dijous, de desembre 27, 2012

divendres, de desembre 21, 2012

dimarts, de desembre 18, 2012


Colles pel sí

Els politics ja fan la seva feina i l’acord de govern amb el referèndum d’autodeterminació  a la vista, ja és una realitat.
Ara som la societat civil que ens hem de mobilitzar per aconseguir, des d’avui, més adhesions al .
No s’ha d’esperar més.
Hi ha múltiples iniciatives. Jo participo a les “Colles pel sí”, que són grups unitaris i transversals de persones preparades per difondre l’argumentari del sí pel tot el territori. (Conferències, seminaris, tertúlies, cafès, coca-coles, parelles pel sí, sessions tupperware ...).
Jo només em dedicaré a Ponent i des del 7 de gener no ha de quedar ni un poble, barri, entitat, o família, sense el seu petit acte de divulgació.
Desprès ja vindran les grans campanyes publicitàries, però el boca a boca, l’argumentació documentada i apassionada, cara a cara, és imprescindible en aquesta mena de processos.
El 7 de gener 2013: Manifest, full de ruta i revista.
Recorda, no deixis per una campanya de referèndum, allò que pots fer un any abans. Comencem .....

dilluns, de desembre 17, 2012


MEMÒRIA D’ACTIVITATS de l’any 2012
de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS
de la Universitat de Lleida


L’any 2012 per a l’Associació universitària  AMICS de LO CAMPUS  de la Universitat de Lleida (UdL) ha estat l’any de la coedició de la publicació LO CAMPUS, l’any de la planificació de les seves activitats dins d’uns programes propis ben delimitats i l’any de l’obertura de l’associació de  la UdL a tot Catalunya, promovent el seu registre a la Generalitat de Catalunya.

ACTIVITATS i PROGRAMES


1. Coedició de LO CAMPUS i Suplements

Com s’havia marcat de manera fundacional AMICS de LO CAMPUS ha continuat participant en la coedició del periòdic universitari de les Terres de Lleida i Aran: LO CAMPUS. (www.locampus.cat).

L’altre coeditor de LO CAMPUS és l’associació cultural i cívica de la Val d’Aran: Vivència Aranesa. Aquesta associació a traves del seu “Programa Loïs Alibert”
-especialitzat en la intervenció als mitjans de comunicació i premsa universitària-, ha assumit la part logística de la publicació mentre AMICS de LO CAMPUS n’assumeix la part intel·lectual.

Durant l’any 2012, en edició de paper i en versió digital s’han editat els següents números : de LO CAMPUS els números 16, 17, 18 i 19. I els Suplements : LO CAMPUS MÈDIC (números 8 i 9), LO CAMPUS BARRIS  (número 3), CLÀSSICA (número 6) i ER ESTUDIANT (número 13).


2. TUS : el Projecte i la revista

S’ha iniciat un nou projecte de periodisme en llengua anglesa (90%) i catalana (10%) realitzat simultàniament i conjuntament per universitaris del Regne Unit i per estudiants de la Universitat de Lleida. Aquesta nova publicació es denomina: “TUS, The University Student / L’universitari”. I té com a sub-capçalera “A Catalan / English Joint Project of University Independent Journalism”. Usualment, tant el Projecte com la Revista la coneixerem per TUS, que  és l’acrònim de la denominació de la revista en anglès.

AMICS de LO CAMPUS en serà el responsable principal i inicialment aquesta publicació la realitzarem entre la nostra associació universitària i estudiants i dues “Societies” (l’equivalent anglès: d’associació universitària) de la Cranfield University d’Anglaterra. Aquesta universitat anglesa té avui un acord de col·laboració conjunt amb la UdL pel qual els estudiants d’ETSEA poden obtenir una doble titulació, desprès de cursar-hi un any a Cranfield University. Forma part dels programes de mobilitat d’ETSEA, encara que també hi ha participat estudiants d’altres Escoles i Facultats, com la de Medicina de la UdL.

L’any 2012 del Projecte TUS s’han fet els primers contactes entre estudiants  i s’ha començat a dissenyat un “numero zero” com a eina per aconseguir complicitats. Començant pel disseny de la Capçalera. (Disseny que va obtenir una ajuda econòmica de cinc cents euros de la UdL).

També s’han posat les primeres bases d’un Consell Assessor amb ex-alumnes de la UdL que han estudiat a Cranfield. Obrint també un procés de recerca de patrocinadors i d’ajuts econòmics. Procés avui lent i complex.


3. Programa “Suport a les Associacions universitàries de la UdL”

AMICS de LO CAMPUS seguint el seu pensament de “... que potenciar les associacions de la UdL és potenciar una universitat més cívica ...” ha estructurat un programa per potenciar totes les associacions de la UdL.

Aquest 2012, a part del recolzament intel·lectual a les associacions de la UdL per fer-les més protagonistes en la comunitat universitària, s’ha posat a la pràctica el seu suport en divulgació i s’ha pactat espai a LO CAMPUS, perquè les últimes associacions registrades a la UdL es presentessin. S’han invertit dos mil quatre-cents  euros en els publi-reportatges.

Les associacions presentades aquest any han estat: 1. Associació d’alumnes i exalumnes del Programa Sènior de la UdL. ( A LO CAMPUS 16). 2. AECSAcat - Associació d’Estudiants de Ciència  i Salut Animal de Catalunya (LO CAMPUS 18). 3. ABiL – Associació de Biotecnòlegs de Lleida (LO CAMPUS 19).


4. Programa “Doble compromís: Treballar i estudiar”

L’objectiu d’aquest novell programa, iniciat aquest desembre de 2012, és el donar suport  als estudiants que estudien i treballen. També com un subobjectiu és donar suport als estudiants sèniors de la UdL que fan estudis reglats en aquesta universitat i també treballen.

Aquest programa culminarà amb la potenciació d’una nova associació universitària a la UdL.

La primera activitat és fer un registre dels estudiants que treballen a la UdL.


5. Legalització a nivell de tot Catalunya de l’Associació

Enguany l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS amb el nom oficial d’Associació Universitària Amics del Periòdic LO CAMPUS ha estat inscrita al Registre de la Generalitat de Catalunya. Amb seu a Lleida  i amb el número d’inscripció: 48889 – J/3. n

Lleida, desembre de 2012

dimecres, de desembre 12, 2012


Campanya d’ajuda econòmica
a la premsa universitària independent
de les Terres de Lleida i Aran :

Tota la col·lecció  en paper
de LO CAMPUS (19 números)
i Suplements Goodbye Institut (secundària),
CLÀSSICA (gent gran que estudia),
LO CAMPUS MÈDIC (divulgació mèdica i promoció de la salut),
ER ESTUDIANT (comunitat educativa d’Aran)
i LO CAMPUS BARRIS (veïnatge i universitat),
tot  per  50 euros.

Fes l’encàrrec:   ajuda@locampus.cat

dimecres, de novembre 28, 2012


Tot estava preparat per tirar endavant una publicació adreçada a la militància nacionalista catalana per reflexionar de manera plural sobre el procés nacional cap a l’Estat propi. La publicació es denominava:  “TN, Transició Nacional”.

De cop tot es precipita, en menys de sis mesos la qüestió independentista estava a tots els diaris, emissores i televisions. Llavors la publicació, no tenia sentit que anés al darrera del que ja tothom parlava i llavors va passar a denominar-se : “L’independentista”.

Desprès de les eleccions al Parlament i dels resultats, no queda clar que es necessita editorialment per dinamitzar el debat entre la militància nacionalista catalana. Debat que crec, fa molta falta.

Tots aquests dubtes editorials, acaben sent una petita metàfora d’on som avui : Un Parlament més sobiranista, més suports pel referèndum i ningú fort per liderar el procés.



dilluns, de novembre 19, 2012

dijous, de novembre 15, 2012


Sóc l’únic del nacionalisme català de govern, que veu que cal un canvi radical en el tractament dels temes socials?

Si és un núvol, perquè hi veus una tortuga?

dimecres, de novembre 14, 2012


Avui, com a tota l’Europa social, la de les classes populars,  expressem les nostres fermes reivindicacions contra les “Retallades”. Una pura salvatjada al poble, al poble senzill.
El President Mas, tant coratjós amb la qüestió nacional catalana, ha de donar un gir total en les temàtiques socials.
Qui els veu ara : insensibles als drames econòmics i a la pobresa !!!.
Desprès de les eleccions, desprès de que es treguin del damunt la facció fonamentalista de la paràsita democràcia-cristiana i quedar-se amb l’honesta, el President Mas ha d’escoltar el clam popular i ha d’obrir un període excepcional de suport i mobilització d’atenció social. Cal un PLA SOCIAL URGENT, amb majúscules, i s’ha de potenciar des de la Generalitat de Catalunya amb solucions concretes per avui. Tothom s’ha de sentir recolzat i atès per les nostres institucions nacionals.
Des del “nacionalisme català de govern” s’ha de voler construir una Europa social i més justa. El “sobiranisme de govern” ha de donar aquest salt qualitatiu per triomfar i seguir mantenint un sòlid Estat del Benestar.
També s’ha de triomfar moralment i esteu perdent el valor social.
Hòstia !!!, no podem arribar a la independència amb unes classes populars ofegades del tot !!!.

diumenge, de novembre 11, 2012

dimecres, de novembre 07, 2012


Avui el meu fill Marc fa 30 anys.
No deixa d’impressionar-me l’edat, perquè em col·loca  a la pura realitat, que  és que jo ja m’he fet gran.
Em sembla que no faig ni una sola cosa que la societat atribueix a la meva edat. I això, que és un agosarament i una aventura diària, m’ha portat que ningú em tingui ni el més mínim respecte per sènior.
O ets col·lega jove o ets sènior,  però sembla que no existeix el “col·lega sènior”.
Això és una espiral, que fa que no estiguis bé amb els teus companys i companyes de classe o de l’hospital, perquè el que necessitaries és divertir-te amb "els" i "les" profes o metges o infermeres, però això seria mal interpretat, a part que molts són uns “plastes” i uns ”antics”, vernissats de progrés, uns avorrits integrals. Encara que segurament, l’avorrit sóc jo.

dimarts, de novembre 06, 2012


Des de fa molt de temps els aparells interns dels partits no els suporto. I menys els aparells dels partits provincians i insegurs, per tant que actuen com autèntics mal parits.

Serà impossible obri un procés d’autodeterminació, obert a tothom, il·lusionador per a sectors plurals i que a la vegada tinguem capitans xusqueros enterbolint tot el procés, simplement per una minúscula notorietat de merda .

Els anglesos en medicina i en altres especialitats, tenen un conjunt de paraules que són “Watchful Waiting”, que es com “Espera Vigilant”. I és tal com jo estic ara: “En espera vigilant”. Esperant que passin les eleccions, -en les que segur guanya el plural dret a decidir-,  per contribuir a organitzar centenars de persones, de tots colors, per entusiasmar a la gent cap a la seva llibertat nacional. Tenint la independència a la cantonada.

dijous, de novembre 01, 2012


Cada dia, com un ritual, obro els comptes bancaris online de les entitats culturals i universitàries que presideixo, demanant als Déus i als meus familiars emblemàtics morts, que la Generalitat de Catalunya m’hagi fet les transferències dels diners que ens deuen, des de fa temps, per poder pagar les despeses diàries. I cada mes com avui, en comptes de les transferències hi ha el cobrament o del manteniment de la llibreta o de qualsevol abusiu pagament que directament ens cobra l’entitat bancària, que malgrat la publicitat, no té cap mena d’ànima.
Mai hem estat tant agafats econòmicament com ara, ja no sé com animar a la gent i fer-la treballar. Ni que hàgim de fer les publicacions escrites a mà i tornar a la militància cultural més estricte, ningú farà callar la premsa independent a Lleida.

dimarts, d’octubre 30, 2012


Un no rotund a que cap partit polític manipuli a LO CAMPUS

Si llegiu els següents parells d’e-mails, entendreu la historia demencial de com s’intenta condicionar a la premsa independent i professional :

E-mail 1 adreçat a la redacció de LO CAMPUS :

Benvolguts,

Tal com li he comentat al Joan Ramon, enguany tenim un pressupost molt ajustat. 

La direcció de campanya em diu que entraria en el pressupost un quart de pàgina (400 euros) amb la condició sine qua non d'incloure una entrevista amb el candidat, tal com ens ofereixen tota la resta de mitjans locals i comarcals amb els que tanquem publicitat, independentment de la mida dels anuncis.

Esperem que puguem arribar a un acord de col·laboració.

Restem a l'espera de la seva resposta.

Cordialment,
Rosa Rubió
Responsable de premsa i comunicació de la Federació de CDC a Lleida

---------------------------


E-mail 2 del director de LO CAMPUS :

Benvolguda Rosa Rubió,
Necessitem ajuda econòmica per funcionar, però nosaltres fem periodisme i cap director de campanya ens dirà quin ha d’ésser el nostre treball redaccional.

Si els altres mitjans de comunicació escrita ho fan, és el seu problema, nosaltres de cap manera farem una entrevista a un candidat per un anunci, sinó porta un format de publireportatge i a més és pagat.

Renunciem a cap anunci de CiU perquè és condició sine qua non a LO CAMPUS fer premsa lliure.

Suposo que sou conscient que heu obert una polèmica que també formarà part del debat electoral.
Salutacions,
Joan-Ramon Colomines-Companys
Director de LO CAMPUS



dijous, d’octubre 25, 2012


La guerra bruta entre les famílies del PSC a Ponent està en plena efervescència.
Últimament, en la mateixa línia, s’hi ha afegit el Grup Segre que ha disparat en bala contra el Rector de la Universitat de Lleida (UdL) buscant el seu desprestigi. De fet el Rector s’ho ha buscat a pols, però ..... haureu de llegir el proper LO CAMPUS per saber de que va la cosa. (Surt el 18 de novembre en digital i paper).

Lamento decebre-us, però com menys escric en aquest blog vol dir que més, i més, escric en altres llocs o sigui a l’univers LO CAMPUS.

És apassionant investigar el rere fons del poder acadèmic i comunicatiu de Lleida i de Catalunya en general, i no cal dir del poder polític. Desemmascarar la mentida del poder és un orgasme.


















Els Mossos d’Esquadra novament cridats pel Rector a la porta de la Facultat de Lletres de la UdL, no deixant entrar als alumnes i professors en l’acte Inaugural del curs acadèmic. Hi havia una tria selectiva : si duies el carnet de la UdL i volien, entraves, i si duies el carnet de la UdL i NO volien no entraves. Tota una paradoxa i una discriminació feta per l’aparença física. En vestit de senyor i vestit jaqueta de senyora t’era més fàcil entrar, és la típica criminalització del jove. Que mal dirigits estant els Mossos d’Esquadra a Ponent !!!.

dijous, d’octubre 18, 2012


S’ha sabut que ha mort Sylvia Kristel, l’actriu holandesa de la fabulosa pel·lícula eròtica francesa Emmanuelle. “Fabulosa” per “fabular”, encara que té una certa qualitat.

La pel·lícula filmada  el 1974 es calcula que l’han vista més de 300 milions d’espectadors, a part de les inevitables seqüeles i de còpies totalment  friquis.

Qui no recorda l’elegant senyora engalanada amb mini corseteria de puntes i qui no recorda aquells sillons de vímet amb uns enormes respatllers amples com un ventall obert. Sembla que centenars de llars i cases de barrets de tot el món, varen comprar cadiratge de vímet.

La varen qualificar com a peli X encara que no tenia res de porno, però va ésser l’eterna fantasia light de molts i moltes, inclòs jo evidentment.

Cal no oblidar la música i les cançons del film, que va composar i cantar Pierre Bachelet, perquè són fonamentals en l’eròtica de tota l’atmosfera que l’actriu Kristel va saber crear. De fet no va crear res, simplement va ser ella mateixa, tant de presencia com de la frescor en el que feia. O sigui estava com quan et menges un gelat de maduixa.

dimecres, d’octubre 17, 2012




Un dels meus músics contemporanis que més m’agraden : 
Michael Nyman

dimarts, d’octubre 16, 2012


Verklärte Nacht 
Nit transfigurada

Dos éssers, sols, caminen per una arbreda nua,
la lluna llisca amb ells, és un niu de preguntes.
La lluna llisca plena damunt els roures alts,
cap núvol li fa ombra, i un cel fosforescent
malda per fulgurar entre les negres branques.
I dins aquesta nit parla una veu de dona:

“He de tenir un infant, però no és pas teu;
essent tan miserable, camino al teu costat.
És contra mi mateixa que he fet un tort tan gran.
Em vaig malaguanyar, vaig perdre l’esperança,
però no pas el desig, pesant com una llosa,
d’haver un fil de vida, de la joia i els deures
de la maternitat. Vaig tenir prou coratge
per deixar, sens vergonya, estremir-se’m el cos
amb el desconegut a qui jo vaig donar-me,
i això va fer-me, encara, que em sentís beneïda.
Vet aquí com la vida així es pren la revenja:
ara que t’he trobat, ara que jo voldria…”

Ella, en contorbar-se, esguarda cap enlaire.
La lluna miralleja, resplendent, bo i deixant-li
la seva cara fosca tota plena de llum.
I dins aquesta nit parla la veu de l’home:
“No deixis que aquest pes, que aquesta gravidesa
i la culpa que sents t’enfonsin l’esperit.
Ara guaita només com brilla l’univers,
com tot al voltant nostre s’encén i guspireja,
com vas nedant amb mi en una mar glaçada,
com neix una escalfor que ens salva i regenera,
camino cap a tu, camines cap a mi.
Aquesta sola flama transfigurarà el fill,
que no em serà estrany, nascut de mi i per mi,
i ets tu qui l’ha encesa, de tu em ve l’esplendor,
i per amor de tu em tornaré un nen.”

Ell l’abraça i davalla als malucs poderosos,
units ambdós pel bes, en un sol alenar.
Dos éssers, sols, caminen dins una nit ben clara.

--------

Poema de Richard Dehmel (1863-1920)

- Traducció de Josep Pujol i Coll 
- Fotografía (1905) 
del poeta alemany Dehmel feta per Rudolf Dührkoop (1848-1918)
- Amb aquest text Arnold Schönberg
va compondre un apassionat Sextet de Corda. (Op. 4 / 1899).


dilluns, d’octubre 15, 2012


Avui els escocesos ja han aconseguit oficialment, el poder convocar un referèndum legal sobre el dret a l’autodeterminació. En aquest cas Chapeau -barretada- al govern britànic.

Avui també es commemora els 72 anys de l’afusellament del nostre President Lluis Companys. El millor homenatge és continuar lluitant per la nostra llibertat.

Comentari domèstic :
El meu segon cognom és “Companys” i sempre ha estat una important responsabilitat emocional. A més, sempre m’he sentit més “Companys” que “Colomines”. Per això, aquesta collonada buscada per mi, de tenir un sol cognom “Colomines-Companys”. De fet no és pel President, sinó per honorar a la meva mare.

diumenge, d’octubre 07, 2012


Tenim unes eleccions a la cantonada, jo em mantinc logísticament al marge. Encara que caldria votar a qualsevol opció defensora del dret a decidir.

El que no vull quedar-me al marge serà l’aconseguir el referèndum a l’autodeterminació primer i desprès defensar l’opció de la independència de Catalunya.

Ja ara, cal muntar un entramat, intern i extern, per difondre els valors positius del sobiranisme per Catalunya. Hi hauran d’haver centenars d’iniciatives militants, transversals i unitàries.

 Aquí teniu dues d’aquestes iniciatives : una adreçada a lectors llatinoamericans i una altra  adreçada als catalans. Son dues modestes iniciatives editorials per contribuir una mica a fer bullir el debat a la xarxa i al carrer.

1.
Bloc : “CATALUÑA nuevo Estado de Europa  / Foro para Latinoamérica”   http://catalanlatino.blogspot.com
Complementat amb un Newsletter lligat al bloc,  enviat de manera personalitzada a dinamitzadors polítics i culturals de Mèxic, Argentina i Xile.










2.
Publicació : “L’independentista” (en paper i digital). [Projecte en marxa]







------------------------------------

La campanya del referèndum, que ja ha començat, és nacional, estatal i internacional, però a més a la teva escala de casa. Tu mateix.


dijous, d’octubre 04, 2012





Durant anys he passat de celebracions i de viure de temps polítics passats. M’he negat a parlar de la lluita independentista (i també de la lluita unitària antifranquista) i no he assistit, ni a repartiment de medalles commemoratives, ni a sessions nostàlgiques, ni a homenatges variats. Tampoc he escrit res aprofundit sobre aquest procés històric i no he llegit tot el que se n’ha publicat, bàsicament per no emprenyar-me.

Ha estat un error. Mentrestant s’han fet interpretacions totalment esbiaixades, sobretot del Front Nacional de Catalunya, la organització política que va modernitzar la lluita sobiranista catalana i que les seves idees avui són vigents i d’actualitat.

Doncs m’hi poso. Torno activar la petita plataforma “Fòrum Cívic : Patrimoni independentista del Front (FNC)”.

L’objectiu d’aquest embrió d’una futura associació o fundació -amb aquest nom o amb un altre- serà recollir i explicar la història del Front Nacional de Catalunya.

Una de les primeres accions divulgatives serà crear les conferències “Memorial Joan Cornudella”.   

dimarts, d’octubre 02, 2012


Carta al director del diari “Ara” publicat a Barcelona
(Aquesta és la versió llarga de la carta, la versió curta de 1000 caràcters recomanats, és la que he enviat).

Benvolgut Director,
Vareu publicar un article periodístic, com a “tema del dia”, de Jaume Clotet  titulat “El llarg camí del sobiranisme polític” (23 /9 /2012). No en tinc cap dubte que està escrit des del respecte, però haig d’advertir que està carregat de dades errònies, algunes seguint unes llegendes urbanes que no tenen cap base real i per amanir-ho tot, explica uns esdeveniments i dades que són més qüestions d’opinió  -totalment respectables-  però que no s’ajusten a la veritat.

Només em centraré breument en dos episodis : el paper del Front Nacional de Catalunya (FNC) als anys 60 i 70. I el començament de l’independentisme dins Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Hi ha més coses a discutir de l’article, però això és una simple carta.

Desprès de ser militant a plena dedicació  o sigui “alliberat” del Front Nacional de Catalunya entre el 1969 fins el 1976 li puc assegurat que el FNC a l’inrevés del que Clotet diu, no va arribar a finals del franquisme  “ ... molt debilitat a les acaballes de la dictadura...”. I ni molt menys el FNC com afirma Clotet, va ser substituït el seu lideratge per una escissió de militants que varen crear el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).

El Front a partir de l’any 68 va representar, -sense cap mena de contradicció perquè s’havia tret del damunt els “fonamentalistes”-, un independentisme modern defensor d’un estat de benestar de base socialdemòcrata. Figures com Joan Cornudella com a teòric, o el Dr.Joan Colomines com a estratega, varen fonamentar aquest independentisme, aquest sobiranisme i aquest dret a decidir a traves d’exercitar el dret a l’autodeterminació tant vigent avui. Cornudella és el pare real del naixement de l’independentisme català contemporani. És com una broma que Clotet ho atribueixi al PSAN i a més ens digui que el PSAN posa al dia i modernitza l’independentisme, quan ho varen fer amb referents tercermundistes i un marxisme ranci, que tant ahir com avui, estant totalment liquidats en les arenes ideològiques i polítiques sobretot desprès de caure el mur de Berlin. Clotet no explica al lector la memòria històrica de l’independentisme, sinó que expressa les seves preferències ideològiques.

És indiscutible des de la visió històrica més sòlida del catalanisme, que durant tot el franquisme fins al final de la dictadura, el FNC va  ésser la columna vertebral de l’independentisme català tant en el terreny de les idees, de la logística, de l’activisme i de la lluita unitària antifranquista. Va patir diverses escissions, una va ésser el PSAN l’any 68, però em aquella època, els joves del FNC a traves del Bloc Català d’Estudiants, de les Joventut Obrera del FNC i de la pròpia organització política central, van dinamitzar, no només una estructura organitzativa de militants molt nombrosa i dinàmica, sinó que també va animar en el terreny de les idees la regeneració democràtica i política del sobiranisme, lluny de sacralitzacions pàtries i del fonamentalisme social. Exactament el contrari del que va fer el PSAN.

Respecte la història de l’independentisme de Convergència només dir-li al senyor Clotet que no és possible explicar i entendre on és avui aquesta organització respecte el sobiranisme, sense citar a Josep Maria Cullell i el seu “equip”. Tot no comença amb les joventuts convergents. Però això és una altra història també poc explicada i que en una altra ocasió li explicaré amb detall, perquè també la he viscuda.

Salutacions cordials,
Joan-Ramon Colomines-Companys