dimarts, de març 31, 2015


Acabem de publicar a LO CAMPUS unes pàgines sobre l’Holocaust, un esdeveniment que segueixo no entenen. No puc entendre la judeofòbia, sobretot per la practicada durant segles per la gent del poble. Com més barbaritats llegeixo i estudio sobre la repressió als jueus, més no acabo d’entendre aquestes ganes de liquidar-los a tots. Aquesta maldat, en estat pur.

Molt abans que l’actual neofeixisme de guant blanc, tant d’Espanya com de Catalunya, ens acusessin de nazis als independentistes catalans, ja em preocupava la judeofòbia, concepte que diferencien d’antisemitisme.

A Espanya hi ha també una catalanofòbia que jo no l’havia sentit de veritat, fins llegir fa uns dies una gernació de piulades vexatòries al Twitter sobre els catalans, després de l’accident de l’avió de Germanwings. Mai m’havia impactat tant aquestes vexacions. No ho varen aconseguir que m’afectes en ple franquisme, quan entre cops en comissaries, malparlaven sobre Catalunya i la nostra llengua. El famós: “Catalan de mierda !!!” l’havia sentit moltes vegades.

A la meva vida he patit la xenofòbia de veritat a Andorra i a Aran, l’ha he viscuda profundament com a català. Xenofòbia gran i petita que detalladament algun dia caldrà explicar. Però no hi ha cap dubte que la practiquen i jo l’ha viscuda. Evidentment d’un sector reduït, però jo l’he patida i a fons.

Ara “Los catalanes de mierda!!!” ho he sentit dels estudiants de medecina que venen de fora de Catalunya a estudiar a Lleida. Tots uns indesitjables que els hi riuen les gràcies algun professor, també de pas per Lleida o directius dels nostres serveis hospitalaris.

Ho tinc ben clar: ni racisme, ni xenofòbia, ni judeofòbia, ni catalanofòbia, ni islamofòbia ... De totes aquestes conductes: TOLERÀNCIA ZERO.   

diumenge, de març 22, 2015

dissabte, de març 21, 2015



Després de veure la pel·lícula “Un viatge de 10 metres”:  quines ganes de tornar a Londres a menjar en un restaurant indi !!!. La fantasia de les especies em meravella. L’esperit de “The Hundred-Foot Journey” i especies en totes les feines, tot un objectiu de vida. També les Hellen Mirren m’apassionen.