dimarts, de febrer 28, 2006



Avui he estat anomenat “Cap de Comunicació del Conselh Generau d’Aran”.

Ha estat una jornada intensa, en la que el Síndic d’Aran m’ha presentant personalment, un a un, a quasi tota la plantilla dels serveis centrals del Conselh. Ha estat un recorregut reconfortant, de veure com un ampli grup de professionals estant creant administració nacional aranesa, cada dia.

Alternant entre despatxos, mentre acaben les obres del meu lloc definitiu, demà oficialment m’incorporaré a la nova feina.

Serà tota una aventura professional de creació de “Comunicació Institucional” transparent i tranquil·la, i sobretot una tasca de servei a Aran.

Tanta il·lusió, a casa ho hem celebrat amb un pastís de xocolata.



...

diumenge, de febrer 26, 2006

Alicia_Cytrynblum

Silvia Torralba de Canal Solidari-OneWorld va fer una entrevista, l’any passat (16/11/2005), a la periodista argentina Alicia Cytrynblum, fundadora del projecte “Periodismo Social”.

La conversa anava sobre la importància d'incorporar les veus socials en els mitjans de comunicació i oferir informacions inclusives que representin a tothom és a dir la base del que anomenem “periodisme social”.

Vull recuperar aquí dues respostes, en un període que personalment torno a reflexionar sobre la premsa escrita aranesa, que tanta falta fa. Haig de treure coratge i diners d’on calgui, per tornar a potenciar premsa escrita en aranès/occità !.


( ...)
A què et refereixes quan parles de periodisme social?
La idea és donar un pas més en el periodisme, intentar posar la font en l’espai social i articular als diaris els temes socials amb els temes importants, de política i economia.
Des de sempre, i en tots els països del món, el periodisme ha parlat del que fa el poder i ha utilitzat com a font informativa en més d'un 90% dels casos a polítics i economistes. Per això, el repte és ampliar les fonts, treballar per incloure més actors socials en els mitjans de comunicació. En la mesura que això passi hi haurà més possibilitat de diàleg públic i democràcia, però si el periodisme no dóna aquest pas estarà endarrerit respecte els temps actuals.

Parles d'incorporar les veus d'entitats, moviments socials, ONG... Significa això que periodisme social és el mateix que periodisme solidari?
La diferència es pot veure en el que ha passat els últims anys a Argentina. Al 1989 va haver-hi una gran crisi, l'Estat va començar a retirar-se de l'educació, la salut... perquè la idea era que l’esfera privada es fes càrrec de tot. La realitat és que va ser un fracàs perquè l'Estat va desaparèixer, les empreses no es van fer càrrec de la gent i la pobresa va augmentar. Però al mateix temps també va créixer el nombre d'organitzacions socials, que van passar de 25.000 a 80.000 i que sostenien socialment el país.
En aquest context, els mitjans de comunicació van començar a visibilizar la solidaritat, però només destacant la bondat de la gent i sense relacionar el seu treball amb aspectes socials i polítics. Els diaris tenien seccions específiques sobre les accions solidàries i aquestes seccions o suplements les fèiem nosaltres, el nostre grup de periodistes socials.
En aquest temps vaig entrevistar més de mil líders socials i vaig veure que el fet que algú sigui bo o no és una opció personal, no social. No és que els moviments socials siguin bons, sinó que són actors que s'articulen en xarxes i que tenen alguna cosa a dir. Incloure les seves veus en els temes de política i economia, en les pàgines principals dels diaris, és periodisme social.
( ...)



...

divendres, de febrer 24, 2006



Visc amb una fan de Harry Potter, la meva “Hormiga Atómica” com ella mateixa s’ha autodefinit algun cop per escrit, en el seu blog. Als catorze anys, la “HA” ha flipat per aconseguir puntualment l’exemplar de l’últim lliurement de la nissaga, en una de les llibreries de Vielha.

Mireu per on: mal servits de tota mena de llibres aquí als Pirineus occitans, però l’edició de l’últim “Potter”, en espanyol i en català, ha estat puntualment a la cita a Aran.

La col·lecció de Harry Potter està traduïda a unes 60 llengües, però no hi ha cap traducció a l’occità, ni en les seves variants dialectals, tampoc evidentment en aranès. I no deixa d’ésser un símptoma de la malaltia profunda que té l’occità. Una malaltia triple: un problema d’unitat de la llengua, un problema de gestió dels recursos culturals i falta d’una visió moderna de com recuperar i potenciar una llengua “trossejada” d’una nació sense estat.

Un nen o nena aranès o un jove o una jove aranesa o un adult o adulta aranesa no pot llegir uns llibres de tan èxit, com són el món de Harry Potter, en la llengua pròpia d’Aran. Em preocupa molt aquesta mancança com “animador cívic i cultural” i sento que s’hi ha de posar remei. No sé com encara, però hem de respectar la nostra cultura tradicional, impulsant a la vegada una visió més moderna, nova i d’àmplia audiència de la cultura contemporània, tant la popular com la culta.

Tenim un important problema de relació i funcionalitat de tots els dialectes de l’occità, incloent-hi els fonamentalistes de totes les versions, també tenim problemes amb el català i l’intent de desmuntar-lo en parcel·les, com inventant un “idioma valencià” i no potenciant-lo com una variant dialectal.

M’agradaria veure la cara dels peperos i psoeros talibans, quan s’han sentit violats en la “indisoluble unidad de la lengua española” quan s’han trobat que l’últim Harry Potter en español, s’ha editat en tres edicions i versions diferents: una per a la península ibèrica, l’altra per a Amèrica del Sud i l’altra per a Mèxic i el mercat hispà dels Estats Units, talment com si es tractés de tres llengües diferents.

El fenomen Harry Potter és un miracle que encara no sé com funciona, però només sé que a casa, quan hi ha lectura maratoniana de Potter hi ha silenci diem-ne d’estudi, i ningú violenta i posa en risc l’ordinador familiar, baixant pel·lícules del màgic heroi, a traves del maleït e-Mule. Gràcies Harry !.


...

dijous, de febrer 23, 2006


Un dia vaig tenir una petita il·lusió, no va ésser res material, sinó simplement l’anomenat “Canal Solidari”, que forma part del canal “OneWorld”, em va acceptar com a “Periodista social”.

No és cap nomenament, ni cap especial oferta per estar registrat, ni res de res especial, simplement és enquadrar-me en un grup de gent de comunicació amb una forta matriu personal de compromís social.

En el meu cas, a més, faig i he potenciat un periodisme que acompanya processos de recuperació nacional de cultures i Nacions sense Estat. I això que significa?. Doncs simplement, que el compromís del periodista és, a més d’informar contrastant, el de participar de processos de reconstrucció de cultures.

Per exemple, amb Eth Diari fer de “Periodista social” va ésser crear un producte periodístic a la Val d'Aran que significava un revulsiu de premsa escrita amb un model i estil de periodisme directe amb un tractament editorial a favor de la “netedat” de l'administració pública i de la difusió de l'aranès en tots els àmbits, sobretot en temes internacionals. També significà un treball lingüístic per modernitzar l'aranès estàndard.

En definitiva és tractava de posar una pedreta, en un futur i necessari, espai de comunicació occità.

És possible fer tot això des de publicacions realitzades des de fora d’Aran però adreçades al lector aranès?.
És possible fer tot això en alguna altra llengua que no sigui en aranès/occità?
Té sentit publicacions en castellà, com “Aran información” feta des de Barbastro, o com “Aran ath dia” feta des de Lleida?.

Son qüestions de llengua i qüestions de territorialitat en la presa de decisions, que sinó saben afinar bé, ens podem trobar amb productes editorials que parlen com a veïns que ens observen des de la llunyania i el que això comporta de falta d’autenticitat periodística.

Cal fer-ne una reflexió profunda.



...

dimarts, de febrer 21, 2006















De bon començament, vaig donar el meu suport personal a la plataforma "Som una nació i tenim el dret de decidir", també vaig escriure diferents textos en aquest Diari Cívic posant en evidència la necessitat de reconèixer la identitat nacional aranesa i la nació occitana, com òbviament la catalana.

Però m’he adonat que no hi ha manera que des de Catalunya entenguin de que va això de la Val d’Aran. Sorprèn molt veure militants dels drets nacionals i que no entenguin l’altra nació de Catalunya.

Ja sé que tenim aranesos a Catalunya que fan una política nefasta com ambaixadors dels drets d’Aran, també sé que aquests mateixos claudiquen una i una altra vegada de la seva llengua i com uns “provincians malalts” llepen al català per alguna prevenda que no poden aconseguir al seu País; i tot aquest afluixar, crea una imatge nefasta perquè és respecti Aran.

D’entrada, des de la Generalitat de Catalunya hi ha una discriminació de l’aranès en les seves plataformes de comunicació, com les webs oficials.

Però com potser que la plataforma "Som una nació i tenim el dret de decidir" publiciti el seu Manifest fundacional en català, alemany, anglès, espanyol, francès, italià i portuguès i s’oblidi de l’aranès?

Que els defensors actius de la llibertat oblidin Aran, és delicte!!!.
Tota una barroeria democràtica.


...

divendres, de febrer 17, 2006






S’ha mort Francesc Ferrer i Gironès


Un record afectuós a un lluitador pels drets nacionals dels Països Catalans.

En un moment d’enorme agressió contra la nació catalana, contra la nostra escola i contra la llengua catalana -a Catalunya i al País Valencià-, trobarem a faltar a una persona com Ferrer.

Em produeix una enorme ràbia i amargor, perdre un valuós militant del País i de la llibertat.

Acompanya’ns Ferrer, des d’on sigui, en el nostre camí de plenitud!.

.....In memoriam

.........................CANÇÓ TRISTA

.........................Era un pobre teixidor
.........................que teixia, que teixia,
.........................era un pobre teixidor
.........................que teixia nit i dia.
.........................Teixia un somni d'amor
.........................que era un cel de poesia;
.........................per trama pena i dolor
.........................per urdit, goig i alegria;
.........................el seu cor per obrador;
.........................per tela la fantasia ...
........................Era un pobre teixidor
........................que teixia! que teixia!

........................Mes l'amor és un traïdor,
........................tot engany i picardia;
........................obre l'ala al bo i millor
........................i s'allunya amb el nou dia.
.......................I ara el pobre teixidor
.......................ja no canta com solia
.......................gira els ulls en la foscor
.......................i li sembla que somnia;
.......................i morint-se de tristor
.......................troba dolça sa agonia ...
.......................Era un pobre teixidor
.......................que es moria! que es moria!


Apel·les Mestres


...

dimecres, de febrer 15, 2006

VIVÉNCIA ARANESA DENÚNCIA LA DISCRIMINACIÓ DE L’ARANÈS EN EL NOU BLOC DEL PRESIDENT MARAGALL



CARTA OBERTA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT

Benvolgut President de la Generalitat, Pasqual Maragall;

Acabeu de presentar en públic l’inici d’un nou bloc a internet, en aquesta presentació oficial heu volgut donar-hi una dimensió política i institucional el que simplement hauria d’ésser un dietari personal on line, per tant el que presenteu té un alt valor simbòlic i així ho hem valorat.

Com associació cultural i cívic “Vivéncia Aranesa” hem llegit la primera entrada del vostre bloc, denominada “Reflexionar per construir presents” i la sorpresa ha estat veure que aquesta entrada estava reproduïda en català, castellà, gallec i basc.

Benvolgut President, és d’escàndol que us hàgiu oblidat l’aranès. Us heu oblidat ni més ni menys, una de les llengües oficials dels territoris que en sou President.

Si només hagués estat el vostre bloc en català, seguiria la tònica de discriminar l’aranès que la Generalitat de Catalunya fa en la seva web oficial i que vós hi torneu en l’anomenada “Web del President”, però el menyspreu de la llengua pròpia d’Aran encara queda més de relleu quan utilitzeu altres llengües en l’entrada d’inici del bloc, que a més, marca una visió programàtica del nou diari del President.

Com associació cultural i cívic “Vivéncia Aranesa” ens molesta qualsevol degradació de la figura institucional del President de la Generalitat, com ens molestaria qualsevol degradació de la figura institucional del President d’Aran o sigui el Síndic Generau, però això no treu que critiquem les vostres actuacions i pensem que a la pràctica no esteu defensant els drets lingüístics d’Aran i us en demanen la reparació.

Si el President de la Generalitat no en dona exemple, com voleu que transmetem a la ciutadania de Catalunya, els nostres drets lingüístics aranesos i el seu respecte?

Bona sort President en l’aventura d’aquest diari personal, però no deixeu que us l’escrigui un servei de premsa, feu-lo vós, per no trair l’esperit de civilitat i de llibertat de l’univers dels blocs. Si només voleu fer propaganda, millor hauria estat utilitzar una alta mena d’eina de comunicació, com associació cultural i cívica ens preocupa qualsevol instrumentalització de la cultura d’internet, per això fruïu de dir la vostra directament.

Cordialment,
Joan-Ramon Colomines-Companys
President de l’Associació VIVÉNCIA ARANESA
http://vivenciaaranesa.blogspot.com



...

dimarts, de febrer 14, 2006



A partir d’avui el President Maragall diu que farà un BLOG, o diem-ho de forma catalana: un BLOC. Espero que realment el faci ell, no passi com aquell article que li vaig publicar a “Eth Diari”, una vegada que com a candidat va venir de visita a Aran, i al donar-li personalment les gràcies, no en tenia la mínima punyetera idea de què li parlava.

-Si li escriuen, almenys que ho llegeixi. Vaig pensar, summament molest, per l’afer.

La veritat és que és molt normal que els Presidents i els alts càrrecs institucionals de les democràcies del món, tinguin equips de “comunicació institucional” que preparin textos, declaracions i discursos. Als Estats Units, la Casa Blanca té un departament enorme de “comunicadors i periodistes” que fan aquesta funció. Un lloc envejable per a treballar-hi, almenys per a mi.

Jo mateix, durant anys vaig treballar per tota mena de polítics, dins de l’òrbita del centre-esquerra andorrà, català i aranès, preparant textos.

Però penso que els Blocs haurien d’ésser una altra cosa. Un dietari personal, fins i tot especialitzat en política, hauria d’ésser més personal.

Sé que costa molt fer-ho personal, perquè els que t’envolten és molesten si parles d’ells o d’elles, però un dietari escrit honestament, reflecteix el que un és de veritat. I conèixer el batec personal d’una persona, és molt important.

Per això, que els partits catalans, com abans havia fet Convergència o fa uns mesos ho fa el PSC, animi als seus càrrecs públics a fer Blocs, pot acabar se’n grotesc. A alguns ho fa el cap de premsa, d’altres és un intercanvi de textos de correligionaris i el cas més patètic, li fa la dona.

Llibertat per a tothom: però desnaturalitzar els “dietaris on line” és una altra manera de contribuir a la confusió i desnaturalització del llenguatge i la comunicació.


...

dilluns, de febrer 13, 2006

Brossa

El passat dissabte és va celebrar a Tolosa de Llenguadoc la trobada anyal dels Presidents dels diferents territoris que formen part del que s’autoanomena “Euroregió Pirineus- Mediterrània”. Esgarrifa veure com aquest organisme i la pròpia trobada està d’esquena a la realitat occitana.

De fet, és que ni tant sols és reconeix res que sigui occità, qüestió que haurien d’aportar la gent de les “regions” de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, però tampoc res d’aranès, que haurien d’aportar els catalans. Vull dir els governs d’aquestes “estructures regionals franceses” dins la Nació Occitana, i la Generalitat de Catalunya respecte Aran, són els que no aporten res.

Aquí no hi ha espanyols que retallin drets nacionals, són els propis catalans, en concret el Tripartit, que fa volar coloms sobre Aran en discussions estatutàries, però és incapaç, a la pràctica, de reconèixer la Val d’Aran i les seves Institucions d’Autogovern com a membres singulars en aquesta “Euroregió Pirineus-Mediterrània”.

El President Pujol també va jugar a la “puta i la ramoneta” i en la “Comunitat de Treball dels Pirineus”, la Vall d’Aran era invisible, tant invisible com ara també ho és, amb el govern Maragall.

Això ha de canviar i aquest canvi a mi m’agradaria potenciar-lo de forma unitària, transversals, comptant amb totes les sensibilitats polítiques, socials i culturals d’Aran.

Però és possible aquesta unitat d’acció?

De moment, només cal rellegir l’article periodístic de Paco Boya, titulat “L ’Euroregió del Pirineu” ( 03/09/2003) per adonar-nos que hi ha aranesos que sembla que s’han equivocat de País i que exerceixen d’espanyols reconsagrats, potenciant una “euroregió” que ratifica el “migjorn francès” i fan desapareixa els seus conciutadans.

Tot aquest doble o triple llenguatge de polítics que neguen Aran, de fet i per escrit, fa impossible intentar res conjunt.

D’entrada: No plorem més pel que no ens donen els espanyols, els francesos i/o els catalans i desmuntem, amb força i eficàcia, el discurs colonial que surt des de dins d’Aran i la resta d’Occitània.



...

dimecres, de febrer 08, 2006

Sra_Botella_de_Aznar

Ens hauria de preocupar molt a Aran, l’intent provat de que el fonamentalistes catòlics i nacionalistes espanyols anomenats “Legionarios de Cristo” volen desembarcar al País.

Ja ho comentava ahir, i cal posar-se les piles perquè és una operació del PP en que la gent de segones residències a Aran, capitanejades per la Sra. Botella, esposa d’Aznar, intenten i ho intentaran en el futur, muntar uns estudis universitaris, una escola privada i una espècie de mitjà de comunicació en espanyol.

La perillositat de tot això, és que poden comptar amb la complicitat de neo-franquistes de Vielha i amb els polítics araneses que constantment flirtegen amb la política més rància i antiaranesa que és dona a Vielha, Les i Naut Aran.

A Vielha hi ha hagut reunions de “Legionarios de Cristo” amb militants d’Unitat d’Aran-PSC.

Que estan acordant?. Qui participa a les reunions?


...

dimarts, de febrer 07, 2006

S’està intentant reobrir l’estació aranesa d’esquí de la Tuca, tot un projecte de revitalització econòmica, turística i esportiva, que fa molts anys que s’intenta. Ara sembla que s’està reconduint el projecte i l’empresa Tucarán de Madrid, n’ha presentat l’avantprojecte a l’Ajuntament de Vielha.

A més de les instal·lacions d’esquí, el projecte representarà tota una enorme operació immobiliària i hotelera, a més de construir un complex universitari.

Em vull fixar ara, en això del “Complex universitari”.

Sorprèn la potenciació d’aquests equipaments universitaris, però benvinguda sigui qualsevol iniciativa d’estudis superiors a Aran.

El que a mi em preocupa són els continguts d’aquests estudis universitaris, sobretot pel que s’ha anat saben, ens podem trobar uns estudis totalment desarrelats del país que els oferirà. Ens podríem trobar que qualsevol universitat madrilenya s’instal·li en aquests equipaments, absolutament d’esquena a la realitat nacional d’Aran i no cal dir d’Occitana. (És parla de la universitat dels “Legionarios de Cristo”: “Universidad Francisco de Vitoria”, centre adscrit a la “Universidad Complutense” de Madrid).

S’haurà de fer un seguiment minuciós de tota aquesta operació, perquè només faltaria que un Ajuntament aranès avalés tota una operació de colonialisme cultural d’aquesta envergadura.

Estic parlant del projecte de la Tuca, que quan funcioni, no quedarà ni rastre d’uns polítics municipals que avui s’estan fent un tip d’espanyolitzar la cultura aranesa, i que precisament aquest seria el seu màxim monstruós llegat cultural.




...

dijous, de febrer 02, 2006



L’actual Govern de la Generalitat de Catalunya , el que s’anomena com a “Tripartit”, està realitzant múltiples passes, unes públiques i unes altres entre bastidors, per acabar incloent a la Val d’Aran en una vegueria compartida dels Pirineus catalans.

La reivindicació aranesa majoritària és que Aran no s’ha d’incloure en cap divisió territorial de forma compartida, sinó que hi ha d’haver una vegueria que coincideixi amb la comunitat nacional aranesa. (El document sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia i Aran que va ésser consensuat per tots els partits polítics d’Aran, el Conselh, tots els Ajuntaments i sectors de la societat civil, expressava inequívocament aquesta reivindicació).

Caldrà una autèntica mobilització sobre aquest tema, per aconseguir-ho.

De moment el Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero va en una línia contraria, provocant constantment a Aran, perquè utilitza les vegueries encara no aprovades en les seves propostes, com per exemple ara en el "Pla Únic d’Obres i Serveis" (PUOSC) de l’any 2006. Evidentment, en aquestes propostes, Aran esta inclosa amb la fantasmagòrica “vegueria de l’Alt Pirineu i Aran”.

S’haurà de fer un seguiment molt acurat del que està passant, no quedar-nos anestesiats i no ésser submisos, perquè participar d’una manera o un altra en l’ordenació territorial de Catalunya tindrà unes repercussions a curt, mitjà i llarg termini molt importants.

La futura “Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya” i l’encaix d’Aran en aquesta ordenació, no ho podem deixar només als “polítics professionals” perquè segur que prendrem mal. De moment, ja veiem que algun alcalde aranès juga amb les cartes marcades.


...