dimarts, de novembre 30, 2004

Era Val d'Aran ei un País
e non pas ua Comarca.
Explica'c.



L'aranès ens uneix a tots.
El aranés nos une a todos.
O aranés únenos a todos.

Aranierak batzen gaitu guztiok.

dilluns, de novembre 29, 2004

Picasso


Avui, un dels firmants, m'ha fet arribar el document "APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA", que signa Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs.

És un document que pretenen, que en sessió plenària, els Ajuntaments d'Aran l'aprovin.

Tota l'operació sobta: sobta com s'ha fet, qui firma el document i el contingut.

Exactament com el document comú del Plenari del Conselh Generau d'Aran, que varen redactar per contribuir al debat del nou Estatut d'Autonomia, falta transparència en la confecció i en la recerca de complicitats.

Tant si els hi agrada o no, quan el "Document Medan" el tingui transcrit per posar-lo a internet, ho faré en aquest Diari i llavors en donaré la meva opinió.

Com a ciutadà, politicòleg, periodista i president d'una entitat cultural aranesa, estic en contra de tanta discussió de despatx, tota feina poc transparent i sobretot tant poca difusió i promoció del tant necessari debat, de com Aran s'implica al nou Estatut d'Autonomia.

En el segon document de Vivéncia Aranesa de participació del debat de l'Estatut d'Autonomia, (Octubre del 2004), dèiem com una de les propostes:

"...Que és realitzi una campanya divulgativa i pedagògica, adreçada a la població d'Aran, per donar dades i instruments informatius perquè els ciutadans puguin participar de forma activa al debat del nou Estatut d'Autonomia i a la nova Llei d'Aran.

Les institucions araneses tan nacionals com locals, n'haurien d'ésser els dinamitzadors d'aquesta campanya, a més també les entitats privades hauríem d'intentar participar activament en aquesta tasca pedagògica de dinamització cívica...".

No hi ha campanya aranesa, i ara també, a nivell municipalista no és treballa de forma oberta.

Darrera el "Document Medan" hi ha una crisi tant profunda dels partits aranesos, que caldrà analitzar-ho i explicar-ho tot amb calma. Sobretot per beneficiar Aran com a País. Encara que em temo que el politiqueig, el partidisme i els interessos personals, poden truncar, definitivament. una visió unitària, política i realista.

Una altra oportunitat perduda de fer participar la societat civil organitzada.


divendres, de novembre 26, 2004

dimecres, de novembre 24, 2004

 Picasso_1922

M'han fet arribar del Conselh Generau d'Aran la proposta de fer una conferència o xerrada per les properes Jornades Occitanocatalanes de l'any 2005.

Sembla que són previsors i atents. Això està molt bé. Tenint present que el Síndic no em convida a res i la maruja de la Consellera de cultura mai m'ha saludat, és tot un detall que el Cap del Departament de cultura, via un càrrec tècnic, em faci una invitació.

Com que estem en època de posar el comptador a zero i no recordar les putades que al llarg dels anys he hagut de patir: millor que et convidin, que res.

Però hi haig d'anar?. De moment deixem-ho en forma d'interrogant. Perquè, tot plegat també dependrà del que pugui dir.

La primera vegada que vaig participar en una d'aquestes Jornades, els hi va semblar tant dur el contingut de la xerrada, que em varen castigar. I en el llibret-obsequi, que varen fer posteriorment, de totes les xerrades varen censurar la meva. 1 a 0.

Això va comportar no convidar-me més, no només com a conferenciant, sinó ni tan sols com a participant. 2 a 0.

En unes altres Jornades, les últimes, és va muntar un curs meu. No s'hi va apuntar ningú. Jo sostinc, que no és va publicitar bé, ni és va dirigir la convocatòria al públic objectiu, per la matèria que s'hi donava. Sempre quedarà el dubte. Conclusió: va ésser un fracàs meu i també el fracàs d'unes Jornades universitàries sense contingut universitari, llevat del que venia totalment muntat de la Universitat de Lleida. Alumnes aranesos en els cursos universitaris: dos. Quan va costar tot això?. No ho sé, i ningú, llevat els organitzadors, ho sap. 3 a 0.

Últimament, com que se m'inunda el servidor d'e-mails, faig com a la televisió, que no dona ni un pas, sense saber els índexs d'audiències; jo no dono ni un pas sense saber múltiples opinions, sobre algunes de les coses que vull fer.

O sigui que us proposo tres possibles conferències diferents i voldria saber les opinions dels lectors d'aquest Diari.

Ànim ! escriviu-me, que no fa mal i a més és confidencial, entre el que m'escrigui i jo.


PRIMERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "L'evolució política del Síndic d'Aran: Carlos Barrera (1995-2004): De la dreta convergent al populisme radical".

Seria l'explicació de com s'ha format el discurs polític actual del Síndic Barrera. La seva evolució ideològica, estratègica i tàctica dins Convergència Democràtica Aranesa i la CDC catalana. On està avui. Que significa el seu "populisme radical", que no té res a veure amb el PP, sinó que té molt a veure amb l'estil d'Esquerra Republicana.

Com sorgeix aquest "populisme radical" enfront l'estratègia d'ofegament del Conselh per part del Govern Tripartit. El "perquè" de la reivindicació de l'Autonomia 18 dins de l'Estat Espanyol.

L'estil de govern del Síndic. Malgrat el seu aïllament personal, analitzar la "crosta" política que l'envolta: assessors, subalterns i consentits.

La guerra de guerrilla dins els convergents aranesos: els "ultras", els patriotes, el sector dels negocis i els xaqueteros. El buit polític per la radicalització.

En fi: "l'univers Barrera" conceptualitzat per la ciència política.


SEGONA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "Que faria jo, si fos el nou Cap del Departament de Cultura del Conselh Generau d'Aran?".

Evidentment és un títol "personalitzat" per captar l'atenció, perquè el que vol dir és "Com hauria d'ésser un Departament de Cultura per contribuir a la construcció la cultura nacional aranesa".

Perquè, precisament aquesta és la qüestió: Ajuda o no l'actual model de Departament?. Jo crec que no i que el model del Senyor Sans està esgotat. I que continuar-lo, acabarà significant una negligència greu de gestió.

Que és el primer que jo faria?. Primer desprendre'm del Senyor Sans i donar-li molta sort en la seva, i només seva, Escola d'Esports de Salardú. Molta sort noi i que triomfis!. Segon, pactar que la Senyora Consellera és dediqui a una altra àrea i que un dinàmic Conseller polític, que sàpiga de cultura, estigui sobre meu.

Que és el que falla del model?.

Tres coses: Primer, que és cregui el Síndic que la cultura és important. Segon, que en faci una bona inversió. I tercer, que s'entengui que la cultura és fa transversalment, amb la participació de tots els sectors, sense discriminació, ni sectarisme, ni partidisme.

Que la cultura és important per la identitat d'una nació sense estat, és tan evident que no caldria reivindicar-ho, però cal fer-ho i sobretot, fer-ho de forma original, sense voler copiar el model de Catalunya o fer-ho tot per enlluernar Catalunya.

La inversió en cultura aranesa és de pena. El Conselh s'ha gastat més, per coses faraòniques efímeres, catering i dietes de cultura, que proporcionalment, per operacions d'envergadura en tots els sectors culturals.

En cultura, precisament perquè som petits, hem d'intentar jugar a primera divisió en tot. Aquí, a la resta d'Occitània i a Catalunya. Per exemple: interessa més un diccionari al transatlàntic dels diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, que no en una editorial, digna, però out-sider, com és l'Editorial de l'Índex.

No s'inverteix seriosament, que no vol dir fer-ho a cop de talonari, en operacions culturals a llarg termini: llibres, traduccions, nous autors, música, cançó etc etc.

I per últim: Ha estat nefast, utilitzar la cultura per collar a l'oposició. Tota aquesta cultura d'aparadors per enlluernar votants, s'ha de fer d'una altra manera.

Això no vol dir que no cal collar als ajuntaments que no usen l'aranès. Collar la nefasta política cultural de l'actual Alcalde de Vielha, canviar la política de biblioteques i fer-les de gestió i mentalitat aranesa, etc etc.

Però cal, una política cultural aranesa oberta a tothom, transparent, que deixi viure a tothom, impulsi la creativitat, la gestió cultura i afavoreixi que els inversos privats també apostin per la nostra cultura. Això no vol dir, deixar-se prendre el pèl i acceptar el tant anomenat "Conselh de Cultura" que Unitat d'Aran-PSC, via Paco i Angelina, tant reivindiquen, perquè aquest invent ha acabat sent un artefacte dialèctic tant o més sectari que la política cultural convergent. L'època de l'Angelina, que treballava pels nens i la cultura sense sectarisme de partit, ja s'ha acabat, està més que documentat i provat, que fa partidisme. Una llàstima!.

Un Pacte Nacional de Cultura d'Aran ha de tenir projecte, programa i pressupost. I això no només ho poden fer els polítics, sinó que també hi ha de participar la societat civil organitzada.

I això avui, no és fa així. Per exemple, fer una "Escola de Lleure" des de l'administració, sense tenir present la realitat de la societat civil organitzada de cultura, i no lligar-ho amb la gent que a la pràctica està, cada dia a l'arena cultural i cívica del lleure, dels joves i de la cultura popular, és un exemple de la barbaritat del model de cultura del Síndic Barrera. Anar inventant coses, deslligades d'un model general que estigues immers en un Pacte de cultura, és nefast.


I LA TERCERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA SERIA:

Títol: "La doble ànima aranesa: l'espanyola i l'occitana. Una aproximació a la identitat nacional d'Aran".

Aquesta és una conferència molt més conceptual, encara que amanida amb la política del dia a dia i de les diverses etapes de la història política, cívica, social, econòmica, cultural i lingüística d'Aran.

La tesi és ben clara: el 80% de la societat aranesa se sent profundament espanyola, el 20 % restant se sent occitana. I a partir d'aquí, totes les conductes dels ciutadans i de les ciutadanes de la Val d'Aran actuen en conseqüència. Per exemple, el referent dels clàssics culturals per uns, és Cervantes, per d'altres Mistral i pels més de vol més local, Mn. Condò.

En un altre nivell: No hi ha una arena de partits polítics aranesos pròpia, autònoma. Els polítics aranesos depenen de Barcelona, Lleida o Madrid etc etc. Hi ha, o no hi ha partits aranesos nacionalistes?.

Tot això ens portaria a veure com és i com ha estat la participació aranesa en el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i a més, a valorar la possibilitat que la Val d'Aran sigui la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol.

Conclusió una conferència de teoria política, de teoria de les identitats i de politicologia de la pràctica dels partits, els clans, els grups de pressió i de la societat civil, tant l'organitzada, com la que no.

-----------------------------------------


Així doncs, com ho veieu: S'hi ha de participar?. I quina conferència escolliríeu?.
Espero opinions. Gràcies.


dimarts, de novembre 23, 2004

Com més ciutadans i ciutadanes s'impliquen a l'associació cultural Vivéncia Aranesa, apareixen debats i polèmiques sectorials i personals, que cal reconduir el més ràpid possible, per no "fer l'andorrà", que és una variant de "fer el suec", que significa deixar d'afrontar alguna cosa i deixar-la podrir. "Fer l'aranès" també existeix, és com la pràctica anterior, però amb més mala gaita, perquè incorpora, moltes vegades, un sectarisme de clan i d'acció fratricida.

Precisament a tot això, n'és enemic mortal Vivéncia Aranesa.

Amb totes les eines possibles i amb tanta pedagogia com faci falta, defensarem sempre el treball transversal dins la societat aranesa. És a dir treballarem amb tothom, sigui qui sigui, tingui la ideologia que tingui, sigui del clan que sigui i estigui en el territori que estigui. Ens és igual les històries passades, cal posar el comptador a zero, tantes vegades com faci falta. Qui no ho pugui suportar, val més que és quedi aïllat a casa i no surti de l'armari.

Nosaltres no som la congregació de la Mare Teresa de Calcuta, simplement, perquè no som sants ni tenim una activitat evangèlica, però si que som una ONG o sigui una Organització No Governamental de cultura, amb un clar projecte, que té com objectiu contribuir a la funció vertebradora d'Aran com a País. Que ningú és pensi que amalgamar la societat cultural aranesa vol dir fer la compravenda d'uns i d'altres. Però que s'hi posi fulles qui li piqui: parlarem amb tothom, treballarem amb tothom i donarem suport a qualsevol projecte que reforci la cultura nacional aranesa, feta el màxim de professional i digne. Sigui un taller, sigui un llibre, sigui un CD, sigui una conferència o sigui promoure traduccions d'obres universals a l'aranès.

És evident que la cultura té color, però ens movem en un marc de concepció de cultura el suficient ampli, perquè hi càpiguen quasi tots els sectors del País, només queden a fora els racistes, que n'hi han, i els explotadors, que també n'hi han, a la Val d'Aran.

Defensar una concepció nacional de cultura aranesa, defensar una llengua nacional, defensar una concepció de País amb una clara base nacional i defensar la implicació en tota la cultura occitana, són uns mínims punts d'entesa que forma part de Vivéncia Aranesa.

Però tot això, son valors teòrics, que cal portar a la pràctica. I aquesta pràctica és dura, perquè no estem en un País idíl·lic. Per una banda, tenim l'administració i per l'altre, la societat civil.

Em nego rotundament a utilitzar la fórmula de moda a Aran per dialogar amb l'administració, que és l'anomenat "compadreo". És a dir, no és normativitzen les coses, perquè esdevinguin clares i justes, sinó que l'administració tant nacional com local, tant d'un partit com d'un altre, ens pretenen fer passar als que organitzem cultura, per un diàleg restringit, on la martingala és el que s'espera.

A tot això, també en som uns enemics mortals.

Per això, tanta bel·ligerància negativa amb nosaltres, però que ningú ho dubti, la carrera és de fonts, i el treball unitari, no excloent, transparent i equitatiu, acaba guanyant, només cal aprofundir la democràcia d'Aran. I a aquesta tasca tothom hi és convidat, només qui s'auto-exclogui en quedarà al marge.


divendres, de novembre 19, 2004



Miquel Porter i Moix. In memoriam.
Un altre punt de referència nacional catalana perdut!!!.

Promotor de la cançó catalana, promotor de l'estudi del cinema, promotor de País i de civisme. Tot un altre mirall esmicolat. Esperem que entre tanta mediocritat de valors, el dinamitzador Miquel Porter en sigui un model ben actual.


■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■

Vivéncia Aranesa ja ha començat la seva intervenció pràctica en educació, art i lleure per a nens, joves i adults:
"ES NOSTI TALHERS" - 16 talhèrs / 27 professors -.

Veure el programa al PORTAL i BLOG, "Univèrs Occità de VIVÉNCIA ARANESA":
http://vivenciaaranesa.blogspot.com/

dijous, de novembre 18, 2004

He començat una reflexió personal i també una reflexió col·lectiva del Secretariat Nacional de Vivéncia Aranesa sobre: "La Val d'Aran, la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol? Perquè, si? Perquè, no?". Tot això en el context del debat del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Programa Mossen Condò de Dinamizacion Civica e Culturau de Vivéncia Aranesa.

Recollim tota mena de reflexions. T'hi apuntes, enviant idees?: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk


dimecres, de novembre 17, 2004

SÍ, TINGUES SENTIT DE PAÍS, EN PACO BOYA NI S'ACOSTARIA A LA FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE GUADALAJARA 2004.

Ja fa dies que està en marxa la participació catalana a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara de Mèxic. (Del 25 de novembre al 5 de desembre). És una bona moguda que aquest any Catalunya n'és la invitada. De fet tot això va venir per una invitació a l'Institut Ramon Llull, quan encara el Govern Balear hi formava part.

Per tant, avui va sobre Catalunya, però de fet va de Països Catalans, perquè és promociona el llibre en català, i òbviament també s'hi promocionarà la cultura catalana que és fa al País Valencià, a les Illes, com a Catalunya Nord. Res d'objectar.

Em pot agradar més o menys el programa establert, però és el que és, i desprès d'haver estat muntant setmanes de Catalunya pel món per la Generalitat, els anys vuitanta, (Brasil, Veneçuela, Mèxic, Milà, Paris, Londres etc...), sé perfectament les dificultats de l'esdeveniment i la precipitació de moltes decisions.

Però malgrat tanta urgència, dificultat i dedicació (per exemple: jo vaig estar dos mesos al Brasil per muntar, simultàniament, una setmana catalana a Rio de Janeiro i a Sao Paulo). Els esdeveniments responent a un discurs polític i cultural. Que només cal tenir-lo ben travat i assumir-lo, i això garanteix que cap imprevist o precipitació faci que canviïs el fil conductor del que estàs muntant. Incloses, les pressions de les ambaixades espanyoles que et dificulten la feina, encara que de vegades et trobes bones, sinceres i lleials col·laboracions des d'aquestes ambaixades.

En la Fira de Guadalajara el problema no són ni els mexicans, ni els espanyols, ni les ambaixades, ni les empreses privades, els problemes venen de l'Institut Ramon Llull i de polítics aranesos, com el diputat Paco Boya.

Tothom recordarà que, a bombo i platerets, el Ramon Llull anunciava que a la Fira de Guadalajara hi hauria llibres en aranès. Fantàstic, vaig pensar. Desprès vaig veure, que el Conselh Generau d'Aran no en sabia ni mitja paraula, tot i les competències de cultura, ni encara menys n'havien dit res a les associacions culturals de la Val d'Aran.

Però bé, mira: que és pixin en el Conselh i al Síndic, en la Consellera de cultura del Conselh -que sap més de fer truites de patates que de cultura-, amb el tot supèrbia: Cap del Departament de Cultura -que sap més d'esports que de cultura-, feia pena, però és la pràctica usual. Ells ninguneixen a tothom i ara els altres, els ninguneixen a ells.

Però el pitjor és que en realitat, qui estant ninguneixant des de Barcelona, és a la cultura aranesa i a tota la Val d'Aran. (No dubteu que si poden, malgrat tanta ofensa, qualsevol saltataulells del Conselh acabarà a Guadalajara amb vacances pagades. De moment el programa oficial no en diu res).

El que si surt als programes és un tal Francesc Xavier Boya. Suposem que és el Paco Boya, el diputat al Parlament de Catalunya pel PSC(PSC-PSOE), que quan passa el túnel és el Secretari General d'Unitat d'Aran. (Perquè, desprès no diguin que el túnel no fa miracles).

Bé doncs, sembla que a més d'haver-hi llibres en aranès a l'estand institucional de la Generalitat de Catalunya, almenys a Guadalajara hi haurà un escriptor aranès. Malgrat que "la mar ja deu estar totalment desgelada", perquè fa temps que no publica res i viu de renda d'altres temps, no hi ha dubte de la qualitat de l'escriptor, que cada dia queda més clara aquesta qualitat, en contraposició de la seva tasca política, de qualitat, almenys, discutible.

Doncs no, hòstia, el Paco no està en el Programa Literari, està en el Programa Acadèmic. No hi està com escriptor, sinó com a investigador. Investigador?. Acadèmic?. Però quina broma és aquesta: Com pot estar en una Taula, com a ponent, del XIV Seminari de l'Ensenyament de Llengües Estrangeres "La diversitat lingüística en el context de la Globalització"?.

O sigui que la Val d'Aran enviem un "Tècnic de grau mitjà en electricitat" (professió absolutament honorable), en un Simposi d'acadèmics universitaris. No pot ésser. O és que la Val d'Aran no té llicenciats superiors: graduats i capacitats per estar en fòrums de lingüística i sociolingüística?. Ah! Hi va com a polític, com a diputat. I que carai fa un diputat en aquest tipus de moguda acadèmica?. Tot plegat deplorable i la seva participació envia missatges als nostres estudiants, professionals i ciutadans totalment perversos. Una autèntica estafa i burla.

Perquè el Paco Boya no hi va com a escriptor?. Fet així, ningú, ningú li pot discutir la plaça. Doncs, no. Hi ha d'anar trepitjant la professionalitat dels especialistes d'Aran i xupant viatge, perquè és polític. El premi partidista, pel seu treball a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.

Doncs, s'hi va com a polític: O és planta o forma part de la burla que l'Institut Ramon Llull fa amb la Val d'Aran, la cultura aranesa i la seva llengua.

Quedes garratibat de veure com és la documentació oficial, que en català, castellà i anglès el Ramon Llull ha fet sobre Catalunya per la Fira.

Per l'Institut Ramon Llull, per la Generalitat de Catalunya de Maragall, Carod i Saura, la Val d'Aran no existeix. Literalment. Ni citada. Pitjor, ningunejada amb les comarques catalanes. Només agafem un tros de la publicitat oficial: Sobre Catalunya........

"La història, la llengua i una tradició cultural, política i jurídica diferenciada han configurat la personalitat del país i de la gent. En aquests moments, forma una comunitat autònoma dins d'Espanya, amb una institució pròpia de govern que és la Generalitat.
Barcelona és la capital de Catalunya i una de les grans ciutats del Mediterrani i, amb la seva àrea metropolitana, concentra pràcticament la meitat de la població.
Administrativament, se superposen la divisió estatal en províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i la divisió de l'Administració catalana en 41 comarques. Les comarques catalanes, de caràcter i densitat demogràfica molt diversos i delimitades segons criteris geogràfics i històrics, generalment estan aglomerades a l'entorn d'una població que actua com a centre de serveis i es regeixen mitjançant consells comarcals."
(sic).


I Aran i la cultura aranesa?. Res de res.
I el polític Boya: va com a polític aranès a Guadalajara o com a què?. Perquè tot i estar al servei full time del Tripartit, no té ni la més mínima influència. Vaja, que se'l pixen com ho fan amb tots nosaltres.

Sincerament, crec que aquesta és una moguda que el Diputat Boya no hi hauria d'anar, perquè aquest viatge no són unes vacances, i tal com tot està muntat tot, és una desconsideració al ciutadà Boya, a l'escriptor Boya i per extensió als ciutadans i ciutadanes de la Val d'Aran, a més de tothom, que d'una manera o una altra, estem implicat amb la cultura aranesa.








dimarts, de novembre 16, 2004

Per la Selecció Catalana d'Hoquei Patins....

... I també per una Selecció Nacional Aranesa d'Esquí!!!.

dilluns, de novembre 15, 2004

Cada dia penso que hi ha persones que llegeixen aquest "Diari personal" i tenen un problema amb la llengua catalana. És inútil escriure directe i clar, perquè cadascú interpreta el que vol.

Rebo molts e-mails cada dia i aquests dies, en uns quants, segueixen afirmant que vaig contra Aran. Mai ningú em diu on jo he escrit això, o on ho he expressat, però el més curiós és atribuir-me anti-aranisme, recriminant-me el meu independentisme català.

Si mai un català pot entendre la Val d'Aran és precisament un independentista català. Perquè és un compromís polític que comporta una defensa dels drets dels pobles i de les nacions sense estat, i això, de calaix, significa la defensa de la Val d'Aran com un País i no una comarca catalana. Com un País que forma part, ja avui, culturalment dels Països Occitans o sigui de la nació Occitània, encara que la Val d'Aran estigui sota administració catalana i espanyola.

Però el que resulta més curiós, i simptomàtic, és que les recriminacions estan inserides en "un discurs aranès de base espanyolista". No només, el missatge recriminatori és en castellà, sinó que destil·la nacionalisme espanyol.

És ben sabut que és pot defensar Aran a més d'en aranès: en castellà, en català o en gallec, aquesta és una realitat, però el que és més difícil d'entendre és voler fer veure que és defensa Aran i el que és defensa en realitat és la "Sagrada Unidad de España".







dijous, de novembre 11, 2004

Aquest dimecres a les set de la tarda és va celebrar a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Vielha una presentació sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Aquest acte convocat pel Subdelegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, va comptar amb una intervenció del Subdirector General de Relacions amb el Parlament de la Direcció General de Relacions Institucionals del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Ramon Prat.

Qualsevol esdeveniment pel debat sobre l'Estatut d'Autonomia a Aran és interessant, però aquest acte ha tornat a ésser, un altre dels fracassos de les coses potenciades pel Conseller Saura a la Val d'Aran.

Que tot un acte convocat per un Govern només tingui 16 (setze) persones de públic, i d'aquestes, quatre hi estaven treballant, és un fet que s'ha de valorar profundament. Com també s'ha de valor com és que ningú del Govern del Conselh Generau d'Aran hi era, ni tan sols cap del 13 membres del Plenari del Conselh tampoc hi eren.

El Subdirector General va fer l'esforç de fer una part de la conferència en aranès, però el contingut del que va dir, està a anys llum dels drets d'autogovern d'Aran. Va repetir la conferència, que un i mil cops deu fer per diferents poblacions de Catalunya, però en aquest cas és va equivocar de País. Ni ell, ni cap membre del seu govern encara no han dit mai que Aran és un País amb una clara base nacional i no és una comarca. El Subdirector, que semblava una bellíssima persona, va fer el discurs típic centralista de Catalunya, encara que respectuós amb la llengua nacional del País. Que cal dir-ho: és una actitud molt positiva.

El Subdelegat Orrit va seguir amb la seva línia xulesca de "Virrei de Tremp" i quan va sentir que jo demanava reconeixement del caràcter nacional d'Aran, no li va faltar ni un segon per discutir-me la representativitat de l'associació que jo representava. Venen a fer participació i acaben posant en dubte qui som i amb qui estem.

L'Emilio Medan, Alcalde de Les, va fer una de les seves intervencions d'innegable caràcter de nacionalisme aranès, però al seu estil de vol curt i de llenguatge que no s'entén, dificulta l'eficàcia del que comunica, a més per fer-ho més difícil d'entendre, va acabar parlant "de genocidi de l'aranès per part dels catalans". Tanta "olla aranesa de pensament polític", acaba no servin per a un debat pragmàtic, per aconseguir coses. Segueixo creien que fer la quadratura del cercle és impossible.

Haig de confessar que a mi em toca molt la moral, que des d'Unitat d'Aran se'ns digui que Medan és la quota nacionalista i que podem estar contents. O sigui aquesta política del "policia bo" (Medan i el nacionalisme) i el "policia dolent" (Boya i el pragmatisme socialista) és inaguantable. Al final hauré de pensar que l'únic conseqüent i honest és el diputat Paco Boya, perquè no s'amaga de res: diu que NO és nacionalista aranès i que Unitat d'Aran tampoc ho és, així de clar i això és d'agrair.

La cirereta de tot l'acte va ésser la intervenció de la Presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran, que desprès d'agrair que el polític català hagués parlat en aranès, preguntava, amb estil d'alumne aplicada, si les entitats araneses que havien enviat opinions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia al Conselh Generau d'Aran, ho havien de tornar a fer al Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat és al·lucinant, perquè les entitats les opinions les donen, perquè les escoltin, però a més, sobretot, perquè les assumeixin. I com sempre des de les entitats controlades per gent lligades a les executives dels partits polítics, no s'impulsa el treball unitari en la societat civil. Prefereixen anar solts i sense cap estratègia de negociació conjunta, apliquen només polítiques funcionarials, per cobrir l'expedient.

I el que fa falta, és exactament al revés: cal una dinàmica de grup de pressió i la força seria anar tots junts, càrrecs electes i societat civil organitzada, per forçar que l'autogovern d'Aran sigui ben assumit.

Des de Vivéncia Aranesa, malgrat el meu desengany personal, sé seguirà treballant, perquè així s'ha decidit, per fer una tasca comuna entre les entitats araneses, propiciant un comunicat unitari, transversal, apartidista, però de clar contingut de defensa d'Aran com a País. I aquest treball s'està fent entre bastidors, intentant que el protagonisme no sigui de cap entitat i tothom s'hi senti còmode.





dimarts, de novembre 09, 2004

És molt preocupant la posició que té Aran, en la inclusió del seu autogovern en el nou Estatut de Catalunya.

La Ponència del Parlament de Catalunya va avançant, sense pausa, i ja en aquest moment la Val d'Aran està perdent. Es pretén que el tema d'Aran sigui un capítol específic i acabarà sent una segregació, que ens deixa al marge dels altres temes.

Ja han redactat un capítol de temes sobre Europa i Catalunya, i Aran queda d'entrada marginada. I així molts altres exemples: sobre muntanya, sobre temes inter-fronterers etc.

Els partits d'Aran i les severs actuals directives són responsables de tant despropòsit i no cal dir el Conselh Generau i el Plenari en el seu conjunt.

I això que jo també en trobo amb problemes, perquè des de la societat civil és impossible trobar un punt d'acord, des de la independència i fent el paper que correspon a la ciutadania organitzada.

Està tan lligat a la Val d'Aran la política, els partits i el partidisme en les anomenades associacions, col·lectius, clubs i entitats privades en general, que sense el permís de la directiva del partit corresponent, el president de torn de l'entitat no mou ni un dit, o fa un treball de boicot actiu o simplement defensa directament el seu partidisme.

Una fundació amb presidenta d'un executiu de partit, un club d'esquí amb president alcalde, una associació cultural amb equip directiu lligat al Conselh o a l'Ajuntament, un col·lectiu de llengua amb presidenta lligada activament a un partit, una associació d'escola de música inventada per un alcalde, un col·lectiu de teatre lligada també a la política, uns caçadors lligats a l'administració, una associació d'agermanament entre pobles, també lligada a un partit, un grup de música que sembla directament l'executiu d'un partit, un grup de beneficència amb presidenta de l'executiva d'un partit i així podem continuar fins l'infinit. Podria dir noms i cognoms, però no fa falta.

Perquè només vull explicitar el fenomen: la societat civil aranesa organitzada, té tants lligams als partits i a les administracions, tant locals com nacionals, que la té segrestada i inoperant en el seu paper de fiscalitzador del món públic i anestesiada com a sector reivindicatiu. Tot això haurà de canviar, perquè espatlla Aran.

Només ens queda, que faran els Alcaldes d'Aran respecte el nou Estatut d'Autonomia. De moment el treball conjunt, va a ritme de tortuga i els partits ja s'han preocupat de posar els seus comissaris dins l'operació. El Medan ja està vigilat, ben vigilat. (La Cristina vigila a l'Emilio i dona report al Paco. Legítim i normal).

A mi el que em preocupa és que el Medan, no acabi sent ELL MATEIX qui és faci la travanqueta i acabi caient. Perquè no hi hauria cap nacionalista de cap nació sense estat, que veies amb bons ulls que una transferència passada al seu País i administrada pel seu Govern Nacional, sigui de nou recuperada pel Govern de l'altra nació que l'administra, i en aquesta deplorable operació, aquest suposat nacionalista, encara ho veies bé. Que algunes competències de la Residència de Les tornin del Conselh Generau al Govern de la Generalitat, nacionalment parlant és un desastre. Evidentment, fent partidisme i per fotre al Síndic Barrera és un èxit, però el que hi perd és Aran, digui el que vulgui l'Alcalde Medan .

No és pot jugar a tot, perquè sinó que hi veieu a la imatge: oques o conills?. La gent no som uns babaus.


diumenge, de novembre 07, 2004

Avui el meu Marc fa 22 anys. En tota seguretat, és l'única aventura humana que estic vertaderament orgullós d'haver-hi i estar-hi participant.

Les complicitats paterno-filial són tot un procés de pèndul, totalment sedimentades si s'ha sabut crear uns fonaments indestriables.

Això no vol dir, que des d'una autèntica complicitat, hi hagi èpoques i pràctiques de "relació salvatge". Com precisament il·lustra la peça del creatiu en fotografia Marc Colomines i Nadal, que hi ha a continuació d'aquest comentari, i que és un exponent d'aquest estadi salvatge dins d'aquesta llibertat compartida.

Llum, atmosfera i escales mecàniques, que pugen i baixen, però son una infraestructura sòlida i inamovible. Llibertat, però sempre hi ha senyals que indiquen i recorden la norma. Tot això està en el relat de la foto, és clar en el meu subjectiu relat. La fotografia és titula: Tots tenim alguna cosa de salvatge!!!. (12/05/2004).

Per molts anys fill !!!.


Marc_Colomines

dissabte, de novembre 06, 2004

He començat les primeres proves per un PORTAL i un BLOG de cultura occitana, per tant també aranesa, que és com una espècie de portaveu digital de l'associació cultural Vivéncia Aranesa.

És denomina: "Univèrs Occità de VIVÉNCIA ARANESA".

La seva adreça on line és: http://vivenciaaranesa.blogspot.com

Encara està a les beceroles, però és l'embrió d'una amplia col·laboració digital, feta bàsicament en occità, amb totes les seves variants dialectals.

S'accepten tota mena d'idees. Només cal que envieu un e-mail.

Aviat començaran tots "Els nostres TALLERS de Vivéncia Aranesa" i un d'ells és sobre internet. Serà en aquest espai creatiu, que prepararem els continguts del Portal.

divendres, de novembre 05, 2004





Desprès de veure el documental per televisió: "Punt de Control". No en tinc cap dubte que a la Palestina ocupada hi ha un terrible apartheid. Ho sap tothom, però potser calia aquest documental, que sense narrador, només presenta els comentaris dels protagonistes, - gent del poble palestí i la policia de fronteres de l'exercit israelita -, en cada "Checkpoint", a temps real.

El documental mostra la vida de més de tres milions de palestins de West Bank i la franja Gaza que viuen sota l'ocupació israeliana i que necessiten cada dia passar aquests controls. Unes escenes directes i dures que descriuen serenament, com mai, l'opressió terrible d'un poble i el seu càstig col·lectiu.

El reportatge està realitzat pel cineasta israelià Yoav Shamir i això encara dona més força d'autenticitat del que es veu: no és propaganda palestina, és la realitat filmada per un israelià. És clar, que és un israelià demòcrata i decent, que per sort també n'hi ha. El documental és va estrenar l'any passat i va trigar-se dos anys a filmar-se.

Quina ràbia veure tanta humiliació!!!.

dijous, de novembre 04, 2004

Carretero_i_Barrera


Avui és un d'aquells dies que m'agradaria tenir un "Diari de Notícies" per explicar la veritat del que hi ha darrera la reunió de la "Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau dera Val d'Aran" que s'ha celebrat a Arròs.

Per una banda per desemmascarar aquest centralista que és el Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joan Carretero. Tot un outsider, posat per l'Esquerra d'en Carod-Rovira al govern, i que sembla mentida que sigui capaç de venir a Aran, a dir-nos que això és una "comarca" i que no tenim cap "realitat nacional de País", només - això sí - tenim certes peculiaritats. Però, segons el Conseller, Aran ha de pertànyer a la futura vegueria de l'Alt Pirineu. Ja pot vestir-ho com vulgui, ens tracta de simple "comarca".

El conseller Carretero no entén absolutament res d'Aran i no cal dir tota la tropa d'autoritats catalanes que hem de patir, començant pel socialista i subdelegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit. (Seria interessant explicar els interessos particulars d'Orrit, i s'entendria, perquè tanta mala llet amb Aran).

A part de la vergonya d'ERC, tot plegat és el fracàs del diputat Paco Boya, el "Killer Aranès", com l'anomenen els nacionalistes catalans del Parlament, perquè és dedica més a fustigar i xurriaquejar la cultura catalana, que fer un treball productiu de "lobby nacional" a favor d'Aran. El que és evident, és que Boya al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya no hi té cap influència.

El que de veritat li ha preocupat de la reunió al Síndic Barrera és el tema del projecte de decret, presentat pel Departament de Governació, en el que és contempla la creació d'una Comissió pròpia d'urbanisme per la Val d'Aran. Per a ell, la resta són punyetes!!!. El que vol és el poder que dóna, tenir una Comissió d'Urbanisme i un dia poder dir - directament o maneflejant - aquest tros de terra val milions d'euros o no val res, perquè és territori no edificable.

Pretenen des de la Generalitat, que la "Comissió d'Urbanisme d'Aran" tingui la seu a Lleida capital?. S'han tornat ximples. El Conseller Carretero segueix no entenen res o ho entén tant, que vol tenir-ho tot ben lligat.

Per cert, ni que sigui com a deliciosa anècdota, per veure que entre uns i altres, segueixen fent un sainet, s'ha de llegir la nota de premsa oficial del Departament sobre la vinguda a Aran del Conseller, en la que diu, entre altres perles: "... Allà els rebran el síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l’adjunt al síndic, Miquel Campà, entre altres autoritats...".

Tenim un nou càrrec institucional al Conselh: l'Adjunt al Síndic?.
El mega-assessor ha pujat de categoria?.
El senyor Campà, com a nova autoritat, forma part de la Comissió de Transferències?.

Que se sàpiga, pel decret signat pel President Maragall: per part del Conselh, en la Comissió que parlem, només hi ha com a representant el Síndic - que és el Vice-president de la Comissió - i cinc Consellers generals designats pel Ple del Conselh Generau.

Aquests polítics, ens volen despistar i ho acabaran aconseguint.
De moment, ja hem vist quants ciutadans i ciutadanes d'Aran, han rebut al Conseller Carretero amb pancartes reivindicatives: cap.

La desinformació i la desmobilització porten a què qualsevol Conseller ens perdi el respecte. Que el Síndic Barrera en prengui nota.

dimecres, de novembre 03, 2004

Tinc una autèntica sensació de derrota, desprès de la victòria de Bush. Com a defensor i militant dels drets humans, no tinc cap dubte que ha guanyat la barbaritat de Guantánamo. Tota una filosofia i un símbol, que fa preveure uns quatre anys molts difícils per Nord-Amèrica i per a tot el món.

presoners_a_Guantánamo

dimarts, de novembre 02, 2004

Per treure a Bush de la Presidència, jo votaria a Kerry.
Sense més entusiasma.


John_Kerry

dilluns, de novembre 01, 2004

Jovita_Ané

Vielha, 26 d'Octubre del 2004


Distingit Director de TV3, Senyor Francesc Escribano:

Ens trobem amb un problema a la Val d'Aran que us voldríem comentar i que s'hauria de trobar una solució.

Nosaltres som una organització cultural, denominada oficial com "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus", publicitant-nos només com a marca, com VIVÉNCIA ARANESA. La nostra seu central és a Vielha i operem a tot Aran, a més de la resta d'Occitània i de Catalunya. Des de què el gener passat vàrem ésser legalitzats com associació sense afany de lucre, hem fet onze intervencions públiques a la Val d'Aran des de presentacions, conferències i actes culturals.

Desprès d'onze actuacions públiques durant deu mesos, mai la delegació de la Val d'Aran de TV3 ha vingut a cobrir l'esdeveniment. Sempre la delegació ha estat informada i algun cop en actes compartits, per exemple amb el Gremi d'Hotelers, han informat que no venien, en altres actes no han comunicat res.

Davant aquesta actitud creiem que cal posar-ho al seu coneixement, perquè per part de la delegació no hi ha hagut una resposta, "del perquè" de tanta desatenció de l'activitat de la nostra associació.

Fins ara no havien dit res públicament, però desprès de l'últim acte cultural que hem realitzat i per les característiques del mateix, us demanaríem una explicació oficial, que la delegació d'una televisió pública no és digna a donar.

El dijous dia 5 del passat octubre, és va realitzar una Vetllada Literària amb el títol "Serada literària: 8 autors d'Aran liegen es sues poesies e narracions, acompanhadi per un solo de saxofòn ". En aquest acte de poesia, narració i música, hi varen participar vuit escriptors i escriptores d'Aran i un músic, a més hi varen haver dues intervencions més, entre presentacions i cloendes. En aquest acte i varen participar noranta persones (pel tipus d'acte i per Aran, tot un èxit) i va durar una hora i quaranta cinc minuts.

La Vetllada és va realitzar a la Biblioteca Generau de Vielha. Precisament, la delegació de Vielha de TV3 està a cent metres d'aquesta biblioteca municipal.

Per quina raó TV3 no va cobrir l'acte?.

Un acte amb la suficient escenografia per ésser material visual de televisió. Un acte de suport als nostres escriptors i escriptores i a la cultura literària aranesa en general. Però la televisió no ho cobreix.

Tenint present el que TV3 a la Val d'Aran presenta al programa Comarques, no s'entén, perquè es rebutja aquesta mena d'esdeveniment cultural.

Nosaltres civilitzadament però també enèrgicament, voldríem protestar pel tractament que la nostra televisió pública TV3 fa dels nostres actes i en concret aquest últim, perquè és la culminació del menyspreu que TV3 a Aran té de les activitats de la societat civil organitzada.

Tenim poques hores de televisió en llengua aranesa, però els pocs minuts que tenim, només és cobreix el món oficial i institucional, amb un partidisme que fa feredat.

Amés, s'està produint un fenomen molt greu, que a la llarga ens portarà un problema audiovisual insalvable a Aran.

Per pur sectarisme i per falta de professionalitat avui és deixen de cobrir actes culturals d'Aran, deixant-nos sense història àudio-visual per l'ampliació de la nostra TV3 d'Aran del futur. Quan tinguem més hores de televisió en aranès, quan vulguem fer retrospectiva de les nostres coses, ens trobarem que no hi ha arxiu i només tinguem una història oficial, deixant de banda el que des de la societat civil organitzem i participem. No és simplement un menyspreu a la nostra gent, és no entendre la inversió de futur en la nostra història àudio-visual.

La responsable de la delegació algun dia deixarà el càrrec, perquè suposem que no és vitalici, les locutores les canviareu, però el que no serà recuperable és l'arxiu d'imatges del país. No entendre que la memòria àudio-visual dels nostres escriptors i escriptores és important, és ocupar el càrrec o exercir la feina, però sense la mínima responsabilitat periodística, ni de gestió d'una delegació nacional d'una televisió pública d'una cultura minoritzada com és la nostra o sigui l'aranesa.

Vivéncia Aranesa té un programa denominat "Programa Loïs Alibert" que té com objectiu principal la intervenció als mitjans públics de comunicació d'Aran per reforçar-los. A través d'aquest programa hem reivindicat respecte TV3 a Aran, més hores de programació per acabar aconseguint una televisió pública digna de la nostra cultura aranesa i que ajudes en el procés de normalització lingüística i cultural. Evidentment, seguim amb aquesta línia reivindicativa, però ara amb aquesta carta, el que us diem és que amb els migrats minuts que tenim de programació, en la migrada delegació local, les coses no és fan bé, arribant a un punt escandalós de negligència professional.

Davant de tot aquest panorama us demanen una explicació, la vostra intervenció directa i un canvi de política a l'hora de cobrir els esdeveniments, en especials els que fem des del món associatiu de la Val d'Aran. Tot això fet des de l'interès periodístic, sense demanar cap mena de quota, però si un respecte professional a la cultura aranesa, que és el sector que principalment dinamitzem i que necessita amb urgència la vostra atenció.

Gràcies per endavant.
Cordialment,


Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus

Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha. Telèfon: 973642740 vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

--------------------------------------------