Sunday, November 07, 2004

Avui el meu Marc fa 22 anys. En tota seguretat, és l'única aventura humana que estic vertaderament orgullós d'haver-hi i estar-hi participant.

Les complicitats paterno-filial són tot un procés de pèndul, totalment sedimentades si s'ha sabut crear uns fonaments indestriables.

Això no vol dir, que des d'una autèntica complicitat, hi hagi èpoques i pràctiques de "relació salvatge". Com precisament il·lustra la peça del creatiu en fotografia Marc Colomines i Nadal, que hi ha a continuació d'aquest comentari, i que és un exponent d'aquest estadi salvatge dins d'aquesta llibertat compartida.

Llum, atmosfera i escales mecàniques, que pugen i baixen, però son una infraestructura sòlida i inamovible. Llibertat, però sempre hi ha senyals que indiquen i recorden la norma. Tot això està en el relat de la foto, és clar en el meu subjectiu relat. La fotografia és titula: Tots tenim alguna cosa de salvatge!!!. (12/05/2004).

Per molts anys fill !!!.


Marc_Colomines