Em sembla que al final sóc
feliç. Potser he aconseguit un equilibri que ni jo no me’n sé avenir. Em manca
de tot, sobretot “més diners, sexe i rock & roll”, però al final sóc jo qui
marca els objectius, jo poso la mida i el secret és gratificar-te pas a pas o millor
dit: de petits passos a petits passos.
Poques coses ja em posen nerviós.
M’agrada amb responsabilitat i sang fred donar suport vital bàsic i desfibril·lar
a un pacient en crisis. Però encara m’agrada més interpel·lar a un pacient, a
traves de la paraula i recorre conjuntament al seu laberint mental.
Comença un trimestre brutal.
A 200 dies de la consulta, tenim una feina immensa. A més aquest Sant Jordi
serà el tret de sortida perquè la nostra publicació LO CAMPUS
faci el salt als quioscos i el més enorme, serà el primer pas per estendre la
publicació per a tot Catalunya, serà o és ja, “el periòdic universitari de
Catalunya”. S’ha acabat quedar-nos en “provincianismes” i a tot caldrà
donar-los-hi els continguts globals i interrelacionats. Serà una passada.
