Acabarem l’any sense resoldre a Aran una discussió ben insòlita, que l’únic que fa és retardar encara més el redreçament cultural i lingüístic de la cultura aranesa i occitana en general.

La cultura catalana s’ha enfortit com la tenim, perquè desprès del grup de creadors hi ha un grup de gestors empresarials i també de comunicació que la rellancen.(I això passa amb la cultura espanyola i la francesa i tantes d’altres cultures viables de nacions sense estat).

La cultura occitana fins que no entengui que un projecte audiovisual, o editorial, s’hi ha de donar una sortida de mercat, tant de màrqueting com de negoci, acabarà morta o serà una cultura de beneficència.

Una cultura només pagada pels diners públics, on tot ho regalen i on és destrueix sistemàticament qualsevol brot privat que vulgui fer dinàmica d’empresa cultural, està destinada al fracàs. L’administració no pot ésser l’assassí de les iniciatives privades.

El-pare-i-la-mare administració ha d’acompanyar, protegir, ajudar, incentivar i pagar si cal, però no pot substituir, ni destruir la iniciativa cultural i de comunicació privades.

Potser ara com mai, treballant a l’administració pública aranesa, m’he sentit enormement còmplice de la iniciativa privada. Potser per això, alguna mentalitat funcionarial malaltissa no em veu dels seus i és cert, en realitat estic a les antípodes. I per molts anys.

Bon 2007 a tothom!!!


...

Avui,dia de Sant Esteve, no és festa a Aran, tota una altra manera d’expressar la seva singularitat.


------------------------------------------------------------------------------------------------

Columna publicada a “Eth Quinze”, desembre 2006.

Hilat d’Accions urgentes

En Aran cor era idea que coma que territoriaument e demograficament hèm petiti, es ahèrs internacionaus non van damb nosati e tanpòc i auem arren a hèr en qüestions coma era defensa mondiau des drets umans. Pensar açò ei ua plan gran error.

Ath delà de que non auriem d'escapar-mos de propiciar ua educacion prohonda as nòsti joeni sus valors de solidaritat e de drets umans; ath delà de qu'auriem d'atíer e afavorir eth nivèu locau de solidaritat e de rigor enes drets civics, sociaus, economics e culturaus des nòsti ciutadans, tanben auriem de contribuïr decididament en totes es activitats pensades entà dar supòrt ad aqueres persones que tot e èster luenh de nosati, se trapen en ua extrèma situacion de risc.
I a fòrça situacions d'injusticia e de flagrant atemptat as drets umans qu'u a responsa activa de milèrs de persones de tot eth mon presionant mejançant cartes, e-mails, faxs, pot capvirar era situacion e forçar a que non se cometen més accions repressiues. Se sap qu'e ra tresau part des casi enes que s'a pressionat, s'a produsit ua melhora des victimes.

Diuèrses ONG, mos avisen d'aguestes situacions de risc e ath delà canalizen es propòstes coma hilats d'accions urgentes. Toti i poderiem contribuïr, ja que coma ditz Amnistia Internacionau, cada cas d'accion urgenta genère un sac de corrèus dificils d'ignorar inclús peth mès distant des govèrns.

J-R Colomines-Companys

------------------------
Xarxa d’Accions Urgents

A Aran corre la idea que com que territorialment i demogràficament som petits, els afers internacionals no van amb nosaltres i tampoc hi tenim res a fer en qüestions com la defensa mundial dels drets humans. Pensar això és una enorme equivocació.

A més de que no ens hauríem d’escapar de propiciar una educació profunda als nostres joves sobre valors de solidaritat i de drets humans; a més que hauríem d’atendre i afavorir el nivell local de solidaritat i de rigor en els drets cívics, socials, econòmics i culturals dels nostres ciutadans; també hauríem de contribuir decididament en tota mena d’activitats pensades per donar suport a aquelles persones llunyanes, que és troben en una extrema situació de risc.

Hi ha moltes situacions d’injustícia i de flagrant atemptat als drets humans que una resposta activa de milers de persones de tot el món pressionant a traves de cartes, e-mails i faxs, pot capgirar la situació i forçar a que no és cometin més accions repressives. Se sap que la tercera part dels casos que s’ha pressionat, se ha produït una millora de les víctimes.

Diverses ONGs ens avisen d’aquestes situacions de risc i a més canalitzen les protestes com a xarxes d’accions urgents. Tots hi podríem contribuir, perquè com diu Amnistia Internacional, cada cas d’acció urgent genera una saca de correus difícil d’ignorar fins hi tot pel més distant dels governs.

JR Colomines-Companys


...

Bones Festes a tothom!!!

...

Encara que sembli mentida és la primera vegada que compro un dècim de la loteria estatal.

No m’agrada jugar-me-la, sinó comprometre'm, planificar i fer una carrera de fons. Sempre, el que no és autèntic, un dia o altre, o sigui el temps, acaba posant les coses a lloc. Arrisco molt, però forma part d’uns objectius.

El somni seria guanyar la loteria i fer un gran diari per tot Occitània (amb tot l’enrenou de dialectes de l’occità), i si fos un pessic, petit, petit : un setmanal per Vielha.
Enyoro profundament fer de periodista d’un diari.
Serà el 76730 el meu número de la sort?.


...

El diputat Boya que vol ésser Síndic d’Aran, continua la seva cursa d’empastifar-ho tot per demostrar respecte a mi, encara no sé que. D’aquesta operació en diu fer anar el “ventilador” o sigui allò que la gent acusa algú quan tira merda a tothom, fa insinuacions i diu mitges veritats, aquest representant polític ja s’ho fa seu, sense cap mena de vergonya, com una pràctica correcta. Realment han perdut definitivament els papers.

Que un candidat a la màxima representació d’Aran, acabi dient en un blog, que no se qui del Conselh Generau d'Aran: “...ha falsificat factures de bars…”, és patètic; a part que és punible fer aquesta mena d’acusacions directes sense donar proves, perquè això no és una opinió.

Però apart de les anècdotes i la qüestió de la “Web institucional del Conselh” que requereix una explicació a fons i que ara no faré, però ho escriuré d’aquí uns dies a fons, perquè a part que jo no hi era al Conselh quan va començar, em repercuteix al dia a dia del meu treball com a Webmaster de la Web; el que voldria comentar són dues qüestions de fons.

Des del primer dia se m’ha interpel·lat que jo havia criticat als convergents aranesos i al propi Síndic, i ara treballo amb ells. És absolutament cert que ho vaig fer, i si cal ho estic fent i ho seguiré fent, en tot allò que jo cregui que és contradiu al projecte del nacionalisme aranès de govern. No em des dic fonamentalment de res: En algunes crítiques em vaig quedar curt, en altres no eren correctes, en altres em faltaven informació.

Sí treballo al Conselh Generau d'Aran és per desenvolupar la meva professió, per tant també per un sou, però a més per defensar un projecte polític. Però això no és una secta i aquí la pluralitat la practiquem dia a dia. El socialistes d’Unitat d’Aran-PSC no ens haurien de donar lliçons desprès d’haver literalment liquidat als nacionalistes del seu partit, destruint tota mena de pluralitat interna.

Però per a mi la qüestió més forta és la carrega de fons, enormement exclouen, de la crítica que sent fa. Quan Boya escriu: “...Totun ja ei sabut qu’er unic objectiu ei provocar. Guanhar un petit protagonisme en tot hèr era ingrata faena der insult e eth mensprètz. Ua faena lorda qu’es politics de CDA non vòlen hèr e donc, l’encomanen a especialistes dera agitacion…”. (El subratllat amb negreta, és meu).

O sigui els polítics són uns, els de la mateixa tribu que ells, i els altres només som subalterns que només estant per servir als altres. No hi ha n’hi un mínim reconeixement que tothom a Aran, té la seva part de participació política, per petita que sigui.

La idea és: Els de casa fan política i els nou vinguts, els de fora, som els que netegem les sabates o portem el té fred als senyors o en el meu cas “l’agitador contractat”. Aquesta actitud racista i excloent és greu, sobretot per aquells que van de progres, d’ètics polítics i suposadament d’esquerres.

Quan em digueu que això no és cert, perquè en les vostres files hi ha algú de fora. Mireu bé el mecanisme, perquè és el mateix que avui dia utilitza el polític francès Jean-Marie Le Pen. Ara aquest partit francès desprès de menysprear els de fora, inclou en la seva publicitat persones de colors, dient: aquests ja són dels nostres, però ningú més. Aquí passa el mateix o ets del vostre clan, subjecte als vostres patrons o ets de fora, un vulgar subaltern.

Tot plegat amb la mateixa línia com la que va dir el vostre militant i candidat Pèir Còts a les jornades de DEPANA, celebrades a Esterri d’Àneu: “... uns professionals que venen de fora a aprofundir encara més les esquerdes socials de la nostra societat i això ho fan per diners, sense interessar-los-hi per a res el territori i desprès encara alguns se’n van....”.

Per a ésser Síndic no val tot, s’han de tenir, almenys, principis i valors democràtics.


...

Deixis d’històries senyor Paco Boya, Secretari General d’Unitat d’Aran-PSC, deixi de fer el ploramiques i la víctima. No creí cortines de fum i doni públicament les xifres dels seus sous i sabrem com l’hi ha anat.

Desprès de publicar, increpar, llençar insidies, una i altra vegada, sobre el que cobrem els altres, el partit que ara parla de “compromís ètic” ha de donar exemple. Simplement doni les xifres i tancarem el tema. Dubto que ho faci, perquè són escandaloses.

Tampoc faci trampa en el tema dels jubilats.
Un jubilat pot fer política tant com vulgui, però ho ha de fer des de la seva experiència i partint de l’edat que té. Vostès ara parlen de cares noves, de renovar la política, de nova sàvia, encara afinen més, parlen de les “noves generacions” que vostès aporten, i tot això ho fan com a eina política per avalar un canvi en la política aranesa.

Nova generació una candidata que acaba de jubilar-se de l’escola?. Serà una gran dama, serà una excel·lent persona, haurà fet i fa una gran feina, però que no faci el ridícul perquè per molt “cuqueta” que sigui, de “nova generació”, res de res. S’ha de saber portar els cabells blancs amb dignitat.

I tercer: No pontifiqui sobre administració pública, de renovar el Conselh Generau d'Aran i a la vegada enganyi al personal en temes d’administració, perquè aquí i a tot el món un “càrrec de confiança” no passa cap prova. Per definició un càrrec de confiança, és això de confiança, d’elecció directa i amb un contracte temporal subjecte als canvis polítics.

Jo que tenia l’esperança que vostè contribuiria a renovar les institucions araneses cap a un sistema complert de democràcia parlamentaria, comença la jugada tergiversant el que és la funció pública. Poca pedagogia farem.

Per acabar, dels punts que públicament és coneixent del document sobre “un compromís ètic en la política” d’Unitat d’Aran-PSC:
tots els punts, tots els 13 punts que proposen, podent ésser assumits en la seva totalitat per qualsevol ciutadà d’Aran, perquè són punts de bones intencions i d’una clara lògica ètica. També el nacionalisme aranès els pot assumir. I també ho pot fer, en la seva totalitat, Convergència Democràtica Aranesa .
Fantàstic!.Us estimem i ens marcarem un bolero al vostre honor!.


...

El silenci dels convergents aranesos, en concret del partit, és increïble.

I els altres, els senyors i senyores d’Unitat d’Aran-PSC, aquests que ara és qualifiquen “d’aranesista”, cosa obvia perquè no són senegalesos, tornen a llençar missatges que pressuposa tirar merda a l’adversari, sense citar-lo, però creant un ambient de sospita constant.

Absolutament d’acords que els Conselhers declarin patrimoni, poden començar els d’Unitat d’Aran-PSC ha fer-ne ja ara la declaració pública i llavors sabrem els “pelotazos” d’alguns al Baix Aran i a la Val d’Aran que s’estén a l’altra banda de la frontera per Occitània.

A més sabrem d’un cop, la diferència de sou “d’un encarregat de residència” i el sou “d’un diputat”, i fins a quin punt per a uns, la política representa no només un servei, sinó un pujar fàcil i ràpid d’estatus econòmic. (Molts dels silencis,. també de l’oposició, són un canvi de cromos constant entre famílies).

També d’acord, que s’han de renovar càrrecs, però podrien començar ells donant exemple, perquè ells són sempre els mateixos i mateixes que reciclen, un i un altre cop, jubilats cap a la política. A qui volen enganyar?.


...

Aquesta setmana hi ha el tradicional sopar de Nadal dels periodistes i el Conselh Generau d'Aran. Desprès d’uns vuit anys d’exercir periodisme a Aran, -practicant tots els papers de l’auca del periodisme-, és la primera vegada que estic convidat a aquesta modalitat de sopar.

De fet, com a Cap de comunicació del Conselh, m’he autoconvidat i mirant-me al mirall, no m’he pogut estar de preguntar-me amb una certa conya:
-Estic aquest cop convidat?. Segur JR?. País!.



...

Les administracions públiques haurien d’anar molt en compte de fer res de promoció durant les festes nadalenques, que pugui semblar una vulgar instrumentalització del personal.

Ja hi ha prou dies a l’any perquè quatre funcionaris ens empastifin de propaganda sectària les activitats festives. Des del punt de vista de la comunicació és un gran error, que cap professional seriós del ram hauria de fer, per molt que ens ho pintin com una acció que beneficia a tots.

A veure sí de tant abraçar-nos ens acaben ofegant!.

...

Aquest dimecres m’ha passat un fet curiós, petit però un gran pas, per resoldre anormalitats de comunicació a Aran.

Desprès d’uns 960 dies o sigui uns 32 mesos (uns dos anys i mig) d’activitats culturals i cíviques, i d’aquests, uns 300 dies com a Cap de comunicació del Conselh Generau d'Aran, l’únic programa en aranès de la ràdio pública catalana: “Catalunya Ràdio”, és a dir el programa “Meddia Aranés” m’ha tornat a donar la paraula en una entrevista. Això sí, com a President de l’associació cultural i cívica Vivéncia Aranesa, una ONG privada, i no per la meva feina institucional.

Penjo aquí l’entrevista realitzada per Josep Antoni Bruna, per qui la vulgui sentir:
(Com que no tinc els estris informàtics per treure exclusivament l’entrevista, penjo tot el programa del dia i només recordar que l’entrevista comença al minut 6,35, tot just desprès de les noticies del dia).


Programa: “Meddia Aranés” 06/12/2006

...

Dissabte passat vaig participar a la Jornada ”Cultures i identitats pirinenques” que va organitzar DEPANA dins del seu PirineuForum, a Esterri d’Àneu. Jo hi vaig tenir una petita intervenció de vint minuts, parlant sobre “Identitat i nacionalisme a l'Aran”.

S’ha de tenir molta moral per dedicar tot un dissabte a escoltar i dialogar sobre els Pirineus, sent el dissabte un dia esplèndid per no fer res i estar al llit hores i hores, però la gent de DEPANA i diferents integrants dels GAP, els Grups de l'Alt Pirineu, varen ésser uns bons amfitrions, amb una excel·lent logística de com organitzar les coses i fer-nos discutir.

Jo que havia estat advertit que entrar a “territori DEPANA”, era entrar a “territori Comanxe”, penso que no n’hi per tant, i tot que vaig buscar i buscar, no vaig veure cap “ecologista-menja-conselhs-ni-domadors-d’óssos-menja-nens”, tots semblaven ben normals sense banyes ni cua, encara que hi pogués discrepar olímpicament.

No se que s’esperava de la meva intervenció, però el que no és va produir és cap crítica a l’adversari aranès, perquè com vaig dir: la roba bruta és renta a casa o sigui a Aran i el que vaig intentar fer és “vendre” i fer “màrqueting de País”. Obrir una dinàmica que en dic “Ambaixadors d’Aran”, que m’agradaria potenciar des de l’associacionisme i des de les institucions nacionals araneses.

El meu missatge era doble i crec que ben clar i fàcil : primer “Aran és un País i no una comarca catalana” i l’altre una crida, dient -“catalans militants i progressistes ajudeu-nos a transmetre aquesta idea”.

Per a mi fer xerrades són uns minuts tensos i apassionants que em creen un plaer enorme. És entusiasmador veure aquelles cares de sorpresa, quan en les formes i en el fons, fas una intervenció d’impacte buscant complicitats. Evidentment que tot varia segons el tema i a qui t’adreces, però parlar de “l’orgull d’Aran” m’excita, que voleu que hi faci. De fet el que m’excita, és brodar el procés comunicatiu sobre una temàtica que me la crec.



...

El torpede de Montserrat Tura al projecte d’imatge del Govern Tripartit és de molta alta intensitat. Molt més del que ens pensem i això portarà molta cua, per molt que Carod s’esforci a predicar el que és objectivament impossible, que és donar una imatge sincera d’unitat de les esquerres catalanes, perquè no n’hi ha.

La Consellera ens ha dit que d’un Conseller d’Iniciativa per Catalunya-Verds no ens hem de fiar, ni tampoc de la seva tropa, en la mateixa línia dels “anticomunistes de plantilla” que deien que de les coses de menjar, els secrets i la seguretat no se’ls hi pot ensenyar al defensors dels okupes i els defensors dels “papers per a tots”, perquè simplement no són de fiar els seus lligams, ves a saber amb quina força maligna, estrangera i maçona.

Tant poc de fiar com d’una Consellera socialista que a 24 hores de vendre en públic un projecte polític de coalició, és capaç d’apunyalar-lo per l’esquena. Quina fabulosa classe magistral de barroeria i deslleialtat política ens ha ofert la Honorable senyora!!!.

Fins hi tot, encara que passi en camp contrari, com a professional de comunicació em molesta aquells que destrueixen estratègies de comunicació i màrqueting, aquells que boicotegen des de dins projecte polítics comuns que tenen una traducció en planificacions d’imatge pensades, dissenyades i aplicades mancomunadament per equips. Sempre hi ha algun/a llepaculs, sense cap mena de preparació i escrúpol, que necessita justificar alguna ambició i/o problema personal i és capaç de dinamitar el treball seriós i professional.

I en Mas i centenars de catalans esperant veure passar el cadàver del nou Govern.


...