divendres, d’abril 29, 2022

Nova Sèrie: El Congrés 2022 de “Junts per Catalunya” número 2

 

Les fases del Congrés 2022 de Junts



Sempre és millor no posar-se de cul amb l’aparell del partit perquè sempre, sempre, surts escaldat. I encara ara pitjor: perquè el que guia el partit avui, tot i que se n’anirà a casa, encara mou totes les tecles internes. Marxarà, però ens deixa l’últim regalet: un Congrés començat per la teulada.

No és una qüestió només logística, és ideològica i sobretot és el trencament del Model de Junts que vàrem assumir. Per fer d’ERC no té sentit, per això ja tenim la seva oferta i sempre és millor l’original.

El Congrés 2022 de Junts pretén seguir el mateix model, per mi equivocat, del nostre Congrés fundacional que és un congrés en dues fases, repartit en dies diferents:

Fase 1: Elecció dels càrrecs de la direcció del partit.

Fase 2: Debat de les ponències i aprovació.

Tornem a posar el carro davant dels bous.

S’incentiva l’elecció d’uns dirigents sense proposta política. Sense saber que ens proposen com estratègia i tàctica per aconseguir la independència.

Sempre s’acaba dient, ara no cal dir-ho perquè ja ho discutirem en la segona fase de les ponències, d’aquí un mes.

I que passarà? Que seran altres mecanismes que no són els estrictament polítics d’indicar-nos el procés d’alliberament nacional català, que influiran en les eleccions.

I que passarà també? El que passa ara: La companya Laura Borràs “aparcada” al Parlament i el company Damià Calvet “aparcat” gestionant vaixells al port.

S’han d’elegir la presidència i les vicepresidències, la secretaria general, la secretaria d’organització, la secretaria de finances i la resta de 18 executius nacionals, lligat a uns compromisos personals polítics. Cal tenir un programa electoral. Ens han d’oferir un programa perquè els votem.

I només la dreta o els que han mamat el “centralisme democràtic” són els que boicotegen que les eleccions internes siguin competitives, amb la varietat de llistes que calgui. Les nostres elits de partit sempre ho volen resoldre tot als despatxos. La llista única, és una burla al militant de base.

 (Continuarà)

 


dijous, d’abril 28, 2022

Nova Sèrie: El Congrés 2022 de “Junts per Catalunya” número 1

 

                  Obertura del període 
                pre-Congressual a Junts

 

 “Organitzat un dinar a Lleida amb el Conseller Jaume Giró” i “La Presidenta del Parlament Laura Borràs, assistirà a La Passió de Cervera” dues noticies que m’apareixen a l’ordinador enviades pel meu servei de premsa i que són unes autèntiques metàfores de com funciona el meu partit.

Perquè el lector ho tingui clar i sense enganys: soc militant de Junts. (Potser subjectiu i com em diuen les “clavegueres” de Junts un “Outsider”).  

I estem en període pre-Congressual o sigui un nou passeig per una jungla.

Hem començat amb força: El nostre Secretari General Jordi Sánchez plega.

Ja era hora!!! Evidentment deixarà el càrrec per haver-ho fet de puta mare.

No us explicaré intimitats del funcionament logístic del Congrés perquè si ho voleu saber, apunteu-vos a Junts. Perquè encara que ho estem fen malament, molt malament, Junts com a projecte polític, no només és bo, sinó que a més és molt necessari. A mort amb Junts !!! Nosaltres tenim un compromís personal de grup que s’ha de defensar. I us asseguro que jo modestament ho faré, malgrat el pressing.

N’estic fins el monyo dels columnistes, dels tertulians i dels càrrecs institucionals que van “d’independents” i que dia sí i dia també, ens alliçonen de com ha de ser Junts. No diré noms, però qualsevol seguidor de la vida política sabem de qui i quina parlem.

Aquests “gurus” s’haurien d’apuntar al partit i canviar-lo des de dins. El tros s’ha de llaurar i aquests només mengen viandes al restaurant i a més pagant nosaltres.

(Continuarà)


divendres, d’abril 08, 2022

Obituari

 


Paraules d’adiu a Carlos Barrera, eth sindic d’Aran

 

Non è deishat de reivindicar qu’eth sindic d’Aran ei era dusau autoritat dera Catalonha autonomica e non cau díder, qu’arrés m’a hèt cas. Ara serie era sindica aguesta autoritat. E aquerò volerie díder un tractament especiau entara sua representacion, tanben e sustot, protocollari.

Ei des d’aguesta sincèra valoracion que coneishí ath sindic Barrera e digui “Barrera” pr’amor que jamès me dirigí ada eth coma “Carlos” e li parlaua de vosté.

Dilhèu bèth lector creirà que voi cercar era net pes armaris, mès a excepcion de çò que pensen des deth cinisme quauques persones, eth respècte e era dignitat deth representat deth pòble aranés ei ua valor a deféner.

Mès, qu’arrés se pense qu’era mia relacion damb eth sindic Barrera tostemp a estat un camin de ròses: quan editaua coma periodista eth periodic “Eth Diari”, seguí e critiquè era sua vida politica quan calec, e de Les enquia Salardú, passant per Vielha, se podien enténer es sòns crits de desaprobacion.

Totun, aquerò non empedic qu’un dia siguessa eth cap de Comunicacion deth Conselh Generau d’Aran damb eth coma sindic.

A Carlos Barrera, jo li è agut e li è un prigond afècte personau, mès tanben polític. 

Rebrembi ath sindic seigut dauant dera mia taula, en mèn burèu de Sindicatura, dictant-me idees e frases sanceres mentre jo metia orde en un tèxte qu’acabarie conformant un discors.

Aguesta senzilhesa d’apropament, a jo m’auie sedusit. Ada eth l’auie encuriosit que jo escriuessa damb un creion, que de tant en tant li treiguia punta damb un petit agudacreions.

Mès çò que de vertat me sedusie, ère eth sòn nacionalisme aranés, un nacionalisme basat en paisatge, en paisatge d’Aran.

Sabem qu’eth paisatge ei ua transformacion collectiva e culturau dera natura. E qu’aguesta transformacion culturau non sonque ei materiau, ei tanben simbolica, ideologica e, gosaria díder qu’espirituau e tot.

Eth non n’ère conscient, mès a existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.

Eth dia que mos didérem adiu, hè ans, parlèrem  qu’un dia, jo me tornaria a apropar ada eth entà recuélher en un libre era sua manèra d’enténer Aran. Ja non poderà èster.  

Calerà, damb calma, recuélher eth pensament e era òbra de govèrn deth sindic Barrera coma part dera memòria istorica de com s’a bastit Aran. Era Val d’Aran s’a bastit des dera pluralitat mès pendent un periòde long, eth màger referent siguec Barrera.

Entà jo, çò mès important d’Aran non ei eth sòn paisatge, senon era sua gent. Sense es araneses e es aranesi eth País non existís.

Sense Barrera mancarà ua part plan importanta dera identitat aranesa.

Bon viatge Carlos.

Joan-Ramon Colomines-Companys

***********

 


Paraules de Comiat a Carlos Barrera el Síndic d’Aran

 

No he parat de reivindicar que el Síndic d’Aran és la segona autoritat de la Catalunya Autonòmica, no cal dir que ningú m’ha fet cas. Ara seria la Sindica aquesta autoritat. I això voldria dir un tractament especial per la seva representació, fins i tot i sobretot protocol·lari.

És des d’aquesta sincera valoració que vaig conèixer al Síndic Barrera i dic “Barrera” perquè mai li vaig dir “Carlos” a seques i li parlava de vostè.

Potser algun lector creurà que estic cercant cinc peus al xai, però excepte els cínics: el respecte i la dignitat del representat del poble aranès és un valor a defensar.

Però que ningú pensi que la meva relació amb el Síndic Barrera sempre ha estat un camí de roses: quan editava com a periodista el periòdic “Eth Diari” vaig seguir i criticar la seva vida política quan va caldre. I des Les fins a Saladú passant per Vielha, es podien sentir els seus crits de desaprovació.

Però això no va impedir que un dia vaig acabar sent el Cap de Comunicació del Conselh Generau d’Aran, sent-ne Barrera el Síndic.

A Carlos Barrera jo l’hi he tingut i li tinc un profund afecte personal, però també politic.

Ell com a Síndic el recordo assegut davant de la meva taula al meu despatx de Sindicatura, dictant-me idees i frases senceres mentre jo posava ordre a un text que acabaria sent un discurs. Aquesta senzillesa d’apropament, a mi em tenia seduït. A ell el tenia encuriosit que jo escrivís amb un llapis, que de tant en tant li treia punta amb una petita maquineta.

Però el que de veritat em seduïa, era el seu nacionalisme aranès, un nacionalisme basat amb el paisatge, amb el paisatge d’Aran.

Tothom sap que el paisatge és una transformació col·lectiva i cultural de la natura. I també que aquesta transformació cultural no només és material, és també simbòlica, ideològica i fins i tot espiritual.

Ell no n’era conscient, però ha existit un “nacionalisme Barrera” de molta identitat.

El dia que ens vàrem acomiadar fa anys, vàrem quedar que un dia, jo em tornaria apropar a ell, per recollir en un llibre la seva manera d’entendre Aran. Ja no podrà ser.  

Caldrà amb calma, recollir l’obra de pensament i de govern del Síndic Barrera com a part de la memòria històrica de com s’ha construït Aran. La Val d’Aran s’ha construït des de la pluralitat però durant un període llarg el pal de paller en fou Barrera.

Per a mi el més important d’Aran no és el seu paisatge, sinó la seva gent. Sense les araneses i els aranesos el País no existeix.

Sense Barrera faltarà una rellevant part de la identitat aranesa.

Bon viatge Carlos.

Joan-Ramon Colomines-Companys