He començat una reflexió personal i també una reflexió col·lectiva del Secretariat Nacional de Vivéncia Aranesa sobre: "La Val d'Aran, la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol? Perquè, si? Perquè, no?". Tot això en el context del debat del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Programa Mossen Condò de Dinamizacion Civica e Culturau de Vivéncia Aranesa.

Recollim tota mena de reflexions. T'hi apuntes, enviant idees?: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

SÍ, TINGUES SENTIT DE PAÍS, EN PACO BOYA NI S'ACOSTARIA A LA FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE GUADALAJARA 2004.

Ja fa dies que està en marxa la participació catalana a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara de Mèxic. (Del 25 de novembre al 5 de desembre). És una bona moguda que aquest any Catalunya n'és la invitada. De fet tot això va venir per una invitació a l'Institut Ramon Llull, quan encara el Govern Balear hi formava part.

Per tant, avui va sobre Catalunya, però de fet va de Països Catalans, perquè és promociona el llibre en català, i òbviament també s'hi promocionarà la cultura catalana que és fa al País Valencià, a les Illes, com a Catalunya Nord. Res d'objectar.

Em pot agradar més o menys el programa establert, però és el que és, i desprès d'haver estat muntant setmanes de Catalunya pel món per la Generalitat, els anys vuitanta, (Brasil, Veneçuela, Mèxic, Milà, Paris, Londres etc...), sé perfectament les dificultats de l'esdeveniment i la precipitació de moltes decisions.

Però malgrat tanta urgència, dificultat i dedicació (per exemple: jo vaig estar dos mesos al Brasil per muntar, simultàniament, una setmana catalana a Rio de Janeiro i a Sao Paulo). Els esdeveniments responent a un discurs polític i cultural. Que només cal tenir-lo ben travat i assumir-lo, i això garanteix que cap imprevist o precipitació faci que canviïs el fil conductor del que estàs muntant. Incloses, les pressions de les ambaixades espanyoles que et dificulten la feina, encara que de vegades et trobes bones, sinceres i lleials col·laboracions des d'aquestes ambaixades.

En la Fira de Guadalajara el problema no són ni els mexicans, ni els espanyols, ni les ambaixades, ni les empreses privades, els problemes venen de l'Institut Ramon Llull i de polítics aranesos, com el diputat Paco Boya.

Tothom recordarà que, a bombo i platerets, el Ramon Llull anunciava que a la Fira de Guadalajara hi hauria llibres en aranès. Fantàstic, vaig pensar. Desprès vaig veure, que el Conselh Generau d'Aran no en sabia ni mitja paraula, tot i les competències de cultura, ni encara menys n'havien dit res a les associacions culturals de la Val d'Aran.

Però bé, mira: que és pixin en el Conselh i al Síndic, en la Consellera de cultura del Conselh -que sap més de fer truites de patates que de cultura-, amb el tot supèrbia: Cap del Departament de Cultura -que sap més d'esports que de cultura-, feia pena, però és la pràctica usual. Ells ninguneixen a tothom i ara els altres, els ninguneixen a ells.

Però el pitjor és que en realitat, qui estant ninguneixant des de Barcelona, és a la cultura aranesa i a tota la Val d'Aran. (No dubteu que si poden, malgrat tanta ofensa, qualsevol saltataulells del Conselh acabarà a Guadalajara amb vacances pagades. De moment el programa oficial no en diu res).

El que si surt als programes és un tal Francesc Xavier Boya. Suposem que és el Paco Boya, el diputat al Parlament de Catalunya pel PSC(PSC-PSOE), que quan passa el túnel és el Secretari General d'Unitat d'Aran. (Perquè, desprès no diguin que el túnel no fa miracles).

Bé doncs, sembla que a més d'haver-hi llibres en aranès a l'estand institucional de la Generalitat de Catalunya, almenys a Guadalajara hi haurà un escriptor aranès. Malgrat que "la mar ja deu estar totalment desgelada", perquè fa temps que no publica res i viu de renda d'altres temps, no hi ha dubte de la qualitat de l'escriptor, que cada dia queda més clara aquesta qualitat, en contraposició de la seva tasca política, de qualitat, almenys, discutible.

Doncs no, hòstia, el Paco no està en el Programa Literari, està en el Programa Acadèmic. No hi està com escriptor, sinó com a investigador. Investigador?. Acadèmic?. Però quina broma és aquesta: Com pot estar en una Taula, com a ponent, del XIV Seminari de l'Ensenyament de Llengües Estrangeres "La diversitat lingüística en el context de la Globalització"?.

O sigui que la Val d'Aran enviem un "Tècnic de grau mitjà en electricitat" (professió absolutament honorable), en un Simposi d'acadèmics universitaris. No pot ésser. O és que la Val d'Aran no té llicenciats superiors: graduats i capacitats per estar en fòrums de lingüística i sociolingüística?. Ah! Hi va com a polític, com a diputat. I que carai fa un diputat en aquest tipus de moguda acadèmica?. Tot plegat deplorable i la seva participació envia missatges als nostres estudiants, professionals i ciutadans totalment perversos. Una autèntica estafa i burla.

Perquè el Paco Boya no hi va com a escriptor?. Fet així, ningú, ningú li pot discutir la plaça. Doncs, no. Hi ha d'anar trepitjant la professionalitat dels especialistes d'Aran i xupant viatge, perquè és polític. El premi partidista, pel seu treball a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.

Doncs, s'hi va com a polític: O és planta o forma part de la burla que l'Institut Ramon Llull fa amb la Val d'Aran, la cultura aranesa i la seva llengua.

Quedes garratibat de veure com és la documentació oficial, que en català, castellà i anglès el Ramon Llull ha fet sobre Catalunya per la Fira.

Per l'Institut Ramon Llull, per la Generalitat de Catalunya de Maragall, Carod i Saura, la Val d'Aran no existeix. Literalment. Ni citada. Pitjor, ningunejada amb les comarques catalanes. Només agafem un tros de la publicitat oficial: Sobre Catalunya........

"La història, la llengua i una tradició cultural, política i jurídica diferenciada han configurat la personalitat del país i de la gent. En aquests moments, forma una comunitat autònoma dins d'Espanya, amb una institució pròpia de govern que és la Generalitat.
Barcelona és la capital de Catalunya i una de les grans ciutats del Mediterrani i, amb la seva àrea metropolitana, concentra pràcticament la meitat de la població.
Administrativament, se superposen la divisió estatal en províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i la divisió de l'Administració catalana en 41 comarques. Les comarques catalanes, de caràcter i densitat demogràfica molt diversos i delimitades segons criteris geogràfics i històrics, generalment estan aglomerades a l'entorn d'una població que actua com a centre de serveis i es regeixen mitjançant consells comarcals." (sic).


I Aran i la cultura aranesa?. Res de res.
I el polític Boya: va com a polític aranès a Guadalajara o com a què?. Perquè tot i estar al servei full time del Tripartit, no té ni la més mínima influència. Vaja, que se'l pixen com ho fan amb tots nosaltres.

Sincerament, crec que aquesta és una moguda que el Diputat Boya no hi hauria d'anar, perquè aquest viatge no són unes vacances, i tal com tot està muntat tot, és una desconsideració al ciutadà Boya, a l'escriptor Boya i per extensió als ciutadans i ciutadanes de la Val d'Aran, a més de tothom, que d'una manera o una altra, estem implicat amb la cultura aranesa.

Per la Selecció Catalana d'Hoquei Patins....

... I també per una Selecció Nacional Aranesa d'Esquí!!!.

Cada dia penso que hi ha persones que llegeixen aquest "Diari personal" i tenen un problema amb la llengua catalana. És inútil escriure directe i clar, perquè cadascú interpreta el que vol.

Rebo molts e-mails cada dia i aquests dies, en uns quants, segueixen afirmant que vaig contra Aran. Mai ningú em diu on jo he escrit això, o on ho he expressat, però el més curiós és atribuir-me anti-aranisme, recriminant-me el meu independentisme català.

Si mai un català pot entendre la Val d'Aran és precisament un independentista català. Perquè és un compromís polític que comporta una defensa dels drets dels pobles i de les nacions sense estat, i això, de calaix, significa la defensa de la Val d'Aran com un País i no una comarca catalana. Com un País que forma part, ja avui, culturalment dels Països Occitans o sigui de la nació Occitània, encara que la Val d'Aran estigui sota administració catalana i espanyola.

Però el que resulta més curiós, i simptomàtic, és que les recriminacions estan inserides en "un discurs aranès de base espanyolista". No només, el missatge recriminatori és en castellà, sinó que destil·la nacionalisme espanyol.

És ben sabut que és pot defensar Aran a més d'en aranès: en castellà, en català o en gallec, aquesta és una realitat, però el que és més difícil d'entendre és voler fer veure que és defensa Aran i el que és defensa en realitat és la "Sagrada Unidad de España".

Aquest dimecres a les set de la tarda és va celebrar a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Vielha una presentació sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Aquest acte convocat pel Subdelegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, va comptar amb una intervenció del Subdirector General de Relacions amb el Parlament de la Direcció General de Relacions Institucionals del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Ramon Prat.

Qualsevol esdeveniment pel debat sobre l'Estatut d'Autonomia a Aran és interessant, però aquest acte ha tornat a ésser, un altre dels fracassos de les coses potenciades pel Conseller Saura a la Val d'Aran.

Que tot un acte convocat per un Govern només tingui 16 (setze) persones de públic, i d'aquestes, quatre hi estaven treballant, és un fet que s'ha de valorar profundament. Com també s'ha de valor com és que ningú del Govern del Conselh Generau d'Aran hi era, ni tan sols cap del 13 membres del Plenari del Conselh tampoc hi eren.

El Subdirector General va fer l'esforç de fer una part de la conferència en aranès, però el contingut del que va dir, està a anys llum dels drets d'autogovern d'Aran. Va repetir la conferència, que un i mil cops deu fer per diferents poblacions de Catalunya, però en aquest cas és va equivocar de País. Ni ell, ni cap membre del seu govern encara no han dit mai que Aran és un País amb una clara base nacional i no és una comarca. El Subdirector, que semblava una bellíssima persona, va fer el discurs típic centralista de Catalunya, encara que respectuós amb la llengua nacional del País. Que cal dir-ho: és una actitud molt positiva.

El Subdelegat Orrit va seguir amb la seva línia xulesca de "Virrei de Tremp" i quan va sentir que jo demanava reconeixement del caràcter nacional d'Aran, no li va faltar ni un segon per discutir-me la representativitat de l'associació que jo representava. Venen a fer participació i acaben posant en dubte qui som i amb qui estem.

L'Emilio Medan, Alcalde de Les, va fer una de les seves intervencions d'innegable caràcter de nacionalisme aranès, però al seu estil de vol curt i de llenguatge que no s'entén, dificulta l'eficàcia del que comunica, a més per fer-ho més difícil d'entendre, va acabar parlant "de genocidi de l'aranès per part dels catalans". Tanta "olla aranesa de pensament polític", acaba no servin per a un debat pragmàtic, per aconseguir coses. Segueixo creien que fer la quadratura del cercle és impossible.

Haig de confessar que a mi em toca molt la moral, que des d'Unitat d'Aran se'ns digui que Medan és la quota nacionalista i que podem estar contents. O sigui aquesta política del "policia bo" (Medan i el nacionalisme) i el "policia dolent" (Boya i el pragmatisme socialista) és inaguantable. Al final hauré de pensar que l'únic conseqüent i honest és el diputat Paco Boya, perquè no s'amaga de res: diu que NO és nacionalista aranès i que Unitat d'Aran tampoc ho és, així de clar i això és d'agrair.

La cirereta de tot l'acte va ésser la intervenció de la Presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran, que desprès d'agrair que el polític català hagués parlat en aranès, preguntava, amb estil d'alumne aplicada, si les entitats araneses que havien enviat opinions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia al Conselh Generau d'Aran, ho havien de tornar a fer al Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat és al·lucinant, perquè les entitats les opinions les donen, perquè les escoltin, però a més, sobretot, perquè les assumeixin. I com sempre des de les entitats controlades per gent lligades a les executives dels partits polítics, no s'impulsa el treball unitari en la societat civil. Prefereixen anar solts i sense cap estratègia de negociació conjunta, apliquen només polítiques funcionarials, per cobrir l'expedient.

I el que fa falta, és exactament al revés: cal una dinàmica de grup de pressió i la força seria anar tots junts, càrrecs electes i societat civil organitzada, per forçar que l'autogovern d'Aran sigui ben assumit.

Des de Vivéncia Aranesa, malgrat el meu desengany personal, sé seguirà treballant, perquè així s'ha decidit, per fer una tasca comuna entre les entitats araneses, propiciant un comunicat unitari, transversal, apartidista, però de clar contingut de defensa d'Aran com a País. I aquest treball s'està fent entre bastidors, intentant que el protagonisme no sigui de cap entitat i tothom s'hi senti còmode.

És molt preocupant la posició que té Aran, en la inclusió del seu autogovern en el nou Estatut de Catalunya.

La Ponència del Parlament de Catalunya va avançant, sense pausa, i ja en aquest moment la Val d'Aran està perdent. Es pretén que el tema d'Aran sigui un capítol específic i acabarà sent una segregació, que ens deixa al marge dels altres temes.

Ja han redactat un capítol de temes sobre Europa i Catalunya, i Aran queda d'entrada marginada. I així molts altres exemples: sobre muntanya, sobre temes inter-fronterers etc.

Els partits d'Aran i les severs actuals directives són responsables de tant despropòsit i no cal dir el Conselh Generau i el Plenari en el seu conjunt.

I això que jo també en trobo amb problemes, perquè des de la societat civil és impossible trobar un punt d'acord, des de la independència i fent el paper que correspon a la ciutadania organitzada.

Està tan lligat a la Val d'Aran la política, els partits i el partidisme en les anomenades associacions, col·lectius, clubs i entitats privades en general, que sense el permís de la directiva del partit corresponent, el president de torn de l'entitat no mou ni un dit, o fa un treball de boicot actiu o simplement defensa directament el seu partidisme.

Una fundació amb presidenta d'un executiu de partit, un club d'esquí amb president alcalde, una associació cultural amb equip directiu lligat al Conselh o a l'Ajuntament, un col·lectiu de llengua amb presidenta lligada activament a un partit, una associació d'escola de música inventada per un alcalde, un col·lectiu de teatre lligada també a la política, uns caçadors lligats a l'administració, una associació d'agermanament entre pobles, també lligada a un partit, un grup de música que sembla directament l'executiu d'un partit, un grup de beneficència amb presidenta de l'executiva d'un partit i així podem continuar fins l'infinit. Podria dir noms i cognoms, però no fa falta.

Perquè només vull explicitar el fenomen: la societat civil aranesa organitzada, té tants lligams als partits i a les administracions, tant locals com nacionals, que la té segrestada i inoperant en el seu paper de fiscalitzador del món públic i anestesiada com a sector reivindicatiu. Tot això haurà de canviar, perquè espatlla Aran.

Només ens queda, que faran els Alcaldes d'Aran respecte el nou Estatut d'Autonomia. De moment el treball conjunt, va a ritme de tortuga i els partits ja s'han preocupat de posar els seus comissaris dins l'operació. El Medan ja està vigilat, ben vigilat. (La Cristina vigila a l'Emilio i dona report al Paco. Legítim i normal).

A mi el que em preocupa és que el Medan, no acabi sent ELL MATEIX qui és faci la travanqueta i acabi caient. Perquè no hi hauria cap nacionalista de cap nació sense estat, que veies amb bons ulls que una transferència passada al seu País i administrada pel seu Govern Nacional, sigui de nou recuperada pel Govern de l'altra nació que l'administra, i en aquesta deplorable operació, aquest suposat nacionalista, encara ho veies bé. Que algunes competències de la Residència de Les tornin del Conselh Generau al Govern de la Generalitat, nacionalment parlant és un desastre. Evidentment, fent partidisme i per fotre al Síndic Barrera és un èxit, però el que hi perd és Aran, digui el que vulgui l'Alcalde Medan .

No és pot jugar a tot, perquè sinó que hi veieu a la imatge: oques o conills?. La gent no som uns babaus.

Avui el meu Marc fa 22 anys. En tota seguretat, és l'única aventura humana que estic vertaderament orgullós d'haver-hi i estar-hi participant.

Les complicitats paterno-filial són tot un procés de pèndul, totalment sedimentades si s'ha sabut crear uns fonaments indestriables.

Això no vol dir, que des d'una autèntica complicitat, hi hagi èpoques i pràctiques de "relació salvatge". Com precisament il·lustra la peça del creatiu en fotografia Marc Colomines i Nadal, que hi ha a continuació d'aquest comentari, i que és un exponent d'aquest estadi salvatge dins d'aquesta llibertat compartida.

Llum, atmosfera i escales mecàniques, que pugen i baixen, però son una infraestructura sòlida i inamovible. Llibertat, però sempre hi ha senyals que indiquen i recorden la norma. Tot això està en el relat de la foto, és clar en el meu subjectiu relat. La fotografia és titula: Tots tenim alguna cosa de salvatge!!!. (12/05/2004).

Per molts anys fill !!!.

He començat les primeres proves per un PORTAL i un BLOG de cultura occitana, per tant també aranesa, que és com una espècie de portaveu digital de l'associació cultural Vivéncia Aranesa.

És denomina: "Univèrs Occità de VIVÉNCIA ARANESA".

La seva adreça on line és: http://vivenciaaranesa.blogspot.com

Encara està a les beceroles, però és l'embrió d'una amplia col·laboració digital, feta bàsicament en occità, amb totes les seves variants dialectals.

S'accepten tota mena d'idees. Només cal que envieu un e-mail.

Aviat començaran tots "Els nostres TALLERS de Vivéncia Aranesa" i un d'ells és sobre internet. Serà en aquest espai creatiu, que prepararem els continguts del Portal.

Desprès de veure el documental per televisió: "Punt de Control". No en tinc cap dubte que a la Palestina ocupada hi ha un terrible apartheid. Ho sap tothom, però potser calia aquest documental, que sense narrador, només presenta els comentaris dels protagonistes, - gent del poble palestí i la policia de fronteres de l'exercit israelita -, en cada "Checkpoint", a temps real.

El documental mostra la vida de més de tres milions de palestins de West Bank i la franja Gaza que viuen sota l'ocupació israeliana i que necessiten cada dia passar aquests controls. Unes escenes directes i dures que descriuen serenament, com mai, l'opressió terrible d'un poble i el seu càstig col·lectiu.

El reportatge està realitzat pel cineasta israelià Yoav Shamir i això encara dona més força d'autenticitat del que es veu: no és propaganda palestina, és la realitat filmada per un israelià. És clar, que és un israelià demòcrata i decent, que per sort també n'hi ha. El documental és va estrenar l'any passat i va trigar-se dos anys a filmar-se.

Quina ràbia veure tanta humiliació!!!.

Avui és un d'aquells dies que m'agradaria tenir un "Diari de Notícies" per explicar la veritat del que hi ha darrera la reunió de la "Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau dera Val d'Aran" que s'ha celebrat a Arròs.

Per una banda per desemmascarar aquest centralista que és el Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joan Carretero. Tot un outsider, posat per l'Esquerra d'en Carod-Rovira al govern, i que sembla mentida que sigui capaç de venir a Aran, a dir-nos que això és una "comarca" i que no tenim cap "realitat nacional de País", només - això sí - tenim certes peculiaritats. Però, segons el Conseller, Aran ha de pertànyer a la futura vegueria de l'Alt Pirineu. Ja pot vestir-ho com vulgui, ens tracta de simple "comarca".

El conseller Carretero no entén absolutament res d'Aran i no cal dir tota la tropa d'autoritats catalanes que hem de patir, començant pel socialista i subdelegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit. (Seria interessant explicar els interessos particulars d'Orrit, i s'entendria, perquè tanta mala llet amb Aran).

A part de la vergonya d'ERC, tot plegat és el fracàs del diputat Paco Boya, el "Killer Aranès", com l'anomenen els nacionalistes catalans del Parlament, perquè és dedica més a fustigar i xurriaquejar la cultura catalana, que fer un treball productiu de "lobby nacional" a favor d'Aran. El que és evident, és que Boya al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya no hi té cap influència.

El que de veritat li ha preocupat de la reunió al Síndic Barrera és el tema del projecte de decret, presentat pel Departament de Governació, en el que és contempla la creació d'una Comissió pròpia d'urbanisme per la Val d'Aran. Per a ell, la resta són punyetes!!!. El que vol és el poder que dóna, tenir una Comissió d'Urbanisme i un dia poder dir - directament o maneflejant - aquest tros de terra val milions d'euros o no val res, perquè és territori no edificable.

Pretenen des de la Generalitat, que la "Comissió d'Urbanisme d'Aran" tingui la seu a Lleida capital?. S'han tornat ximples. El Conseller Carretero segueix no entenen res o ho entén tant, que vol tenir-ho tot ben lligat.

Per cert, ni que sigui com a deliciosa anècdota, per veure que entre uns i altres, segueixen fent un sainet, s'ha de llegir la nota de premsa oficial del Departament sobre la vinguda a Aran del Conseller, en la que diu, entre altres perles: "... Allà els rebran el síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l’adjunt al síndic, Miquel Campà, entre altres autoritats...".

Tenim un nou càrrec institucional al Conselh: l'Adjunt al Síndic?.
El mega-assessor ha pujat de categoria?.
El senyor Campà, com a nova autoritat, forma part de la Comissió de Transferències?.

Que se sàpiga, pel decret signat pel President Maragall: per part del Conselh, en la Comissió que parlem, només hi ha com a representant el Síndic - que és el Vice-president de la Comissió - i cinc Consellers generals designats pel Ple del Conselh Generau.

Aquests polítics, ens volen despistar i ho acabaran aconseguint.
De moment, ja hem vist quants ciutadans i ciutadanes d'Aran, han rebut al Conseller Carretero amb pancartes reivindicatives: cap.

La desinformació i la desmobilització porten a què qualsevol Conseller ens perdi el respecte. Que el Síndic Barrera en prengui nota.

Tinc una autèntica sensació de derrota, desprès de la victòria de Bush. Com a defensor i militant dels drets humans, no tinc cap dubte que ha guanyat la barbaritat de Guantánamo. Tota una filosofia i un símbol, que fa preveure uns quatre anys molts difícils per Nord-Amèrica i per a tot el món.

Per treure a Bush de la Presidència, jo votaria a Kerry.
Sense més entusiasma.

Vielha, 26 d'Octubre del 2004


Distingit Director de TV3, Senyor Francesc Escribano:

Ens trobem amb un problema a la Val d'Aran que us voldríem comentar i que s'hauria de trobar una solució.

Nosaltres som una organització cultural, denominada oficial com "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus", publicitant-nos només com a marca, com VIVÉNCIA ARANESA. La nostra seu central és a Vielha i operem a tot Aran, a més de la resta d'Occitània i de Catalunya. Des de què el gener passat vàrem ésser legalitzats com associació sense afany de lucre, hem fet onze intervencions públiques a la Val d'Aran des de presentacions, conferències i actes culturals.

Desprès d'onze actuacions públiques durant deu mesos, mai la delegació de la Val d'Aran de TV3 ha vingut a cobrir l'esdeveniment. Sempre la delegació ha estat informada i algun cop en actes compartits, per exemple amb el Gremi d'Hotelers, han informat que no venien, en altres actes no han comunicat res.

Davant aquesta actitud creiem que cal posar-ho al seu coneixement, perquè per part de la delegació no hi ha hagut una resposta, "del perquè" de tanta desatenció de l'activitat de la nostra associació.

Fins ara no havien dit res públicament, però desprès de l'últim acte cultural que hem realitzat i per les característiques del mateix, us demanaríem una explicació oficial, que la delegació d'una televisió pública no és digna a donar.

El dijous dia 5 del passat octubre, és va realitzar una Vetllada Literària amb el títol "Serada literària: 8 autors d'Aran liegen es sues poesies e narracions, acompanhadi per un solo de saxofòn ". En aquest acte de poesia, narració i música, hi varen participar vuit escriptors i escriptores d'Aran i un músic, a més hi varen haver dues intervencions més, entre presentacions i cloendes. En aquest acte i varen participar noranta persones (pel tipus d'acte i per Aran, tot un èxit) i va durar una hora i quaranta cinc minuts.

La Vetllada és va realitzar a la Biblioteca Generau de Vielha. Precisament, la delegació de Vielha de TV3 està a cent metres d'aquesta biblioteca municipal.

Per quina raó TV3 no va cobrir l'acte?.

Un acte amb la suficient escenografia per ésser material visual de televisió. Un acte de suport als nostres escriptors i escriptores i a la cultura literària aranesa en general. Però la televisió no ho cobreix.

Tenint present el que TV3 a la Val d'Aran presenta al programa Comarques, no s'entén, perquè es rebutja aquesta mena d'esdeveniment cultural.

Nosaltres civilitzadament però també enèrgicament, voldríem protestar pel tractament que la nostra televisió pública TV3 fa dels nostres actes i en concret aquest últim, perquè és la culminació del menyspreu que TV3 a Aran té de les activitats de la societat civil organitzada.

Tenim poques hores de televisió en llengua aranesa, però els pocs minuts que tenim, només és cobreix el món oficial i institucional, amb un partidisme que fa feredat.

Amés, s'està produint un fenomen molt greu, que a la llarga ens portarà un problema audiovisual insalvable a Aran.

Per pur sectarisme i per falta de professionalitat avui és deixen de cobrir actes culturals d'Aran, deixant-nos sense història àudio-visual per l'ampliació de la nostra TV3 d'Aran del futur. Quan tinguem més hores de televisió en aranès, quan vulguem fer retrospectiva de les nostres coses, ens trobarem que no hi ha arxiu i només tinguem una història oficial, deixant de banda el que des de la societat civil organitzem i participem. No és simplement un menyspreu a la nostra gent, és no entendre la inversió de futur en la nostra història àudio-visual.

La responsable de la delegació algun dia deixarà el càrrec, perquè suposem que no és vitalici, les locutores les canviareu, però el que no serà recuperable és l'arxiu d'imatges del país. No entendre que la memòria àudio-visual dels nostres escriptors i escriptores és important, és ocupar el càrrec o exercir la feina, però sense la mínima responsabilitat periodística, ni de gestió d'una delegació nacional d'una televisió pública d'una cultura minoritzada com és la nostra o sigui l'aranesa.

Vivéncia Aranesa té un programa denominat "Programa Loïs Alibert" que té com objectiu principal la intervenció als mitjans públics de comunicació d'Aran per reforçar-los. A través d'aquest programa hem reivindicat respecte TV3 a Aran, més hores de programació per acabar aconseguint una televisió pública digna de la nostra cultura aranesa i que ajudes en el procés de normalització lingüística i cultural. Evidentment, seguim amb aquesta línia reivindicativa, però ara amb aquesta carta, el que us diem és que amb els migrats minuts que tenim de programació, en la migrada delegació local, les coses no és fan bé, arribant a un punt escandalós de negligència professional.

Davant de tot aquest panorama us demanen una explicació, la vostra intervenció directa i un canvi de política a l'hora de cobrir els esdeveniments, en especials els que fem des del món associatiu de la Val d'Aran. Tot això fet des de l'interès periodístic, sense demanar cap mena de quota, però si un respecte professional a la cultura aranesa, que és el sector que principalment dinamitzem i que necessita amb urgència la vostra atenció.

Gràcies per endavant.
Cordialment,


Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus

Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha. Telèfon: 973642740 vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

--------------------------------------------

Ja tenim Euroregió sota el model Maragall, perquè abans ja hi havia una altra Euroregió que era de model Pujol, la que és va signar el 19 d'octubre de 1991.

On és la Val d'Aran?.

El problema d'Aran és que no hi ha lideratge. Falta un projecte que és faci sentir a l'Europa dels Pirineus. (Perquè evidentment, la Val d'Aran tampoc és a la Comunitat de Treball dels Pirineus).

En les qüestions europees i sobretot en les qüestions de la Unió Europea, la Val d'Aran, Occitània, l'aranès i l'occità en general, són del tot marginats. Des de Aran quan és faci el referèndum de la nova Constitució Europea, que també s'ha signat avui, només que és pot dir que NO. Jo com a català, també votaré que no.

Aquesta és la fotografia en la que el Síndic d'Aran li agradaria estar o sigui Barrera voldria que la Val d'Aran fos l'autonomia número 18, a més de Ceuta i Melilla.

Tota una estratègia absolutament digne i legitima, però que formulada en el moment de discussió d'un nou Estatut de Catalunya ha estat una irresponsabilitat, que el que d'entrada va aconseguir és desorientar a tothom. Només cal que mirem les hemeroteques i veurem l'embolic que és feien els periodistes i els propis polítics.

Els Convergents catalans van posar el crit al cel, amb Pujol al davant, i l'oposició de Paco Boya també ho va criticar, el resultat fou que la fugida endavant del Síndic va acabar en el cul-de-sac que s'acabava de posar.

I és que així, tot el debat començava i continua enrarit, fins l'altre dia que el Síndic va presentar al President de la Generalitat el document conjunt dels grups polítics del Plenari del Conselh sobre el nou Estatut d'Autonomia. I fent això, sense voler o volent, va donar una bona guitza a totes les discussions que actualment s'estan donant a Aran.

Discussions que semblen que són: les aportacions individuals al debat, que se suposa que el Conselh promou, l'aportació conjunta dels ajuntaments d'Aran i la també aportació conjunta, que les entitats i associacions privades d'Aran estem preparant.

Doncs mira que bé: el Síndic li passa el document al President Maragall i es queda tant frec. I en roda de premsa diu que hi ha discussió a Aran, però ell ja ha donat el document, i a més en aquesta roda de premsa a Barcelona, torna a centrar el debat en la maleïda "Vegueria de Ponent amb Aran o sense Aran". Portant el debat amb la Generalitat de Catalunya, de la manera que ell i els partits aranesos han fet sempre, parlant com palanganeros de quarta regional, discutint l'anècdota, en comptes de parlar "de tu a tu" amb Catalunya. El gest, la forma i el contingut són importants.

El problema de tot això és que Barrera no és creu que és un "President de Govern d'un País" com el President Maragall, el President Espanyol o el President dels Estats Units. Que us sembla exagerada la comparació?. Tot és una qüestió de dimensions, de capacitat de poder, però de representació és o hauria d'ésser la mateixa. Cadascú representa els seus ciutadans i ciutadanes.

Exactament com el Plenari del Conselh és un Parlament. Sinó s'ho creuen els polítics aranesos amb càrrec i poder, com volen que s'ho creguin els catalans!. O els espanyols!.

La contradicció de tot això és que no és creuen que són govern ni parlament, però si que concentren molt de poder de manera personalista i opaca.

Només cal posar un petit, però important exemple, com a símptoma de no saber fer ni govern, ni parlament i ni administració: Com potser que encara no tinguem un Diari Oficial del Conselh Generau d'Aran o un Diari del Plenari del Conselh?. Desprès de 25 anys d'Estatut d'Autonomia i 14 anys de la Llei d'Aran!!!.

Tot segueix a les fosques. I per postres, en aquest període històric, sense tenir la mínima cultura del que representa el debat públic i la corresponsabilització de les activitats unitàries.

Com més dones i homes s'impliquem al projecte cultura de l'associació Vivéncia Aranesa , més plantejaments enriquidors i plurals participen del treball del dia a dia. Aquesta implicació és molt intensa o simplement és puntual per un esdeveniment, però tothom té veu en qualsevol discussió.

A part dels grans debats com la nostra participació en el redactat del nou Estatut d'Autonomia i la Llei d'Aran, tenim els petits debats, dits així sense menysprear-los, i que creen enceses defenses de les diferents postures.

Un debat, començat en petit comitè, però que voldria saber l'opinió de més gent, és el següent:

Vivéncia Aranesa funciona per Programes i tenim el costum de batejar-los amb un nom que creiem que té interès de promocionar (Això representarà un Cartell, una Biografia i una Guia Didàctica de lectura).

Algun cop les denominacions del Programa són personatges directament relacionats amb l'activitat del programa, altres no, però són personatges destacat de l'àrea que actua el programa. Per exemple, el programa d'intervenció en les biblioteques públiques d'Aran el denominem "Programa Robert Lafont", perquè Lafont és un escriptor occità viu, molt important, encara que no ens consta que tingui cap intervenció amb biblioteques. O per exemple, el "Programa Frederic Mistral" és diu així, per commemorar l'Any Mistral del Premi Nobel i també fomentar la traducció de les "Obres Universals" a l'aranès i etc etc.

La discussió actual és com denominar el "Programa d'Arts i Educació" que realitza Tallers de Música, d’Arts Plàstiques, Danses Tradicionals, Literatura, Filosofia, Horticultora Ecològica i sobre Animals domèstics. En aquest Programa, a més del nom del personatge, s'hi posaria també l'àrea d'actuació.


Les tres propostes en discussió són:
(Jo aquí les poso en català, però seran en aranès, òbviament).

-Programa Trobadora Beatriu de Dia, d'Arts i Educació
-Programa Elionor d'Aquitània, d'Arts i Educació
-Programa Blanca Selva, d'Arts i Educació


Dono per fet que se sap que Beatriu de Dia és una Trobadora i Elionor d'Aquitània una Reina. El que segur és coneix menys, és Blanca Selva i Henry (1881-1939), que fou una occitana, pianista, pedagoga, musicòleg, impulsora de l'Acadèmia de Música de Barcelona i en la "Societat Obrera de Concerts" amb Pau Casals, creà els "Estudis Musicals Blanca Selva".


Per refrescar la memòria, recordar que Beatriu de Dia Reina (1200) és una de les trobadores provençals més conegudes. I Elionor d'Aquitània (1122 -1204), fou Reina de França i d'Anglaterra lligada també al món cultural provençal i fou també, Duquessa de Gascunya.

Els implicats en la direcció del Programa d'Arts i Educació defensen denominar-lo amb el nom d'Elionor d'Aquitània. Jo inicialment m'inclinava per Blanca Selva, però en la negociació, l'acord transaccional seria el de Trobairitz Beatriu de Dia.

Encara no s'ha pres la decisió, per això busco opinions. S'ha de pensar i visualitzar tot Aran amb un cartell del personatge escollit i una campanya de difusió de la seva biografia, d'una forma similar com és va editar un cartell de Frederic Mistral del que se'n va imprimir 3000 exemplars i que abans d'acabar l'any és repartiran abastament.

Tota aquesta discussió pot semblar supèrflua, però no ho és, perquè representa una manera o un altre, de difondre el nostre patrimoni cultural aranès, occità i universal entre els nostres ciutadans.

Opinions?.

Fa dies que no escric res a aquest Diari Cívic, fins i tot hi ha hagut algun e-mail preguntant que passa o que em passa.

De fet em passen tantes coses, que ja fa un cert respecte que tanta gent com llegeix això hi tingui accés. Sobretot, perquè vull que s'entengui que això és un Diari personal o sigui un Dietari, i no és un Diari que recull i comenta noticies, ni molt menys un Diari d'Aran o un Eth Diari on line. Avui parlo d'Aran i demà parlaré de Londres amb detall, perquè serà el lloc on viure i faré militància cívica. Aquesta idea de Dietari s'ha d'entendre.

I sobretot el que s'ha d'entendre és tot el moviment mundial dels Weblogs a internet. És calcula que a finals d'aquest any hi hauran més de deu milions de Weblogs o sigui diaris com aquests. Malgrat que n'hi ha molt d'abandonats, perquè és una bona militància escriure cada dia, és un instrument de debat súper potent, que fins i tot comença a lligar opinió personal i periodisme. Per exemple: no us podeu imaginar la importància que aquests Diaris tenen avui, en la campanya electoral nord-americana entre Bush i Kerry.

M'agradaria explicar-vos que en el meu despatx-casa-refugi de Vielha, aquesta setmana, m'han tancat l'aigua dues vegades (l'Ajuntament per obres); una vegada el gas (la companyia per obres); la rentadora s'ha embussat, no funciona i vessa; s'ha inundat la cuina i el menjador-despatx; i el parquet està per anar a la UVI; han saltat els ploms per culpa de l'aigua, i no s'ha trobat encara on és el contacte; sense electricitat no ha funcionat l'escalfador, per tant no hi ha aigua calenta.... tot un merder domèstic, que ha estat com una conspiració per deixar-me planxat, abans de la meva intervenció a la Taula Rodona sobre política aranesa i occitana que és va celebrar, dins de la "III au Trobada Culturau d'Afrairament Occitano Catalana", el dissabte passat. El caos domèstic a mi sempre em guanya.

A la Taula Rodona de Les hi vaig aprendre moltes coses, sobretot que el sectarisme del sector "soviètic" d'Unitat d'Aran-PSC i el del sector "dretà" dels Convergents, està ben viu i restava tancat a casa "a cal i canto", això sí, desprès d'haver-nos alliçonat l'esquerra pija, en el seu moment, que mai és feia res de cultura de forma descentralitzada. És munta un "festival" a la seva localitat i llavors no participen. Evidentment, cadascú pot fer el que vulgui i fer servir una tarda de dissabte com li plagui. Però això, s'ho pot permetre un diputat?.

L'acte de dissabte no l'organitzava jo, i si ho hagués fet m'hagués preocupat més de com és convocava als assistents de públic, però és tot un símptoma el menyspreu tant descomunal de les institucions i els seus càrrecs, a les coses de la societat civil. Segur que haguessin fet el merda, amb les millors gales i les seves consorts amb les millors mitges, si qualsevol càrrec o carreguet de la Generalitat hagués fet acte de presència. (Tant els del Carlos Barrera com els del Paco Boya, que cada dia s'assemblen més). També llavors corre-cuita les del "NODO aranès" haurien vingut, i sis dies desprès, sis, la locutora televisiva Jovita -amb cara de pal i cantarella d'oficina- ens hagués passat el parte oficial. Com que l'acte era de la societat civil, TV3, com és usual, no hi era, i la ràdio pública tampoc.

S'havia de debatre sobre Aran i Occitània i a la Taula hi havia un professor d'occità d'un Liceu de Sant Guironç, Pèir Cambus; un cantant d'un grup de rock gascó "Parpalhon", Roland Barbazan; un professor d'occità de Comenge, que a més és el President de l'associació Eth Ostau Comenges, Joan Pau Ferré; l'Alcalde de Les, Emilio Medan; jo i com a Coordinador el professor de la Universitat de Lleida, Aitor Carrera. En Ramon Agulló -ànima de la moguda- en feu la presentació general.

A part que semblava que l'Aitor -el professor coordinador- anava col·locat i frivolitzava el que s'estava dient, tothom va fer un esforç per explicar les seves reflexions. Mai sabreu que va passar, perquè cap professional de la premsa cobria l'acte en directa. Aran no té premsa pròpia, per tant Aran està totalment a les fosques.

Ha arribat un moment, i això ho vaig dir en veu alta, que són de tal envergadura les contradiccions de l'Alcalde Medan respecte el seu partit, que potser cal dir-ho i amplificar-ho. Com mai, és veu fins a quin punt la fórmula Unitat d'Aran-PSC ha estat un mal negoci i un model esgotat, que no permet estar amb una actitud ferma, per defensar els interessos de l'autogovern d'Aran.

I tot això mentre s'està descompossant Convergència d'Aran. El Síndic Barrera més sol que mai, sense fiar-se ni de la seva ombra, veien conspiracions per tota arreu, arengant als funcionaris i els alts càrrecs i prenen cafès tèrbols perquè prèviament algú se li acaba d'escopir a la tassa. I fa bé el Síndic de no fiar-se, les "hordes judeo -maçòniques" com va dir ell al Plenari d'un Conselh, "són les responsables de què el servei d'escombraries sigui un desastre" (sic) i també aquestes hordres o vàndals, jo penso, són les culpables de què res sigui transparent al govern del Conselh. Una Consellera de Cultura del Conselh que veu la cultura de la nostra societat de tant lluny, com si encara fos a la Torre Eiffel de viatge Oficial, intentant des de dalt de la torre veure que estem fent. Uns col·laboradors del Síndic que són més del gremi dels taxistes, que dels professionals de l'assessorament. Vaja ! tot un ramat, que sinó fos que tinc la Síndrome d'Estocolm amb algun, caldria denunciar-los per la seva negligència professional.

Però, sinó no ho faig és, perquè l'autèntic cervell de l'oposició no ho fa, em refereixo el Gran Rufino, -el castigador i cobrador de les associacions sense afany de lucre de Vielha-, que tenint informació de primera mà, de barbaritats del Conselh se les guarda, suposo per canviar-ho com a cromos i tapar-se les vergonyes, ara tu ara jo, de tant polític barrut com tenim a Aran.

Com mai fa falta un discurs de llibertat, transparència i progrés a Aran lligat a un occitanisme esperançador. La joventut d'Aran, les grans famílies d'Aran, quasi totes elles d'una provada integritat, ja volen una altra cosa.

El culet dels "soviètics" de Les, Bossòst i Salardú se'ls hi feria ben petit si l'Emilio Medan, (com independent), fos una futura i potent candidatura al càrrec de Síndic. Per això, tota aquesta colla, li fan tant el buit i de retruc fan el buit al nou autogovern d'Aran o sigui ens fan el buit a tots. Que tothom estigui atent, perquè la cosa va per aquí: s'ha de superar els 50 "dinosaures" i anar directament als 7.000 ciutadans i ciutadanes d'Aran.

A casa em donen la gresca, perquè diuen que estic perden el temps en posar-me en temes com de la Web de Bossòst. Sobretot, perquè des de l'anonimat, qualsevol ressentit poc utilitzar aquesta via d'insult camuflat.

Jo crec que no, crec que valia la pena ficar-m'hi. Haver parlat de dues Web que hi ha sobre Aran, encara que fos desprès de tot un linxament personal, valia la pena.

Perquè?

Primer, perquè són fenòmens socials i comunicatius d'Aran i tots, sense excepció, m'interessen.

Com a segon punt, per haver localitzar primer a Manel Rella de PortalAran i segon fer-ho amb en Xavier Paba de Bossostcom.

És molt difícil que a la Val d'Aran s'escapi res, per tant era qüestió de dies que localitzes els Webmasters. Per ésser just, Rella sempre ha posat el seu nom en la seva Web, per cert, com jo en aquest Diari, mentre que Paba m'ha enviat avui un e-mail.

Casualitats de la vida, o no, avui mateix havia rebut uns e-mails donant-me tots els noms que hi ha darrera la famosa Web de Bossòst. (Gràcies pel bon rollo dels meus lectors!!!).

Per exemple: si la senyoreta Yolanda que em llegeix la cartilla a la Web de Bossòst, en comptes d'anar com anònima, firmes com Yolanda Batista Berart, potser no diria les bestieses que diu. Sobretot perquè així els seus oncles del Restaurant "Dües Portes" de Vielha, no els hi cauria la cara de vergonya. I això de les relacions continua, fins arribar al famós Samarreta, que per cert, encara no sé quina relació té amb la gent del Restaurant. El que vull dir, és que donar la cara, responsabilitza a la gent i que a més en aquest país tothom, tothom, està relacionat d'una manera o una altra: per feina, per família, per clan, o pel que sigui.

Jo reconec el treball de Rella i Paba, un a Barcelona i l'altra a Tarragona, en tota la seva tasca digital, perquè jo també organitzo coses, per tant sé veure el que representa de treball i dedicació portar una Web. També sé que de vegades és impossible parar energúmens en fòrums de barra lliure, però almenys hi ha dues coses que no pararé de denunciar i que demano és talli des de l'arrel: que és la xenofòbia i l'explotació de persones, com les dones. (Qüestions de les últimes polèmiques a Aran: aranisme excloent i el bordell).

Amb segons quin temes i procediments prendrem mal, però el que estic segur és que el diàleg és la millor via per entendre's i fer coses productives pel País. O sigui, estic obert a totes les propostes per revitalitzar el món digital d'Aran amb format aranès. (Amb llibertat absoluta perquè cadascú escrigui amb la llengua que vulgui, però assegurant que la matriu de la interfície ha d'ésser el cent per cent, amb la llengua nacional del país o sigui l'aranès).

A finals del proper mes de novembre, jo solet donaré una conferencia a Bossòst sobre l'any Frederic Mistral, la cultura i la joventut a Aran, espero que els fans i els crítics, a més dels destrossadors contra mi, estiguin a la sala i puguem tenir un animat debat.

Algunes dades de la Taula Rodona sobre política aranesa i occitana que és celebrarà dins de la "III au Trobada Culturau d'Afrairament Occitano Catalana".

Dia: Dissabte dia 23 d'octubre.
Hora: 17 hores.
Lloc: Sala d'actes de l'Ajuntament de Les.
Participants: De moment només sé que a la Taula hi haurà l'Alcalde Medan i que jo també hi participaré. També hi haurà altres persones occitanes, que de moment desconec.
Organitza: Associacion Interculturau Occitano Català-Almosc


Sincerament val la pena anar-hi. Si demà s'acaba de redactar el Manifest, espero que dissabte pugui parlar a més de la meva opinió, de la postura que reflecteix el text de treball de Vivéncia Aranesa sobre el debat del nou Estatut d'Autonomia i l'autogovern d'Aran. Qualsevol discussió oberta ha d'ésser molt útil per la implicació de tots els sectors en el debat i en tot el procés negociador.

Cada dia rebo molts e-mails, com ja he dit altres vegades, són de ciutadans de molta generositat, que gasten el seu temps en escriurem desprès d'haver-me llegit. Algun m'estira les orelles, però com que són e-mails amb adreces, amb nom i cognom, jo aprecio l'escrit, malgrat que en algun cop jo estigui a les antípodes de la reflexió que m'ofereixen.

Fa uns dies, algú em comentava d'una web de Bossòst de la Val d'Aran, que dia sí, dia també, és posa amb mi a traves d'un fòrum. Se'm deia que calia que digues alguna cosa, perquè estava passant el mateix que una altra web d'Aran, que a cop d'insult i de "tallar i enganxar" barroerament textos meus, és distorsionava el que jo escric en aquest Diari.

No tinc cap costum de participar en cap fòrum, però aquest fòrum en qüestió és interessant i curiós, i ni que sigui com exponent d'una mil·lèsima part de la joventut d'Aran, val la pena saber-ne el contingut.

Ni fred ni calor que m'insultin, és fiquin amb la meva mare, donin primícia amb qui em poso al llit... és igual. És un petit linxament a nivell de xafarderia i grolleria de poble, fet a boca de canó, que seria ridícul, sinó fos la punta de l'iceberg de tota una ideologia de feixisme radical que és dona en aquesta interessant població aranesa.

Com a periodista que ha investigat tot tipus de presumptes delictes en qüestions d'urbanisme, arquitectura, subvencions, informació privilegiada, suborns i un llarg etc. a la Val d'Aran, sé perfectament que és això de les amenaces: de les "amenaces mafioses", que cal fer-ne cas i de les "amenaces socials" que encara que és presentin com incruentes, poden fer mal. Només cal recordar com exemple d'aquestes últimes, que vaig tenir de treure el meu fill de l'Institut de Betren, per l'assetjament dels fills de les famílies que és veien reflectides en el meu treball de periodista, que publicava en un diari aranès.

El preocupant del grupuscle de Bossòst és el seu llenguatge i la seva ideologia. És un proto-aranisme peculiar, perquè donen lliçons de "nacionalisme" aranès a l'espanyola. Són uns analfabets de la seva llengua, perquè no saben escriure l'aranès i ataquen als demés i donen carnet del "bon aranès" o el "mal aranès", en espanyol. I a mi, directament, em conviden a què foti el camp d'Aran.

Jo defenso que tothom parli i escrigui com vulgui. Entenc perfectament de la dificultat de la normalització de l'aranès, però anomenar-me a mi en castellà: "fundamentalista catalanista que viene a liquidar los derechos araneses", és de follia de "División Azul".

Els amos de la web, diran que un fòrum és obert i no en són responsables del que s'hi diu. És cert, en part, perquè l'equidistància quan algú el maxaquen de manera fatxa, no és possible, perquè l'equidistància acaba sent una complicitat. El Webmaster, que no sé qui és, no fa la seva feina, simplement n'abusa de la seva posició de privilegi i és un mal moderador.

Entre tota aquesta gent, i tots els que hi donen suport estan "covant l'ou de la serp", que no és altre que un radicalisme anònim excloïen, xenòfob. És aquest tipus de gent que sense embuts, quan veuen un emigrant musulmà a Aran, sempre acaben dient un improperi. El mateix que el que em diuen a mi, encara que el que em dediquen sigui més sofisticat, o no tan, perquè posar-se amb la família no costa gens.

Que una web que havia d'ésser de serveis i promoció de Bossòst, acabi sent el club de l'escòria "intel·lectual" de Bossòst és una llàstima, i caldria posar-hi arreglo.

Sempre és d'agrair que algú em defensi en un fòrum, però em fa gràcia que algú pugui amenaçar a la gent de la web a queixar-se a la Caixa Catalunya, perquè hi posen anuncis en una web xenòfoba. El que ha escrit això, no coneix els lligams entre les tribus del país, i a més la Caixa Catalunya passa de qualsevol cosa per Aran, només cal conèixer per exemple, que malgrat tinguin el rètol de l'entitat al "Casau deth Jubilat" de Vielha, l'any 2003 no hi varen donar ni una pesseta de l'època. Això és informació privilegiada, que jo tinc?. No home no senyors de la web, és simplement saber llegir els comptes anuals de l'Ajuntament que són públics.

Jo el que els proposaria és que el proper dissabte, tota aquesta gent que tant m'insulta, vinguessin com a públic a la Taula Rodona que és celebrarà a Les, sobre política aranesa, en la qual intervindré. I llavors en directa, podran defensar els seus plantejaments i posar-me a caldo si en tenen ganes. És un acte que jo no organitzo, només hi sóc convidat, però estic segur que els organitzadors agrairan una bona assistència i un dinàmic debat.

Recordeu: aquest proper dissabte dia 23 a Les (bastant a prop de Bossòst), a la tarda, en la "Tercera Trobada d'Agermanament Occitano-Catalanes". Això sí, les navalles deixeu-les a Bossòst, és un debat civilitzat on també hi haurà catalans, -per cert: com jo-, potser que preneu til·la abans.