dissabte, de novembre 22, 2014


AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ

Joan-Ramon Colomines-Companys, major d’edat amb D.N.I xxxxx i domicili a efectes de notificacions al carrer xxx, número xx, de Lleida, comparec davant aquest Jutjat i DIC:

Que ha arribat al meu coneixement que hi ha diverses investigacions penals relacionades amb el “Procés Participatiu del 9N” per la qual cosa sol·licito que s’analitzin les responsabilitats pels fets en què he participat d’acord amb les següents

MANIFESTACIONS

PRIMERA.- En diferents mitjans de comunicació apareix la notícia que la Fiscalia General de l’Estat, la Fiscalia Provincial de Catalunya i diverses associacions o particulars han impulsat investigacions penals relatives al Procés de Participació Ciutadana sobre el futur polític de Catalunya dut a terme el passat dia 9 de Novembre (en endavant El 9N).

L’organització i desenvolupament del Procés Participatiu es vincula amb la presumpta comissió d’actes que l’Estat no considera legals i jo HI HE PARTICIPAT.

Juntament amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de participació en El 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes; i finalment HE VOTAT.

En defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT una les decisions injustes del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés. Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N poguessin ser realitat.

Però em  presento davant l’autoritat judicial perquè em cal saber l’abast dels meus drets democràtics i aclarir els límits de la legitimitat i legalitat dels meus actes.

Només la més inhumana lògica pot atribuir responsabilitats a qui organitza i col·labora en un procés de participació ciutadana, però davant la certesa que existeixen procediments d’investigació en curs, comparec perquè com a ciutadà tinc dret a fer que no s’investiguin a la meva esquena uns fets en què he participat.

SEGONA.- Presento aquesta denúncia en el partit judicial de Lleida ja que va ser dins la localitat de Lleida que vaig realitzar la majoria d’actes de col·laboració amb el Procés Participatiu.

Per tot això,


SOL·LICITO que es tingui per fetes aquestes manifestacions i s’adopti la resolució judicial oportuna.


A Lleida, el dia 22  de novembre de 2014.



divendres, de novembre 21, 2014


Els conversos

Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han renegat i combatut  l’independentisme i ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.

En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més, sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President Pujol en un  Consell Nacional de CDC dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.



dimarts, de novembre 11, 2014


Avui es celebra Sant Martí i jo durant uns set anys en plena clandestinitat franquista em deia Martí. Un bon dia per votar a la Consulta del 9N. Coses del DNI, malalties varies i impossibilitat de viatjar han fet necessari que hagi hagut de votar a la Delegació del Govern de la Generalitat de Lleida. Ho he fet en un ambient tranquil i ràpid i he coincidit amb una televisió que filmava i m’ha sobtat que una jove que estava a la cua de votació estigues preocupada per sortir en imatges per les possibles represàlies, com ella m’expressava. Si fins i tot una persona que s’ha pres la molèstia, un dimarts post 9N, de desplaçar-se i votar, té por; segur que molta gent no ha votat per por. Tota una esperança pel proper Referèndum a la britànica que un dia o altre arribarà.


Imatge:  “Prenyada” de Francesc Artigau ©


dilluns, de novembre 10, 2014


El 9N ha estat un èxit total, no en tinc cap dubte. (Encara que pugui fer una anàlisi fred, a mi aquestes coses m’emocionen).

Però un cop passat el 9N i tenir-nos de mossegar la llengua sobre fets i actituds de les forces polítiques pro-consulta que han estat de pena, ara tocar revisar-ho tot.

Més igual ARA les actituds feixistes dels del PP, Ciutadans i tota l’extrema dreta, el que a mi em preocupa són les forces polítiques i les associacions que han treballat pel Dret a Decidir.

Hi ha moltes coses, diem-ne dins el “meu camp” que cal criticar. El debat dins l’independentista és del tot necessari.

Ni Convergència, ni Unió, ni ERC, ni Iniciativa, ni la CUP, ni l’ANC, ni Omnium ho han fet tot bé.

Cal revisar-ho tot.

A mi personalment que no tinc carnet de ningú, m’importa una merda certes executives nacionals que pontifiquen i donen lliçons: tant de partits com d’associacions. A nivell comarcal, de vegueria i nacional hi ha moltes coses a resoldre.




Imatge: Cartell de Jordi Calvís ©

diumenge, de novembre 09, 2014

La Consulta de la dignitat

Ja farem les anàlisis polítiques però ara expressar només un sentiment: emoció.

Tota una vida lluitant per la independència i avui sento que és un pas profund del procés. I tal com han anat les prohibicions la “consulta simbòlica amb votació” acaba sent també la “Consulta de la dignitat”.

El procés independentista no té retorn, acabarem sent lliures.


PD: Les primeres dades de participació a l’una del migdia són de 1.142.910 persones (un milió cent quaranta dos mil nou centes deu persones).

dissabte, de novembre 08, 2014

divendres, de novembre 07, 2014


Avui el meu fill Marc fa 32 anys.

El podem veure aquí amagat en una selfie dins una obra de Chul-Hyun Ahn exposada a la fira internacional “Art Taipei 2014” organitzada òbviament a Taipei, capital de Taiwan. Aquest cap de setmana el Marc és de visita express a Hong Kong i com a “típic Colomines” ara se n’ha anat al cinema.


Hem introduït el xinès a les nostres vides:


diumenge, de novembre 02, 2014

Altres petits productes editorials digitals que fem corre en el món universitari i en els instituts, bàsicament de les Terres de Lleida i Aran:


dissabte, de novembre 01, 2014



He viscut a molts llocs i avui m’ha arribat a l’ànima les paraules d’un del protagonistes de la pel·lícula “Tren de nit a Lisboa” dirigida per Bille August sobre un text de Pascal Mercier. De fet encara que ho digui el protagonista aquest parla a través del seu autor. La novel·la de Mercier escrita en alemany és una novel·la encasellada com a filosòfica, no la he llegida, però si que algunes reflexions expressades en la pel·lícula tenen molta carrega de pensament:

“... Quan abandonem un lloc, deixem allí una part de nosaltres. Ens quedem alií, encara que marxem. I hi ha coses de nosaltres que només podem recuperar si retornem a aquell lloc.

Viatgem a nosaltres mateixos quan anem a un lloc on hem recorregut un tram de les nostres vides, per molt breu que hagi estat l’estança ...”