dilluns, de febrer 29, 2016

A partir d’avui aquest BLOG només s’hi pot accedir per subscripció i el nombre de lectors té una capacitat limitada.

Gràcies a tothom i fins una altra experiència intel·lectual i vital.


Joan-Ramon

dissabte, de febrer 20, 2016

divendres, de gener 01, 2016


Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.



-“Le Rêve” (1932) de Pablo Picasso.
-“Joc” del poemari “Teoria dels cossos” (1966) de Gabriel Ferreter.

divendres, de desembre 04, 2015



Marc Colomines : “Conversa amb el meu Pare, Joan-Ramon Colomines-Companys durant un viatge amb cotxe el passat 27 de Setembre tornant de Vielha a Lleida”.



---

dissabte, de setembre 26, 2015

 Jo votaré “Junts pel Sí” amb emoció i també ho faré pel meu pare i per la mare, i per tots aquells lluitadors que ja no hi són i tant van fer per la independència de Catalunya. 

Demà comença una aventura apassionant. Puc racionalitzar-ho tot i durant hores podria explicar políticament les qualitats del procés nacional català, però avui ho visc de manera emocional i vull transmetre ara públicament aquest sentiment. 

Durant anys tanta discussió freda i pedagògica per convèncer als indecisos, no pot amagar que tot està sobre uns fonaments culturals de sentiment i dignitat com a País. Jo votaré independència.



  

dimarts, de setembre 22, 2015

dilluns, de setembre 14, 2015


La versió digital en obert del número complert de agost -setembre de la revista universitària independent LO CAMPUS ... CLICAR AQUÍ

dissabte, de maig 16, 2015


He tornat a veure a La Panera de Lleida l’exposició “Transició democràtica a Lleida” i per molt que la miro no en trec l’entrellat de l’embolada que la Regidoria de Drets Civils, Cooperació i Igualtat de l’Ajuntament de Lleida -presidit per Àngel Ros- ens ha proposat i precisament just fins el dia de les eleccions municipals que tancarà l’exposició.

Ara no en faré la crítica de l’exposició, esperaré que la tanquin per dir quatre coses històriques i una minuciosa crítica constructiva, perquè segur hi ha més bona fe que partidisme.

Però no m’he pogut estar de fer unes fotografies del PRIMER MÍTING, el primer !!!, a Catalunya celebrat a Lleida capital, en ple començament del període de transició I sortida del franquisme. (El 15 de febrer de 1976).

Un acte al·legat (amb a) amb la policia a la porta i d’acompanyament. Els millors anys de la meva vida junt a Joan Cornudella, que tant enyoro. (Al centre de la fotografia del cartell i del míting, sempre majestuós). I Joan Culleré que és el que està parlant davant el micròfon. Jo sóc el noi de la barba, llavors amb 25 anys, una espècie joveníssima de secretari general de l’independentista i socialista Front Nacional de Catalunya

De públic, a més dels insubornables militants i simpatitzants més atrevits, hi va venir el més granat i combatent de les Terres de Lleida, la Lleida més plural, els futurs de regidors, alcaldes i diputats de diferents formacions polítiques, sindicats i entitats cíviques. 

Parlàvem d’independència i ja llavors en dèiem “Les llibertats catalanes”Va ser tota una culminació de les meves xerrades per captar militants sobretot a les Terres de Lleida, on hi vaig viure clandestinament molts mesos.




dilluns, de maig 11, 2015


Avui com a President de dues associacions culturals, cíviques i universitàries, he tingut de fer una declaració jurada relacionada amb la FATCA  o sigui la llei nord-americana “Foreign Account Tax Compliance Act”, per deixar constància que no tinc contribuents nord-americans finançant les nostres associacions: que són una associació catalana i una altra d’aranesa. (Per a ells, totes espanyoles).

La FATCA inclou també acords bilaterals entre el Regne Unit, Mèxic, Irlanda, Noruega, Dinamarca, Itàlia, Suiza i Espanya, per tant ens afecten. Aquest acord es va signar segons es desprèn de la pàgina del Ministeri d'Hisenda espanyol per "col·laborar en la lluita contra l'evasió fiscal internacional, tant en el si de la Unió Europea com en l'àmbit de l'OCDE, mitjançant una millora en la qualitat de la informació rebuda entre les administracions tributàries." La llei FATCA va ser aprovada pel Congrés dels EUA el 2010 i s’està aplicant a nivell mundial des de 2014.

Mentre gravava la declaració pensava que tant de bo tingues inversors nord-americans. Som entitats petites, entitats de quadres però entitats de qualitat, treballant i impulsant pensament modern en llengües minoritzades i premsa universitària. I de la política cultural i universitària local, sempre en tenim una visió amplia i cosmopolita o sigui tant de bo funciones la nostra internacionalització i tinguéssim aportacions estrangeres.

Internacionalitzar l’associació aranesa cap a l’Occitània dins de l’Estat Francès i l’associació universitària sobretot cap al Regne Unit, no hi ha dubte que ho aconseguirem i si fallem nosaltres en serem els grans responsables, però m’agradaria tenir el recolzament de les institucions del meu País i de la meva universitat.

Ni el Conselh Generau d’Aran; ni AGAUR de la Generalitat de Catalunya que en qüestions internacionals i associacionisme és un bluf; ni el servei d’internacional de la Universitat de Lleida totalment verd en aquesta àrea; estant en sintonia eficaç d’ajudar a internacionalitzar cap associació de veritat.

Nosaltres solets ens hem de moure i abans de fer res substancial, ja hem rebut la visita dels que mouen fitxa pel “Internal Revenue Service - IRS” del Departament de Tresoreria dels Estats Units d’Amèrica. Quedem avisats i incentivats per jugar fort, encara que econòmicament siguem un zero a l’esquerra. 





Escultura de Bruno Catalano: “Le gran Van Gogh” ©

diumenge, de maig 03, 2015



Prendre una decisió política a traves d’un Taller d’estudiants és tota una aventura, una enriquidora aventura. Perquè posicionar-se per votar entre dos candidats a Rector a la Universitat de Lleida ÉS UNA DECISIÓ POLÍTICA.

Doncs, aquí teniu el resultat de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS que ha estat  “ ... ABSTENIR-SE DE MANERA ACTIVA en aquestes eleccions a Rector 2015 per considerar que cap candidatura aporta un Model universitari per a la UdL que potencií seriosament una universitat catalana i cosmopolita, pública i innovadora ...”.

COMUNICAT RESUM I DOCUMENT ARGUMENTATIU ... CLICAR AQUÍ


Imatge: ni l’escultura  denominem-la “raspall de dents de multitud per netejar polítiques universitàries caducades” pot amargar la tremenda decepció d’unes eleccions al rectorat. Escultor: Thomas Keeley.

dimarts, d’abril 21, 2015


Ens passem el dia reinventant-nos i jo també ho he de fer a la Universitat de Lleida (UdL), que no hi treballo sinó que hi pago matricula i temps. Retirat uns mesos per una malaltia que no té arreglo, torno amb força a la Facultat de Medicina i a la UdL en general, a traves de l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS / UdL i de les nostres publicacions la revista LO CAMPUS i el diari digital LO CAMPUS DIARI. Però sobretot torno com estudiant ...

Per fer múscul, reincorporar-me a l’estudi i ajudar a reforçar la meva memòria, començo demà un MOOC en tema mèdic, que em fa molta il·lusió.

Com recordareu un MOOC  (“Massive Open Online Courses” per les seves sigles en anglès)  és un innovador curs obert en formació a distància,  amb  recursos educatius oberts i gratuïts !!!, però amb el meu cas, a part de la temàtica, s’hi junta il·lusions i fites que duran temps m’hi volia apropar.

El MOOC en anglès  és titula “eHealth – Opportunities and Challenges” serà una introducció del món digital a la medicina clínica. El realitza el fantàstic  Institut Karolinska d’Estocolm que és la institució universitària d'educació superior en medicina més gran del món. I tot això a traves de la plataforma de MOOCs: EdX, que està situada a Cambridge, Massachusetts i governada pel “Massachusetts Institute of Technology” (MIT) i la “Harvard University”. Ho té tot per gaudir: anglès, medicina clínica, institucions sueques i nord-americanes, educació mèdica, i tot seguit al meu ritme per practicar, per retornar a l’aula.

També amb el MOOC espero trobar idees per un especial “LO CAMPUS Mèdic”, i a més per preparar un MOOC per la Universitat de Lleida. 

Cal fer múscul intel·lectual i reinventar-nos !!!

dilluns, d’abril 20, 2015


Estem de moguda per escollir Rector a la Universitat de Lleida, de moment l’Associació universitària AMICS de LO CAMPUS que presideixo, ha fet un primer comunicat de posicionament.


Document ... CLICAR AQUÍ

dissabte, d’abril 18, 2015


Per somriure una mica ...

dijous, d’abril 16, 2015

Holocaust Remembrance Day -Yom HaShoah- 2015 begins in the evening of Wednesday, April 15. Schindler's List Theme by Itzhak Perlman

dissabte, d’abril 11, 2015

La Conferència d’Artur Mas a la “Columbia University”

Vaig escoltar la conferència que el President de la Generalitat, Artur Mas va donar a la “Columbia University” de Nova York i vaig quedar totalment satisfet perquè  Catalunya  presentava un politic important i no solament no feia el ridícul, sinó que amb una bona didàctica argumentava el procés independentista. A hores d’ara descobrir a Artur Mas ja no faria falta, sinó fos que des del sobiranisme encara es recela d’ell.

Sempre he pensat que Mas personalment és un autèntic desagraït, un “tros de gel”, que no té amics en la política i no solament s’ho creu això de “no tenir amistats en política”, sinó que a més té la barra de reivindicar-ho. Està totalment equivocat i té una visió de l’amistat i de la política de vol gallinaci. Ja ho feia quan començava com a tècnic a la Generalitat i encara ho fa. Humanament encara no està construït. Parlo “d’amistat”, no de amiguisme, clientelisme, ni clans, ni màfies, ni famílies ... AMISTAT en majúscules: sentiments fraternals.

Però que no sàpiga que és “l’amistat” i la “política” no treu que sigui un politic important, absolutament necessari per la llibertat del nostra País. Així doncs, tot el meu recolzament i la meva admiració política. Admiració només “nacional” perquè socialment és un extremista liberal que fa por a les classes populars, de les que a l’església, al Senyor, en demana el seu benestar, però a la taula del Govern trinxa sense pietat.

Com que no pretenc que Mas doni lliçons intimes als meus, ni mi casaré, ni el tindré com a veí, m’és igual ara que tingui uns principis socials de pissarrí. Simplement cal guardar-ne les distancies personals i socials.

Però nacionalment necessitem al President Mas perquè és el politic de Catalunya amb més possibilitats de portar-nos a la independència i a més ja ho està fent molt i molt bé.

Estem en una època que més que mai s’ha d’acceptar a tothom, encara que siguin conversos d’última o mitjana hora, perquè precisament el que pretenem és que l’independentisme sigui assumit per una amplia majoria.

Els independentistes de tota la vida hem de fer un exercici de generositat i de pragmatisme enorme, i sentir-nos orgullosos perquè el que sempre hem defensat està en boca de tothom. I això no vol dir dormir-nos a la palla, sinó mobilitzar-nos com mai.

Així doncs: recels fora !!!   
                                            + + +

Aquí teniu la conferència sencera del President Mas a la “Columbia University” (8/04/2015) amb la presentació de Xavier Sala i Martín. Òbviament en anglès.


dijous, d’abril 02, 2015


L’actual alcalde de Lleida l’Àngel Ros, té molta sort perquè la seva “agent doble” que li està destapant totes les misèries del seu govern municipal és una espanyolista militant. La senyora és un “Iceta” qualsevol. Aquell politic que també als nacionalistes catalans ens va comparar amb les pràctiques dels nazis, comentant les plebiscitàries i que ja parla de “presó” pel Govern de la Generalitat, si segueix el Procés. És una llàstima.

L’alcalde Ros té una zona gris i una negra que perfectament es pot criticar i denunciar, però fa tanta angúnia la “gola profunda” que val més separar-se'n i que ningú confongui res.

El Titànic del PSC s’està enfonsant i només li queda el feu de Lleida, tant la Paeria com la Universitat.

Jo només observo i crec que els socialistes del PSC a Lleida són coherents: simplement ara intenten conservar el poder com sigui amb les bones i males arts possibles, i això ho veu tothom. El que no entenc són els que fan d’oposició. El PSC s’ha carregat la catalanitat de Lleida amb un sectarisme insultant i el rector Roberto Fernàndez ha posat la Universitat de Lleida fora de la dinàmica de la  “Universitat de Catalunya”. On és l’oposició?

I l’anècdota perversa: La passada Setmana Santa, fa més o menys un any, l’alcalde Ros i el rector Fernàndez, família i comitiva, eren a Xina fent d’espanyols a tope, com si potenciessin la “Comunidad” i Universitat de Murcia; a més els contribuents els hi vàrem pagar les vacances, perquè s’ho varen venir bé per fer el viatge en aquestes dates i així les vacances de Pasqua a cada família els hi va sortir per la meitat, l’altre part ho varen pagar tots. Il·legal? No, només de molta barra. I aquests senyors ens donen lliçons de moral, ètica i estètica!!!. Tot un acudit.

Quina llàstima que “l’agent doble” sigui això: una peça trencada dins del Cavall de Troia. 

dimarts, de març 31, 2015


Acabem de publicar a LO CAMPUS unes pàgines sobre l’Holocaust, un esdeveniment que segueixo no entenen. No puc entendre la judeofòbia, sobretot per la practicada durant segles per la gent del poble. Com més barbaritats llegeixo i estudio sobre la repressió als jueus, més no acabo d’entendre aquestes ganes de liquidar-los a tots. Aquesta maldat, en estat pur.

Molt abans que l’actual neofeixisme de guant blanc, tant d’Espanya com de Catalunya, ens acusessin de nazis als independentistes catalans, ja em preocupava la judeofòbia, concepte que diferencien d’antisemitisme.

A Espanya hi ha també una catalanofòbia que jo no l’havia sentit de veritat, fins llegir fa uns dies una gernació de piulades vexatòries al Twitter sobre els catalans, després de l’accident de l’avió de Germanwings. Mai m’havia impactat tant aquestes vexacions. No ho varen aconseguir que m’afectes en ple franquisme, quan entre cops en comissaries, malparlaven sobre Catalunya i la nostra llengua. El famós: “Catalan de mierda !!!” l’havia sentit moltes vegades.

A la meva vida he patit la xenofòbia de veritat a Andorra i a Aran, l’ha he viscuda profundament com a català. Xenofòbia gran i petita que detalladament algun dia caldrà explicar. Però no hi ha cap dubte que la practiquen i jo l’ha viscuda. Evidentment d’un sector reduït, però jo l’he patida i a fons.

Ara “Los catalanes de mierda!!!” ho he sentit dels estudiants de medecina que venen de fora de Catalunya a estudiar a Lleida. Tots uns indesitjables que els hi riuen les gràcies algun professor, també de pas per Lleida o directius dels nostres serveis hospitalaris.

Ho tinc ben clar: ni racisme, ni xenofòbia, ni judeofòbia, ni catalanofòbia, ni islamofòbia ... De totes aquestes conductes: TOLERÀNCIA ZERO.   

diumenge, de març 22, 2015

dissabte, de març 21, 2015



Després de veure la pel·lícula “Un viatge de 10 metres”:  quines ganes de tornar a Londres a menjar en un restaurant indi !!!. La fantasia de les especies em meravella. L’esperit de “The Hundred-Foot Journey” i especies en totes les feines, tot un objectiu de vida. També les Hellen Mirren m’apassionen.

dissabte, de febrer 07, 2015


De més jove recordo haver estat en un hospital ingressat uns mesos i estava molt trist però vaig començar a buscar sortides i a la tauleta de nit hi vaig tenir dos llibres miraculosos: l’informe “Nunca Más”  un informe lliurat al president de l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) sobre la repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar l'Argentina des del cop d'Estat de març de 1976 fins a finals de 1983. La comissió la presidia l’escriptor Ernesto Sábato.

L’altre llibre  fou “Cosmos: Un viatge personal” una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de l'exploració espacial.

Així doncs: Un llibre sobre la barbàrie humana i un altre llibre per veure que petits som a la Terra. Dues lliçons per relativitzar els propis dimonis i problemes, i per dir-te que no estàs tant malament.

Avui de gran em passa el mateix. Intento sortir de malalties molestes i estem preparant unes pàgines  pel proper número de la nostra revista universitari LO CAMPUS sobre l’Holocaust. Una altra barbàrie que fa que deixi enrere totes les misèries personals.

El meu pare sempre em deia en època de tristeses : -Ves a la planta de malalts greus de l’Hospital i t’oblidaràs de qualsevol preocupació personal.

diumenge, de gener 25, 2015



Les Xarxes Socials et mengen molt de temps però s’hi ha de ser. Sobretot perquè el Procés independentista de Catalunya porta una discussió intel·lectual i també propagandista, que internet n’és una productiva eina. I això en el món universitari, no cal n’hi dir-ho.

Conclusió: per participar-hi més jo personalment he tancat tots els comptes de LO CAMPUS i de LO CAMPUS DIARI tant de Facebook com de Twitter i ho unificat tot amb comptes més personals com a periodista director, sense perdre la vocació política.

O sigui a Twitter em i ens trobareu a @jrcatalunya

dijous, de gener 22, 2015



L'Associació Drets denuncia a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la catalanofòbia"


L'associació d'advocats voluntaris “Drets” ha denunciat a l'ONU que la justícia espanyola "no actua davant la catalanofòbia". Per això, ha interposat una demanda al Consell de Drets Humans de l'ONU alertant que a l'estat espanyol s'ataca sistemàticament els catalans sense que l'Estat intervingui, fet que constitueix un abús evident del dret a la llibertat d'expressió". En una carta enviada al relator de l'ONU també denuncien la "inacció de les autoritats espanyoles", que "han ignorat sistemàticament els requeriments presentats per nombroses organitzacions de la societat civil i intel·lectuals".

dimecres, de gener 21, 2015


El Parlament de Catalunya aprova la llei de l'Aran i reconeix el seu dret a decidir

El Ple del Parlament de Catalunya ha aprovat avui la “Llei del règim especial de l'Aran” amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el de C's i, en diversos articles, el del PPC.

El document reconeix la realitat nacional occitana, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran i li atorga el dret a decidir el seu futur.

També s'estableix un termini de tres anys per revisar de forma bilateral amb la Generalitat el model de finançament.

Un cop acabats els tràmits parlamentaris seran els aranesos els que tindran l'última paraula sobre la nova legislació, ja que a la mateixa llei preveu la convocatòria d'una consulta popular d'aquí a sis mesos per referendar el text.


Un pas molt important per l’Aran !

Després de les celebracions caldrà seguir discutint perquè hi ha llacunes importants, però en conjunt és un bon text. “L’edifici” és molt bo, algun “pis” no tant i alguna “cortina” no fa goig perquè és poc útil. Però val la pena viure-hi en aquest “edifici nacional”, en aquesta pàtria aranesa.

Com sempre la pràctica política, social, econòmica, cultural i lingüística del dia a dia, serà la prova del cotó de sí la Llei està ben orientada.

Tots els que fa anys treballem en el reconeixement de la realitat nacional occitana hem d’estar profundament contents. Ara caldrà transmetre aquesta il·lusió a les dones i homes d’Aran i això no serà fàcil. 

dimarts, de gener 20, 2015


Dona una tremenda satisfacció adonar-te de la gran quantitat de gent indignada davant una situació d’injustícia a casa nostra com la que reflectia el documental “Ciutat morta”.

Sempre he cregut amb la gent normal i corrent, i és un orgull l’amplia reacció.

La majoria no són molt valents i agosarats, però de tant en tant hi ha un clic i la solidaritat sense complexes es dispara.

Espero veure un altre cop el documental en prime time a TV3 i sense cap retallada per imperatiu d’un jutge.

dilluns, de gener 19, 2015


La sinopsi de la pel·lícula documental “Ciutat Morta” explicada a LO CAMPUS DIARI d’aquest dilluns.

La notícia a LCD ... CLICAR AQUÍ




diumenge, de gener 18, 2015


“Ciutat Morta”

Aquest dissabte jo escrivia a Twitter profundament afectat : @jrcatalunya “CAS 4F vergonya SOLIDARITAT als inculpats RECORD emocionat Patricia Heras VERGONYA G urbana Mossos Polítics Olímpics RÀBIA #TotCiutatMorta”.

Acabava de veure el documental “Ciutat Morta” al Canal 33. Tota una denúncia, en tota regla, a membres corruptes de la Guardia Urbana de Barcelona, a membres dels Mossos d’Esquadra, a una Jutgessa reaccionaria i a una classe política de Barcelona que va preferir mirar cap a un altre cantó.

La denúncia no és als cossos de seguretat en conjunt només, és a persones molt concretes i perfectament identificades.

Un documental sobre mentides i tortures a Barcelona avui. No duran el franquisme: AVUI. Sobre la criminalització d’una joventut per la seva estètica, creences, tendències sexuals i forma de vida. Una criminalització a l’estranger. Una visió reaccionaria d’una Barcelona Olímpica i d’aparador. Unes mentides d’una suposada “esquerra” que és més “caviar” que cívica i uns nacionalistes municipals de merda que voldrien ser “caviar” i són patètics.

Estic a anys llum d’un alcalde olímpic i d’un okupa, però feia temps que mai m’havia sentit tant a prop d’un personatge amb rastes o d’una noia sensible que es va suïcidar per la pressió insuportable d’aquest Cas 4F.

Quan al Twitter vaig veure una piulada d’un acadèmic universitari que pontificava sobre el Cas, no vaig poder resistir dir-li que ara anava d’espanyolista i transgressor del grup GUANYEM de la Colau i de PODEMOS BARCELONA: -és la teva opció i que t’aprofiti, li deia, però li recordava i recriminava que durant l’època del Cas 4F: -tu, com d’altres, hereu la cobertura intel·lectual de l’Ajuntament olímpic i vàreu xiular com sinó fos el vostre problema.

Però a Twitter la piulada estrella va ser la d’un Sindicat dels Mossos d’Esquadra que amb una insuportable poca vergonya, a plena retransmissió del documental, el qualificava de fantasia.

A més, encara més insòlit, un Jutjat va prohibir l’exhibició per la televisió de 5 minuts del documental a petició d’un policia implicat en el Cas. No cal ni dir, que per la Xarxa en vam difondre extensament el tros censurat.      

divendres, de gener 16, 2015


PUNTS QUE INCLOU L’ESBORRANY DEL DOCUMENT DE L'ACORD ENTRE MAS I JUNQUERAS FINS A LA INDEPENDÈNCIA

Va haver un ACORD que ara es prepara com a DOCUMENT per a la seva amplia difusió. Aquí podeu llegir algun d’aquests punts:

 –Resultat inequívoc el 27-S de les candidatures independentistes, que han de deixar clar que el seu votant es pronuncia de manera clara 'a favor de la sobirania i/o independència'.

–Abans de les eleccions, procés participatiu per a l'elaboració de la constitució catalana. Se seguiria un sistema semblant al procés d'elaboració de l'estatut amb el 'Bus de l'estatut', que va acabar en l'aprovació, el setembre del 2005, d'un projecte d'estatut.

–Construcció i culminació d'estructures d'estat, com ara: 'la hisenda pròpia, la seguretat social, la transitorietat legal, l'acció exterior, la transició d'infrastructures energètiques, serveis socials i de salut, proveïment energètic, seguretat'. La llista es correspon amb la del pacte de legislatura entre CiU i ERC.

–L'exercici d'actes de sobirania que trenquin les directrius de l'estat en àmbits com ara la immersió lingüística, el decret de pobresa energètica, els horaris comercials o l'oposició a la llei mordassa.

–Després de les eleccions del 27 de setembre no hi haurà una declaració d'independència, sinó 'l'anunci i inici del procés cap a la proclamació de l'estat i de la república catalana'.

–Es demanarà i s'oferirà a l'estat espanyol 'd'acordar les noves condicions' (repartiment d'actius i de passius, relacions entre els nous estats) i s'obriran negociacions amb instàncies internacionals per al reconeixement i admissió del nou estat. Actitud 'expectant' cap a 'possibles alternatives promogudes des de les institucions espanyoles', com ara una reforma constitucional.

–Es proposa, 'si és possible', la convocatòria 'd'un referèndum vinculant sobre la configuració del nou estat', la qual cosa implicaria que es fes d'acord amb l'estat espanyol. Si no fos possible, es proclamaria directament la creació de l'estat català.

–Referèndum posterior per a l'aprovació de la constitució catalana i convocatòria electoral per a l'elecció del nou marc constitucional.

diumenge, de gener 11, 2015


Aquest dilluns 12 de gener: un renovat LO CAMPUSDIARI 

dijous, de gener 08, 2015

Em fa gracia el joc de Trivial que el meu germà Agustí està fent pel Twitter. Juga amb fotografies de la lluita unitària contra el franquisme i del període de la transició. El joc és descobrir el nom dels personatges que són de personatges o pringats actuals però amb un look de joventut amb estètica de l’època. Jo portava cabells llargs i barba, una manera suposo d’amagar la meva irritant joventut en un ambient de gent molt més gran.

Per exemple, la fotografia que penjo que és un posat de família del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, suposo de l’any 1975. El Consell va ser una transformació de la Coordinadora de forces polítiques de Catalunya, això passava exactament quan va morir Franco.


Qui sóc de la fotografia? Qui és en Jordi Pujol i en Miquel Roca Junyent i en Joan Cornudella i en Pere Ardiaca i en Josep Solé Barberà i en Josep Pallach ... ?


dimarts, de gener 06, 2015



S’acaben les Festes i per a mi comença un apassionant any 2015. 

Després d’utilitzar aquest blog intermitentment i d’estar apartat quasi dos anys de les Xarxes Socials, hi he tornat. Des del Twitter i Facebook ja hi estic donant la canya i falta poc des de Google +. Però el que més m’excita és pontificar en els fòrums dels diaris digitals.

El diari ARA té una tropa de comentaristes voluntaris que s’esbatussen. Anònimament es diuen el nom del porc, el que es tracta és fer pedagogia de la cultura unitària i de la qüestió nacional catalana especialment del món independentista. Tècnicament l’ARA té un sistema cutre que ha de validar el que escrius i es poden tirar hores abans de penjar-te el teu escrit. Però bé, el diari dels pijos catalanistes és un bon lloc per fer exercici d’escriptura combativa.

El diari AVUI seria l’altre suport, però primer haig de pagar i encara no he pogut arreglar aquest entrebanc. Com sempre el diari històric i carca del catalanisme i més inequívocament independentista, s’ha de complicar la vida amb sistemes estrafolaris.

Un any 2015 de recomposició de la revista universitària LO CAMPUS -que s’hauria de convertir en un Suplement d’un diari nacional o comarcal- i del diari digital LO CAMPUS DIARI. L’any del micromecenatge pel diari universitari i l’any de les campanyes de batxillerat a Lleida. L’any del meu retorn a Londres. No us podeu imaginar que és caminar pel costat del Tàmesi  i menjar entrepans de pernil fumat amb mostassa dolça i escoltar l’Andante del Concert número 21 de Mozart per a piano i orquestra ..... només pensar-hi se’m posa la pell de gallina. 

diumenge, de desembre 21, 2014

dissabte, de novembre 22, 2014


AL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ

Joan-Ramon Colomines-Companys, major d’edat amb D.N.I xxxxx i domicili a efectes de notificacions al carrer xxx, número xx, de Lleida, comparec davant aquest Jutjat i DIC:

Que ha arribat al meu coneixement que hi ha diverses investigacions penals relacionades amb el “Procés Participatiu del 9N” per la qual cosa sol·licito que s’analitzin les responsabilitats pels fets en què he participat d’acord amb les següents

MANIFESTACIONS

PRIMERA.- En diferents mitjans de comunicació apareix la notícia que la Fiscalia General de l’Estat, la Fiscalia Provincial de Catalunya i diverses associacions o particulars han impulsat investigacions penals relatives al Procés de Participació Ciutadana sobre el futur polític de Catalunya dut a terme el passat dia 9 de Novembre (en endavant El 9N).

L’organització i desenvolupament del Procés Participatiu es vincula amb la presumpta comissió d’actes que l’Estat no considera legals i jo HI HE PARTICIPAT.

Juntament amb més de dos milions de persones, he promogut l’exercici del dret de participació en El 9N; n’he difós la convocatòria, la web participa2014 i les paperetes; i finalment HE VOTAT.

En defensa dels drets democràtics i de la participació política HE DESOBEÏT una les decisions injustes del Tribunal Constitucional que pretenien aturar aquest procés. Sota l’empara dels drets humans més fonamentals HE AJUDAT perquè els actes del 9N poguessin ser realitat.

Però em  presento davant l’autoritat judicial perquè em cal saber l’abast dels meus drets democràtics i aclarir els límits de la legitimitat i legalitat dels meus actes.

Només la més inhumana lògica pot atribuir responsabilitats a qui organitza i col·labora en un procés de participació ciutadana, però davant la certesa que existeixen procediments d’investigació en curs, comparec perquè com a ciutadà tinc dret a fer que no s’investiguin a la meva esquena uns fets en què he participat.

SEGONA.- Presento aquesta denúncia en el partit judicial de Lleida ja que va ser dins la localitat de Lleida que vaig realitzar la majoria d’actes de col·laboració amb el Procés Participatiu.

Per tot això,


SOL·LICITO que es tingui per fetes aquestes manifestacions i s’adopti la resolució judicial oportuna.


A Lleida, el dia 22  de novembre de 2014.



divendres, de novembre 21, 2014


Els conversos

Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han renegat i combatut  l’independentisme i ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.

En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més, sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President Pujol en un  Consell Nacional de CDC dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.



dimarts, de novembre 11, 2014


Avui es celebra Sant Martí i jo durant uns set anys en plena clandestinitat franquista em deia Martí. Un bon dia per votar a la Consulta del 9N. Coses del DNI, malalties varies i impossibilitat de viatjar han fet necessari que hagi hagut de votar a la Delegació del Govern de la Generalitat de Lleida. Ho he fet en un ambient tranquil i ràpid i he coincidit amb una televisió que filmava i m’ha sobtat que una jove que estava a la cua de votació estigues preocupada per sortir en imatges per les possibles represàlies, com ella m’expressava. Si fins i tot una persona que s’ha pres la molèstia, un dimarts post 9N, de desplaçar-se i votar, té por; segur que molta gent no ha votat per por. Tota una esperança pel proper Referèndum a la britànica que un dia o altre arribarà.


Imatge:  “Prenyada” de Francesc Artigau ©


dilluns, de novembre 10, 2014


El 9N ha estat un èxit total, no en tinc cap dubte. (Encara que pugui fer una anàlisi fred, a mi aquestes coses m’emocionen).

Però un cop passat el 9N i tenir-nos de mossegar la llengua sobre fets i actituds de les forces polítiques pro-consulta que han estat de pena, ara tocar revisar-ho tot.

Més igual ARA les actituds feixistes dels del PP, Ciutadans i tota l’extrema dreta, el que a mi em preocupa són les forces polítiques i les associacions que han treballat pel Dret a Decidir.

Hi ha moltes coses, diem-ne dins el “meu camp” que cal criticar. El debat dins l’independentista és del tot necessari.

Ni Convergència, ni Unió, ni ERC, ni Iniciativa, ni la CUP, ni l’ANC, ni Omnium ho han fet tot bé.

Cal revisar-ho tot.

A mi personalment que no tinc carnet de ningú, m’importa una merda certes executives nacionals que pontifiquen i donen lliçons: tant de partits com d’associacions. A nivell comarcal, de vegueria i nacional hi ha moltes coses a resoldre.




Imatge: Cartell de Jordi Calvís ©

diumenge, de novembre 09, 2014

La Consulta de la dignitat

Ja farem les anàlisis polítiques però ara expressar només un sentiment: emoció.

Tota una vida lluitant per la independència i avui sento que és un pas profund del procés. I tal com han anat les prohibicions la “consulta simbòlica amb votació” acaba sent també la “Consulta de la dignitat”.

El procés independentista no té retorn, acabarem sent lliures.


PD: Les primeres dades de participació a l’una del migdia són de 1.142.910 persones (un milió cent quaranta dos mil nou centes deu persones).

dissabte, de novembre 08, 2014

divendres, de novembre 07, 2014


Avui el meu fill Marc fa 32 anys.

El podem veure aquí amagat en una selfie dins una obra de Chul-Hyun Ahn exposada a la fira internacional “Art Taipei 2014” organitzada òbviament a Taipei, capital de Taiwan. Aquest cap de setmana el Marc és de visita express a Hong Kong i com a “típic Colomines” ara se n’ha anat al cinema.


Hem introduït el xinès a les nostres vides:


diumenge, de novembre 02, 2014

Altres petits productes editorials digitals que fem corre en el món universitari i en els instituts, bàsicament de les Terres de Lleida i Aran: