dimecres, de gener 30, 2013


Ja fa temps que estic en plena carretera i els altres han pintat la ratlla sense preocupar-se de trepitjar al personal.

I una merda si algú es pensa que em tombarà per edat.

Que als 60 algú es pensi que ja només serveixes per la petanca i poc més, és com si algú pensa que la dona només serveix per la cuina i poc més. Sí, sí és així ...
Els haurien de tancar per imbècils els que es jubilen de mentalitat i els que et jubilen els haurien de penar per atemptar als drets humans.

Pregunta test d’un nen repelen d’un Global Media:
Quina de les següents xarxes socials elegiries per conduir una campanya B2B?
1. Xing,  2. Facebook,  3. Linkedin,  4. Twitter,  5. Totes les anteriors són correctes.

Com diu el Manifest:
"...Els mercats són converses, i la conversa és foc. Per tant, el màrqueting està cremant. "

És impossible fer periodisme per a joves o potenciar la independència del teu país, sinó estàs “cremant”.

dilluns, de gener 28, 2013


En la feina de premsa també fas anàlisi, com escrius textos d’opinió. I vet aquí que les relacions personals t’ho condiciona tot. Tant en positiu com en negatiu. Com més a prop i tracte personal tens amb el subjecte que analitzes, més difícil t’és dir-ne alguna cosa critica en negatiu. Fins i tot, dient aquesta crítica amb diplomàcia i respectant totes les normes de civilitat.

Com exemple em passa ara, (i ho explico en genèric sense concretar de qui parlo): una directora d’Escola universitària no es presenta a la reelecció del seu càrrec perquè esta embarassada i vol dedicar-se en exclusiva a la família. ¿Ara com explicaré res crític en negatiu d’aquesta senyora, si la bona dona ha entrat en una etapa feliç i molt desitjada per ella?. Però això no treu que hagi estat una Directora grisa, sense lideratge i que es mereix una bona repassada.

Curiosament a les Terres de Lleida com a arma política i acadèmica es pràctica el “ninguneig” (en bon català seria el “menyspreu”) o sigui el no tenir-te present en res d’una manera premeditada i conscient. I és curiós que no vegin  que és més fàcil desmuntar o desactivar la crítica tenint a prop al crític, que no arraconant-lo.

Si un alt càrrec o funcionari a més de fer-ho malament , et “ninguneja”, no et fa res anar a sac, no tens ni la mínima mala consciència.

dissabte, de gener 26, 2013

dijous, de gener 24, 2013


Ha estat un esdeveniment important l’aprovació solemne al Parlament de Catalunya de l’afirmació de la “sobirania del poble de Catalunya” i de marcar el  començament formal del procés del dret a decidir.

Hi ha molta feina per fer i tothom caldrà arremangar-s’hi. Aquest 2013 serà un any de pedagogia del procés i el 2014 serà l’època del referèndum.

Aquesta pedagogia l’haurem d’introduir al món socialista del PSC. Lleida és territori PSC i sobretot PSOE. La Universitat de Lleida és la menjadora i el lloc d’acolliment per socialistes que han perdut un càrrec i el Rector n’és el primer que en fa aquesta recollida. S’hauria de tenir cura i tracte exquisit, no per arraconar-los a que siguin uns vulgars “palanganeros” dels fatxes del PP i del de Ciutadans, sinó que de forma natural “surtin de l’armari” i es col·loquin al costat del dret a decidir i molts al costat del sí per la independència.

El cas de l’Alcalde Ros és paradigmàtic. Amb mà de ferro manipula, subvenciona i arracona qui no és dels seus a Lleida. A nivell nacional va de catalanista i víctima de l’aparell espanyolista del seu partit, ara a Ros se li ha de fer pagar peatge: si vol que se’l consideri demòcrata pel dret a decidir ha d’airejar Lleida i “jugar” a la participació real, deixant que el pluralisme floreixi.

D’entrada comptador a zero: tothom demòcrata pel dret a decidir, fins que no es demostri el contrari. Recordem-ho: any de pedagogia i mà estesa.


dimecres, de gener 23, 2013



Unes eleccions sectorials

A la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida hi hauran eleccions a nou Degà o Degana. S’hi presenten la doctora Rosa Soler i el doctor Joan Prat. Dos models totalment diferents de com potenciar uns estudis de medicina i de ciències de la salut, en general.

Serà interessant posar tot l’univers de LO CAMPUS a disposició del debat. Però ens podem trobar que no hi hagi debat, no només en les nostres publicacions, sinó en general, perquè no interessi aprofundir els models. Seria una llàstima i un deteriorament de la qualitat democràtica de la Facultat.


dissabte, de gener 19, 2013


Fa deu anys una espècie de diari digital de dretes fet des de Barcelona, amb un total menyspreu, desprès de calumniar-me una i altra vegada,  escrivia sobre mi:  “ ... i ara diu que escriurà un blog...”.  Jo m’ho llegia des de Florència on vivia i vaig pensar que aquells brètols encara no sabien el potencial d’un blog. Ara cap periodista s’atreviria a dir que escriure un blog és una excentricitat. Alguns han de llegir-nos per saber de que va la cosa.

Deu anys desprès segueix aquest blog, escrit de manera irregular, -segons ànims i temps-, i m’ha convertit en un “blogger professional”. No del meu particular dietari, sinó de blogs especialitats de múltiples temàtiques. El més catxondos diran que faig de “negre”, en l’especialitat se’n diu un copywriter o en llenguatge col·loquial un “copy”. Ja de jovenet feia de “copy” en una agencia de publicitat, que en va acabar enviant a Anglaterra a estudiar durant quatre anys.

Centrant-me en el món acadèmic : un Rector, un Degà, un Director, un Cap d’Estudis, una autoritat acadèmica o de gestió universitària que no tingui el seu propi blog, (o plataforma similar) i no transmeti opinions personals contínuament, és una autoritat del segle dinou o vint. Seria una autoritat sense veu directa, ni coratge,  per tant l’estudiant el veu com un “carrossa” a no fiar-se’n.


dimarts, de gener 15, 2013





Us adjunto el text de la meva primera columna d’opinió personal que surt a LO CAMPUS DIARI :

LA columna
del director:
“Construint LCD 1”

Fa una setmana que hem engegat LO CAMPUS DIARI (LCD) i tot hi tenir tota mena de reflexions escrites i discutides de com ha d’anar aquest projecte de premsa universitària; tot hi tenir clar la tecnologia d’aquesta multi-plataforma amb diferents versions per a Web, Ipad i mòbil; encara hem de trobar el to i l’estil del text. Del text i de la presentació gràfica. Perquè aquest tipus de periodisme també és gràfic. Perquè el lector objectiu, que és el jove universitari, que  no només és carn de xarxes socials i de la imatge a traves de diferents suports amb pantalla, a més és víctima  del reduccionisme del PowerPoint a l’Aula, sobreutilitzat per una multitud de professorat inepte en la seva expressió oral i inepte en generar empatia als seus “espectadors” o sigui els seus alumnes. La bandera per alguns seria “Less is More" o sigui poca lletra, poca imatge i poc de tot, per no avorrir al personal que li fa mandra navegar en un mar de notícies i opinions. Nosaltres busquem exactament el contrari: Oferir-ho tot i que el lector es munti la seva pròpia pàgina a la carta, utilitzant la finestreta de “Cerca a LO CAMPUS DIARI”.
Joan-Ramon Colomines-Companys


dimecres, de gener 09, 2013


Quan escrivim premsa universitària fonamentalment ho fem per a gent jove. Tant la informació com la opinió han d’atrapar al lector i si potser, fidelitzar-lo. I com fer-ho?

Les dades diuen de la poca premsa que els joves catalans llegeixen. Llavors?

Claredat, transparència, valentia d’explicar-ho tot, són algunes pràctiques que valora el lector. Però també sabem, que hi ha temàtiques que mobilitzen al jove en general, no només al compromès, com per exemple la música.

Que posem a la portada ? La fotografia d’un "Rector qüestionat" o un cantant de moda?
Fins on podem arribar, sense “vendre’ns”?

Perquè tanta tirallonga? 
Doncs perquè confeccionant el sumari del proper LO CAMPUS s’ha proposat de parlar de les tendències dels “ Jeens” a la Universitat de Lleida, i de mitges i de pantys que predominen a les Facultats i Escoles.
Frívols, oportunistes o un periodisme fresc i actualitzat?

Necessito opinions. Gràcies.  

dilluns, de gener 07, 2013


Avui comencem la versió Beta del primer diari de premsa universitària que recollirà les noticies de les 21 universitats de parla catalana : 
LO CAMPUS DIARI.

Es ja des d’avui una publicació digital que es pot veure ara mateix amb versió Web, versió ipad (a traves de tauletes tàctils) i versió mòbil, que ve de la revista LO CAMPUS.

Inicialment a LO CAMPUS DIARI dominaran materials sobre activitats dels universitaris de les Terres de Lleida, per acabar d’aquí un parell de setmanes, amb noticies de la resta de universitats públiques i privades de la resta de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer.

Malgrat que una certa classe dirigent lleidatana, tant acadèmica com política -(de fet són els mateixos)- no valora que des de Lleida fem aquests projectes de premsa universitària, nosaltres  ho potenciarem amb força, seguint conservant el “LO” distintiu dels orígens.

L’espai català universitari estès avui a diferents Estats, necessita premsa universitària independent amb tot un imaginari de complicitats, però us en feríeu creus de la quantitat de putades que hem de suportar, per tant necessitem tota mena d’ajuda per tirar endavant aquest projecte que només funcionarà per una vigorosa militància cultural i per la generositat d’uns fidels lectors.