dimecres, de desembre 29, 2004

Sri_Lanka
Costa arrasada de Sri Lanka

Susan_Sontag
Susan Sontag

dijous, de desembre 23, 2004

Bones Festes a tothom!!!

 chagall

dimarts, de desembre 21, 2004

Estic en una supermarató sobre farmacologia i neurociències, enclaustrat en la redacció d'un text acadèmic, i com que no tinc la sort d'alguns polítics d'Aran que van pel món ocupant fòrums acadèmics sense els més mínims crèdits i amb tota la cara, els altres ens els hem de guanyar, aportant material nou i creatiu, evidentment professional i acadèmic.

Però la vida política continua, i mentre escric això, vaig sentint des de lluny un programa televisiu del Canal 33 on es discuteix la crispació política. El meu germà Agustí està brillant com sempre en la discussió. Però tot plegat em planteja si val o no la pena referènciar el que ha passat avui al Plenari extraordinari de l'Ajuntament de Vielha, que anava sobre l'aportació al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, perquè hi ha altres temes més dramàtics que caldria comentar.

Però hi ha una responsabilitat política dels que vivim i treballem a Aran vers aquest País, per molt petit que sigui, i cal que ens en preocupen per molt que hi hagi una minoria de feixistes aranesos que tinguin els sants ous de dir-me que no és problema meu, perquè soc de fora. Aquests excloents, alguns ho fan de forma més bèstia, d'altres ho fan de forma més subtil, son un autèntic perill, però malgrat això s'ha de participar en política i en la vida cívica.

Fem una primera revisió del que ha passat:

Primer, s'ha aprovat en el Plenari un Document alternatiu al "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut", (el "Document Medan"), que ja havíem aprovat l'Ajuntament de Les, Naut Aran , Es Bordes i 6 pedanies de l'Ajuntament de Vielha-Mijaran.

Segon, aquest nou Document, el "Document de la línia oficial d'Unitat d'Aran/PSC" ("Document Paco Boya"), modifica substancialment el "Document Medan". No és un canvi de forma o terminologia, és un canvi profund de concepció del document que passa d'uns continguts nacionalistes aranesos a uns continguts comarcalistes catalans.

Tercer, s'ha fet una votació, des del punt de vista formal i jurídico-administratiu, absolutament anòmala i viciada d'origen, que posa en entre dit la seva legalitat i s'escauria la seva impugnació.

Quart, en aquest afer, és confirma definitivament la falta de perfil polític de l'Alcalde Juan Riu, acabant sent un peó de tota una política partidista, en comptes d'ésser l'Alcalde de tots els ciutadans i ciutadanes dels que vivim a Vielha, tant si el vàrem votar com sinó.

I cinquè, el cap de l'oposició municipal a Vielha, Pau Perdices i el seu partit Convergència, han instrumentalitzat el "Document Medan" en la particular guerra patològica amb l'Alcalde Riu (patologia que l'Alcalde també té), i en la particular guerra partidista contra Unitat d'Aran/PSC.

Veiem-ho ràpidament, interrelacionant tots els punts que acabo de citar:

La història comença, quan els d'Unitat d'Aran/PSC, discuteixen i discuteixen, i no arriben a formular oficialment una proposta pel nou Estatut d'Autonomia. També, els Convergents discuteixen i discuteixen, i no arriben a res, però utilitzant el diner públic encarreguen una proposta a un jurista Convergent que és l'advocat Caminal (Al menys no era estudiant de jurista, sinó que era un advocat fet i legal). Arribant a una proposta que no sé sap si és de partit o del Síndic, o sigui Institucional.

A la vegada els maquiavels de l'actual direcció d'Unitat d'Aran/PSC, pensen i diuen: -Cal buscar una alternativa "unitària", i així tindrem lligat al Síndic i li restarem protagonisme.

La història ja és sabuda: apareix el famós "Document del Plenari del Conselh Generau d'Aran", un document de vol gallinaci i només d'intencions, redactat per fer les delícies de dues direccions polítiques catalanes: les del PSC(PSC-PSOE) i les de Convergència.

La resta de moviments ja són sabuts, només cal recordar els moviments de hooligans o infantils, d'uns i altres. Unitat d'Aran/PSC planta una reunió del Síndic, fent una rebequeria, i el Síndic busca protagonisme veien al President Maragall, on presenta, uniteralment, el "Document unitari del Plenari".

Mentre tant Paco Boya, va fent-se passar com el parlamentari d'Aran a la Ponència de l'Estatut, sent només un parlamentari del PSC-PSOE, perquè com és sabut no hi ha circumscripció electoral aranesa i a més, a les llistes socialistes de la circumscripció de Lleida, hi va anar com a membre de la "Plataforma Ciutadans pel Canvi", i per més inri no hi anava com a Secretari general d'Unitat d'Aran/PSC. És el cas de travestisme polític més divertit d'aquestes contrades. Explicar tot això no és gratuït, perquè té que veure directament, en el que ha passat en el Plenari d'ahir.

D'entrada a l'Ajuntament de Vielha avui, passa el mateix que a l'època de l'Alcalde convergent Perdices. Abans el Síndic Barrera, que també era regidor, feia una brutal intervencionisme a l'Ajuntament de Vielha confonent l'ésser Síndic i l'ésser regidor i marcant fins a límits inacceptables a l'Alcalde del seu propi partit. Ara el calçasses és l'Alcalde Riu, que té al duo Boya-Rufino fent i desfent a l'Ajuntament de Vielha. L'intervencionisme va, des de marcar estudis de plans estratègics sense concurs públics (com el fantasmagòric de la Universitat de Girona) fins a circular, "como Pedro por su casa", en visites de Consellers de la Generalitat, marginant fins i tot l'oposició municipal.

Quan Emilio Medan, per raons de nacionalisme aranès, va voler fer un nou Document, el que en el fonts feia, era carregar-se el "Document del Plenari del Conselh" i a la vegada liquidar tota mena de protagonisme al Síndic Barrera i al diputat Paco Boya.

Passava a tenir el lideratge de la situació, el nivell municipal.

Això era totalment inacceptable, pels dos que volen liderar el País i tant se val que deia el "Document Medan" i tant se val que hi participessin militants dels seus propis partits, calia recuperar la iniciativa i recuperar el lideratge. Per una banda el Síndic, de mala gana, intenta fagocitar el "Document Medan" i fer-se'l seu, i per l'altre el duo Paco Boya-Rufino Martínez intenten boicotejar el Document, i ho fan de totes maneres: a Les enganyant a Medan i dient-li abans del Plenari que s'abstindria el Paco Boya per tenir més llibertat per desprès discutir una ampliació, d'una suposada i futura línia unitària, al Plenari del Conselh. Desprès va resultar que al Plenari el senyor Boya va dinamitar el fons i contingut del document. Al Naut Aran també s'abstenien. A Es Bordes desprès d'abstenir-se, feien arribar uns dies desprès la proposta, més o menys igual, que el document que han presentat a Vielha. També vàrem fer mans i mànigues, perquè deixessin de donar-li costat els signants del document: acabant la signant Cristina Enseñat deslligant-se del document i el convergent Miquèu Segalàs d'Es Bordes expressant en públic, que la versió Paco-Rufino és podia acceptar. (Conseqüent amb la seva postura ambivalent, de col·laboració en la fantasmada del "Festatut" de la Generalitat del Tripartit).

A l'Ajuntament de Vielha l'Alcalde Riu no volia passar el "Document Medan" pel Plenari, però veient que l'oposició convergent demanava oficialment, per la via reglamentaria, el Plenari; va voler tenir la iniciativa, i llavors i només llavors, convocà el Plenari municipal.

En el Plenari Extraordinari sobre l'aportació al debat de l'Estatut d'Autonomia, el que s'ha aprovat és un Document Alternatiu al "Document dels Ajuntaments", és el "Document Paco Boya".

Quins són els canvis?: Simplement afirmar ara, que els aranesos són catalans, que els aranesos formen part indissoluble de Catalunya, i que hi ha "...una singularitat del territori d'Aran" en comptes de manifestar que "...Aran és un País amb una realitat nacional".

Com és pot veure res de canvis terminològics, són canvis de fonts. És a dir, totalment comarcalistes catalans i no nacionals aranesos, per molt que hi hagin deixat tot un tros preliminar en el document, d'una exposició històrica nacional, perquè a les propostes concretes, baixen el llistó.

L'Alcalde Riu sempre havia dit que volia un Document sobre l'Estatut d'Autonomia amb una amplia reivindicació social i sense tant historicisme. On és això en el document seu?. En lloc, perquè no és seu. Riu només ha fet de corretja de transmissió dels interessos del seu partit, diluint novament una política municipal autònoma.

Però que el lector s'assegui, perquè el Plenari entre en una recta kafkiana: el cap de l'oposició municipal, el convergent Pau Perdices, signant del "Document Medan", a última hora, quan la votació li dona la derrota, aparta el seu suport al document que havia signat i pel que s'havia convocat el Plenari, i treu el seu document de Convergència Democràtica Aranesa per posar-lo en consideració. Com una Cristina Enseñat qualsevol, Perdices és desdiu, de facto, públicament del "Document dels Ajuntaments" i aporta el document de partit. Tota l'estratègia unitària municipalista a la merda i apareix la veritat: una brutal instrumentalització del "Document Medan".O sigui tres documents en el Plenari !!!.

I és que és va fer una pirula administrativa increïble en la votació.

La mecànica electoral fou, que en comptes de votar els dos Documents, un a un, ("Document Medan" i "Document Paco Boya"), és va fer una votació "calaix de sastre", tot a la vegada. Aquest sistema va fer les delícies de les "llebres de sempre", és a dir els que no és volien definir i volien quedar bé amb tothom.

Desprès de la única votació oficial, el document dels Convergents és va deixar de banda.

El resultat numèric fou:
Cinc (5) vots a favor del "Document Paco Boya". Quatre són d'Unitat d'Aran/ PSC i un del regidor del PP.

Tres (3) vots a favor del "Document Medan". Eren els vots dels convergents del CDA. (El regidor Casasayas desaparegut, com sempre).

I agafeu-vos, dues abstencions: la del famós Kiko d'Unitat d'Aran/PSC, i el del vell Pepito Calbetó, l'alcalde aranista de l'antic regim.


En el tipus tant esperpèntica de votació, no se sap si les abstencions, era a un document o a un altre, o era a tot el sarau muntat.

Com és pot veure, s'ha arribat a la pitjor situació possible, per negociar al Parlament de Catalunya l'autogovern d'Aran.

Si el diputat Paco Boya és creu que ha guanyat a Vielha, va errat, perquè els que hi hem perdut som tots i sobretot el que queda clar, és que els polítics d'Aran són incapaços de fer consens, i sobretot en un tema tan important com aquest.

I ara què?.


[PD: els conselhtòlecs o sigui els suposats especialistes en temes del "Conselh i dels Convergents", com l'Alcalde Riu, encara és creuen que el papus de Les, el comerciant convergent Jusèp Lois Boya, està darrera del "Document dels Ajuntaments" ("Document Medan"). Molta paranoia, perquè ni saben que passa a CDA, ni el JL. Boya, ex-diputat, té tant de poder ara, ni poden entendre el que ha mogut a tota aquesta operació a l'Emilio Medan (del seu partit, per cert), perquè el que no podent entendre és el que representa moure's per "fer País amb una visió, del que s'anomena, estil de política amb sentit d'Estat i amb sentit Institucional".].

 Picasso


ÚLTIMA HORA:

Desprès de 15 hores d'haver escrit aquest comentari, llegeixo en el diari EL SEGRE d'avui, un titular exquisit, en una petita nota anònima, que comenta el Plenari Extraordinari de l'Ajuntament de Vielha d'ahir.

Titular: "Vielha no vol extremismes en la relació amb Catalunya".

Tota una declaració de guerra al nacionalisme aranès. En un altre moment, caldrà comentar notes com aquestes i com és produeixen. Qui truca, qui intoxica i quin són els periodistes que fan política i no periodisme, a la premsa lleidatana.


dilluns, de desembre 20, 2004

Avui a Vielha hi ha dos Plens de l'Ajuntament: un sobre Pressupostos, l'altre sobre l'aportació al nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Hi ha hagut molt de marru darrera de la convocatòria del Ple extraordinari sobre l'Estatut, en ell l'Alcalde Joan Riu és juga la credibilitat dins del món nacionalista aranès o simplement dins del món aranista.

Ara veurem si tota l'espanyolització que Riu fa dia a dia a Vielha, és només conjuntural o respon a uns principis interns. (De moment només cal recordar que no té ni el més mínim respecte a la llengua aranesa, només cal que veieu com té l'avinguda Pas d'Arró, amb les banderoles del "Vielha Antic").

Tal com van les coses, Riu pot passar a l'historia de la capital d'Aran com l'Alcalde Cavall de Troia del PP o com un alcalde aranista, que va estar a l'alçada del moment històric de reivindicació de les qüestions d'identitat i d'autogovern.

De moment a tots, ens fa tocar el bombo amb clau partidista o pitjor amb clau de facció partidista!!!.


divendres, de desembre 17, 2004

 giacomettiLa "Batalla de Vielha" perquè progressi al Municipi de Vielha-Mijaran el "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut d'Autonomia", està continuant soterradament i sofertament, això sí, d'esquena a l'opinió publica.

Res del que està passant ho trobareu ni a la premsa aranesa: ni a la radio ni a la televisió (dues de les nostres vergonyes nacionals), ni tampoc a la premsa comarcal com "El Segre" o "La Mañana". (Aquests de Lleida no els interessa de res, el detall de la nostra política nacional).

Però tant, si surt com sinó surt en els mitjans de comunicació, els esdeveniments van passant, i s'està produint una espècie de polèmica dins dels sectors polítics del País.

I aquí comença el problema: de quin País estem parlant?. La Val d'Aran, Occitània, Catalunya, els Països Catalans o Espanya.

Perquè el que està passant, és que tot discutint un "Document per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya", s'està discutint la pròpia identitat nacional d'Aran. I sempre que és discuteixen valors i identitats profundes, (el que en les "agendes polítiques" en diuen "els temes identitaris"), tots aquells ciutadans que jugant a dues aigües o que van de transvestits polítics o que camuflen postures i historials reaccionaris, queden al descobert i com si un autèntic striptease polític i cívic es tractés, mostren l'autèntica cara. Perquè no hi ha escapatòria, tothom queda fotografiat.

La primera fotografia ha estat la de Cristina Enseñat, una dels signants del "Document dels Ajuntaments".

A la Senyora se li va ocorre abstenir-se, a la votació del Plenari de la Junta de la pedania de Betren, en la votació del famós Document.

O sigui la promotora del Document, l'única dona, perquè els altres signants són Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs, desprès d'haver signat voluntàriament el Document, desprès d'haver-lo fet arribar a tots els Ajuntaments d'Aran perquè l'aprovessin en els seus Plenaris, desprès que s'aprovés als Ajuntaments de Les, Naut Aran, Es Bordes i a diferents pedanies, desprès de tot això; va i allà on ocupa un càrrec institucional municipal, que és la d'ésser membre de l'Entitat Municipal de Betren, en comptes de defensar la seva proposta documental: s'absté i carrega contra el contingut del Document.

I per acabar de fer-ho més increïble, la resta de pedanis donen suport al Document o sigui la Junta de Betren finalment li dóna llum verda.

No digueu sinó és esperpèntica tota aquesta història.

Jo ja vaig anunciar que el Paco Boya i el Rufino Martínez estaven coaccionant a la seva pròpia gent, però el que no s'esperava és que la deserció fos d'un dels signants. Al menys, que ho fes de manera tant descarada i de cara dura.

En una nota d'aquest Diari personal, del dimarts, 9 de novembre, d'enguany, vaig escriure:
"...Només ens queda, que faran els Alcaldes d'Aran respecte el nou Estatut d'Autonomia. De moment el treball conjunt, va a ritme de tortuga i els partits ja s'han preocupat de posar els seus comissaris dins l'operació. El Medan ja està vigilat, ben vigilat. (La Cristina vigila a l'Emilio i dona report al Paco. Legítim i normal)...".

Aquesta "Cristina", era la Senyora Cristina Enseñat. No cal afegir res més. Només una cosa, no és pot admetre que vagi dient públicament que ella era la representant d'Unitat d'Aran a la comissió del Document dels Ajuntaments, denigrant el paper de l'Emilio Medan, que també deu ésser d'Unitat d'Aran. Els que ens mirem des de fora tota la lluita de poders, de protagonisme i de principis a Unitat d'Aran-PSC, quedem absolutament sorpresos de com entre ells és puteixen i és denigren, continuant en la línia d'embrutar l'autoritat, almenys moral, d'un referent vivent del nacionalisme aranès. L'Emilio és respectat per tothom sense sectarismes ni carnets, menys els arribistes del partit en què milita tant la Cristina Enseñat com l'Alcalde Medan.

La Senyora Enseñat la van pressionar, i de passada la varen cremar. No és just que la Cristina Enseñat hagi tingut de fer aquest paper, no és mereixia que se la poses en tot aquest laberint. El maquiavelisme d'arrencar un signant ha estat genial !!!. Tota una maniobra per desacreditar el Document.

És una autèntica llàstima, però els errors en un tema tan profund com el que és discuteix aquests dies, tenen una factura enorme.

Ja no s'està discutint "Document Medan sí, o Document Medan no", o la postura vergonyant de l'abstenció. El que s'està discutint és: "Aran País o Aran Comarca". I en aquest tema, abstenir-se és deixar de fer de polític a Aran. No és possible quedar-se al marge d'aquesta discussió.

No és tracta només de citar la paraula "País", el que es tracta és que tota l'anàlisi i totes les reivindicacions de l'escrit estiguin informades, fonamentades i desenvolupades en i amb el concepte "País".

I enfront tanta claudicació, també hi ha un altre concepte en el que també caldria reflexionar: que és el de "la dignitat nacional aranesa".

I també caldria que ho fessin els Convergents del Síndic Barrera.

Algú ens hauria d'explicar com ha pogut passar que a la Junta de la Pedania de Gausac, hi hagi sortit un NO, a la votació del Document.

Els pedanis contraris al Document, no són militants de carnet del CDA, però ocupen càrrecs cedits pels Convergents. Uns veïns que, directament és pensen que Aran és Albacete. Almenys aquests no menteixen: són uns deliciosos nacionalistes espanyols situats a la Val d'Aran. Ni més ni menys, que uns enemics de la causa aranesa. I aquests són els "convidats" dels Convergents!!!.


Conclusió de les 7 Pedanies de Vielha-Mijaran:

Escunhau, Betren, Vilac, Casau, Aubert i "Arròs i Vila", o sigui 6, varen votar a favor del "Document dels Ajuntaments" i 1, Gausac, ho va fer en contra.

Més arguments, opinions i suports, perquè l'Alcalde de Vielha Joan Riu, posicioni a la capital d'Aran com la capital del nacionalisme aranès i l'aranisme. No és ell només, que és posiciona, sinó que és la capitalitat de l'aranisme i el progrés, el que ens juguem. I això ens ho polirem per una rivalitat patològica amb l'adversari polític?.

Com diu el poeta: "...que la prudència no ens faci traïdors...".

dimecres, de desembre 15, 2004

Mentre que el govern català explicava en roda de premsa, ni més ni menys amb quatre Consellers, que la Generalitat suprimirà les quatre províncies actuals per set vegueries, en una nova llei d'ordenació territorial; a Aran continuava la pressió i les males arts de la branca dels socialistes d'Unitat d'Aran per fer fracassar l'aprovació del "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut", en la que hi ha implicada l'altra branca nacionalista de la mateixa Unitat d'Aran, a més dels Convergents.

O sigui en roda de premsa el Conseller en cap Josep Bargalló, el portaveu del govern, el Conseller de Política Territorial Joaquim Nadal, el Conseller de Relacions Institucionals Joan Saura i el Conseller de Medi Ambient i Habitatge Salvador Milà, ens diuen que Aran estarà integrada en una vegueria que seria "Alt Pirineu i Aran".

Així és tanca, fulminantment, la polèmica que va obrir la proposta de divisió territorial feta pública pel Conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero. Semblava una collonada de Carretero i ara és política governamental. Simplement, és la NEGACIÓ de què "Aran no pot ser inclòs en cap divisió territorial pròpia de Catalunya que no sigui ella mateixa".

Doncs mentre passava tot això i el dia abans, el Diputat-Conseller-Regidor Paco Boya i el Conseller-Regidor-i-dues-vegades-Secretari d'Ajuntament Rufino Martínez, alliçonaven als seus subordinats, perquè en les Juntes d'avui de les Entitats Municipals Descentralitzades de Vielha-Mijaran boicotegessin el Document que ha aparegut entorn l'Administració local d'Aran, com a contribució al debat del nou Estatut d'Autonomia. El Document és titula: "APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA" i està signat per Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs. (Podeu veure el text integra en l'espai del dia dimecres, 1 de desembre, d'aquest DIARI).

En la remoguda vida política de la Val d'Aran, el que està passant entorn de la discussió del nou Estatut, és absolutament increïble, i no sé, si respon a una singularitat nacional aranesa o a una negligència política com una casa de pagès. Per això he guardat un cautelós silenci, per veure com anaven les coses. Però no dir res ara, seria complicitat en un dels episodis mes negre per Aran que ens toca viure i que ens pot deixar seqüeles nacionals per molts de temps.

Els antecedents d'aquest episodi és llarg, però només recordar que a començament d'estiu, desprès d'unes discussions de despatx entre el Síndic Barrera (CDA), el diputat Boya (UA/PSC) i el Conseller Martínez (UA/PSC), [també hi estaven implicats l'ajudant Campà (CDA) i l'advocat convergent Caminal], és va aprovar un document consensuat que desprès fou ratificat en el Plenari del Conselh d'Aran. (El grup polític PRAG, com sempre, va anar de torna).

Aquest document, denominat: "ERA REFORMA DER ESTATUT D’AUTONOMIA E ARAN", és un document que concreta sis punts, absolutament genèrics, però que d'una manera explícita concretava que érem un País i no estaríem en cap vegueria. Quasi tot el document el va proposar Unitat d'Aran/PSC; i Convergència, amb un pasotisme que feia feredat, ho va acceptar tot, mentre feia radicalisme explicant a la seva clientela que Aran podria ésser "l'Autonomia 18" de l'Estat Espanyol. El tant poc entusiasma, va fer, que d'una forma premeditada, el Govern aranès no distribuís el document consensuat a tota la població, sinó que ho fes de forma restringida i negligent.

El nacionalisme aranès estès per tots els partits polítics, tant els representats al Plenari del Conselh com el que no hi són, a més de diverses entitats cíviques, varen pensar que el "Document del Plenari" era baix de sostre i és varen començar a moure.

I varen haver diferents iniciatives, algunes d'elles aglutinadores, com la conferència de l'Alcalde Medan organitzada per Vivéncia Aranesa, d'altres teledirigides des de Barcelona i que varen tenir la mala virtut de dividir: com el "Bus de l'Estatut", el "Festestatut" i la conferència del Departament del Conseller Saura a Vielha.

Cap acte públic sobre el tema, organitzat per les Institucions com el Conselh o un Ajuntament. Mutisme hermètic. I tot això passava, perquè els partits aranesos no tenien una visió oficial conjunta, perquè internament no és posaven d'acord: Barrera i la seva "Autonomia 18" topava amb la Convergència catalana i el propi Pujol, i Boya topava amb la seva ala nacionalista liderada per l'Alcalde Medan.

Que passava?: doncs, que la dicotomia comarcalistes-nacionalistes era tibant.

S'entenien millor nacionalistes aranesos de diferents partits, que espanyolistes, catalanistes funcionals i aranistes del mateix partit. Fins i tot el PP feia mèrits aranistes públicament i UDC també, com ja era usual.

Però l'Alcalde Medan (UA), un nacionalista de pedra picada, amb complicitat de Jep de Montoya (CDA) varen articular un Document que desprès junt amb Cristina Enseñat (UA), Pau Perdices (CDA) i Miquèu Segalàs (CDA), acabaria sent el "Document dels Ajuntaments", que pretenien que els diversos plenaris municipals aprovessin. Era la resposta del nacionalisme conseqüent aranès a tanta bajanada, manipulació i negligència de la classe política nacional d'Aran.

Ni idea de la tria dels signants del Document, ni com és va articular el text, ni com s'ha difós. Però malgrat tant camí tortuós, és un document patriòtic, pel meu gust poc polític, però indiscutiblement el millor dels documents sobre l'Estatut, que circulen avui en l'arena política i cívica aranesa.

El Síndic Barrera va tenir un atac de banyes indescriptible i és volia "menjar" al Montoya, i el Boya també és va emprenyar.

Que havia fet el Senyor Medan?, doncs un tir per hipèrbola, com que no podia sortint-se al seu partit, perquè ho bloquejave el propi Boya, el Comissari Rufino (només militant del PSC), el President del partit i militant del PSC i d'UA Arturo Calbetó, l'Hipòlito (el socialista de les històriques banderes espanyoles pels carrers de Bossòst), l'Angelina, (jugant sempre a dues aigües, però sabent perfectament qui és el poder), i etc etc; treu el problema al carrer i el situa al nivell que més coneix: el municipal. Per una banda, juga fort a la Diputació de Lleida i fa definir a tothom, amb desesperació de Boya, sobre que Aran no estaria inserida en cap vegueria. Desprès fa l'aliança de fet, amb altres militants d'altres partits, que són regidors, i redacten el "Document dels Ajuntaments".

El Paco Boya viatge a munt i avall, i el Comissari Rufino intenta posar ordre. Feia molt de temps que li estaven fent el llit a Medan, però ara ja sabem qui posa els llençols i qui, confonen el que és un Secretari d'Ajuntament i un Polític, desbarra contra Medan.

No havia sentit tants insults al nacionalista Medan, des de l'època que se'n fotien pels pots de melmelada que feia, per buscar diners pels Corbillhuèrs. Ha estat, és i em temo que serà: un constant llençar merda a un càrrec polític. Potser si que hi ha un precedent: només quan la pròpia Unitat d'Aran és volien treure del damunt al Juanito Riu, quan volia ésser, per segona vegada, l'alcaldable a Vielha, mentre preparaven una altra candidatura alternativa.

No us perdeu els Plenaris dels Ajuntaments:

L'Ajuntament de Les ha aprovat el "Document dels Ajuntaments", a través d'un Plenari insòlit. Amb una agre discussió de Boya i Medan, deixant amb la boca oberta la resta de regidors del propi partit. Potser mai, en aquella Santa Casa de Les, l'Alcalde Medan s'havia discutit amb el seu alumne i protegit Paco Boya. Resultat: doncs que Boya és va abstenir com altres regidors. El document fou aprovat.

Ajuntament del Naut Aran: S'aprova el document per la majoria Convergent i el Conseller Manuel Rocher, l'independent d'Unitat d'Aran de més baix espectre nacional aranès, també s'absté. És a dir, la línia comarcalista i del PSC d'Unitat d'Aran s'estava abstenint amb el document.

També, fins avui, ha aprovat el Document, el Plenari municipal de "Es Bordes".

És evident, per qui coneix els Convergents d'Aran, que si el Síndic Barrera no hagués donat el vist i plau al document, els convergents no haguessin donat el seu suport als Ajuntaments. Però a ningú se li ha d'escapar l'actitud actual de pèndol del Síndic Barrera.

L'objectiu sempre és el mateix: Fotre als del Boya, tenir un pols continuat amb els convergents de Barcelona i Lleida, i aconseguir el màxim de poder.

Fer i desfer al gust, governar sense cap transparència, augmentar les seves llistes negres (en les que estic en bona posició) i anar aguantant.

Rodejar-se de tota mena de mediocritats, donar prebendes a qui calgui - fills, dones i consentits - i portar el seu missatge polític cap a un "populisme radical", que desorienta al seu propi partit al que té dividit, enfrontat entre faccions i clans emprenyats, perquè la seva política els hi ha perjudicat els seus interessos familiars.

Ma dura, somriures i cops a l'esquena. Tot un fenomen el nostre Síndic!. (Tranquils que no ho llegirà, perquè mai he trobat un sol polític que admeti que llegeix aquest DIARI).

Però que passa?. Doncs per primera vegada, de veritat, s'ha adonat el Síndic de la pinça verinosa que li està fent el Govern Tripartit i el diputat Paco Boya amb la seva tribu del PSC. Arribant al súmmum quan li diuen que la "Comissió d'Urbanisme d'Aran" estarà a Lleida. Llavors s'emprenya i vol menjar-se a tota mena de socialistes. Barrera nacionalista o una moguda per interessos crematístics?. La cartera o el País?.

-"Haurem de sortir al carrer", deia el Síndic exaltat i feliç entre mig de tota mena de llepaculs, que li feien la gara-gara.
-"Colomines, haurem de desemmascarà la gent d'Aran que juga contra el País". Em deia, referint-se evidentment a la gent del Boya.

Els dies passen i potser el Síndic ens haurà d'explicar que té acordat d'amagat amb el Conseller Carretero i perquè no ha potenciat els debats públics que m'havia anunciat, i que imbècil de mi, li vaig fer cas, i no els he potenciat pel meu compte. Perquè hi ha una constant en el camp del Conselh actual: la fantasmada constant.

I arribem avui:

Avui comença la "Batalla de Vielha", és a dir el procés a Vielha, perquè tots els nivells municipals aprovin el "Document dels Ajuntaments". Avui a les Juntes de tots els pobles descentralitzats de Vielha, veurem que passa, desprès de tanta trucada i ensinistrament partidista.

Però el que serà important, serà veure que fa l'Ajuntament de Vielha i que fa el seu Alcalde.

Vielha és la capital d'Aran i l'Alcalde Riu té un càrrec carregat de simbolisme. Que farà l'alcalde?. Jugarà comarcalisme o nacionalisme?. Jugarà al poder de Boya o al patriotisme de Medan?.

Avui Riu està en una situació també insòlita, és com un "Pepito 2", depèn del Pepito original i del regidor del PP. Els hi dóna cova i canxa, perquè els necessita per aprovar coses. Tot aquest mercadeig, pot carregar-se una postura nacionalista aranesa?.

Si Riu no és nacionalista, que és?. Socialista?. Vinga ja!. Potser com mai, Riu pot situar-se amb el seu propi discurs i demostrar que és un Alcalde amb projecte i que pren decisions i no un simple titella del Comissari Rufino. Per "polític sense autonomia" ja tenim a Vielha, al cap de l'oposició el regidor Perdices, que segueix missing, encara que s'ha recuperat amb el "Document dels Ajuntaments".

Perquè diem-ho clar: si avui Unitat d'Aran/PSC i Convergència no tenen un pacte municipal a l'Ajuntament de Vielha és per raons, exclusivament, personals i sectàries. Si l'equip Perdices-Barrera o millor dit Barrera-Barrera, no hagués fet una campanya electoral degradatòria, insultant i de menyspreu al candidat Riu i la seva família (Dona inclosa i fiscalització del seu sou, també), avui hi hauria pacte. I Vielha no és pot permetre aquesta mena de lluites fratricides, perquè van encontre els interessos del ciutadà i veí.

Per una vegada, Aran bé val una reivindicació de País de forma unitària, com recull el "Document dels Ajuntaments sobre l'Estatut". Esperarem amb paciència.







dilluns, de desembre 13, 2004

Benvolgut Senyor Director del diari Avui:

En un titular de l'Avui deia: "La versió original de Mireia". És referia a què l'editorial catalana Quaderns Crema, publica la inèdita primera traducció que va fer Maria-Antònia Salvà de l'obra de Frederic Mistral. Ho celebrem.

Només reafirmar, la obvietat, que "la versió original" és en occità, llengua també patrimoni dels catalans, perquè en la seva versió aranesa forma part del cos lingüístic de la nació catalana. El País Val d'Aran, País i no Comarca, té com clàssic de referència en la seva literatura a Mistral.

La incongruència de tot això és que tindrem una edició en català, però en l'Any Mistral, - perquè fa 100 anys que se li va concedir el Premi Nobel -, no hem pogut trobar suport per editar Mistral en occità-aranès. Avui no és troba "Mireio" en cap edició moderna i cap escolar hi té accés. I quan hem intentat que la Generalitat de Maragall (Tripartit) o el Conselh d'Aran (Convergent) ajudéssin, ens han tancat les portes. Només hi ha diners per festes i actes efímers, res per literatura bàsica. Queda feta la denúncia i seguim buscant editor.

Joan-Ramon Colomines-Companys
President de Vivéncia Aranesa
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
http://vivenciaaranesa.blogspot.com/



diumenge, de desembre 12, 2004

Brossa

Ni ho dubteu: El poema esdevé una arma tant o més poderosa que qualsevol arma de foc.
De vegades és millor no escriure res al Diari sobre Aran, (tot i el menyspreu continuat de la llengua aranesa per part de les institucions públiques, sobretot les municipals), practicar "el coratge de callar" i aportar un bon poema, que podria ésser una
metàfora sobre un sector de la Val d'Aran d'avui.


EL CORATGE DE CALLAR

El coratge de la boca closa, malgrat l'artilleria!
La ratlla rosa i quieta, un cuc, assolellant-se.
Hi ha discs negres al darrere, els discs de l'ultratge,
i l'ultratge d'un cel, el del seu cervell folrat.
Els discs giren, demanen que se'ls escolti

carregats, com ho estan, amb històries de bastardies.
Bastardies, costums, desercions i falsedats,
l'agulla fa camí en el seu fondal,
bèstia de plata entre dues fosques gorges,
un gran cirurgià, que ara tatua,

tatua un i un altre cop els mateixos blaus greuges,
les serps, els infants, els pits
a sirenes i a noies de somni amb dues cames.
El cirurgià està callat, no parla pas.
Ha vist massa mort, en té les mans plenes.

Així els discs del cervell giren, com boques de canó.
Després hi ha aquells antiga podadora, la llengua,
infatigable, purpúria. Caldrà tallar-la?
Té nou cues, és perillosa.
I el brunzit que arrenca de l'aire, un cop s'engega!

No, la llengua, també, ha estat desada,
l'han penjada a la biblioteca amb els gravats de Rangoon
i els caps de guineu, els de llúdria, i els caps de conills morts.
És un objecte meravellós:
les coses que ha foradat en el seu temps!

I què me'n dieu dels ulls, els ulls, els ulls?
Els miralls poden matar i parlar, són cambres terribles
on hi ha una tortura contínua que tan sols es pot mirar.
El rostre que vivia en aquest mirall és el rostre d'un mort.
No us preocupeu dels ulls:

poden ser blancs i tímids, no són pas delators.
Els seus raigs letals plegats com banderes
d'un país del qual ja no se'n sap res,
una obstinada independència,
insolvent entre les muntanyes.

Sylvia PLATH, Arbres d'hivern,
Edicions del Mall, Barcelona, 1985.
Traducció de Montserrat Abelló

divendres, de desembre 10, 2004

Dedico aquest "Poema-Objecte", del poeta català Joan Brossa, a tots aquells d'Aran, que amb "premeditació i traïdoria" han destruït els cartells de Vivéncia Aranesa que hi havien per Vielha, que deien: "Era Val d'Aran ei un País e non pas ua Comarca. Explica'c"
En tenien "ganes" i ho han fet. Felicitats senyors!.

 Poema_Objecte_de_Joan_Brossa_1986

dijous, de desembre 09, 2004

INSCRIPCIÓ SECRETA de Carles RIBA


Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.



Fenosa





divendres, de desembre 03, 2004

No us oblideu de llegir el Portal i Blog de l'Associació Cultural Vivéncia Aranesa, i a més, per a les seves seccions "d'Enllaços", "Agenda" i "Llibres" feu arribar al seu e-mail, tanta informació com tingueu. S'està detectant una lectura ascendent al Portal, entre lectors de l'Occitània sota administració francesa.

En el Portal de Vivéncia Aranesa és publiquen escrits en tots els dialectes occitans, encara que predomina l'aranès. Com que hem detectat una certa desorientació ortogràfica per part d'algunes persones i sobretot estudiants, buscarem la manera que en cada aportació quedi dit, al començament, en quin dialecte està escrit el text.

Vivéncia Aranesa busca gent que pugui col·laborar tècnicament i periodísticament en la seva Web. També busca tota mena d'acords amb entitats de tota Occitània per crear un PORTAL OCCITÀ DE REFERÈNCIA. Sense oblidar que és necessiten diners per potenciar internet en llengua occitana.

Anima't lector, sinó Prozac o un llibre!!!

O sinó, encara més fort: Col·labora activament amb la campanya publicitària que comença avui a Vielha, adreçada a Aran, però també pensant en els centenars de visitants:


"Era Val d'Aran ei un País
e non pas ua Comarca. Explica'c".

"La Val d'Aran és un País
i no una Comarca. Explica-ho".

http://vivenciaaranesa.blogspot.com (Clicar)
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk (Clicar)

dimecres, de desembre 01, 2004


Suport al Dia
Mundial contra la SIDA


Avui veurem el Document que ha aparegut entorn l'Administració local d'Aran, com a contribució al debat del nou Estatut d'Autonomia. Està signat per: Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs.

El Document s'ha presentat als Ajuntaments d'Aran, perquè els seus Plenaris li facin costat: aprovant-lo.

Com que crec que els ciutadans i ciutadanes d'Aran necessiten tota mena d'informació, per poder participar activament al debat del nou Estatut d'Autonomia i a la nova Llei d'Aran, per això reprodueixo el Document de forma integra, sense cap explicació del rerefons polític de cada comentari, perquè sigui el lector qui en tregui una pròpia opinió.

Un altre dia en faré un comentari polític, no només del text, sinó també explicant el context en què apareix, el paper de cada signant, l'estratègia i tàctica en cada partit i el document, i a més el procés de negociació. (Per cert: no busqueu el Document en cap Web oficial de partit o institució, perquè no hi és. Tot un símptoma.).



APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA

Coma ei ben sabut, e aué generau e ampliament aceptat, Aran ei un País non-catalan qu’auè forme part de Catalonha e que gaudic d’ua practica independéncia politicoadministratiua enquia 1834. A compdar d’aqueth an, per ua Reiau Cedula de Maria Cristina, (Reina Governadora, tutora de Isabel II) sigueren abolides es Institucions araneses e eth sòn regim politic especiau e se li impausèc a Aran eth nau regim politicoadministratiu generau der Estat espanhòu e se l’integrèc forçadament en Catalonha.

Ua lei ordinària deth Parlament (lei 16/1990) en consonància damb era Disposicion Adicionau Prumèra der Estatut de Sau reintaurèc es istoriques Institucions de Govèrn araneses e dèc un prumèr pas entara recuperacion des drets politics d’Aran.

Era sua lengua e cultura pròpies, era sua istòria pròpia, es sues institucions de govèrn pròpies, era propietat comunau dera màger part deth sòn territòri, era consideracion des aranesi como òmes libres non sosmetudi jamès a un senhoriu feudau, era possession franca des sues aigües, bòsqui, mines, pastures, caça, pesca e d’auti fruts, beneficis e productes des sues montanhes, e era constanta volentat des aranesi, manifestada en tot moment ath long de tota era sua istòria, de voler continuar mantenguent era sua identitat, libertats e indepéndencia entà regir-se e administrar-se eri madeishi, coma reflèxe er hèt de que Jaume II le conferisse a Aran eth rang confederau de Bailia Generau en pè d’igualtat damb Catalonha, Aragon e Valéncia, merite que damb aguest nau Estatut de Catalonha s’establisque un pacte de liura associacion d’Aran damb Catalonha entà qu’amassa, per pròpia volentat e damb mutu respècte caminen amassa eth camin deth pervier.

Aguest nau Estatut a d’èster er Estatut de Catalonha e d’Aran en que se consagre ua union liura e pactada des dus territòris e que sigue era continuacion de çò que s’inicièc en sègle XII damb es tractats d’Emparança signadi pes aranesi, como òmes liures, propietaris deth sòn País, damb era Corona catalanoaragonesa, que continuèc damb Era Querimòmia en 1313 e damb toti es furs e privilètges que toti es reis, enquia Ferran VII en sègle XIX, e que garantiren as aranesi aqueth règimen autonomic especiau que durèc 120 ans mès qu’era propia Generalitat de Catalonha, Eth “Decreto de Nueva Planta” de Felip V de 1616 non afectèc a Aran ne se l’ncluic en cap des 12 “Corregimientos” enes que quedèc dividida Catalonha.

En aguest sentit propause ath Parlament de Catalonha que d’acòrd damb Aran assomisque ara eth papèr qu’en tempsi passadi auie era Monarquia ena sua dirècta e volontariament pactada relacion damb Aran e se corregisque e repare era union forçada qu’en contra dera volentat des aranesi se impausèc “ manu militari “ a compdar de 1834 damb era inclusion d’Aran ena Província de Lhèida e per tant en Catalonha e se suprimiren es sues institucions de govèrn, es sues libertats e era sua ancestrau autonomia.

Aran ei un País damb uns drets istorics similars o equiparables as des territòris foraus -(qu’inclús en elaborar-se es corresponents estudis juridics permeterien, possiblement, era constatacion de qu’ei en si madeish un Territòri-Forau)-, per çò qu’ar empar dera Disposicion Adicionau Prumèra dera Constitucion e en conseqüéncia damb aguesti irrenunciables drets nacionaus deth Pòble aranés, qu’aué vo seguir mantengent eth dret a decidir eth sòn destin e qu’eth Parlament de Catalonha, qu’aué tanben ei eth Parlament d’Aran, reconeish e se compromet a respectar, cau qu’eth nau Estatut de Catalonha contengue un titol especific que damb eth nòm de “Estatut d’Aran“ explicite es trets essenciaus d’aguesta liura associacion d’Aran damb Catalonha. Ath delà d’aqueth títol especiífic e entà que quede ben clara era associacion des dus territòris, ei de besonh que toti es articles deth nau Estatut que nomenten a Catalonha o ara cultura catalana, nomenten tanben a Aran e ara cultura aranesa.

-Eth nau Estatur a de reconéisher a Aran eth dret a arténher es maximes còtes d’autogovèrn e a créisher politicament, administratiua, culturaru, sociau e economicament sense mès limitacions qu’es que mèrque er ordenament juridic e sense impediments de cap de classe.

-Eth nau Estaut a de manifestar qu’Aran ei un País damb ua realitat nacionau que s’assòcie liurament a Catalonha e se constituís coma un Territòri autonòm damb un regim politicoadministratiu especiau.

-Tanben a de díder eth nau Estatut qu’Aran non pòt èster includit en cap division territoriau pròpia de Catalonha que non sigue era madeisha.

-Er aranés, lengua occitana d’Aran ei ua des dues lengües pròpies d’aquet conjunt territoriau constituït per Catalonha e Aran. S’ad aqueth conjunt se lo denomine Catalunya, eth nau Estatut a de determinar qu’es dues lengües, Catalan e Aranés, -Occitan d’Aran-, an d’èster oficiaus en Catalunya.

-Eth nau Estatut a d’afirmar qu’es institucions de Govèrn araneses son Eth Conselh Generau d’Aran e Eth Sindic Generau d’Aran. E qu’en procès d’assumpcion de competéncies transferides dera Generalitat de Catalonha ath Conselh Generau d’Aran, aguest se constituís tamben coma organ executiu dera Generalitat de Catalonha en Aran, per çò qu’eth Parlament legislarà per lei ordinària eth foncionament e es contenguts competenciaus d’aguest organ collegiat.

-Er Estatut a de contier qu’era Generalitat reconeish ath Conselh Generau d’Aran era facultat exclusiua deth desplegament reglamentari des leis deth Paralment en Aran.

- Eth nau Estatut a de díder qu’eth Síndic Generau d’Aran ei er Ordinari deth President dera Generalitat en Aran.

-En nau Estatut s’a de explicitar qu’era Genealitat s’obligue a transferir per delegacion as Institucions de govèrn araneses aqueres competéncies e servicis damb es que aqueres Institucions de Govèrn araneses poguen complir damb eth sòn deuer de dar un bon servici as ciutadans aranesi e ath madeish temps garantir era perviuença dera identitat pròpia. En aguest sentit, serà aprovada peth Parlament de Catalonha ua segona lei de règimen especiau d’Aran que, sustituint ara Lei 16/1990 de 13 de junhsèga, pòrte a compliment es transferéncies plies listades en punt 3 der article 20 d’aquera lei, establisque un nau listat de competéncies e servicis dera Generalitat susceptibles d’èster transferides ath Conselh Generau d’Aran, regule era adequada financiacion que garantisque era su autonomia e eficàcia d’autogovèrn e regule tamben eth foncionament des organs de govèrn d’Aran sense mès límits qu’eth respècte ath blòc constitucionau e ath principi de legalitat

En generau e ath delà era Generalitat a de cedir ath Conselh Generau d’Aran es competéncies e servicis que determinen es leis deth Parlament acompanhades dera corresponenta e sufisenta dotacion pressupotaria que quedarà incluida en Pressupòst generau dera Generalitat.

-En nau Estatut s’a de explicitar tanben qu’en promulgar-se era Lei Electorau de Catalonha, Aran serà ua circunscripcion electorau entà trigar un Deputat ath Parlament qu’aurà era representacion deth Pòble aranés e dera minoria lingüística e culturau que constituís Aran en Catalunya.

En eth nau Estatut tanbem a de quedar fixat que :

-Eth Conselh Generau d’Aran s’elegira damb un sistèma electorau dirècte per sufragi universau.

-Aran dispause de drapèu, Escut e imne pròpis.

-Atau madeish e coma conseqüència deth pacte istoric des Tractats d’Emparança deth segle XII e era Querimònia der an 1313 e de toti es auti furs e privilètges aranesi que relacionauem tostemp dirèctament as aranesi damb eth rei, eth nau Estatut a de fixar qu’era Generalitat de Catalonha se relacione en mès naut nivèu damb eth Conselh Geneau d’Aran.

- En tot èster Aran dipositària d’un dret civiu pròpi coma tamben d’intitucions publiques pròpies e, ena oportunitat deth son desvolopament, eth nau Estatut a de determinar qu’eth Conselh Generau a residenciada era propòsta d’iniciatiua legislatiua entà redactar es projèctes de lei pertinentes damb pr’amor dera sua presentacion ath Parlament.

-Cau qu’eth nau Estatut reconeishe e regule eth dret deth Conselh Generau d’Aran a hèr propòstes d’iniciatiua legislatiu en Parlament.

-Eth nau Estatut a d’evidenciar qu’era Generalitat de Catalonha reconeish ath Conselh d’Aran eth dret a realacionar-se directament damb era rèsta des territòris d’Occitania en matèria lingüistica e culturau.

E atau madeish eth nau Estatut a d’afirmar qu’era Generalitat collaborarà ena projeccion exteriora d’Aran, lo tierà en compde enes sòns projèctes de cooperacion transfronterèra e velharà peth reconeishement internacionau der Aranés (Occitan d’Aran).

Aran eth dia 22 de Noveme der an 2004


Pieter_Brueghel_the_Younger

dimarts, de novembre 30, 2004

Era Val d'Aran ei un País
e non pas ua Comarca.
Explica'c.



L'aranès ens uneix a tots.
El aranés nos une a todos.
O aranés únenos a todos.

Aranierak batzen gaitu guztiok.

dilluns, de novembre 29, 2004

Picasso


Avui, un dels firmants, m'ha fet arribar el document "APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA", que signa Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs.

És un document que pretenen, que en sessió plenària, els Ajuntaments d'Aran l'aprovin.

Tota l'operació sobta: sobta com s'ha fet, qui firma el document i el contingut.

Exactament com el document comú del Plenari del Conselh Generau d'Aran, que varen redactar per contribuir al debat del nou Estatut d'Autonomia, falta transparència en la confecció i en la recerca de complicitats.

Tant si els hi agrada o no, quan el "Document Medan" el tingui transcrit per posar-lo a internet, ho faré en aquest Diari i llavors en donaré la meva opinió.

Com a ciutadà, politicòleg, periodista i president d'una entitat cultural aranesa, estic en contra de tanta discussió de despatx, tota feina poc transparent i sobretot tant poca difusió i promoció del tant necessari debat, de com Aran s'implica al nou Estatut d'Autonomia.

En el segon document de Vivéncia Aranesa de participació del debat de l'Estatut d'Autonomia, (Octubre del 2004), dèiem com una de les propostes:

"...Que és realitzi una campanya divulgativa i pedagògica, adreçada a la població d'Aran, per donar dades i instruments informatius perquè els ciutadans puguin participar de forma activa al debat del nou Estatut d'Autonomia i a la nova Llei d'Aran.

Les institucions araneses tan nacionals com locals, n'haurien d'ésser els dinamitzadors d'aquesta campanya, a més també les entitats privades hauríem d'intentar participar activament en aquesta tasca pedagògica de dinamització cívica...".

No hi ha campanya aranesa, i ara també, a nivell municipalista no és treballa de forma oberta.

Darrera el "Document Medan" hi ha una crisi tant profunda dels partits aranesos, que caldrà analitzar-ho i explicar-ho tot amb calma. Sobretot per beneficiar Aran com a País. Encara que em temo que el politiqueig, el partidisme i els interessos personals, poden truncar, definitivament. una visió unitària, política i realista.

Una altra oportunitat perduda de fer participar la societat civil organitzada.


divendres, de novembre 26, 2004

dimecres, de novembre 24, 2004

 Picasso_1922

M'han fet arribar del Conselh Generau d'Aran la proposta de fer una conferència o xerrada per les properes Jornades Occitanocatalanes de l'any 2005.

Sembla que són previsors i atents. Això està molt bé. Tenint present que el Síndic no em convida a res i la maruja de la Consellera de cultura mai m'ha saludat, és tot un detall que el Cap del Departament de cultura, via un càrrec tècnic, em faci una invitació.

Com que estem en època de posar el comptador a zero i no recordar les putades que al llarg dels anys he hagut de patir: millor que et convidin, que res.

Però hi haig d'anar?. De moment deixem-ho en forma d'interrogant. Perquè, tot plegat també dependrà del que pugui dir.

La primera vegada que vaig participar en una d'aquestes Jornades, els hi va semblar tant dur el contingut de la xerrada, que em varen castigar. I en el llibret-obsequi, que varen fer posteriorment, de totes les xerrades varen censurar la meva. 1 a 0.

Això va comportar no convidar-me més, no només com a conferenciant, sinó ni tan sols com a participant. 2 a 0.

En unes altres Jornades, les últimes, és va muntar un curs meu. No s'hi va apuntar ningú. Jo sostinc, que no és va publicitar bé, ni és va dirigir la convocatòria al públic objectiu, per la matèria que s'hi donava. Sempre quedarà el dubte. Conclusió: va ésser un fracàs meu i també el fracàs d'unes Jornades universitàries sense contingut universitari, llevat del que venia totalment muntat de la Universitat de Lleida. Alumnes aranesos en els cursos universitaris: dos. Quan va costar tot això?. No ho sé, i ningú, llevat els organitzadors, ho sap. 3 a 0.

Últimament, com que se m'inunda el servidor d'e-mails, faig com a la televisió, que no dona ni un pas, sense saber els índexs d'audiències; jo no dono ni un pas sense saber múltiples opinions, sobre algunes de les coses que vull fer.

O sigui que us proposo tres possibles conferències diferents i voldria saber les opinions dels lectors d'aquest Diari.

Ànim ! escriviu-me, que no fa mal i a més és confidencial, entre el que m'escrigui i jo.


PRIMERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "L'evolució política del Síndic d'Aran: Carlos Barrera (1995-2004): De la dreta convergent al populisme radical".

Seria l'explicació de com s'ha format el discurs polític actual del Síndic Barrera. La seva evolució ideològica, estratègica i tàctica dins Convergència Democràtica Aranesa i la CDC catalana. On està avui. Que significa el seu "populisme radical", que no té res a veure amb el PP, sinó que té molt a veure amb l'estil d'Esquerra Republicana.

Com sorgeix aquest "populisme radical" enfront l'estratègia d'ofegament del Conselh per part del Govern Tripartit. El "perquè" de la reivindicació de l'Autonomia 18 dins de l'Estat Espanyol.

L'estil de govern del Síndic. Malgrat el seu aïllament personal, analitzar la "crosta" política que l'envolta: assessors, subalterns i consentits.

La guerra de guerrilla dins els convergents aranesos: els "ultras", els patriotes, el sector dels negocis i els xaqueteros. El buit polític per la radicalització.

En fi: "l'univers Barrera" conceptualitzat per la ciència política.


SEGONA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA:

Títol: "Que faria jo, si fos el nou Cap del Departament de Cultura del Conselh Generau d'Aran?".

Evidentment és un títol "personalitzat" per captar l'atenció, perquè el que vol dir és "Com hauria d'ésser un Departament de Cultura per contribuir a la construcció la cultura nacional aranesa".

Perquè, precisament aquesta és la qüestió: Ajuda o no l'actual model de Departament?. Jo crec que no i que el model del Senyor Sans està esgotat. I que continuar-lo, acabarà significant una negligència greu de gestió.

Que és el primer que jo faria?. Primer desprendre'm del Senyor Sans i donar-li molta sort en la seva, i només seva, Escola d'Esports de Salardú. Molta sort noi i que triomfis!. Segon, pactar que la Senyora Consellera és dediqui a una altra àrea i que un dinàmic Conseller polític, que sàpiga de cultura, estigui sobre meu.

Que és el que falla del model?.

Tres coses: Primer, que és cregui el Síndic que la cultura és important. Segon, que en faci una bona inversió. I tercer, que s'entengui que la cultura és fa transversalment, amb la participació de tots els sectors, sense discriminació, ni sectarisme, ni partidisme.

Que la cultura és important per la identitat d'una nació sense estat, és tan evident que no caldria reivindicar-ho, però cal fer-ho i sobretot, fer-ho de forma original, sense voler copiar el model de Catalunya o fer-ho tot per enlluernar Catalunya.

La inversió en cultura aranesa és de pena. El Conselh s'ha gastat més, per coses faraòniques efímeres, catering i dietes de cultura, que proporcionalment, per operacions d'envergadura en tots els sectors culturals.

En cultura, precisament perquè som petits, hem d'intentar jugar a primera divisió en tot. Aquí, a la resta d'Occitània i a Catalunya. Per exemple: interessa més un diccionari al transatlàntic dels diccionaris de l'Enciclopèdia Catalana, que no en una editorial, digna, però out-sider, com és l'Editorial de l'Índex.

No s'inverteix seriosament, que no vol dir fer-ho a cop de talonari, en operacions culturals a llarg termini: llibres, traduccions, nous autors, música, cançó etc etc.

I per últim: Ha estat nefast, utilitzar la cultura per collar a l'oposició. Tota aquesta cultura d'aparadors per enlluernar votants, s'ha de fer d'una altra manera.

Això no vol dir que no cal collar als ajuntaments que no usen l'aranès. Collar la nefasta política cultural de l'actual Alcalde de Vielha, canviar la política de biblioteques i fer-les de gestió i mentalitat aranesa, etc etc.

Però cal, una política cultural aranesa oberta a tothom, transparent, que deixi viure a tothom, impulsi la creativitat, la gestió cultura i afavoreixi que els inversos privats també apostin per la nostra cultura. Això no vol dir, deixar-se prendre el pèl i acceptar el tant anomenat "Conselh de Cultura" que Unitat d'Aran-PSC, via Paco i Angelina, tant reivindiquen, perquè aquest invent ha acabat sent un artefacte dialèctic tant o més sectari que la política cultural convergent. L'època de l'Angelina, que treballava pels nens i la cultura sense sectarisme de partit, ja s'ha acabat, està més que documentat i provat, que fa partidisme. Una llàstima!.

Un Pacte Nacional de Cultura d'Aran ha de tenir projecte, programa i pressupost. I això no només ho poden fer els polítics, sinó que també hi ha de participar la societat civil organitzada.

I això avui, no és fa així. Per exemple, fer una "Escola de Lleure" des de l'administració, sense tenir present la realitat de la societat civil organitzada de cultura, i no lligar-ho amb la gent que a la pràctica està, cada dia a l'arena cultural i cívica del lleure, dels joves i de la cultura popular, és un exemple de la barbaritat del model de cultura del Síndic Barrera. Anar inventant coses, deslligades d'un model general que estigues immers en un Pacte de cultura, és nefast.


I LA TERCERA POSSIBILITAT DE CONFERÈNCIA SERIA:

Títol: "La doble ànima aranesa: l'espanyola i l'occitana. Una aproximació a la identitat nacional d'Aran".

Aquesta és una conferència molt més conceptual, encara que amanida amb la política del dia a dia i de les diverses etapes de la història política, cívica, social, econòmica, cultural i lingüística d'Aran.

La tesi és ben clara: el 80% de la societat aranesa se sent profundament espanyola, el 20 % restant se sent occitana. I a partir d'aquí, totes les conductes dels ciutadans i de les ciutadanes de la Val d'Aran actuen en conseqüència. Per exemple, el referent dels clàssics culturals per uns, és Cervantes, per d'altres Mistral i pels més de vol més local, Mn. Condò.

En un altre nivell: No hi ha una arena de partits polítics aranesos pròpia, autònoma. Els polítics aranesos depenen de Barcelona, Lleida o Madrid etc etc. Hi ha, o no hi ha partits aranesos nacionalistes?.

Tot això ens portaria a veure com és i com ha estat la participació aranesa en el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i a més, a valorar la possibilitat que la Val d'Aran sigui la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol.

Conclusió una conferència de teoria política, de teoria de les identitats i de politicologia de la pràctica dels partits, els clans, els grups de pressió i de la societat civil, tant l'organitzada, com la que no.

-----------------------------------------


Així doncs, com ho veieu: S'hi ha de participar?. I quina conferència escolliríeu?.
Espero opinions. Gràcies.


dimarts, de novembre 23, 2004

Com més ciutadans i ciutadanes s'impliquen a l'associació cultural Vivéncia Aranesa, apareixen debats i polèmiques sectorials i personals, que cal reconduir el més ràpid possible, per no "fer l'andorrà", que és una variant de "fer el suec", que significa deixar d'afrontar alguna cosa i deixar-la podrir. "Fer l'aranès" també existeix, és com la pràctica anterior, però amb més mala gaita, perquè incorpora, moltes vegades, un sectarisme de clan i d'acció fratricida.

Precisament a tot això, n'és enemic mortal Vivéncia Aranesa.

Amb totes les eines possibles i amb tanta pedagogia com faci falta, defensarem sempre el treball transversal dins la societat aranesa. És a dir treballarem amb tothom, sigui qui sigui, tingui la ideologia que tingui, sigui del clan que sigui i estigui en el territori que estigui. Ens és igual les històries passades, cal posar el comptador a zero, tantes vegades com faci falta. Qui no ho pugui suportar, val més que és quedi aïllat a casa i no surti de l'armari.

Nosaltres no som la congregació de la Mare Teresa de Calcuta, simplement, perquè no som sants ni tenim una activitat evangèlica, però si que som una ONG o sigui una Organització No Governamental de cultura, amb un clar projecte, que té com objectiu contribuir a la funció vertebradora d'Aran com a País. Que ningú és pensi que amalgamar la societat cultural aranesa vol dir fer la compravenda d'uns i d'altres. Però que s'hi posi fulles qui li piqui: parlarem amb tothom, treballarem amb tothom i donarem suport a qualsevol projecte que reforci la cultura nacional aranesa, feta el màxim de professional i digne. Sigui un taller, sigui un llibre, sigui un CD, sigui una conferència o sigui promoure traduccions d'obres universals a l'aranès.

És evident que la cultura té color, però ens movem en un marc de concepció de cultura el suficient ampli, perquè hi càpiguen quasi tots els sectors del País, només queden a fora els racistes, que n'hi han, i els explotadors, que també n'hi han, a la Val d'Aran.

Defensar una concepció nacional de cultura aranesa, defensar una llengua nacional, defensar una concepció de País amb una clara base nacional i defensar la implicació en tota la cultura occitana, són uns mínims punts d'entesa que forma part de Vivéncia Aranesa.

Però tot això, son valors teòrics, que cal portar a la pràctica. I aquesta pràctica és dura, perquè no estem en un País idíl·lic. Per una banda, tenim l'administració i per l'altre, la societat civil.

Em nego rotundament a utilitzar la fórmula de moda a Aran per dialogar amb l'administració, que és l'anomenat "compadreo". És a dir, no és normativitzen les coses, perquè esdevinguin clares i justes, sinó que l'administració tant nacional com local, tant d'un partit com d'un altre, ens pretenen fer passar als que organitzem cultura, per un diàleg restringit, on la martingala és el que s'espera.

A tot això, també en som uns enemics mortals.

Per això, tanta bel·ligerància negativa amb nosaltres, però que ningú ho dubti, la carrera és de fonts, i el treball unitari, no excloent, transparent i equitatiu, acaba guanyant, només cal aprofundir la democràcia d'Aran. I a aquesta tasca tothom hi és convidat, només qui s'auto-exclogui en quedarà al marge.


divendres, de novembre 19, 2004



Miquel Porter i Moix. In memoriam.
Un altre punt de referència nacional catalana perdut!!!.

Promotor de la cançó catalana, promotor de l'estudi del cinema, promotor de País i de civisme. Tot un altre mirall esmicolat. Esperem que entre tanta mediocritat de valors, el dinamitzador Miquel Porter en sigui un model ben actual.


■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■■

Vivéncia Aranesa ja ha començat la seva intervenció pràctica en educació, art i lleure per a nens, joves i adults:
"ES NOSTI TALHERS" - 16 talhèrs / 27 professors -.

Veure el programa al PORTAL i BLOG, "Univèrs Occità de VIVÉNCIA ARANESA":
http://vivenciaaranesa.blogspot.com/

dijous, de novembre 18, 2004

He començat una reflexió personal i també una reflexió col·lectiva del Secretariat Nacional de Vivéncia Aranesa sobre: "La Val d'Aran, la Comunitat Autònoma número 18 de l'Estat Espanyol? Perquè, si? Perquè, no?". Tot això en el context del debat del nou Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Programa Mossen Condò de Dinamizacion Civica e Culturau de Vivéncia Aranesa.

Recollim tota mena de reflexions. T'hi apuntes, enviant idees?: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk


dimecres, de novembre 17, 2004

SÍ, TINGUES SENTIT DE PAÍS, EN PACO BOYA NI S'ACOSTARIA A LA FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE GUADALAJARA 2004.

Ja fa dies que està en marxa la participació catalana a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara de Mèxic. (Del 25 de novembre al 5 de desembre). És una bona moguda que aquest any Catalunya n'és la invitada. De fet tot això va venir per una invitació a l'Institut Ramon Llull, quan encara el Govern Balear hi formava part.

Per tant, avui va sobre Catalunya, però de fet va de Països Catalans, perquè és promociona el llibre en català, i òbviament també s'hi promocionarà la cultura catalana que és fa al País Valencià, a les Illes, com a Catalunya Nord. Res d'objectar.

Em pot agradar més o menys el programa establert, però és el que és, i desprès d'haver estat muntant setmanes de Catalunya pel món per la Generalitat, els anys vuitanta, (Brasil, Veneçuela, Mèxic, Milà, Paris, Londres etc...), sé perfectament les dificultats de l'esdeveniment i la precipitació de moltes decisions.

Però malgrat tanta urgència, dificultat i dedicació (per exemple: jo vaig estar dos mesos al Brasil per muntar, simultàniament, una setmana catalana a Rio de Janeiro i a Sao Paulo). Els esdeveniments responent a un discurs polític i cultural. Que només cal tenir-lo ben travat i assumir-lo, i això garanteix que cap imprevist o precipitació faci que canviïs el fil conductor del que estàs muntant. Incloses, les pressions de les ambaixades espanyoles que et dificulten la feina, encara que de vegades et trobes bones, sinceres i lleials col·laboracions des d'aquestes ambaixades.

En la Fira de Guadalajara el problema no són ni els mexicans, ni els espanyols, ni les ambaixades, ni les empreses privades, els problemes venen de l'Institut Ramon Llull i de polítics aranesos, com el diputat Paco Boya.

Tothom recordarà que, a bombo i platerets, el Ramon Llull anunciava que a la Fira de Guadalajara hi hauria llibres en aranès. Fantàstic, vaig pensar. Desprès vaig veure, que el Conselh Generau d'Aran no en sabia ni mitja paraula, tot i les competències de cultura, ni encara menys n'havien dit res a les associacions culturals de la Val d'Aran.

Però bé, mira: que és pixin en el Conselh i al Síndic, en la Consellera de cultura del Conselh -que sap més de fer truites de patates que de cultura-, amb el tot supèrbia: Cap del Departament de Cultura -que sap més d'esports que de cultura-, feia pena, però és la pràctica usual. Ells ninguneixen a tothom i ara els altres, els ninguneixen a ells.

Però el pitjor és que en realitat, qui estant ninguneixant des de Barcelona, és a la cultura aranesa i a tota la Val d'Aran. (No dubteu que si poden, malgrat tanta ofensa, qualsevol saltataulells del Conselh acabarà a Guadalajara amb vacances pagades. De moment el programa oficial no en diu res).

El que si surt als programes és un tal Francesc Xavier Boya. Suposem que és el Paco Boya, el diputat al Parlament de Catalunya pel PSC(PSC-PSOE), que quan passa el túnel és el Secretari General d'Unitat d'Aran. (Perquè, desprès no diguin que el túnel no fa miracles).

Bé doncs, sembla que a més d'haver-hi llibres en aranès a l'estand institucional de la Generalitat de Catalunya, almenys a Guadalajara hi haurà un escriptor aranès. Malgrat que "la mar ja deu estar totalment desgelada", perquè fa temps que no publica res i viu de renda d'altres temps, no hi ha dubte de la qualitat de l'escriptor, que cada dia queda més clara aquesta qualitat, en contraposició de la seva tasca política, de qualitat, almenys, discutible.

Doncs no, hòstia, el Paco no està en el Programa Literari, està en el Programa Acadèmic. No hi està com escriptor, sinó com a investigador. Investigador?. Acadèmic?. Però quina broma és aquesta: Com pot estar en una Taula, com a ponent, del XIV Seminari de l'Ensenyament de Llengües Estrangeres "La diversitat lingüística en el context de la Globalització"?.

O sigui que la Val d'Aran enviem un "Tècnic de grau mitjà en electricitat" (professió absolutament honorable), en un Simposi d'acadèmics universitaris. No pot ésser. O és que la Val d'Aran no té llicenciats superiors: graduats i capacitats per estar en fòrums de lingüística i sociolingüística?. Ah! Hi va com a polític, com a diputat. I que carai fa un diputat en aquest tipus de moguda acadèmica?. Tot plegat deplorable i la seva participació envia missatges als nostres estudiants, professionals i ciutadans totalment perversos. Una autèntica estafa i burla.

Perquè el Paco Boya no hi va com a escriptor?. Fet així, ningú, ningú li pot discutir la plaça. Doncs, no. Hi ha d'anar trepitjant la professionalitat dels especialistes d'Aran i xupant viatge, perquè és polític. El premi partidista, pel seu treball a la Comissió de Política Cultural del Parlament de Catalunya.

Doncs, s'hi va com a polític: O és planta o forma part de la burla que l'Institut Ramon Llull fa amb la Val d'Aran, la cultura aranesa i la seva llengua.

Quedes garratibat de veure com és la documentació oficial, que en català, castellà i anglès el Ramon Llull ha fet sobre Catalunya per la Fira.

Per l'Institut Ramon Llull, per la Generalitat de Catalunya de Maragall, Carod i Saura, la Val d'Aran no existeix. Literalment. Ni citada. Pitjor, ningunejada amb les comarques catalanes. Només agafem un tros de la publicitat oficial: Sobre Catalunya........

"La història, la llengua i una tradició cultural, política i jurídica diferenciada han configurat la personalitat del país i de la gent. En aquests moments, forma una comunitat autònoma dins d'Espanya, amb una institució pròpia de govern que és la Generalitat.
Barcelona és la capital de Catalunya i una de les grans ciutats del Mediterrani i, amb la seva àrea metropolitana, concentra pràcticament la meitat de la població.
Administrativament, se superposen la divisió estatal en províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) i la divisió de l'Administració catalana en 41 comarques. Les comarques catalanes, de caràcter i densitat demogràfica molt diversos i delimitades segons criteris geogràfics i històrics, generalment estan aglomerades a l'entorn d'una població que actua com a centre de serveis i es regeixen mitjançant consells comarcals."
(sic).


I Aran i la cultura aranesa?. Res de res.
I el polític Boya: va com a polític aranès a Guadalajara o com a què?. Perquè tot i estar al servei full time del Tripartit, no té ni la més mínima influència. Vaja, que se'l pixen com ho fan amb tots nosaltres.

Sincerament, crec que aquesta és una moguda que el Diputat Boya no hi hauria d'anar, perquè aquest viatge no són unes vacances, i tal com tot està muntat tot, és una desconsideració al ciutadà Boya, a l'escriptor Boya i per extensió als ciutadans i ciutadanes de la Val d'Aran, a més de tothom, que d'una manera o una altra, estem implicat amb la cultura aranesa.








dimarts, de novembre 16, 2004

Per la Selecció Catalana d'Hoquei Patins....

... I també per una Selecció Nacional Aranesa d'Esquí!!!.

dilluns, de novembre 15, 2004

Cada dia penso que hi ha persones que llegeixen aquest "Diari personal" i tenen un problema amb la llengua catalana. És inútil escriure directe i clar, perquè cadascú interpreta el que vol.

Rebo molts e-mails cada dia i aquests dies, en uns quants, segueixen afirmant que vaig contra Aran. Mai ningú em diu on jo he escrit això, o on ho he expressat, però el més curiós és atribuir-me anti-aranisme, recriminant-me el meu independentisme català.

Si mai un català pot entendre la Val d'Aran és precisament un independentista català. Perquè és un compromís polític que comporta una defensa dels drets dels pobles i de les nacions sense estat, i això, de calaix, significa la defensa de la Val d'Aran com un País i no una comarca catalana. Com un País que forma part, ja avui, culturalment dels Països Occitans o sigui de la nació Occitània, encara que la Val d'Aran estigui sota administració catalana i espanyola.

Però el que resulta més curiós, i simptomàtic, és que les recriminacions estan inserides en "un discurs aranès de base espanyolista". No només, el missatge recriminatori és en castellà, sinó que destil·la nacionalisme espanyol.

És ben sabut que és pot defensar Aran a més d'en aranès: en castellà, en català o en gallec, aquesta és una realitat, però el que és més difícil d'entendre és voler fer veure que és defensa Aran i el que és defensa en realitat és la "Sagrada Unidad de España".







dijous, de novembre 11, 2004

Aquest dimecres a les set de la tarda és va celebrar a la Sala d'Actes de l'Ajuntament de Vielha una presentació sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Aquest acte convocat pel Subdelegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran, Víctor Orrit, va comptar amb una intervenció del Subdirector General de Relacions amb el Parlament de la Direcció General de Relacions Institucionals del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Ramon Prat.

Qualsevol esdeveniment pel debat sobre l'Estatut d'Autonomia a Aran és interessant, però aquest acte ha tornat a ésser, un altre dels fracassos de les coses potenciades pel Conseller Saura a la Val d'Aran.

Que tot un acte convocat per un Govern només tingui 16 (setze) persones de públic, i d'aquestes, quatre hi estaven treballant, és un fet que s'ha de valorar profundament. Com també s'ha de valor com és que ningú del Govern del Conselh Generau d'Aran hi era, ni tan sols cap del 13 membres del Plenari del Conselh tampoc hi eren.

El Subdirector General va fer l'esforç de fer una part de la conferència en aranès, però el contingut del que va dir, està a anys llum dels drets d'autogovern d'Aran. Va repetir la conferència, que un i mil cops deu fer per diferents poblacions de Catalunya, però en aquest cas és va equivocar de País. Ni ell, ni cap membre del seu govern encara no han dit mai que Aran és un País amb una clara base nacional i no és una comarca. El Subdirector, que semblava una bellíssima persona, va fer el discurs típic centralista de Catalunya, encara que respectuós amb la llengua nacional del País. Que cal dir-ho: és una actitud molt positiva.

El Subdelegat Orrit va seguir amb la seva línia xulesca de "Virrei de Tremp" i quan va sentir que jo demanava reconeixement del caràcter nacional d'Aran, no li va faltar ni un segon per discutir-me la representativitat de l'associació que jo representava. Venen a fer participació i acaben posant en dubte qui som i amb qui estem.

L'Emilio Medan, Alcalde de Les, va fer una de les seves intervencions d'innegable caràcter de nacionalisme aranès, però al seu estil de vol curt i de llenguatge que no s'entén, dificulta l'eficàcia del que comunica, a més per fer-ho més difícil d'entendre, va acabar parlant "de genocidi de l'aranès per part dels catalans". Tanta "olla aranesa de pensament polític", acaba no servin per a un debat pragmàtic, per aconseguir coses. Segueixo creien que fer la quadratura del cercle és impossible.

Haig de confessar que a mi em toca molt la moral, que des d'Unitat d'Aran se'ns digui que Medan és la quota nacionalista i que podem estar contents. O sigui aquesta política del "policia bo" (Medan i el nacionalisme) i el "policia dolent" (Boya i el pragmatisme socialista) és inaguantable. Al final hauré de pensar que l'únic conseqüent i honest és el diputat Paco Boya, perquè no s'amaga de res: diu que NO és nacionalista aranès i que Unitat d'Aran tampoc ho és, així de clar i això és d'agrair.

La cirereta de tot l'acte va ésser la intervenció de la Presidenta de la Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran, que desprès d'agrair que el polític català hagués parlat en aranès, preguntava, amb estil d'alumne aplicada, si les entitats araneses que havien enviat opinions sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia al Conselh Generau d'Aran, ho havien de tornar a fer al Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya.

Tot plegat és al·lucinant, perquè les entitats les opinions les donen, perquè les escoltin, però a més, sobretot, perquè les assumeixin. I com sempre des de les entitats controlades per gent lligades a les executives dels partits polítics, no s'impulsa el treball unitari en la societat civil. Prefereixen anar solts i sense cap estratègia de negociació conjunta, apliquen només polítiques funcionarials, per cobrir l'expedient.

I el que fa falta, és exactament al revés: cal una dinàmica de grup de pressió i la força seria anar tots junts, càrrecs electes i societat civil organitzada, per forçar que l'autogovern d'Aran sigui ben assumit.

Des de Vivéncia Aranesa, malgrat el meu desengany personal, sé seguirà treballant, perquè així s'ha decidit, per fer una tasca comuna entre les entitats araneses, propiciant un comunicat unitari, transversal, apartidista, però de clar contingut de defensa d'Aran com a País. I aquest treball s'està fent entre bastidors, intentant que el protagonisme no sigui de cap entitat i tothom s'hi senti còmode.





dimarts, de novembre 09, 2004

És molt preocupant la posició que té Aran, en la inclusió del seu autogovern en el nou Estatut de Catalunya.

La Ponència del Parlament de Catalunya va avançant, sense pausa, i ja en aquest moment la Val d'Aran està perdent. Es pretén que el tema d'Aran sigui un capítol específic i acabarà sent una segregació, que ens deixa al marge dels altres temes.

Ja han redactat un capítol de temes sobre Europa i Catalunya, i Aran queda d'entrada marginada. I així molts altres exemples: sobre muntanya, sobre temes inter-fronterers etc.

Els partits d'Aran i les severs actuals directives són responsables de tant despropòsit i no cal dir el Conselh Generau i el Plenari en el seu conjunt.

I això que jo també en trobo amb problemes, perquè des de la societat civil és impossible trobar un punt d'acord, des de la independència i fent el paper que correspon a la ciutadania organitzada.

Està tan lligat a la Val d'Aran la política, els partits i el partidisme en les anomenades associacions, col·lectius, clubs i entitats privades en general, que sense el permís de la directiva del partit corresponent, el president de torn de l'entitat no mou ni un dit, o fa un treball de boicot actiu o simplement defensa directament el seu partidisme.

Una fundació amb presidenta d'un executiu de partit, un club d'esquí amb president alcalde, una associació cultural amb equip directiu lligat al Conselh o a l'Ajuntament, un col·lectiu de llengua amb presidenta lligada activament a un partit, una associació d'escola de música inventada per un alcalde, un col·lectiu de teatre lligada també a la política, uns caçadors lligats a l'administració, una associació d'agermanament entre pobles, també lligada a un partit, un grup de música que sembla directament l'executiu d'un partit, un grup de beneficència amb presidenta de l'executiva d'un partit i així podem continuar fins l'infinit. Podria dir noms i cognoms, però no fa falta.

Perquè només vull explicitar el fenomen: la societat civil aranesa organitzada, té tants lligams als partits i a les administracions, tant locals com nacionals, que la té segrestada i inoperant en el seu paper de fiscalitzador del món públic i anestesiada com a sector reivindicatiu. Tot això haurà de canviar, perquè espatlla Aran.

Només ens queda, que faran els Alcaldes d'Aran respecte el nou Estatut d'Autonomia. De moment el treball conjunt, va a ritme de tortuga i els partits ja s'han preocupat de posar els seus comissaris dins l'operació. El Medan ja està vigilat, ben vigilat. (La Cristina vigila a l'Emilio i dona report al Paco. Legítim i normal).

A mi el que em preocupa és que el Medan, no acabi sent ELL MATEIX qui és faci la travanqueta i acabi caient. Perquè no hi hauria cap nacionalista de cap nació sense estat, que veies amb bons ulls que una transferència passada al seu País i administrada pel seu Govern Nacional, sigui de nou recuperada pel Govern de l'altra nació que l'administra, i en aquesta deplorable operació, aquest suposat nacionalista, encara ho veies bé. Que algunes competències de la Residència de Les tornin del Conselh Generau al Govern de la Generalitat, nacionalment parlant és un desastre. Evidentment, fent partidisme i per fotre al Síndic Barrera és un èxit, però el que hi perd és Aran, digui el que vulgui l'Alcalde Medan .

No és pot jugar a tot, perquè sinó que hi veieu a la imatge: oques o conills?. La gent no som uns babaus.


diumenge, de novembre 07, 2004

Avui el meu Marc fa 22 anys. En tota seguretat, és l'única aventura humana que estic vertaderament orgullós d'haver-hi i estar-hi participant.

Les complicitats paterno-filial són tot un procés de pèndul, totalment sedimentades si s'ha sabut crear uns fonaments indestriables.

Això no vol dir, que des d'una autèntica complicitat, hi hagi èpoques i pràctiques de "relació salvatge". Com precisament il·lustra la peça del creatiu en fotografia Marc Colomines i Nadal, que hi ha a continuació d'aquest comentari, i que és un exponent d'aquest estadi salvatge dins d'aquesta llibertat compartida.

Llum, atmosfera i escales mecàniques, que pugen i baixen, però son una infraestructura sòlida i inamovible. Llibertat, però sempre hi ha senyals que indiquen i recorden la norma. Tot això està en el relat de la foto, és clar en el meu subjectiu relat. La fotografia és titula: Tots tenim alguna cosa de salvatge!!!. (12/05/2004).

Per molts anys fill !!!.


Marc_Colomines

dissabte, de novembre 06, 2004

He començat les primeres proves per un PORTAL i un BLOG de cultura occitana, per tant també aranesa, que és com una espècie de portaveu digital de l'associació cultural Vivéncia Aranesa.

És denomina: "Univèrs Occità de VIVÉNCIA ARANESA".

La seva adreça on line és: http://vivenciaaranesa.blogspot.com

Encara està a les beceroles, però és l'embrió d'una amplia col·laboració digital, feta bàsicament en occità, amb totes les seves variants dialectals.

S'accepten tota mena d'idees. Només cal que envieu un e-mail.

Aviat començaran tots "Els nostres TALLERS de Vivéncia Aranesa" i un d'ells és sobre internet. Serà en aquest espai creatiu, que prepararem els continguts del Portal.

divendres, de novembre 05, 2004





Desprès de veure el documental per televisió: "Punt de Control". No en tinc cap dubte que a la Palestina ocupada hi ha un terrible apartheid. Ho sap tothom, però potser calia aquest documental, que sense narrador, només presenta els comentaris dels protagonistes, - gent del poble palestí i la policia de fronteres de l'exercit israelita -, en cada "Checkpoint", a temps real.

El documental mostra la vida de més de tres milions de palestins de West Bank i la franja Gaza que viuen sota l'ocupació israeliana i que necessiten cada dia passar aquests controls. Unes escenes directes i dures que descriuen serenament, com mai, l'opressió terrible d'un poble i el seu càstig col·lectiu.

El reportatge està realitzat pel cineasta israelià Yoav Shamir i això encara dona més força d'autenticitat del que es veu: no és propaganda palestina, és la realitat filmada per un israelià. És clar, que és un israelià demòcrata i decent, que per sort també n'hi ha. El documental és va estrenar l'any passat i va trigar-se dos anys a filmar-se.

Quina ràbia veure tanta humiliació!!!.

dijous, de novembre 04, 2004

Carretero_i_Barrera


Avui és un d'aquells dies que m'agradaria tenir un "Diari de Notícies" per explicar la veritat del que hi ha darrera la reunió de la "Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau dera Val d'Aran" que s'ha celebrat a Arròs.

Per una banda per desemmascarar aquest centralista que és el Conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, Joan Carretero. Tot un outsider, posat per l'Esquerra d'en Carod-Rovira al govern, i que sembla mentida que sigui capaç de venir a Aran, a dir-nos que això és una "comarca" i que no tenim cap "realitat nacional de País", només - això sí - tenim certes peculiaritats. Però, segons el Conseller, Aran ha de pertànyer a la futura vegueria de l'Alt Pirineu. Ja pot vestir-ho com vulgui, ens tracta de simple "comarca".

El conseller Carretero no entén absolutament res d'Aran i no cal dir tota la tropa d'autoritats catalanes que hem de patir, començant pel socialista i subdelegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit. (Seria interessant explicar els interessos particulars d'Orrit, i s'entendria, perquè tanta mala llet amb Aran).

A part de la vergonya d'ERC, tot plegat és el fracàs del diputat Paco Boya, el "Killer Aranès", com l'anomenen els nacionalistes catalans del Parlament, perquè és dedica més a fustigar i xurriaquejar la cultura catalana, que fer un treball productiu de "lobby nacional" a favor d'Aran. El que és evident, és que Boya al Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya no hi té cap influència.

El que de veritat li ha preocupat de la reunió al Síndic Barrera és el tema del projecte de decret, presentat pel Departament de Governació, en el que és contempla la creació d'una Comissió pròpia d'urbanisme per la Val d'Aran. Per a ell, la resta són punyetes!!!. El que vol és el poder que dóna, tenir una Comissió d'Urbanisme i un dia poder dir - directament o maneflejant - aquest tros de terra val milions d'euros o no val res, perquè és territori no edificable.

Pretenen des de la Generalitat, que la "Comissió d'Urbanisme d'Aran" tingui la seu a Lleida capital?. S'han tornat ximples. El Conseller Carretero segueix no entenen res o ho entén tant, que vol tenir-ho tot ben lligat.

Per cert, ni que sigui com a deliciosa anècdota, per veure que entre uns i altres, segueixen fent un sainet, s'ha de llegir la nota de premsa oficial del Departament sobre la vinguda a Aran del Conseller, en la que diu, entre altres perles: "... Allà els rebran el síndic d’Aran, Carlos Barrera, i l’adjunt al síndic, Miquel Campà, entre altres autoritats...".

Tenim un nou càrrec institucional al Conselh: l'Adjunt al Síndic?.
El mega-assessor ha pujat de categoria?.
El senyor Campà, com a nova autoritat, forma part de la Comissió de Transferències?.

Que se sàpiga, pel decret signat pel President Maragall: per part del Conselh, en la Comissió que parlem, només hi ha com a representant el Síndic - que és el Vice-president de la Comissió - i cinc Consellers generals designats pel Ple del Conselh Generau.

Aquests polítics, ens volen despistar i ho acabaran aconseguint.
De moment, ja hem vist quants ciutadans i ciutadanes d'Aran, han rebut al Conseller Carretero amb pancartes reivindicatives: cap.

La desinformació i la desmobilització porten a què qualsevol Conseller ens perdi el respecte. Que el Síndic Barrera en prengui nota.

dimecres, de novembre 03, 2004

Tinc una autèntica sensació de derrota, desprès de la victòria de Bush. Com a defensor i militant dels drets humans, no tinc cap dubte que ha guanyat la barbaritat de Guantánamo. Tota una filosofia i un símbol, que fa preveure uns quatre anys molts difícils per Nord-Amèrica i per a tot el món.

presoners_a_Guantánamo

dimarts, de novembre 02, 2004

Per treure a Bush de la Presidència, jo votaria a Kerry.
Sense més entusiasma.


John_Kerry

dilluns, de novembre 01, 2004

Jovita_Ané

Vielha, 26 d'Octubre del 2004


Distingit Director de TV3, Senyor Francesc Escribano:

Ens trobem amb un problema a la Val d'Aran que us voldríem comentar i que s'hauria de trobar una solució.

Nosaltres som una organització cultural, denominada oficial com "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus", publicitant-nos només com a marca, com VIVÉNCIA ARANESA. La nostra seu central és a Vielha i operem a tot Aran, a més de la resta d'Occitània i de Catalunya. Des de què el gener passat vàrem ésser legalitzats com associació sense afany de lucre, hem fet onze intervencions públiques a la Val d'Aran des de presentacions, conferències i actes culturals.

Desprès d'onze actuacions públiques durant deu mesos, mai la delegació de la Val d'Aran de TV3 ha vingut a cobrir l'esdeveniment. Sempre la delegació ha estat informada i algun cop en actes compartits, per exemple amb el Gremi d'Hotelers, han informat que no venien, en altres actes no han comunicat res.

Davant aquesta actitud creiem que cal posar-ho al seu coneixement, perquè per part de la delegació no hi ha hagut una resposta, "del perquè" de tanta desatenció de l'activitat de la nostra associació.

Fins ara no havien dit res públicament, però desprès de l'últim acte cultural que hem realitzat i per les característiques del mateix, us demanaríem una explicació oficial, que la delegació d'una televisió pública no és digna a donar.

El dijous dia 5 del passat octubre, és va realitzar una Vetllada Literària amb el títol "Serada literària: 8 autors d'Aran liegen es sues poesies e narracions, acompanhadi per un solo de saxofòn ". En aquest acte de poesia, narració i música, hi varen participar vuit escriptors i escriptores d'Aran i un músic, a més hi varen haver dues intervencions més, entre presentacions i cloendes. En aquest acte i varen participar noranta persones (pel tipus d'acte i per Aran, tot un èxit) i va durar una hora i quaranta cinc minuts.

La Vetllada és va realitzar a la Biblioteca Generau de Vielha. Precisament, la delegació de Vielha de TV3 està a cent metres d'aquesta biblioteca municipal.

Per quina raó TV3 no va cobrir l'acte?.

Un acte amb la suficient escenografia per ésser material visual de televisió. Un acte de suport als nostres escriptors i escriptores i a la cultura literària aranesa en general. Però la televisió no ho cobreix.

Tenint present el que TV3 a la Val d'Aran presenta al programa Comarques, no s'entén, perquè es rebutja aquesta mena d'esdeveniment cultural.

Nosaltres civilitzadament però també enèrgicament, voldríem protestar pel tractament que la nostra televisió pública TV3 fa dels nostres actes i en concret aquest últim, perquè és la culminació del menyspreu que TV3 a Aran té de les activitats de la societat civil organitzada.

Tenim poques hores de televisió en llengua aranesa, però els pocs minuts que tenim, només és cobreix el món oficial i institucional, amb un partidisme que fa feredat.

Amés, s'està produint un fenomen molt greu, que a la llarga ens portarà un problema audiovisual insalvable a Aran.

Per pur sectarisme i per falta de professionalitat avui és deixen de cobrir actes culturals d'Aran, deixant-nos sense història àudio-visual per l'ampliació de la nostra TV3 d'Aran del futur. Quan tinguem més hores de televisió en aranès, quan vulguem fer retrospectiva de les nostres coses, ens trobarem que no hi ha arxiu i només tinguem una història oficial, deixant de banda el que des de la societat civil organitzem i participem. No és simplement un menyspreu a la nostra gent, és no entendre la inversió de futur en la nostra història àudio-visual.

La responsable de la delegació algun dia deixarà el càrrec, perquè suposem que no és vitalici, les locutores les canviareu, però el que no serà recuperable és l'arxiu d'imatges del país. No entendre que la memòria àudio-visual dels nostres escriptors i escriptores és important, és ocupar el càrrec o exercir la feina, però sense la mínima responsabilitat periodística, ni de gestió d'una delegació nacional d'una televisió pública d'una cultura minoritzada com és la nostra o sigui l'aranesa.

Vivéncia Aranesa té un programa denominat "Programa Loïs Alibert" que té com objectiu principal la intervenció als mitjans públics de comunicació d'Aran per reforçar-los. A través d'aquest programa hem reivindicat respecte TV3 a Aran, més hores de programació per acabar aconseguint una televisió pública digna de la nostra cultura aranesa i que ajudes en el procés de normalització lingüística i cultural. Evidentment, seguim amb aquesta línia reivindicativa, però ara amb aquesta carta, el que us diem és que amb els migrats minuts que tenim de programació, en la migrada delegació local, les coses no és fan bé, arribant a un punt escandalós de negligència professional.

Davant de tot aquest panorama us demanen una explicació, la vostra intervenció directa i un canvi de política a l'hora de cobrir els esdeveniments, en especials els que fem des del món associatiu de la Val d'Aran. Tot això fet des de l'interès periodístic, sense demanar cap mena de quota, però si un respecte professional a la cultura aranesa, que és el sector que principalment dinamitzem i que necessita amb urgència la vostra atenció.

Gràcies per endavant.
Cordialment,


Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus

Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha. Telèfon: 973642740 vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

--------------------------------------------