dimarts, de setembre 30, 2014



Que un partit doni llibertat de vot per dir SÍ o NO a la independència de Catalunya anul·la definitivament el partit. Si en una de les decisions més importants pel País, el partit no es pot definir, ni liderar el procés, ja no és un partit és una secta.

Dir Sí oficialment a la primera part de la pregunta de la Consulta i llibertat a la segona part de la pregunta ho pot fer una associació o entitat potser: però un partit?. Per que serveix un partit? Sembla que per alguns és només una menjadora.

Uns es decideixen com a fonamentalistes, per exemple, sobre energies renovables; els altres es decideixen com a fonamentalistes, per exemple, contra l’avortament; però uns i altres callen oficialment com a partit sobre la llibertat del País. Políticament i com a partits son prescindibles.      

dissabte, de setembre 27, 2014

dimecres, de setembre 24, 2014



Que a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida hi ha extrema dreta tots ho sabem, menys la Degana i el Cap d’estudis. Alguns d’aquests racistes estant en plena sintonia amb metges –supergurus- de l’Arnau que expressen una ideari de dreta radical.

Jo ho he denunciat moltes vegades, perquè aquests intolerants són els mateixos que posen pegues en la llengua catalana a l’Aula i els mateixos que davant el procés del dret a decidir ens insulten. La nostre resposta va ser publicar al  quinzenal digital ”LO CAMPUS 2.0” del 4 de març de 2013 l’article “Gracias por vuestra generosidad con Cataluña” : Estudiants de la UdL provinents de la resta de l’Estat fan costat al “Dret a decidir”. El Rector no ens va rebre per parlar del tema, ja no com a periodista que els hi fa terror, sinó jo com a president d’una associació universitària de la UdL. Ara el Rector s’escandalitza.

L’Alejandro el poca pena que va anar apunyalant gent pels carrers de Lleida no és una anècdota d’un malalt només. Perquè no hi ha cap dubta que està malalt. És tota una filosofia entre universitaris, encara que no apunyalin a ningú.

Ahir al matí abans de la detenció, després d’haver filtrat per part de la Paeria que l’agressor era una persona de pell fosca o sigui un estranger només els hi faltava dir un “moro”, hauríeu d’haver sentit la gent al mercat de Cappont de Lleida: Tothom feia comentaris inequívocament xenòfobs. Ara resulta que és de pell blanca, de Logroño i estudia a la nostra estimada Universitat.    

dissabte, de setembre 20, 2014


El proper LO CAMPUS porta un Suplement pels instituts i escoles: el “Goodbye Institut”. Tot un repte de premsa per a joves adolescents. I aquest cop ha calgut trobar a nivell mundial quina és l’artista cantant adolescent que està marcant el 2014.

Res de Justin Bieber, Miley Cyrus, Demi Lovato o Selena Gómez ara marca amb força Ariana Grande, Austin Mahone o Lorde. M’han convençut que és la noia Grande i el noi Mahone dels que hem de parlar. Mireu uns vídeos d’aquest parell que a mi m’agraden.

Quan varen començar “Goodbye Institut”, en el primer número i com a bateig, varen convidar al grup “Macedònia” com a portada. Un grup juvenil que canta en català i que va canviant de components a mida que es fan gran. Va ser una operació que no va funcionar. Ara també ens caldria potenciar la música juvenil en català  i com no sigui el Super3, no sé on trobar-la.



divendres, de setembre 19, 2014



Jo formo part dels que sempre perden i novament a Escòcia he perdut. Amb calma ja escriure els meus articles acadèmics i també els periodístics sobre el referèndum, aquí només vull transmetre alguna vivència personal.

Vaig anar a dormir tardíssim i m’he llevat molt tard, quan ja des de feia hores tot el món sabia el resultat del referèndum escocès. Aquesta nit post-referèndum he somiat moltíssim a l’escocesa i amb tota mena d’infermeres. Sempre he pensat que sortiria el NO, encara que he incentivat a tothom pel SÍ i si jo fos escocès hauria votat per un SÍ ENORME, tot i que sóc un anglòfil fins a la medul·la i un enamorat de Londres.

Fantàstic que s’hagi fet el referèndum; fantàstic que els del NO de Londres hagin promès mil i una transferència perquè guanyes la seva opció; fantàstic que hi hagin molts més Sís que els que varen votar l’SNP; fantàstic que a Glasgow -la gran capital econòmica- hagi guanyat el Sí i fantàstic haver posat a l’agenda política europea la qüestió nacional de les nacions sense estat.

La campanya escocesa del referèndum m’ha fet una angúnia enorme en el seu argumentari, tants els del NO com els del SÍ. Vaja arguments de merda. Espero no defensar Catalunya per la meva llibreta d’estalvis, perquè si fos així, hauria de fer la revolució permanent.

Igualment que no em sento espanyol, no sóc escocès, simplement sóc un català que vol votar per recuperar la nostra llibertat com a poble.

Quan aquest matí m’he posar a treballar i fer gestions, m’he barallat amb tothom. He frenat i he pensat que estava irritat pel que havia passat a Escòcia. Sembla que no sóc de ferro colat.


dijous, de setembre 18, 2014

Avui és el gran dia per Alba !!!
ALBA, Escòcia en gaèlic, és la nostra gran esperança i serà la seva llibertat.

És molt emocionant.


dimecres, de setembre 17, 2014


Avui tinc papallones a la panxa com si fos escocès. 

dimarts, de setembre 16, 2014


Escolteu al grup aranès “Es Paums” cantant un poema de Jèp de Montoya amb música de Jaume Masana Castet. 
Tota la cultura aranesa m’enamora.
NET DE HUEC, NET D’AMOR

Net de huec,
Net d’arrosada,
Net de flors,
D’aigua senhada,
Net d’amor
Ena maitiada,
Net desirada.

Eth solei ei naut,
Ei net de hèsta,
De huec,
D’aigua,
D’èrbes e flors,
E de jogar as amagatons.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Eth haro creme ena plaça,
Era arrossada se pren enes prats;
Se jògue as amagatons;
Se guanhe era igualtat.

Gojates pirinenques
Deth Comenge e d’Aran,
Pirinenques gojates
Gascones e deth Bearn,
Valentes gojates
De Bigòrra e deth Coserans.

Vos estimi
E m’agrade que siguésquetz atau,
E qu’atau sigatz.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Valentes, capables,
Gojates d’aué,
Hemnes deth deman.
Nòble tèrra
D’òmes e hemnes iguals.
De tostemps
Òmes e hemnes en libertat.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.

Net d’igualtat,
Gojat e gojata,
Net d’amor,
Net de huec,
Net de gijates,
Net d’amor
De gojats e gojates.

Anet, passe çò que se passe,
Non a jamès arren passat
E encara que se passe,
Aguest ser qu’ei atau.



Jèp de Montoya

dissabte, de setembre 13, 2014



M’ha sabut greu que Paco Frutos el català que va ser secretari general del PCE hagi estat tan poca vergonya de qualificar de nazis els independentistes catalans i la mobilització de l’onze de setembre.

Ell que fou dirigent de PSUC que vàrem coincidir a la plataforma unitària antifranquista: l’Assemblea de Catalunya i també vàrem coincidir  a la presó, ara s’hagi despatxat amb un exabrupte via Twitter tan poc democràtic.

Tant defensar que aquests estalinistes fossin acceptats a la unitat antifranquista (jo m’hi vaig trencar la cara perquè fossin acceptats per molts anticomunistes) i avui els hi surt exactament el que són: tot menys demòcrates respectant a l’adversari.

Ara veurem els d’Iniciativa per Catalunya que diuen, perquè ells són fills d’aquest personal impresentable.  

dijous, de setembre 11, 2014



En el camí de la llibertat: Bona Diada 2014 !!! 
                                          


dissabte, de setembre 06, 2014




La construcció d’una narrativa d’una malaltia pròpia està en el meu horitzó i preocupació, sobretot quan no troben la diagnosi final.

Curiosament jo he treballat el “empathic witnessing” o sigui el testimoniatge empàtic del que l’antropòleg Kleinman en feia una bona construcció del concepte. És tot aquell compromís que ha de vestir el metge acompanyant el malalt perquè aquest pugui donar sentit i valor a l’experiència de malaltia.

De fet com a periodista i politicòleg també utilitzem aquest concepte de “empathic witnessing” sobretot en temps de crisi. Forma part del nucli moral de la professió, que a mi m’agrada més dir-ne de la militància professional.  

dimecres, de setembre 03, 2014


Fa dies que penso i em fa mal dormir com tractar el “Tema President Pujol” en el proper número de LO CAMPUS. Entre traïdors, arribistes, maldestres, barruts, antipujolistes de professió, anticatalans, antiprocés sobiranista i tots el que vulgueu, que estant sortint a l’arena política per escopir a la Família Pujol es fa difícil posicionar-se.


Veurem que fa el Rector de la Universitat de Lleida (UdL) que és del PSOE de mentalitat (no del PSC) i promou treure-li el Doctorat Honoris Causa de la UdL al President Pujol. És la “Chacón” en pantalons aquest Rector però és capaç de tot: si demà Unió Democràtica li proposa que sigui el seu candidat a la Paeria, ho seria. Com l’antic Rector Viñas, necessita i necessiten almenys ser presidents de l’escala de casa.

dilluns, de setembre 01, 2014



Començarà al Parlament de Catalunya la discussió de la nova Llei d’Aran.

Una autèntica contradicció tant per la part catalana com la part aranesa. No puc entendre als aranesos la poca consistència de com reivindiquen les seves competències. Sense un sacseig profund de la identitat aranesa acabaran com Murcia, funcionaran serveis però seran descafeïnats com a poble. La identitat no és només una bandera, unes danses i una llengua amb una projecció  d’arqueologia, sense la participació social com a País, acabaran a la UVI i sense retorn. Cal molta més potència i més modernitat.

Falta lideratge i falten moltes complicitats amb sentit d’estat.