dimecres, d’abril 23, 2008


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
-
.
.
.
...............Bon Sant Jordi !!!
...

dimarts, d’abril 22, 2008

És una satisfacció tenir avui a l’impremta el primer número de LO CAMPUS, el periòdic universitari de Ponent i apunt de repartir-lo demà, el dia de Sant Jordi.

Han estat unes setmanes d’un treball intens de la gent de la redacció i també de molta complicitat entre molts estudiants i professors, entre molts periodistes i fotògrafs, però sobretot entre molt voluntariat, que amb il•lusió ha participat a construir del no res, una dinàmica de microgrup de periodisme universitari, a partir de l’associació cultural i cívica Vivència Aranesa.


Fer periodisme de proximitat adreçat a una comunitat universitària d’uns nou mil membres, incloent-hi la Universitat de Lleida i la UOC de les comarques de Ponent, és una tasca molt gratificant perquè significarà informació, debat i reflexió.


La producció de LO CAMPUS és fa a Aran i a Lleida. Si sempre són els de Lleida que ens ajuden a Aran, amb LO CAMPUS són professionals i estudiants aranesos que aportem el nostre granet de sorra a l’espai de comunicació català, però a més fent servir aquesta oportunitat per articular el projecte de “Es Arts”, la futura revista de cultura d’Aran i Comenges.


Millor que llegiu la nota de premsa de LO CAMPUS, per saber-ne qüestions més funcionals d’aquesta publicació.



NOTA DE PREMSA

Aquest Sant Jordi 2008 apareix una nova publicació: LO CAMPUS.
Publicació que és defineix com “El periòdic universitari de Ponent”.

LO CAMPUS és un nou producte editorial adreçat a la població universitària de la Universitat de Lleida i també als estudiants de la demarcació de Lleida de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). LO CAMPUS va adreçat a tota la comunitat universitària: estudiants, professors, investigadors i personal administratiu i de serveis. També hi hauran números especials adreçats als últims cursos de batxillerat.

És una publicació en català, gratuïta i independent, que edita l'Associació cultural Vivència Aranesa amb la marca "Edicions d'Aran / Projectes de Lleida". L’elaboració del periòdic és fa simultàniament entre la redacció a Vielha i la redacció de Lleida. I s’imprimeix a Lleida.

El seu editor i director és Joan-Ramon Colomines-Companys i la seva dissenyadora Patricia Sala.

LO CAMPUS té unes dimensions de diari amb paper de premsa millorat de gramatge i amb 20 pàgines, amb un acurat disseny gràfic a tot color. Se n’editen 11.000 exemplars. ( El mes de setembre també tindrà una versió digital, que compaginarà amb un Web).

LO CAMPUS número 1, com a número de llançament, apareix aquest Sant Jordi, desprès a final de curs n’apareixerà un número Monogràfic dedicat íntegrament al Pla de Bolonya.
Posteriorment la periodicitat de LO CAMPUS serà mensual i durant tot l'any acadèmic, o sigui 10 números a l'any.

La distribució d’aquest primer, és fa a les Facultats i Escoles de la Universitat de Lleida i a la comunitat cultural de Ponent.

En LO CAMPUS número 1 hi ha un “Especial Sant Jordi” amb un conte original de l’escriptor Jaume Cabré. També té entre els seus continguts articles com: “Centre Dolors Piera: Les joves universitàries no saben que són discriminades, però ho són”; “L’orgull de la comunitat universitària: enquesta entre estudiants i el Rector de la UdL”; “Els Consells de l’Estudiantat”; “Debat sobre el Pla de Bolonya a Medicina”; “Referèndum: 1573 vots fan un crit d’atenció sobre el Pla de Bolonya”; “Slàvia, música en viu i militància cultural”; “La recerca biomèdica un dels orgulls de la UdL”; entre d’altres articles. I un apartat denominat: “Presentant Aran” amb articles amb occità i català.

Una de les singularitats de LO CAMPUS és que l’edità una entitat aranesa: Vivència Aranesa, dins del seu “Programa Cultural Víctor Balaguer” que té com objectiu la difusió de l’Aran a l’exterior. Però a més Vivència Aranesa edita LO CAMPUS com una fórmula original per aconseguir finançament i conservar la seva independència, per editar les seves publicacions en aranès.■


Telèfon de contacte: 649405630
-------------------

...

dimarts, d’abril 15, 2008



A tots els militants d’Esquerra Republicana de Catalunya els hi haurien de regalar un vídeo del discurs de Carme Chacón davant la cúpula militar, en el seu primer acte de presa de possessió. I un cop vist, s’haurien de mirar al mirall i preguntar-se que han fet i cap on van.

El nou govern espanyol és una jugada mestre d’arquitectura política i feta amb una intel·ligència colossal de com estructurar la gestió pública. A la vegada és una jugada d’imatge i comunicació molt ben travada. Jo com a politicòleg, interessat en estructures de govern, només que puc veure-hi excel·lència en el que han fet. Amb uns detalls i gestos de molta qualitat i professionalitat. Des de la professió, m’haig de treure el barret.

Però fins i tot des de les bones pràctiques en la funció pública i en articular les dinàmiques governamentals, és pot conculcar els drets d’un País. I això és el que passa i passarà amb Catalunya. Ho fan tant bé, que ara ens esquilaran millor.

...

dimecres, d’abril 09, 2008

.....................

...

dilluns, d’abril 07, 2008


Per una vegada estic d’acord amb el Síndic Boya sobre el nefast que és que s’utilitzin les qüestions personals per desprestigiar, calumniar i desgastar l’oponent. El que passa és que dit per ell és d’un cinisme enorme.

Ell i ells són els inventors de webs electorals especialitzades en desprestigiar personalment a l’adversari, incloent-hi comentaris degradadors de persones que ni tant sols eren candidats. Ell que a traves del seu blog va arribar a escriure que els càrrecs de l’anterior govern feien factures falses als seus menjars oficials als restaurants, i que quan li dèiem que anés al jutjat si era cert, ell acabava dient que eren escrits fets de forma temperamental pel neguit de la discussió. Ell que està rodejat d’assessors i regidors que en els seus blogs acullen tota mena de comentaris anònims sobre vides personals i professionals, absolutament calumniosos i reaccionaris. Ell que senyala i la seva banda, amb accions totalment xenòfobes, ens increpen perquè marxem del País. (Tota una manera brutal de posar-se a la vida personal de la gent). Ell que va escriure sobre sous, suposades irregularitats en els sous, calumniant a tort i a dret als alts càrrecs de l’antic govern com si posessin la mà a la caixa. Ell i ells que és varen posar sobre matrimonis, fills i feines, i sobre separacions. Ell que per revenja política ha destrossat carreres professionals a l’administració que evidentment són trajectòries totalment personals. Ell que per arribar a ésser Síndic, va fer una guerra de desprestigi al seu propi tutor i avalador polític, i a més ha deixat una estela de víctimes polítiques del seu propi grup, que en un món de clans han tingut feina per treballar amb tranquil·litat. I així podríem fer una llista enorme d’invasió de les vides privades per part del ciutadà Boya, del Síndic Boya, del seu partit i dels seus grups d’intimidadors.

Sabeu perquè ara plora, i és fa la víctima?.

No ús creieu que és per l’insòlit Afer Amador, o pel deplorable Afer Hipolito, és perquè algú, esta fent corre per internet un escrit sobre la vida sexual del senyor Boya i el presenta com un gran semental. Val a dir que l’escrit té molta mala bava.

Però quan un té un càrrec polític de màxima representació, ha d’anar molt en compte amb el que fa i tant si li agrada com sinó no, no és pot separar la vida personal de la vida política del President d’un País. És clar que vostè s’ho ha de creure tot això: em refereixo al càrrec de President i el sentiment de País.

Vostè ostenta la màxima representació d’Aran i tot el que faci serà observat amb lupa. No s’és Síndic de 8 a 3, i en el seu cas : Parlamentari d’una hora a un altra. Vostè té la representació tot el dia i no pot fer el que vulgui, sobretot en públic. Perquè a més, va tant de sobrat per la vida, que no té la mínima discreció de res i no són els adversaris polítics que amb nocturnitat en els seus laboratoris de creació de calumnies han elaborat i orquestrat tota una campanya per presentar el “semental d’Aran”, és la gent senzilla, que mira i veu. Mira, veu i parla i vostè ho abona.

Evidentment, a l’adversari li va de perles, tanta prepotència i tanta exhibició. Però miri, sinó vol que en parlin, tingui almenys discreció.
-----

PD: Ah! Aquells que parlen de la vida del Síndic Boya, com diu ell, no tenen ni idees ni projecte, ell sí. En definitiva segueix confonen la gimnàstica amb la magnèsia i el nostre Síndic segueix vivint en un món irreal on el rei va despullat i només és ell qui no ho sap.

►Però Paco no t’has de preocupar, en un món aranès on les discussions són a veure qui la té més llarga i on és pot arribar a dir que si l’han hostiat és perquè segur que ella s’ho havia buscat, pots ésser el rei de mambó durant anys.◄
...

dijous, d’abril 03, 2008



És lamentable que pel Síndic Boya qualsevol cosa que no li agrada “són mentides”.
S’havien passat la vida dient de la poca democràcia en el govern anterior i ara, un cop a la poltrona, s’exerceix una actitud de caciquisme i revengisme com mai.

També és ben estrany que les politiques que fa el govern aranès s’hagin de publicitar a traves del blog personal del Síndic, però és així. Quan el PSC va donar l’ordre de fer blogs, com també ho varen fer els Convergents, varen envair i malversar un territori d’experiències personals. Però així estant les coses.

Quan parlem de cultura, com ho hem d’enfocar, des de la gestió o des de la part intel·lectual?.
Comencem per la part intel·lectual. Sense por de mullar-me en un debat d’idees.

Recordo que a més de donar títols de qui és aranès, els d’Unitat d’Aran-PSC s’atrevien, a traves de la seva publicació oficial, de dir qui era intel·lectual i qui no ho era. Això de classificar a la gent, de posar-los per ordre, de premiar a uns i no els altres, és un tema que els hi va.

Però equivoquen la direcció. Simplement perquè un text literari estigui escric en aranès, no vol dir que és bo. Hi ha bona literatura i hi ha mala literatura, tant se val si està escrita en xinès, en català o en aranès.

Hi ha coses escrites en aranès que són infectes des del punt de vista literari. Que no passarien una mínima base de critica literària i que mai cap editorial de prestigi publicaria.

En canvi nosaltres les publiquen i si cal promocionem. I perquè ho fem ? Doncs, per contribuir a la normalització lingüística.

Tampoc diferenciem bé el que seria la cultura de divulgació i lleure, l’anomenada cultura de masses; de l’alta cultura.

Aran i la resta d’Occitània necessita de les dues vessants.

Són dos tipus de productes diferents, que tenen uns continguts diferents i una dinàmica de producció i distribució també absolutament diferents.

Que passa a Aran?. Que tot és barreja.

Hi ha textos que volen ésser literatura i com que no ho són i no poden accedir als canals cultes, se li dona un suport i canalització de cultura de masses i llavors bé el desastre, perquè a qui va dirigida l’acció cultural no els hi agrada i hi ha un rebuig.

La cultura de masses no és alta cultura dolenta, és una altra cosa.

Com creure que un material literari mediocre i sense ambició pot servir com a literatura per a nens i joves; quan resulta que adreçar-se a aquest públic, és una especialització i s’ha de saber fer bé. Perquè sinó el jove per exemple, entén i veu perfectament quan li volen colar gat per llebre. Hi ha textos en aranès, suposadament per a joves, que tracten temes absolutament fora del nostre temps, que no hi ha cap jove que hi estigui interessat. Poden ésser textos històrics, però presentats per a lectors d’avui, no escrits per a tietes i conques del segle passat.

I això també passa en l’ensenyament de l’aranès, en la seva didàctica i en el desplegament de tot el material pedagògic implicat, incloent-hi l’estratègia docent del professor. Són mètodes absolutament depassats per fer aprendre un idioma.

L’aranès és mereix estratègies i didàctiques tant innovadores i modernes com s’ensenya l’anglès. Perquè l’aranès sigui la llengua nacional d’Aran, no té perquè explicar-se com per estar per casa, amb mètodes totalment antics.
(Continuarà).

...

dimecres, d’abril 02, 2008


És d’agrair els que em pregunten via e-mail, perquè no escric al blog i m’animen perquè ho faci.
La veritat és que la meva decepció és tant gran sobre la política aranesa, que ja no sé si val la pena comentar les coses. Prefereixo viure l’Aran d’una altra manera: més intima i més real. Encara que espero que és compleixi una reflexió bona de l’ex-Síndic Barrera, que és que el temps posa les coses al seu lloc.
.
■No entendre mai que un govern autoanomenat progressista hagi donat cobertura a un episodi de violència domèstica d’un dels seus responsables polítics. Tothom sap que la dona va acabar a l’Hospital i tothom sap, que encara que la interessada no va posar denúncia, el centre sanitari va activar el protocol. I encara amb xuleria van passejant al polític en reunions, davant l’estupor general.
.
.
■Tampoc entenc que els campions de la cultura que ara governen a Aran, no tinguin ni una sola idea substancial i important per crear el marc i el coixí perquè hi hagi una normalització cultural i la societat civil més dinàmica en cultura pugui ésser productiva. Tot és com una gran setmana de festa major i d’activitats de colònies permanents, amb premis de final de curs. Jo que criticava a l’antic govern i la política cultural del senyor Sans, certament era gloria al costat d’un no saber cap on anar, amb una mediocritat que crea vergonya.
.
.
■I per l’altra banda, avui fa 108 dies que els convergents aranesos tenen una nova direcció del partit sorgida d’un Congrés. Jo no sé veure el canvi. Un partit autista no guanyarà mai les eleccions i els silencis se senten per tot arreu.
...