divendres, de setembre 30, 2011




































Anna Netrebko !  fotografía de Kasskara DG


dijous, de setembre 29, 2011

dimarts, de setembre 27, 2011

dilluns, de setembre 26, 2011


Ja ha sortit el segon número del setmanal: LO CAMPUS MÈDIC. Seguim fent-te’l modest de mida i llargària, en diem la “versió petita / beta”. Tant minimalisme del producte, sobte, a nosaltres ens serveix per provar un nou equip i una distribució especial. Fem una distribució controlada, seguint una adaptació casolana d’allò anomenat “intel·ligència col·lectiva”. Donem a mà LO CAMPUS MÈDIC a una llista treballada prèviament i que inclou persones que per una raó o altra mouen al col·lectiu de lectors que tenim com objectiu.

www.locampus.cat

dissabte, de setembre 24, 2011

Cada començament de curs passa el mateix. Certs estudiants i estudiantes em pregunten com puc estar estudiant. Volen dir, es clar, a la meva edat. Es pensen que sóc com el seu avi o padrí com dirien aquí i que hauria d’estar jugant a la petanca. A la merda!.

Tenen 20 anys i són ells i elles uns vells, en v baixa. Arrepapats a la comoditat, sense sang, acollonits, que es deixen prendre el pel per quatre profes que a l’empresa privada els acomiadarien per ineptes, s’haurien d’estar menjant el món i només es mengen un bocata, i sempre tinc el dubte de qui els hi fa el bocata.

Que escoltin una versió rock de la 5a Simfonia de Beethoven per animar el personal:

divendres, de setembre 23, 2011




--------------------------------------------------------------------------------

A la Facultat de Medicina  de la Universitat de Lleida que és la que jo visc personalment, sense que ningú m’ho hagi d’explicar,  ja ha començat el fenomen de la picaresca lingüística. Un Erasmus a l’Aula obliga, per deixadesa del professor i mala administració dels planificadors, a canviar l’idioma de l’assignatura, però ara l’Erasmus no ve, perquè se salta la classe i l’assignatura continua en espanyol, sense el trempat o trempada Erasmus.  Caldrà explicar a tothom que és el “Contracte lingüístic de la UdL”.


dijous, de setembre 22, 2011
















Em repugna que als Estats Units continuïn executant presos.
Estic contra la pena de mort i cal continuar dient-ho ben fort, fent un esforç militant.

dimarts, de setembre 20, 2011



















Amb LO CAMPUS MÈDIC torno a descobrir a Lleida la dificultat de que s’accepti de manera natural el paper de la premsa independent i la dificultat que s’accepti l’anàlisi i la critica.  Fins i tot la informació pura i dura, ja neguiteja. I si s’estava amagant o entretenint aquesta informació, només explicar-ho, sense posar ni una coma d’opinió, ja podem crear molestar.  L’Arnau, el Santa Maria, Medicina de la UdL, no ens podem amagar fàcilment informació perquè el nostre equip hi està implicat fins als fonaments. No cal que ens expliquin res, nosaltres ho vivim diàriament i alguns moments, a primera fila. Fem premsa i no comunicació institucional, encara que ajudarem a crear imatge positiva dels Hospitals i de la Facultat. Però des de la realitat, i no des de la fantasia d’alguns despatxos.

diumenge, de setembre 18, 2011


Aquesta nova setmana començaré amb un nou producte editorial. Aquest setmanari serà molt senzill ara al començament, fins arribar en el futur amb una publicació feta amb rotativa de premsa. M’agrada començar sense pretensions per fer equip  i per aprofundir professionalment en una premsa molt especialitzada. Em recorda l’etapa d’ETH DIARI pel  gran grau de feina artesanal.

divendres, de setembre 16, 2011











La meva actriu preferida de les telesèries és la alemanya Elke Winkens. La famosa policia de les aventures del comissari Rex. Com és ben sabut: Rex és un gos, un pastor alemany. Aquesta telesèrie ha tingut diferents etapes i diferents actors en els mateixos personatges i tota l’acció passa a Viena. Seria divertit anar a Viena a sentir música i a seguir les peuades de Rex.


       

dijous, de setembre 15, 2011


Ja tenim una plataforma d’animació cultural per consolidar un bon periodisme universitari.

dimecres, de setembre 14, 2011





















El menyspreu per la llengua catalana a la Universitat de Lleida cada dia és més gran. Ara només ens faltava els Erasmus. Aquells estudiants estrangers becats que venen per uns trimestres a Lleida i en plena classe demanen que tot es faci en espanyol.

El problema mai són els professors castellanoparlants, el problema són els professors catalanoparlants, catalanoparlants acomplexats, que són els que creen el problema de la llengua.

Pregunta del professor a plena Aula: -Algú no entenc el català?

L’Erasmus: 1 de 125 alumnes, diu: - Yo no lo entiendo. (Amb accent francès).

I llavors el professor, de conviccions lingüístiques inexistents, diu: - No té preocupes yo puedo hacer la classe en español.

L’Erasmus diu: - Vale.

I el 124 alumnes restants, perden el dret de tenir la classe en català. No només avui, sinó a més, durant tota l’estada de l’Erasmus i esperant el proper.

Ningú protesta.

La culpa és de la Universitat de no fer pedagogia, de no informar i de no distribuir bé a la gent nouvinguda. I del professor que l’importa una merda els 124 alumnes, la universitat, la llengua i el País. I ell és pensa que és un geni!


dimarts, de setembre 13, 2011

Demà comença el curs a la meva Facultat de Medicina de la UdL, encara que sembli increïble no sé quines matèries m’hauré d’afrontar. No són assignatures sinó àrees d’especialització i com que són del Pla Bolonya hi ha un desconcert enorme. Ni el Web oficial recull res i sí que recull una programació d’horaris amb unes sigles que no aconsegueixo endevinar de quina matèria es tracte. I això que he estat amb el Cap d’estudis de la Facultat per veure si d’una vegada encarrilen el meu doctorat. El mateix Cap responsable de tots els estudis de Medicina. La combinació que sigui editor i periodista en actiu i que faci recerca sobre “educació mèdica” posa nerviosos a molta gent que se sent fiscalitzada. És una llàstima que no sàpiguen que sóc jo el que estic  nerviós perquè tot resulti professional i de qualitat.

Demà de fer vida de nit, passo a fer vida de matinada i físicament ho noto molt. Estic espantat i per uns dies he quedat trist per un error informàtic. Els que utilitzem blogs tenim eines per saber si ens llegeixen i durant molts dies tot estava a zero. Ni Déu em llegia!. M’he trobat sol i insòlitament sol, i a més per més ironia, d’uns lectors que no conec. Corregit l’error, ha pujat l’audiència i l’autoestima. Com podeu veure, sempre escriure en un blog és fer un  striptease.

dilluns, de setembre 12, 2011

diumenge, de setembre 11, 2011

divendres, de setembre 09, 2011


Segueixen morint patriotes catalans com l’historiador Josep Termes.

Termes ha estat la  memòria històrica del catalanisme dels sectors populars.  La seva influència i discurs intel·lectual ha tingut i encara té moltes dificultats per imposar-se, enfront un discurs que sosté que l’experiència catalanista només ha tingut un substrat burgès. El treball de Termes i el seu compromís personal ha estat carregat d’ètica i de rigor professional. El trobarem a faltar, segur.
El millor homenatge a Josep Termes és continuar reivindicant i difonen la seva obra. La nostra millor història.

dijous, de setembre 08, 2011



Em fascinen les històries petites de les coses.
I la salsa Worcestershire  embotellada  com a “Lea & Perrins”, té molta història. Aquesta salsa anglesa manufacturada amb l’etiqueta "The Original Lea & Perrins Worcestershire Sauce" amb la seva ampolla inconfusible, porta molta tradició i a mi, molts records. Les salses Worcestershire són ofertes per diferents empreses, però “Lea & Perrins” n’ha guanyat la partida. Com sempre, tot ho escurcem i acabem dient una salsa Perrins, deixant de recordar a John Wheeley Lea, un dels químics de l’invent d’aquesta salsa fermentada i venuda de manera concentrada. L’altre Wiliam Henry Perrins, se’n du els reconeixements de la memòria popular.
Químics, marques, tipologia d’ampolla, etiqueta de marca amb tradició, socis, record d’un sol soci pel gran públic i ingredient imprescindible del cocktail Bloody Mary : Un petita història carregada de nostàlgia.

dimecres, de setembre 07, 2011














Veig que algunes ràdios i televisions ara que s’apropa l’onze de setembre, parlen del record de l’atac a les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York. I pregunten a l’audiència on era quan varen passar aquells fets. Recordeu on éreu? Com ho vareu saber?

Jo era en el St Nicholas Shopping Centre de Sutton, de Londres. Estava en un aparell d’Internet, situat dins una caseta exactament igual com les casetes que et pots fer tu mateix unes fotografies tipus carnet. Seient rotatori i cortineta. Posant monedes, una darrera l’altra, podies connectar-te a Internet. Jo havia fet una connecció per raons acadèmiques i de cop vaig entrar en un web d’un diari i vaig veure que parlaven de l’atac terrorista a USA. I no ho podia creure. Vaig gastar moltes monedes. Desprès pels carrers de Sutton, mirant aparadors de botigues que venien televisors, vaig acabar de fer-me càrrec de que passava.
M’agrada passejar pels barris perifèrics de les ciutats i a Londres anava a molts. Sutton és un d’aquests barris suburbans on jo hi anava de cinemes, de bocata i de compres a supers de roba barata. Tota una experiència de vida.

dimarts, de setembre 06, 2011

Ha mort el tenor italià Salvatore Licitra desprès d’un accident de moto. Li deien el successor de Pavarotti. Totes les morts són una bestiesa cruel. Escoltem aquest “O Sole Mio” d’un recital de Tokyo de l’any 2005.

Però parlant de morts no em puc treure del cap les execucions a Líbia fetes pels que s’anomenen alliberadors i que l’OTAN, o sigui nosaltres, els hi estem fen costat. Construir la llibertat d’aquesta manera és immoral.  Que aquesta cançó napolitana ens creí esperança:

Che bella cosa e' na jurnata 'e sole,
n'aria serena doppo na tempesta!
Pe' ll'aria fresca pare già na festa.            
Che bella cosa e' na jurnata 'e sole (...)

Tot i que a mi m’agraden els dies grisos ben anglesos.

dilluns, de setembre 05, 2011

Ja  està en marxa la selecció a LO CAMPUS de les noves OFERTES DE TREBALL PER A ESTUDIANTS d’aquest nou curs acadèmic 2011-2012

Tota la informació ampliada a www.locampus.cat .
Passeu aquesta informació a estudiants de confiança, perquè necessitem gent responsable i entusiasta.

Això que sembla simplement un donar feina per part d’una petita entitat sense afany de lucre, va més lluny: és posar a la pràctica tot un esperit emprenedor i de creació de premsa universitària. Tot molt modest però autèntic.

diumenge, de setembre 04, 2011


















M’agraden les pel·lícules romàntiques i acabo de tornar a veure “Vacaciones en Roma” (Roman Holiday),  que és una pel·lícula dirigida por Willyam Wyler amb Audrey Hepburn i Gregory Peck. Jo la trobo una delícia.

Sobretot Roma també em fa somniar. Com la pel·lícula: en blanc i negre.

Espero perdrem novament a Roma i acompanyat. En un viatge, per a mi, és “l’acompanyant” el protagonista més important. De fet detesto el turisme i això que hi he treballat molt, però el detesto com via de fer viatges.

La ciutat on vaig de viatge o és per viure dies i hores amb la meva acompanyant o “l’acompanyat” sóc jo solt, que em dono el luxe de fer viatge fora de tota mena de circuit.

Com diu una estrofa del poema Solitudine del llibre Anima  de la poetessa Beatrice Bressan

L'amore una finzione,
il bisogno degli afflitti.
La delusione dei credenti.
Resto attonita a guardare.
La solitudine trionfa.


Que ve a dir: L’amor una ficció, / la necessitat dels afligits. / La desil·lusió dels creients. / Em quedo atònita mirant. / La soledat triomfa.

dissabte, de setembre 03, 2011



Un dia i un altre, van sortint d’una manera més oberta pel gran públic, les agressions als drets dels catalans. Segurament res com l’atac a la immersió lingüística de l’escola catalana, pot superar l’agressió.
El sistema escolar català s’ha articulat i desenvolupat per crear cohesió social. A Catalunya tothom és català si ho vol ésser, no s’ha separat a ningú per la llengua i no s’han fet dues línies escolars per la llengua, ni s’ha descriminat a ningú; ara tot aquest capital social d’igualtat, cap acció de desestabilització vinguda des de l’espanyolisme ho pot  malmetre.
L’espanyolisme militant, el reaccionari per imperialista, té moltes versions, moltes sigles i moltes cares, que cal combatre enèrgicament. Cadascú té la seva parcel·la de confrontació. A mi m’ha tocat col·laborar a fer front al rampant espanyolisme que s’està fent fort a la Universitat de Lleida.    


divendres, de setembre 02, 2011








Aquests dies estic deprimit i trist. I ara ja sé perquè: he hagut de documentar-me a fons sobre Lifelong Learning o sigui sobre aprenentatge permanent i ensenyament per adults, per a un número de CLÀSSICA -el suplement per a la gent gran que estudia- i que  acompanyarà el LO CAMPUS del mes d’octubre.

Em cabreja i m’entristeix com s’afronta el tema de la “gent gran”, el de la “tercera edat” com diuen. La jubilació i el “no fer res” i acabar sent carn de jugador de domino i de petanca, no serà de rebut en la futura societat de democràcia més avançada.

El perill, el més perillós en aquestes qüestions són els teòrics acadèmics i els gestors públics que creen unes activitats que porten a la gent gran que estudia, a fer una tasca més pròpia de les “senyores de sa casa” que no de desenvolupament intel·lectual seriós com un ingredient fonamental de qualitat de vida.

dijous, de setembre 01, 2011









Aquest nou curs acadèmic serà molt dur, almenys per a mi.

Si molta gent fa els seus nous desitjos per cap d’any, d’altres ho fem avui.

I un dels meus desitjos serà escriure cada dia, cada dia, novament, en aquest blog. Ni que sigui una línia, però serà diari. Per incentivar-me ho lligaré amb el meu Facebook que quasi mai utilitzo i obriré un compte de Twitter.

El dia 12 de setembre surt el nou LO CAMPUS que incorpora com a suplement un nou ER ESTUDIANT que, oh meravella !, està dedicat integrament a  Jusèp Loís Sans, el nou responsable de l’aranès al Conselh Generau d’Aran. Almenys que tota la “banda” de l’ex-Síndic Boya vegi, que encara que discrepis amb algú,  pots recollir les seves idees i a més, pagant nosaltres.

Han estat quatre anys de govern aranès de  Boya, nosaltres hem editat quasi més de mig milió d’exemplars de premsa difonen “Aran, la seva cultura i la seva llengua” i mai, mai hem rebut ni una trucada, ni tingut un contacte o que se’ns hagi demanat una opinió per part dels responsables del Conselh, ni tant sols de la responsable de cultura, activitat de contactes que li anava amb el sou. Potser que el Conseller de Les al Conselh sàpiga, que són els polítics que estan al servei de la societat civil i no a l’inrevés.

...