Fa dies que estic pensant com respondre a un article d’opinió
de l’Alcalde de Les de la Val d’Aran, Emilio Medan que va publicar al diari El
Punt Avui (14/10/2013).
Jo que sóc català i amb sento aranès d’adopció, penso que
doctrinalment i amb rigor democràtic l’article té raó al 100%, però que estratègicament
i tàcticament no està tant clar que sigui la via.
Com a català penso que necessitem al aranesos per aconseguir
l’Estat català. Cap vot s’ha de perdre. Els necessitem. Però tampoc s’han de
perdre els drets nacionals d’Aran, ni tant sols les formes.
Seguiré pensant amb l’article i el reprodueixo a continuació
perquè, s’estigui d’acord o no, s’ha de llegir. Un curt article però que quedarà
en la memòria.
Aran i el
referèndum català
Si
el Poble català desitja exercir, en referèndum, el seu legítim dret democràtic d'autodeterminació,
el Poble aranès ha de quedar al marge d'aquella consulta. Els
aranesos no han d'ésser convocats a participar en aquell esdeveniment.
Aran
no és Catalunya. Forma part de la Catalunya administrativa, però el Poble
aranès és un poble diferent del català.
La
història determina que Aran constitueix una nació diferent de la catalana. I
això en definir nació amb els mateixos arguments, valors i principis que determinen
que Catalunya és una nació.
Participar,
els aranesos, en aquest referèndum o consulta per decidir el futur politicoadministratiu
de Catalunya seria immiscir-se en una decisió que, legítimament i
democràticament, només competeix al Poble català.
Una
vegada el Poble català hagi decidit quin ha de ser el futur de Catalunya,
correspondrà al Poble aranès decidir, també democràticament, per quin camí s'ha
d'encaminar el futur d'Aran. Arribat aquell moment, el Poble aranès ha de fer ús
del seu dret d'autodeterminació –avui mal dit dret a decidir– i, davant la
cruïlla plantejada, decidir en referèndum si desitja continuar al costat de Catalunya
o no.
Si
el Poble català decideix en el seu referèndum que Catalunya ha de ser un estat
i aconsegueix constituir-se com a tal, el Poble aranès haurà de decidir, al meu
entendre, entre si desitja formar part d'aquest nou estat català, com un
territori autònom d'aquest, o bé continuar formant part de l'Estat espanyol amb
una autonomia similar a la de les ciutats de Ceuta i Melilla.
En
aquest referèndum d'autodeterminació del Poble aranès serà, sens dubte,
decisiva l'actitud dels dos estats –el català i l'espanyol– per triar el camí
pel qual desitgen, els aranesos, que transiti Aran en el futur.
És
l'hora que els responsables polítics aranesos exerceixin com a tals i no
adoptin la tàctica de l'estruç per no molestar els seus coreligionaris catalans
o espanyols. Aquest és un d'aquells espaiats moments històrics en què no és
admissible que els polítics es prestin a mirar cap a una altra banda, fent
abandó de les seves responsabilitats envers el Poble que representen.
En
estar en joc la mateixa pervivència del Poble aranès és imprescindible que els
partits polítics aranesos, en general, i els presents al Conselh Generau
d'Aran, en particular, abordin amb honestedat i valentia aquesta transcendental
qüestió i promoguin el debat ciutadà tot aclarint nítidament quins postulats
defensen i no s'entossudeixin a intentar enganyar o distreure amb silencis,
subterfugis o cants de sirena el Poble aranès que representen.
Emilio Medan Ané