Tuesday, November 09, 2004

És molt preocupant la posició que té Aran, en la inclusió del seu autogovern en el nou Estatut de Catalunya.

La Ponència del Parlament de Catalunya va avançant, sense pausa, i ja en aquest moment la Val d'Aran està perdent. Es pretén que el tema d'Aran sigui un capítol específic i acabarà sent una segregació, que ens deixa al marge dels altres temes.

Ja han redactat un capítol de temes sobre Europa i Catalunya, i Aran queda d'entrada marginada. I així molts altres exemples: sobre muntanya, sobre temes inter-fronterers etc.

Els partits d'Aran i les severs actuals directives són responsables de tant despropòsit i no cal dir el Conselh Generau i el Plenari en el seu conjunt.

I això que jo també en trobo amb problemes, perquè des de la societat civil és impossible trobar un punt d'acord, des de la independència i fent el paper que correspon a la ciutadania organitzada.

Està tan lligat a la Val d'Aran la política, els partits i el partidisme en les anomenades associacions, col·lectius, clubs i entitats privades en general, que sense el permís de la directiva del partit corresponent, el president de torn de l'entitat no mou ni un dit, o fa un treball de boicot actiu o simplement defensa directament el seu partidisme.

Una fundació amb presidenta d'un executiu de partit, un club d'esquí amb president alcalde, una associació cultural amb equip directiu lligat al Conselh o a l'Ajuntament, un col·lectiu de llengua amb presidenta lligada activament a un partit, una associació d'escola de música inventada per un alcalde, un col·lectiu de teatre lligada també a la política, uns caçadors lligats a l'administració, una associació d'agermanament entre pobles, també lligada a un partit, un grup de música que sembla directament l'executiu d'un partit, un grup de beneficència amb presidenta de l'executiva d'un partit i així podem continuar fins l'infinit. Podria dir noms i cognoms, però no fa falta.

Perquè només vull explicitar el fenomen: la societat civil aranesa organitzada, té tants lligams als partits i a les administracions, tant locals com nacionals, que la té segrestada i inoperant en el seu paper de fiscalitzador del món públic i anestesiada com a sector reivindicatiu. Tot això haurà de canviar, perquè espatlla Aran.

Només ens queda, que faran els Alcaldes d'Aran respecte el nou Estatut d'Autonomia. De moment el treball conjunt, va a ritme de tortuga i els partits ja s'han preocupat de posar els seus comissaris dins l'operació. El Medan ja està vigilat, ben vigilat. (La Cristina vigila a l'Emilio i dona report al Paco. Legítim i normal).

A mi el que em preocupa és que el Medan, no acabi sent ELL MATEIX qui és faci la travanqueta i acabi caient. Perquè no hi hauria cap nacionalista de cap nació sense estat, que veies amb bons ulls que una transferència passada al seu País i administrada pel seu Govern Nacional, sigui de nou recuperada pel Govern de l'altra nació que l'administra, i en aquesta deplorable operació, aquest suposat nacionalista, encara ho veies bé. Que algunes competències de la Residència de Les tornin del Conselh Generau al Govern de la Generalitat, nacionalment parlant és un desastre. Evidentment, fent partidisme i per fotre al Síndic Barrera és un èxit, però el que hi perd és Aran, digui el que vulgui l'Alcalde Medan .

No és pot jugar a tot, perquè sinó que hi veieu a la imatge: oques o conills?. La gent no som uns babaus.