida per Bille August sobre un text de Pascal Mercier. De fet encara que ho
digui el protagonista aquest parla a través del seu autor. La novel·la de
Mercier escrita en alemany és una novel·la encasellada com a filosòfica, no la
he llegida, però si que algunes reflexions expressades en la pel·lícula tenen
molta carrega de pensament:
“...
Quan abandonem un lloc, deixem allí una part de nosaltres. Ens quedem alií,
encara que marxem. I hi ha coses de nosaltres que només podem recuperar si
retornem a aquell lloc.
Viatgem
a nosaltres mateixos quan anem a un lloc on hem recorregut un tram de les
nostres vides, per molt breu que hagi estat l’estança ...”
Thursday, October 30, 2014
Wednesday, October 15, 2014
Saturday, October 04, 2014
Un dels grans valors que el meu pare va deixar a
la política i també als seus fills, va ser saber treballar i actuar en la
pluralitat en el complex camp de la política. La lluita unitària contra el franquisme va ser un valor molt difícil de
construir, però va acabar fent-se, ara en una situació ben diferent, però plenament
repressiva per la llibertat de la veu catalana, s’ha pogut fer també la unitat
entre els partits polítics de Catalunya per defensar la Consulta.
El PP, Ciutadans i el PXCatalunya són els fatxes
que voluntàriament s’han posat al cantó dels repressors, de guant blanc, però
repressors sense cap dubte, que neguen la paraula al poble català.
És un goig per Catalunya la unitat a traves de l’acció
democràtica dels nostres partits, amb la més variada ideologia de cadascun d’ells,
s’està donant una imatge de responsabilitat i maduresa política enorme. Ara sí
que sabem perquè serveixen els partits democràtics !!! Un orgull que s’ha de
proclamar en veu alta.
Wednesday, October 01, 2014
D’aquí uns minuts entro com
a malalt a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Tantes hores en aquest
Hospital aprenen i ara salto el mirall i em col·loco a l’altra banda. Seran
dues setmanes per trobar un diagnòstic, començaran amb un cateterisme...
Com diria Salvat- Papasseit
:
Si anessis lluny
tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.
Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.
Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.
Tuesday, September 30, 2014
Que un partit doni llibertat de vot per dir SÍ o NO
a la independència de Catalunya anul·la definitivament el partit. Si en una de
les decisions més importants pel País, el partit no es pot definir, ni liderar
el procés, ja no és un partit és una secta.
Dir Sí oficialment a la primera part de la
pregunta de la Consulta i llibertat a la segona part de la pregunta ho pot fer una
associació o entitat potser: però un partit?. Per que serveix un partit? Sembla
que per alguns és només una menjadora.
Saturday, September 27, 2014
Wednesday, September 24, 2014
Que
a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida hi ha extrema dreta tots
ho sabem, menys la Degana i el Cap d’estudis. Alguns d’aquests racistes estant
en plena sintonia amb metges –supergurus-
de l’Arnau que expressen una ideari de dreta radical.
Jo
ho he denunciat moltes vegades, perquè aquests intolerants són els mateixos que
posen pegues en la llengua catalana a l’Aula i els mateixos que davant el procés
del dret a decidir ens insulten. La nostre resposta va ser publicar al quinzenal digital ”LO CAMPUS 2.0” del 4 de
març de 2013 l’article “Gracias por vuestra
generosidad con Cataluña” : Estudiants de la UdL provinents de la resta de
l’Estat fan costat al “Dret a decidir”. El Rector no ens va rebre per
parlar del tema, ja no com a periodista que els hi fa terror, sinó jo com a
president d’una associació universitària de la UdL. Ara el Rector s’escandalitza.
L’Alejandro
el poca pena que va anar apunyalant gent pels carrers de Lleida no és una anècdota
d’un malalt només. Perquè no hi ha cap dubta que està malalt. És tota una
filosofia entre universitaris, encara que no apunyalin a ningú.
Subscribe to:
Posts (Atom)