dissabte, de maig 26, 2012


                     L’elefant del rei somriu.

divendres, de maig 25, 2012



Feia uns vint minuts que estàvem fent un examen pràctic-escrit de respiratori en una aula de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, de cop, un senyor, que semblava un professor, entra a l’aula de manera impetuosa i fa sortir al professor titular de l’assignatura i responsable de l’examen que s’estava realitzant.

Al cap de deu minuts entra el nostre professor i ens comunica que hem de deixar l’aula i que en grup, amb els fulls d’examen a la mà, ens desplacéssim a una aula de la Facultat d’infermeria, centre que tenim al costat. Cap més explicació. Més de quasi 80 alumnes hem fet el trajecte.


La raó del desplaçament era que un altre professor tenia reservada l’aula que estàvem fent l’examen nosaltres, per començar mitja hora més tard.


Una situació patètica i una falta de respecte brutal a l’estudiantat. Sis persones estaven implicades -cobrant- en la logística d’aquest examen. Bravo !!!

dijous, de maig 24, 2012


Avui moriré de cor, en un examen sobre malalties cardíaques i una mica de ronyó. N’he fet centenars d’exàmens, però no m’hi acostumaré mai. La mateixa por de sempre.

diumenge, de maig 20, 2012

dissabte, de maig 19, 2012


A L'INREVÉS

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.

Da nuces pueris
Gabriel Ferrater

dimarts, de maig 15, 2012


15 de maig
És evident que estic indignat, però em revolta veure una munió “d’indignats” a l’arena i plaça pública, d’esquena a les reivindicacions nacionals del meu País.
Un indignat que no reivindica i a més, es posa d’esquena avui de manera militant a les llibertats catalanes, no és un indignat és un mal parit i un col·laborador intel·lectual de la repressió.
Alguns polítics, alguns banquers i alguns indignats són el mateix. 

divendres, de maig 11, 2012



















Dilluns que ve, anunciaran el nou Cap d’estudis de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, serà el Dr. Jorge Soler.
Veurem com anirà, almenys serà un metge i tindrà més credibilitat entre una comunitat de metges / professors que s’han posat d’esquena al Pla de Bolonya, boicotejant-lo dia sí i dia també.
Hem passat d’un especialista en educació mèdica, per un psiquiatre amb ganes d’autoritat pública, i ara: a un metge de família. És una llàstima que no tinguem un especialista en educació superior i d’educació mèdica en un lloc de tanta responsabilitat. Suposo que ningú s’imaginaria en un hospital un especialista en cardiologia portant un servei d’otorrino, però a la Facultat qualsevol potser Cap d’estudis.
Hi ha un conserge prudent i espavilat a la Facultat de l’Arnau, que ho faria de faula i encara que soni a sorna, segur que ho faria bé.  

dimecres, de maig 09, 2012


En la recta final d’exàmens denominats parcials, amb un Pla de Bolonya adulterat, estic perden ja les ganes de discutir tot el procés d’educació mèdica que fa pena a la Universitat de Lleida.
La primera corrupció sempre és la incompetència i d’això en són uns experts.
Els estudiants haurien de poder portar als professors incompetents, els barruts que no es preparen res i als gestors dolents, a un hipotètic tribunal de consum sobre educació superior.
Amagats darrera l’autonomia universitària, amagats en una universitat pública que paguem tots, hi ha una casta de corruptes que n’han fet de la docència  una mediocre vida funcionarial.
I els estudiants? Segueixen de Festa Major.

dimarts, de maig 01, 2012


Avui com a data senyalada de reivindicacions socials, he vist el documental  “CHE, un hombre nuevo”. És un documental sobre la vida d’Ernesto Guevara realitzat pel director argenti Tristán Bauer.
És un recorregut cinematogràfic extens, de més de dues hores, que no només ens explica el CHE més íntim, sinó també el context de lluita internacional. La família del CHE ha aportat molt de material tant polític com literari, amb imatges molt romàntiques i potents.
Com sempre a mi em frapa veure filmada en directa la repressió. No puc deixar de pensar en les imatges de la guerra del Vietnam i com en directe, davant de càmera, maten als presoners. Tot això surt al documental. Com surt i queda clar, que van matar a comissaria al CHE desprès d’atrapar-lo a les muntanyes.
No m’estranya gens, haver llegit amb delit de jove els Diaris del CHE, d’una altra manera avui en segueixo la manera conseqüent de viure i fer les coses, tot i les múltiples discrepàncies que puc tenir amb el seu ideari. Encara que n’estic segur que avui, el CHE criticaria com van les coses a Cuba: Un heterodox social sempre defensa la llibertat.