dijous, de maig 31, 2007




“A History of Sex (Antonio and Ulrike)”, 1995.
Del fotògraf de Nova York, Andrés Serrano.
Exposició: “El dit a la nafra”.



...

dimecres, de maig 30, 2007


Voldria contestar en públic dos e-mails que dos lectors m’han fet arribar i un comentari d’un blog de l’univers dels d’Unitat d’Aran-PSC que diàriament em dediquen alguna floreta, de moment sempre negativa.

Ara no estem en campanya electoral i a més d’aquí pocs dies no tindre el compromís de treballar al Conselh Generau d'Aran, per tant les coses les podré explicar més clares i no tenir de fer insinuacions o suposicions. Com a periodista independent veurem si hi ha llibertat o no a Aran. De moment la primera vista de la denúncia de l’Alcalde Riu sobre mi, per un article d’opinió, és veurà al jutjat el proper dia 15 juny. La nova era del Síndic Boya començarà amb un judici en el que ell serà citat com a testimoni amb qualitat de Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC.

Resposta al primer e-mail:
Xavi, no tinc cap inconvenient de escriure i dir en públic :
Moltes felicitats Paco Boya i Unitat d’Aran–PSC en conjunt, pels vostres resultats electorals. Que tingueu sort i serviu el millor possible al País. Salut!!!”.

Xavi, sinó ho he fet abans és perquè no s’ho creurien que va seriosament, com tampoc és van creure el que un dia vaig escriure “...En fi, molta sort a tothom, i s’ho creguin o no que ho dic sincerament, fer aquesta candidatura també és fer País..”. La candidatura era la d’Unitat d’Aran-PSC al Conselh. (17 d’abril).

Xavi, si et creus que jo sóc el sectari no coneixes de que van les tribus del País.

Només una anècdota il·lustrativa:
La última nit de la campanya electoral jo estava sopant sol als baixos del Restaurant Mandronius de Vielha. Quasi no hi havia ningú i vaig tenir l’avinentesa, que un grup nodrit de militants d’Unitat d’Aran-PSC varen baixar a la sala on sopava jo i varen ocupar una llarga taula. El grup el capitanejava en Paco Boya. Educadament vaig saludar al diputat Boya mentre passava a un pam de la meva taula. Resposta: ni paraula. Mirada al front i passejada militar. Altres del grup si que em varem saludar. Desprès jo d’esquena a ells, em vaig anar menjant una Pizza “tres formatges”, que haig de confessar em va fer mal.

Aquest és el tarannà del futur Síndic d’Aran. Que ni que fos per raons institucionals, ja que ells van de campions de defensar les institucions, tinc un càrrec i almenys per cortesia havia de respondre.

Que la Manuela la dona del futur Síndic s’hagi passat un any i quatre mesos no dirigint-me la paraula quan en creuaven a la feina, era la seva opció personal i tenia el dret de fer el que vulgues. Em dolia, però la senyora és així.

Són anècdotes, però també són símptomes de com funcionen els personatges i les seves famílies. Les anàlisis polítiques també és nodreixen d’aquestes dades humanes per acabar d’entendre tot un procés que no es redueix només a estadístiques, algunes dades i a disseccions d’estratègies i tàctiques.

-------
L’altre e-mail el de l’Aurora i els comentaris d’en Bronski ja els contestaré un altre moment perquè haig de confessar que estic trist i no em fa cap vergonya dir-ho aquí. Aquest blog el vaig crear com un diari personal molt vital i redactat a pit descobert sobre el que penso, tot i que moltes vegades m’ha servit per cohesionar la opinió militant dels meus, saltant-me les parets infranquejables que un també té a la seva casa política. A tot arreu hi ha talibans i merda, i sinó pots eliminar-la millor torejar-te-la per elevació. M’excita fotre a parir l’immobilisme, el sectarisme, els aprofitats i la hipocresia. No hi puc fer més.




...

dilluns, de maig 28, 2007


Convergència Democràtica Aranesa (CDA) ha perdut el Govern del Conselh Generau d’Aran.

Per nou vots en un Terçó, s’ha perdut un Conselher i llavors s’ha perdut la majoria al Ple del Conselh que ha d’elegir al Síndic d’Aran.
.
Des de fora pot semblar poc, però des de dins serà un canvi radical i una revolució local, sense cap mena de dubte. Les vendettes estant servides i la judicialització del debat també.

Necessito temps per fer una anàlisi política del que ha passat. A nivell personal haig de buscar feina: tota una nova i apassionant aventura que ha de començar a Londres, Vielha o Tolosa de Llenguadoc.

Si CDA no fa una profunda anàlisi de com ha anat tot, s’equivocarà en rodó. No és pot “fer partit” sense potenciar la cultura del treball i la reflexió conjunta, amb tota l’autocrítica que calgui. Sinó hi ha un lideratge participatiu, ens estarem equivocant i ens cal molta pedagogia per promoure el treball militant.

Ja hem començat la campanya electoral 2011 i això és una carrera de fons que cal saber afrontar des d’avui, cadascun des del seu lloc, la seva responsabilitat i habilitats.

Hòstia!!! que només ha estat per 9 vots, desprès de governar 12 anys!!!.
(Llàstima que jo me n’he perdut quasi 10 anys).
.
.
.
.
.
...

divendres, de maig 25, 2007


TOTS CONTRA BARRERA

El fracàs de l’operació Serrano.
Els qui mouen els fils de Juan Riu.
Es Angaldes, la Tuca, el cine i el poliesportiu: del pelotazo a la mediocritat.

La propaganda electoral molts cops es reduccionista i de tan simplificar de vegades és perd la reflexió. Intentem tot seguit entendre que passa a Vielha i com a capital d’Aran, perquè tot el que hi passa involucra a la resta del territori aranès.


Riu el volien canviar per l’Angelina
Al pobre Juan Riu el seu partit Unitat d’Aran-PSC se l’han volgut treure de sobre. No volien que repetís com alcalde i li varen proposar a l’Angelina Casas si volia ser-ne la candidata. L’Angelina no ho va acceptar i Riu va d’alcaldable novament. És la segona vegada que el partit intenta defenestrar-lo, això mateix li va passar fa quatre anys i llavors Riu va fer tot un espectacle públic de virtual dimissió i va acabant guanyar la partida. Però sempre amb una condició: que seria alcaldable o arribaria a alcalde però faria de “reina mare” o sigui hi seria, però les decisions importants les prendria Paco Boya i Rufino Martínez. Aquest fet a Riu l’ha marcat tota la legislatura. Ha estat sempre un alcalde a la defensiva, sense cap valentia, i vivint de renda dels projectes iniciats per l’antic alcalde Pau Perdices.

Vielha el camp de proves dels socialistes
La cúpula socialista d’Unitat d’Aran-PSC han tingut amb Vielha l’únic lloc important per demostrar al aranesos de com poden governar. S’ha prioritzat l’interès de l’estratègia socialista global que l’interès per la població de Vielha e Mijaran i és així com Riu ha pres decisions clarament lesives per l’interès del seu municipi i en general d’Aran.

Poliesportiu de 2ª, poliesportiu de 1ª
El primer exemple d’instrumentalització de Vielha per la política socialista de partit és la construcció d’un nou Poliesportiu. S’ha preferit fer un Poliesportiu reduït i s’ha preferit no voler una inversió del Conselh Generau d'Aran per aquesta instal·lació d’un milió d’euros, perquè amb el Síndic Barrera no s’hi pacte, només s’ha de destruir. I així Vielha és queda sense poliesportiu professional i competitiu. Però a més s’ha de saber que el Poliesportiu de primera era un projecte de Perdices, i que el de Riu és un Poliesportiu de segona, però que ara pagarem com si fos el de primera.

Es Anglades, el negoci i Riu
Cada municipi te dret a desenvolupar el seu urbanisme, però Vielha e Mijaran com a capital d’Aran no pot restar al marge de tota la urbanització general del territori. A la zona de les Anglades a Gausac s’ha fet una alcaldada descomunal en base a un pols de l’aparell socialista de la Generalitat i Unitat d’Aran-PSC contra el Conselh Generau d'Aran com institució i contra el Síndic de CDA, Carlos Barrera en particular. A més, tot basat en un model d’urbanisme clientelar i afavoridor del sector privat.

El socialisme contra Aran
Des de la Generalitat del Tripartit amb Unitat d’Aran-PSC és va bloquejar la “Comissió d’Urbanisme de la Val d’Aran” amb seu a Lleida i quan es va potenciar és va desnaturalitzar, trien sobirania al Conselh i a Aran. Paco Boya destruïa que Aran com a País, pugues decidir el seu urbanisme.

Les irregularitats de les Anglades
La urbanització de la zona de les Anglades que va aprovar Juan Riu i la Comissió d’Urbanisme contra el criteri del Conselh i contra els propis tècnics de la Generalitat, està ple d’irregularitats: no s’han respectat els terminis per esperar els informes obligatoris demanats quan es va saber, per altres informes, que és una zona inundable i d’esllavissades. Mai en cap altre operació urbanística s’hagués actuat tan negligentment i tan ràpid com és va fer aquest cop. Una nova qualificació de terreny, totalment sota sospita.

El desaprofitat valor social
Escandalitza pensar que Riu i els socialistes han afavorit mes als privats i al negoci immobiliari que beneficiar a l’Ajuntament amb una bona política social. De les tres àrees de les Anglades: d’equipament esportiu, zona verda i zona edificable, s’ha fet curt per afavorir l’interès social: Pocs habitatges de protecció oficial, exagerades compensacions i possibilitats de construir dels privats.

El pelotazo
Per a un privat, que un lloc que valia una quantitat perquè era terreny inundable, de cop és qualifiqui per urbanitzar és un regal del cel. Del cel, o del socialistes?. Tots els inversionistes tenen dret a viure i a fer negoci, per tant: bona sort i a fer caixa. Doncs, perquè ens fiquem amb la família Serrano, un dels propietaris?

El pelotazo de Serrano i la política
Tothom sap que pelotazo vol dir negoci de dubtosa legalitat amb el que és guanya molts diners. Nosaltres creiem que la urbanització de les Anglades encara que l’hagi aprovat la Comissió d’Urbanisme és de dubtosa legalitat i sí a més, els privats han fet molts diners és un pelotazo. Això és el que ha fet el senyor Juan Antonio Serrano, però a més ha tingut una generosa compensació pel Camp de futbol que era seu. Serrano ha fet diners i ha volgut de forma xulesca entrar a la política activa per liquidar políticament a aquells que li volien fer perdre el negoci de la seva vida i per assegurar-se un favorable futur pla d’edificabilitat, que li pot reportat més diners.

La forquilla aranesa
Per diners i per personalismes Serrano s’ajunta als qui poden disputar el control del Conselh convergent i s’ajunta amb els socialistes d’Unitat d’Aran-PSC. És igual si son companys de viatge antagònics d’ideari, cal tombar a Barrera i als seus. I com ja havia après a la vida familiar amb la seva germana, que per destruir al nacionalisme aranès “és pacte amb el diable, si cal”, ell també ho fa. Més valdria que la ex-Sindica Amparo Serrano li expliques al seu germà que el poble no perdona i desprès d’una moció de censura, els socialistes varen perdre el poder i han tinguts els seus anys de llarga penitència a l’oposició. La forquilla és clara: els extrems de la dreta i l’esquerra s’ajunten per batre al centre nacionalista. Tots contra Barrera.

Serrano, operació fallida
A Aran no és que no agrada els canvis de camisa, el que no agrada és que els hi prenguin el pel. Tothom sap el “tot per la pasta”, el “tot contra Barrera”, però saben a més, que Serrano ha girat l’esquena als interessos turístics del País?. Desprès de la pantomima de fer-nos creure que és desvincula del Gremi d’Hostaleria per fer política, -però segueix com a president de la Federació d’Hostaleria de Lleida, la seu central del Gremi-, el senyor Serrano fa costat a una política turística socialista que va contra l’estació de Baqueira, contra Ruda, que potencia un turisme populista i que també potencia un turisme de caça per exemple. Però a més, Serrano desprès de parlar de moratòria d’hotels, mentre acabava el seu, ara no diu res sobre els grups d’hotels programats a Tuca i mentre s’omplia la boca a les entrevistes de que les segones residencies feien mal a l’hoteler, ara construirà com a privat a les Anglades, hi ben segur hi hauran segones residències. Quina barra!.

Serrano estupor dels socialistes històrics
No és només CDA qui no li agrada la operació Serrano, son molts votants d’Unitat d’Aran-PSC que no entenen aquest fixatge presentat com estel·lar i com que crea rebuig, ara de forma vergonyant la direcció deixa en segon pla. Els canvis de camisa amb run run de fons de negoci, no agraden a ningú. Un votant socialista de Castiero ens deia: -No estic disposat a posar el vot per Serrano perquè sempre pensaré, que cada vot que posem per a ell, sona la caixa registradora.

Urbanisme i equipaments de volada curta
Juan Riu i els qui el porten: Paco Boya i Rufino Martínez, desenvolupen Vielha e Mijaran sota un model de partit al servei de la tàctica de batre al Conselh i a Barrera. Per això: res de col·laboració institucional, res de consensuar operacions estratègiques per a Vielha i Aran. I així: estant plenament d’acord Convergència Democràtica Aranesa amb obrir Tuca, els socialistes han volgut, per electoralisme, fer-s’ho sols, primant l’urbanisme de Tuca abans que la nova estació d’esquí, i tot fet sense consens. I també fet a l’esquena de les pedanies que son els amos dels terrenys. Pedanies que també volen Tuca, però volen concretar com es farà tota l’operació, tant opaca avui.

Una Vielha mediocre
Tot aquest desgavell comporta irresponsabilitats com programar un reduït cine per a Vielha amb habitatges i deixar de banda un ambiciós projecte que s’ha de fer a Vielha en els terrenys de les antigues casernes, que és un gran “Complex de Congressos i Cultura” on hi ha d’haver un cine-teatre de primera categoria. Doncs no: Riu i els seus, ens hipotequen Vielha i el País amb obres de baixa volada sense l’impuls i el lideratge que Vielha ha de tenir a Aran i als Pirineus. Definitivament: no es pot administrar Vielha com un super.◄
...

dimecres, de maig 23, 2007

divendres, de maig 18, 2007

dijous, de maig 17, 2007



...............................


...

diumenge, de maig 13, 2007





La veritat que en començo a estar tip. Però val la pena explicar-ho en públic perquè el lector és faci una idea de com funcionen alguns clans aranesos. Fer-ho públic és la única garantia de desemmascarar l’assetjador.

Seguim amb els escrits contra mi a diferents nivells des de la web oficial del partit Unitat d’Aran-PSC que ha caigut en el més pur escrit de la premsa caciquista d’altres temps. Que des d’una web oficial d’un partit, a serials, és vagi escrivint de forma manipulada sobre la meva biografia, que no sóc ni candidat a les properes eleccions, almenys ha de resultar peculiar. Alguns desinformats haurien de saber funcionar millor el Google i resseguir tota la noticia que és vol explicar i fer-ho del començament a l’acabament, sinó simplement és donar una idea falsa, que de fet és el que és busca.

Demanaria que la Família Serrano, amb el Juan Antonio al davant (el president de la Federació d’Hostaleria de Lleida), deixes de trucar a casa i deixes de molestar a la meva família. Sinó està d’acord amb el que escric, que ho rebati escrivint, però que deixi d’intimidar. Exactament a l’alcalde de Vielha Juan Riu que deixi de trucar-me al mòbil.

Sembla que amb l’Alcalde Riu ens veurem al jutjat, de moment jo no en tinc cap notificació. Veurem com acaba l’alcaldada de portar-me a un jutjat per un article d'opinió, sense haver passat cap organisme preceptiu de l’Ajuntament per fer aquesta acció. Jo només he escrit el que tothom avui parla dels socialistes i la Família Serrano: De com varen fer la fortuna i com la continuen fent.


...

divendres, de maig 11, 2007

dimecres, de maig 09, 2007


Avui és el Dia d’Europa, aprofito per recuperar un petit article inèdit que vaig fer canviar per un altre a la revista “Eth Quinze”, veien que és retardava l’edició de la revista i la columna d’opinió perdia actualitat.

La columna d’opinió:

Aran europea

Aquests dies celebrem el 50 aniversari del Tractat de Roma. Des de la Comunitat Econòmica Europea fins a l’actual Unió Europea dels 27 Estats, s’ha desenvolupat tot un sòlid tramat institucional. Constantment rebem informació sobre aquesta Unió Europea, votem pel Parlament europeu i hem participat en un referèndum sobre la Constitució europea. Però malgrat tot això: “Europa” i la “integració” segueix se’n un misteri per a la majoria.

El reconeixement dels Estats en la Unió Europea, i no dels pobles i les nacions, reprodueixen en el conjunt de la Unió, els mateixos dèficits de llibertat interna de cada Estat, i això no ajuda a pensar la Unió com una cosa pròpia.

Però la Unió Europea ens condiciona el dia a dia. L’euro és la millor prova. Però a més les directives i les inversions de la “Comissió Europea” i les normes del “Parlament Europeu” condicionen profundament el que desprès s’aprova en els Parlaments estatals i en els autonòmics. Com també, en el propi Conselh Generau d'Aran. Només d’inversions europees el Conselh va rebre, el període 2000-2006, 1.200.000 euros.

Per això cal informar-se i “viure” Europa. Des de l’associació cultural i cívica “Vivéncia Aranesa” hem treballat en aquesta sensibilització i des de la Biblioteca Generau de Vielha amb el seu “Er Espaci dera Union Europèa”, també ha fet la seva tasca informativa. Caldria més implicació dels dinamitzadors culturals, pedagògics i periodístics d’Aran.

JR Colomines-Companys
...

dilluns, de maig 07, 2007


Com que no vull passar la persecució sol, tot i la gravetat de tot, la millor manera és ridiculitzar en públic les bestieses de l’acusador. A continuació transcric complert l’e-mail d’una tal Mònica Díaz, del que ahir ja en citava un trosset.

Que prenguin nota els inquisidors dels partits perquè semblaran els seus blogs acusacions de Santa Teresa, al costat d’un a elaborada crítica com l’e-mail en qüestió.

Llegiu i rieu amb ganes.
(Ah, la falta d’estructuració del text i les faltes d’ortografia són de l’autora),

Títol de l’e-mail: Vd. es un impresentable

Raco aranes

He leido lo que publica y es un escándalo. Como puede ser tan mala persona?
entre cosas esta es

hi ha un pelotazo descomunal. ¿en donde ¿: en la vall de ruda por parte de los fundadores de CiU Sumarroca e hijos, Jordi Pujol hijos y Stras, Carnudo y amiguets.

El mayor pelotazo del Pirineo . La “recalificacion” personal (osea para esos tres de Neu 1500) sin ni siquiera ser anteriormente propietarios del terreno de una gran parcela en zona inundable .como se puede demostrar- , y de “proteccion especial” En los años que lleva con el 3-20 % de mordida en Cat los amiguets del Pujol, bo han hecho tanta pasta gansa de un un solo golpe como en el vall dáran.. Se ha “legalizado” para ellos solitos 100.000, 000.000 de las antiguas pesetas en euros 600.000.000. Esto no lo han trincado entre “todos” ni en 23 años en la generalitat,

No hace falta ser aranes para hacerse con lo de los araneses.

Pandilla de delincuentes. Sin más adjetivos.

Lo de Marbella del Sr. Gil es cosa de niños comparado con lo de Vaquería-Pujol.

Y Vd . Colom i Company es de los mismos independentistas, agitadores y chorizos que ellos. Ya les han cogido la foto.

Deberían devolver los robado en Vall de Ruda igual que Vd. Ha robado en el Conselh del vall d´aran.

Porque no los denuncias en voz alta?
Porque es un hijo politico de ellos.

Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinverguenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado.

En el vall d´aran a los bandolers les entra el mal de montaña como castigo, es la naturaleza y Vd. no se escapa. Es un talibán de mucho cuidado.
Vd. que nació en el mediterraneo, no le prueba el atlántico, ni Serrat.
---------------------

Bravo Mònica !!!
...

dissabte, de maig 05, 2007

Quan un grup com Unitat d’Aran-PSC amb el Paco Boya al davant, és passa el dia senyalant-me com “agitador”, “embrutidor”, “escòria” entre d’altres perles i això ja ho varen començar a fer des de les tres primeres setmanes quan vaig accedir a Cap de Comunicació del Conselh; no és d’estranyar que comencin aparèixer persones justicieres que volen perjudicar-nos a mi i a la meva família.

Ara només són trucades telefòniques i e-mails que m’amenacen. Quedi clar que si va a més, tota aquesta colla de miserables en seran els responsables intel·lectuals del que ens passi.

Del “catalán de mierda vete a tu país”, s’ha passat a “...Vd, no es de izquierdas ni de derechas ni nada de nada, es un agitador y un delincuente sinvergüenza con el descaro del independentista catalán a sueldo del que más le pague por desestabilizar. Bueno hasta final del mes de mayo porque luego tendrá que trabajar. Y no está acostumbrado…”.


...

divendres, de maig 04, 2007

04 / 05 /2007

...
...
.............................................................................................................................................................................................

dijous, de maig 03, 2007

Escoltava al meu germà Agustí a “Catalunya informació” parlant de la commemoració d’avui, que és el “Dia Mundial de la Llibertat de Premsa”, i pensava que no cal anar gaire lluny per trobar atemptats a la llibertat d’expressió.

Avui Dia Mundial de la Llibertat de Premsa els talibans de l’especulació d’Aran m’han portat al jutjat per un article d’opinió. Almenys ara no m’han destrossat les senyalitzacions exteriors del local de quan editava i dirigia “Eth Diari” i em van agredir, curiosament eren uns altres talibans que abans anaven associats amb la mateixa família de dretes que ara va amb el nou autoritarisme subtil, vernisat d’esquerres, que pretén envair-ho tot.

A Aran hi ha por i perquè jo calli m’hauran de trencar la cara i alguna cosa més.


...

dimecres, de maig 02, 2007


El pelotazo del candidat d’Unitat d’Aran-PSC

L’Alcalde Juan Riu ha comunicat a la meva família o sigui també a mi, que m’havia posat una denuncia al jutjat per l’article publicat a “Eth Quinze”, titulat “Política i negoci” que trobareu més avall, publicat en aquest bloc el dijous 26 d’abril.

Per la meva part estem davant un procés contra la “llibertat d’expressió” i només haig d’esperar que el ‘Dossier sobre “Es Anglades”’ aparegui. I amb xifres, dades i aportant les actituds institucionals de l’Ajuntament de Vielha, del Conselh Generau d'Aran i de la Generalitat de Catalunya, més la de la Família Serrano, és pugui saber a fons tota la informació.

El ciutadà de Vielha i d’Aran en general ha de conèixer la veritat. Una veritat que demostrarem públicament en dades, per ratificar allò que jo he donat com opinió i anàlisi política.

La tesi és ben clara: Que darrera la nova opció política del dretà Juan Antonio Serrano a les llistes del socialisme aranès, hi ha un pelotazo descomunal.
...