Jesús Montserrat, la força de la militància
Ha mort Jesús Montserrat: comença ser aterrador tots
els que van morint al nostra voltant. Sobretot si són estimats i respectats.
No fa ni quatre dies amb un e-mail en Jesús, em
criticava un article meu i encara no he tingut temps d’explicar-li les meves
raons. Com també ja he fet tard de rebre el seu escrit de Memòries Personals del
Front que em va prometre per publicar. I tantes coses inacabades que el Jesús
ha deixat i ens feia falta que fes. Molta falta.
Vàrem ser companys de militància en la nostra
joventut independentista i antifranquista al Front i ja en aquell moment en
Montserrat donava tranquil·litat. M’interessava la seva opinió com a contrapunt
de qualsevol rauxa. Jo buscava discretament la seva opinió per dirigir bé la militància.
Jesús Montserrat fou un dels tècnics de tots els
artefactes de la nostra propaganda que la policia en deien subversiva. La seva
especialitat era les transmissions tranquil·les i no cruentes i en vàrem fer
moltes, públiques i privades, de control, de seguretat i de logística.
Aquesta manera de fer de precisió tècnica, també influïa
en les seves opinions. Desconec com era a casa seva entre els seus, però a la “casa
política” que és un partit politic clandestí: era de gel, sensible, però molt rigorós.
No us podeu ni imaginar el que significa de positiu
tenir al costat aquest tipus de militant, perquè dona gruix i seguretat a la militància.
Ara que estic ficat en aquest petit homenatge cívic al
meu pare, que és penjar un tuit diari al compte de Twitter @100jcolomines,
precisament avui s’ha escrit:
“ ... El Dr
Colomines va tenir un curt període de debilitat i desànim i va escriure l'obra
de teatre "ELS POSTERGATS" (1967) Reivindicava els lluitadors
ignorats pels que transitaven per una dictadura de manera còmode ...”.
Això em porta a reivindicar amb força i estimació a
tots aquells militants que des de diverses posicions, varen i estant
reivindicant les nostres llibertats catalanes. Molts son coneguts, molts d’altres
son anònims, però tots ells son d’un gruix moral que cal reivindicar amb
contundència, enfront tanta frivolitat i engany politic i històric.
Jesús Montserrat, -com acaba el tuit d'avui sobre el pare
amb una fotografia de la repressió durant el referèndum de l’1 d’octubre-, també
fou i serà sempre “ .. la vitalitat de l’independentisme històric de
compromís”.
Trobarem a
faltar al Jesús i ja us ben asseguro que sense l’acompanyament tranquil i rigorós
de “l’estil Jesús”, mai aconseguirem la nostra llibertat.
Fins aviat Jesús, ja parlarem.
Joan-Ramon
Colomines-Companys
07/03/2022