dijous, de juny 29, 2006

.............Uns pins massa sensibles es revinclen
..........deixant sentir com se saben patètics
..........mentre compleixen aquest deure líric
..........d'expressió del vent, que arriba net.
..........Les arrels cruixen sordes, i les branques
..........exulten de dolor, per proclamar
..........que és greu que bufi l'esperit. El vent,
..........quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.



A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS
de Gabriel Ferrater


...

dimecres, de juny 28, 2006


El diputat al Parlament de Catalunya, Paco Boya d’Unitat d’Aran, i/o del PSC i/o de Ciutadans pel Canvi, fa dies que dorm malament i l’endemà disparà en bala contra els seus adversaris amb molt mala folla.

És normal i humà sentir-se trist quan un ha perdut el seu principal avalador i mentor que és Pasqual Maragall, o quan des del Govern socialista de Catalunya li han dit que deixes de fer bullir l’olla creant alarma social sobre sanitat a Aran i que ja n’hi havia prou de crear mal rotllo.

Home, ja s’ho faran els de Convergència Democràtica Aranesa en defensar-se de les acusacions que el diputat els imputa, però seguint la filosofia “Amador-Asensio” i en relació a les acusacions, seria bo conèixer quan cobra cada més el diputat Boya i quan cobrava quan és cuidava del manteniment tècnic o elèctric a la Residència de Les. Simplement un petit quadre comparatiu. Algú me’l pot fer arribar?.

I segona dada que em falta: Algú sap del merder intern que té Unitat d’Aran-PSC entre els seguidors de l’Alcalde de Les, Emilio Medan i els seguidors de Paco Boya, com ho estant canalitzant?. Perquè merder n’hi ha d’haver, perquè en tot el procés Estatutari i en el propi Referèndum les dues faccions discrepaven obertament. Uns pel No i uns pel Sí.

Seguiran amb la política de mà de ferro del tàndem Paco-Rufino o ho resoldran fent un Congrés?

(Pels lectors de fora de la Val d’Aran: Rufino és la mà dreta del Paco i no és militant d’Unitat d’Aran sinó només del PSC, i a la vegada és el Secretari de l’Ajuntament de Les on l’Alcalde és Medan. No em direu sinó és un culebró fantàstic).

S’entén que Boya estigui mal humorat, perquè escopir sobre Medan, que li deu tota la carrera política des de que era un vailet, deu crear remordiments.

Tranquil Paco i riu una mica, que la política és per fer viure millor al ciutadans i no per crear-los-hi mals rotllos!.


...

dimarts, de juny 27, 2006


Aquest matí ha mort una de les grans senyores de la pedagogia catalana: Marta Mata.

Mata va ser fundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i va desenvolupar un paper clau en la reconstrucció sota el franquisme del moviment de renovació pedagògica.

Marta Mata ha estat diputada i senadora pel PSC, i tot i les meves discrepàncies polítiques, s’ha de reconèixer el seu enorme paper per l’ensenyament de Catalunya.

Una gran pèrdua que fa més petit el meu País.



...
----------------------------------------------------------------------------------------

Estem en plena campanya electoral al Parlament de Catalunya, encara que avui el ciutadà de la Val d’Aran potser no ho veu directament.

D’aquí uns dies el diputat d’Unitat d’Aran-PSC ens anirà cantant les excel·lències de que ha fet aquesta legislatura, encara que ens costarà saber si ho ha fet com a PSC, com a Unitat d’Aran com a Ciutadans pel Canvi o com a què, perquè durant una legislatura ha anat canviant de pell com els camaleons, segons el moment, segons la institució que assisteix o segons el mitjà de comunicació que participa.
Desprès ens pontifiquen que el ciutadà avorreix la política!. Feta amb tanta poca elegància i autenticitat, realment, és per avorrir-la!.

A veure si d’una vegada Convergència Democràtica Aranesa entén que no pot deixar de tenir representant al Parlament de Catalunya i sense transvestisme, d’una vegada, construeix una bona candidatura.






...

dimarts, de juny 20, 2006

La política nacionalista aranesa necessita un gir radical.
És del tot necessari un debat profund, obert i profundament lliure amb la participació d’amplis sectors de la nostra ciutadania, tinguin carnet de partit o no el tinguem.

És massa gros el que ha passat en el Referèndum a Aran per xiular, mirar cap una alta banda i continuar en el tràfec del dia a dia.



...

dilluns, de juny 19, 2006


Feia dies que estàvem en campanya electoral, però a partir d’avui, sembla que ja és oficial. Això té avantatges, però també molts inconvenients per treballar tranquils fent obra de govern.

Tots haurem de fer una reflexió profunda dels resultats del referèndum de l’Estatut a Aran i també des de Catalunya s’hauran de posar les piles respecte nosaltres, per la nova situació que hem entrat.

És pot menystenir políticament el desastre de participació a Vielha, la capital d’Aran? (El 64,55 % d’abstenció).

És de vergonya com és d’invisible la Val d’Aran en la política i mitjans de comunicació catalans. Algun dia s’haurà d’explicar el detall, de com ahir a la tarda, em vaig tenir de trencar la cara perquè el Govern aranès i el Síndic fos present als grans mitjans catalans.

Els meus compatriotes d’origen: els catalans, no saben que és un “aranès militant i emprenyat” i ara que per llei hauran de protegir a tot Catalunya la llengua aranesa, llavors veurem qui és el fatxa.

Tots els partits polítics aranesos en relació a la campanya pel Referèndum han estat per sota del cinc, perquè ho han fet molt i molt malament. I el que ha passat, no podia ésser d’una altra manera, inclosos els espectacles polítics interns.



TOTAL ARAN
Cens ............................6.671
Abstenció................... .60,35 %
Total votants............ ...39,65 %
Sí............................... 69,66 %
No............................... 25,20 %
En blanc..................... 5,14 %





...

dijous, de juny 15, 2006

Per la porta del darrera i mig avergonyits.

Així és com els dels No a l’Estatut operen a Aran. Només els hi faltava avui l’Emilio Medan, l’Alcalde de Les, demanant el No pel Referèndum de l’Estatut amb una carta al Director al diari Segre, sense signatura institucional o de partit. Hem acabat amb una carta al Director!!!.

Si hi ha una persona que li tinc respecte i estima és a l’Emilio Medan, però s’equivoca políticament i sobretot personalment.

No és pot repicar les campanes i a la vegada anar a la processó. No és pot estar a Unitat d’Aran-PSC i donar-nos lliçons d’honestedat política i seguir travestits de “socialistes catalans” mentre és té engegat el ventilador enviant merda a tothom i creant alarma social de temes bàsics de País. No és pot anar de progre i justificar caciquisme de supermercat. No és pot ésser company de viatge de mercenaris que volen muntar un nou partit a Aran fent de paràsits d’administracions que administrem els altres.

L’Emilio Medan és una referència indiscutible del nacionalisme aranès, sense ell aquest diumenge l’aranès no seria oficial a tot Catalunya. Tot un pas de gegant que ha de servir per reforçar institucionalment, políticament, socialment i econòmicament el procés de normalització de l’occità d’Aran. Això no hagués estat possible sense la seva tossuderia.

Tot plegat una gran paradoxa.



...

dimarts, de juny 13, 2006


L’afer del Director de Cultura del Conselh Generau d'Aran que s’ha posicionat a favor del No en el Referèndum del nou Estatut d’autonomia, no té retorn. El desafiament ha estat massa gros, desprès d’haver-li demanat discreció per coherència amb el Govern aranès.

Cara a la galeria potser no passi res més, però ja res serà igual.

El càrrecs de confiança d’un Govern hi treballem perquè fem costat a un projecte polític, sinó és així, simplement s’acaba sent un Director Mercenari.

Tot un afer lamentable i tota una manera de fer-nos fer un gran ridícul, que no ens mereixem.
-------------
PD: Mestre tant, l’oposició atònita i fregant-se les mans.
El que no han aconseguit ells, ho acabarem fent nosaltres.
S’ha d’esser cretí acabar-se fent un mateix les ensopegades!. Absolutament penós.


...

divendres, de juny 09, 2006


La "Junta electoral de zona" ens ha prohibit el repartiment de la nostra revista informativa del Conselh Generau d'Aran, perquè diuen que incita a la participació del proper Referèndum de l’Estatut d’Autonomia 2006.

Insòlita decisió a Aran, i també a Catalunya, com havia passat anteriorment amb la campanya institucional de la Generalitat.

Tot un error monumental, que deteriora l’obligació dels càrrecs públics d’incentivar a la participació en els mecanismes democràtics.

Només ens faltaria ara, que algun càrrec polític del Conselh ens surti amb el ciri trencat del NO, mentre que públicament el Govern aranès i el Ple dels conselhers electes de tots els partits, s’han posicionat pel SÍ.

L’apel·lació a la llibertat d’expressió d’un Alt càrrec, que és deu col·legiadament a la política del Govern pel qual treballa i representa, és pura demagògia. Si un Director, que és un càrrec polític i càrrec de confiança, vol dir el que vulgui PUBLICAMENT respecte una temàtica de tanta transcendència : o ho fa a la cuina de casa, o deixa el càrrec, i llavors a ple pulmó clama per un immens NO, tant gran com tots els Pirineus.

Tot el demés és pura, pura barra, d’un suïcida fent un victimisme buscat.


...

dimecres, de juny 07, 2006

Fa 100 dies que treballo al Conselh Generau d'Aran.
Com a Cap de Comunicació o sigui com a càrrec de confiança, a partir d’ara se’m pot començar a criticar a fons per la meva feina. Crítica absolutament legítima i absolutament necessària.

La nostra estimada oposició, saltant-se totes les normes de fair play polític, ja em va criticar fa moltes setmanes durament. D’altres del mateix clan, no em dirigeixen ni la paraula quan els trobo per l’escala, en un acte institucional o pel carrer. Que hi farem.

Quan sigui més gran i faci balanç escrit d’aquests 100 dies, n’hi haurà per sucar-hi pa, perquè tinc mil i una anècdotes divertides i un intens transfons polític, viscut amb passió mediterrània.

Comença la segona etapa del meu treball al Conselh amb l’objectiu del treball en equip i de reforçar la professionalitat. El meu somni aranès.


...

dimarts, de juny 06, 2006


La campanya del referèndum a Aran segueix sent tant colonitzada com sempre : els partits catalans ens omplen de propaganda els carrers i cap partit aranès és capaç de fer res per pròpia iniciativa.

Quan d’inútil en les rengles dels partits polítics, incapaços de fer una banderola nostrada!

I entre mig de tanta deixadesa, els nacionalistes ja s’estan matant per un lloc electoral.

A veure si segueixen una màxima ben lògica. Quan un defensa un candidat, el que sigui, un s’ha d’auto-preguntar:

-Posaria aquest o aquesta candidata al davant del meu negoci particular, gestionant-lo?.

Si la resposta és no, o un rotund no, llavors immediatament s’ha de desestimar el candidat perquè la societat no és mereix patir aquella o aquell sapastre.



...

dilluns, de juny 05, 2006